La música religiosa del Renaixement.

1. LLaa mmúússiiccaa eenn eell RReennaaiixxeemmeenntt

2. Música
religiosa
Música derivada
de la
Reforma Protestant
Música derivada
del Concili de Trento
(Contrareforma)
Coral
(Alemanya)
Anthem
(Anglaterra) Missa Motet

3. La música de la reforma
protestant
""EEll ccaanntt ddee llaa ccoommuunniittaatt
bbuussccaa qquuee llaa ppaarraauullaa ddee
DDééuu qquueeddee eennttrree eellss
ppoobblleess...... eell ccàànnttiicc ddee ll’’
EEssggllééssiiaa hhaa ddee ppoossaarr eenn
oobbrraa ll’’EEvvaannggeellii ii ffeerr--lloo
vviibbrraarr"".. MMaarrttíí LLuutteerr..

4. La música religiosa ddeesspprrééss ddeell CCoonncciillii ddee
TTrreennttoo ((CCoonnttrraarreeffoorrmmaa))
““TTootteess lleess ccoosseess hhaann dd’’eessttaarr
oorrddeennaaddeess ddee ttaall mmaanneerraa qquuee lleess
mmiisssseess,, ssee cceelleebbrreenn aammbb mmúússiiccaa
oo nnoo,, aarrrriibbeenn ttrraannqquuiill..llaammeenntt aa
lleess oorreelllleess ii aallss ccoorrss dd’’aaqquueellllss
qquuee lleess eessccoolltteenn,, qquuaann ttoott
ss’’eexxeeccuuttee aammbb ccllaarreeddaatt ii
vveelloocciittaatt ccoorrrreeccttaa.. EEnn eell ccaass
dd’’aaqquueelllleess mmiisssseess qquuee ssee
cceelleebbrreenn aammbb ccaanntt ii oorrgguuee,, oonn
rreess ddee pprrooffàà eess bbaarrrreeggee,, ssiinnóó
nnoommééss hhiimmnneess ii llllooaanncceess ddiivviinneess..
SS’’hhaa ddee ccoonnssttiittuuiirr ttoott [[……]] ddee ttaall
mmaanneerraa qquuee lleess ppaarraauulleess lleess
eenntteenngguueenn ccllaarraammeenntt ttoottss””..
CCoonncciillii ddee TTrreennttoo,, ddeeccrreett ddeell 11556622..
CCAARRAACCTTEERRÍÍSSTTIIQQUUEESS DDEE LLAA
MMÚÚSSIICCAA DDEE LLAA CCOONNTTRRAARREEFFOORRMMAA
 EEll tteexxtt ss’’hhaa dd’’eenntteennddrree,,
ppeerr llaa qquuaall ccoossaa eellss
mmúússiiccss uuttiilliittzzaarraann ddooss
ttiippuuss ddee tteexxttuurreess:: llaa
ppoolliiffoonniiaa
ccoonnttrraappuunnttííssttiiccaa sseennssee
oorrnnaammeennttss ii llaa ppoolliiffoonniiaa
hhoommooffòònniiccaa..

5. EEll CCoonncciillii ddee TTrreennttoo ttaammbbéé
aaccoorrddaarràà……
 LL’’úúnniicc iinnssttrruummeenntt ppeerrmmèèss ééss ll’’oorrgguuee..
 EEll tteexxtt ddee llaa mmúússiiccaa ééss eenn llllaattíí..
 EEll ccaanntt ggrreeggoorriiàà ééss eell ccaanntt ooffiicciiaall ddee ll’’EEssggllééssiiaa
CCaattòòlliiccaa..
 LLaa ffiinnaalliittaatt ddee llaa mmúússiiccaa rreelliiggiioossaa ééss ffoommeennttaarr llaa
ddeevvoocciióó eennttrree eellss ffiiddeellss ii nnoo ll’’eennttrreetteenniimmeenntt ii
ddiivveerrssiióó,, ccoossaa qquuee nnoo iimmpplliiccaarràà uunnaa ppèèrrdduuaa eenn
ll’’eexxpprreessssiivviittaatt..
 LLeess úúnniiqquueess ffoorrmmeess mmuussiiccaallss ppeerrmmeesseess eenn llaa
lliittúúrrggiiaa ssóónn llaa mmiissssaa ii eell mmootteett..

6. LLeess ffoorrmmeess mmuussiiccaallss rreelliiggiioosseess
LLAA MMIISSSSAA EELL MMOOTTEETT
•Composició polifònica a
capella o amb
acompanyament d’orgue.
•Les parts que formen
l’ordinari són:
Kyrie, Gloria, Credo, Sanctus,
Benedictus
i Agnus Dei.
•Composició polifònica
a capella i text en llatí
que té el seu origen
en l’època medieval.
•A diferència del període
anterior, el motet
renaixentista no barreja
textos diferents dins de
la mateixa composició.

7. EELLSS PPRRIINNCCIIPPAALLSS
CCOOMMPPOOSSIITTOORRSS DDEE LLAA
CCOONNTTRRAARREEFFOORRMMAA
TOMÁS LUIS DE
VICTORIA
•Va nàixer a Ávila el 1548. Als 9 anys va
ingressar com a cantor en la catedral
d’aquesta ciutat, on va iniciar els seus estudis
musicals.
•En 1567, Victoria és enviat a Roma, on
probablement va conéixer Palestrina. Allí va
ser nomenat mestre de capella de diverses
esglésies i va començar a publicar les seues
obres.
•En 1587 va tornar a Espanya per a ser
mestre de cor del convent de les “Descalzas
reales” de Madrid. Fou en aquesta ciutat on
va morir, practicament oblidat, l’any 1611.
GIOVANNI PIERLUIGI DA
PALESTRINA
•Va nàixer al voltant del 1525 i va morir el
1594.
•Durant la seua infantesa, fou cantor de la
basílica de Santa Maria la Major de Roma i,
posteriorment, organista de la catedral de la
seua ciutat natal.
•El papa Juli III el va nomenar mestre del cor
de la Capella Giulia del Vaticà.
• Palestrina és considerat com el compositor
que més ajusta les seues obres a
les noves exigències tridentines.

8. MMOOTTEETT OO MMAAGGNNUUMM MMYYSSTTEERRIIUUMM DDEE TTOOMMAASS LLUUIISS DDEE VVIICCTTOORRIIAA,, 11557722..
VVííddeeoo
Clau de do en
1ª
Bemoll

9. Credo de la Missa del papa
Marcello, de G. P. da palestrina
Aquesta missa va ser considerada per la Contrareforma com a model a imitar
per tots els compositors. En aquest fragment, es pot comprovar com predomina
la textura homofònica per tal d’afavorir la comprensió del text.

10. Credo de la Missa del papa
Marcello, de G. P. da palestrina
Aquesta missa va ser considerada per la Contrareforma com a model a imitar
per tots els compositors. En aquest fragment, es pot comprovar com predomina
la textura homofònica per tal d’afavorir la comprensió del text.