Resum del Tema 1

1. UNITAT 1
EEddaatt MMeeddiieevvaall ss..VV –– XXVV
ddeell CCaanntt GGrreeggoorràà aa llaa PPoolliiffoonniiaa

2. CONTEXTUALITZACIÓ
EDAT MITJANA
s.V – s.XV
Caiguda Imperi Romà Renaixement
SOCIETAT FETS
Noblesa Clergat
Poble
600dC – PAPA GREGORI
Recopila els cants i els himnes cristians per
utilitzar-los en la litúrgia de l'església Catòlica.
1000dC – Neix una nova classe social.
La Burgesia

3. CONTEXTUALITZACIÓ
MMúússiiccaa rreelliiggiioossaa
• Exclusivament vocal a principis de l’etapa.
• Es canta a:
– Esglésies
– Monestirs
– Les corts
– Poble
MMúússiiccaa pprrooffaannaa
• Trobadors: feien les cançons populars
– Amatòries: exalçaven les dones.
– Heroiques: lloaven l’esperit cavalleresc.
– Cançons de gesta: narraven gestes cavalleresques populars.
• Joglars: divulgaven les cançons, la seva finalitat era
divertir aquells que no sabien llegir.
• Música instrumental: animava les danses, tan a palau,
a les festes i a les celebracions populars.

4. MÚSICA RELIGIOSA
El cant gregorià
• Invenció d’un sistema de notació.
– Facilitar la transmissió i la difussió
– Conservació de la música
• Convertit en el cant oficial de l’església Catòlica
• Característiques
– Cant a capella.
– Una melodia cantada a l’uníson: monòdic.
– Text en llatí i el contingut religiós.
– La música està al servei del text.
– La melodia no presenta grans contrastos ni grans
intervals entre les notes.
– És una composició sil·làbica, salmòdica o melismàtica.

5. MÚSICA RELIGIOSA
El cant gregorià
• Cant processional: s’interpreta el Diumenge de
Rams, després de la benedicció de la Palma.
• Cant antifonal: cant pausat, on s’alterna el cant
dels clergues amb el poble, com si fos un diàleg.
• Salm: entonació d’un text bíblic de l’Antic.
• Melismàtic: entonació de diverses notes a una
mateixa síl·laba.
• Sil·làbic: entonació d’una nota per a cada
síl·laba.
• Tessitura: la distància entre la nota més alta i la
més baixa d’una melodia.

6. MÚSICA RELIGIOSA
L’inici de la polifonia s.IX
• Organum: consisteix a afegir a la melodia
gregoriana una segona veu.
– Vox principalis: veu principal.
– Organalis: la veu secundària.
–
• Polifonia. Les primeres composicions
polifòniques són:
– Motet: cant a capella.
– Cànon: cançó on les segones veus es basen en el
començament diferit de la peça.

7. MÚSICA PROFANA
La música profana és aquella no va destinada al
culte religiós.
• Trobadors: són grans poetes i els creadors de
la cançó popular
• Joglars: són els recitadors que toquen
instruments, ballen, canten i fan joc davant dels
cortesans i plebeus.
Cal tenir en compte...
A la península Ibèrica hi convivien diverses
religions i cultures molt diferents: la islàmica, la
cristiana i la jueva.

8. QUALITAT DEL SO
• La veu el primer instrument que va tenir la
humanitat.
• Per haver un so es necessita un cos emissor,
un canal i un receptor.
– So: ones regulars i ordenades.
– Soroll: ones irregulars i desordenades.

9. QUALITAT DEL SO
• L’altura: és la qualitat del so que ens indica si la
nota és més aguda o més greu.
Es mesura segons les vibracions per segon que
produeix un so, anomenats Hz.
• La freqüència d’ona: influeix amb l’altura, com
més freqüència més agut serà un so, menys
freqüència menys so més greu.
• Percepció de l’orella humana.
– <16 Hz: infrasò.
– 16 a 20 Hz: freqüència mínima audible.
– 20.000 a 25.000 Hz: freqüència màxima audible.
– >25.000Hz: ultrasò.
– El LA3 té una freqüència de 440 Hz.

10. QUALITAT DEL SO
INDEX D’ALTURA
• És un número que indica en quina altura
s’interpreta la nota.

11. AUDICIONS
1. Pueri hebraeorum – anònim
2. Laudemus Virginem – anònim
3. Santa Maria, strela do dia – Alfons X el
Savi