1. El RENAIXEMENT Laia Azcona Marc López Blai Mañer

2. Característiques del Renaixement Moviment cultural i artístic que domina Italia durant el s. XV i la resta d’Europa durant part del s. XVI. Els filòsofs, literats i els artistes es van inspirar en el món clàssic de Grècia i Roma i van fer “renéixer” l’esperit de l’època clàssica. Tot gira al voltant de l’ésser humà i de la confiança en la seva felicitat a través del pensament, el coneixement i l’art. L’ideal de persona del renaixement és aquell individu polifacètic i universal, que domina totes les branques del coneixement. En l’ordre social apareix la burgesia. És l’època dels viatges i l’interès per descobrir nous móns. Gutenberg inventa la impremta

3. Característiques culturals Afebliment del protagonisme de la religió i ordenació laica de la societat Sentit crític Sentit de la història Valoració del nacionalisme Descobriment de l’individu Ambició intel·lectual i social Sentit de renaixença cultural amb menyspreu pel passat cultural Reconeixement i recuperació d’uns models clàssics Optimisme vital, sensualitat, gust pel paisatge i rebuig del macabre

4. Característiques musicals Consolidació de la polifonia iniciada a finals de l’edat mitjana. Més que renaixement parlem d’un veritable naixement de la música occidental. Major consciència d’harmonia, del flux dels acords i la seva progressió; les dissonàncies es tracten amb suavitat. Arcadelt, Il bianco e dolce cigno

5. La música es basa en els modes eclesiàstics medievals, però aquests s'utilitzen amb més llibertat (amb notes alterades, etc. ) Els accents musicals són els mateixos que els del text. Aquest en recaure en diferents punts segons la veu s'entrecreuen i donen gran riquesa. Rítmicament ja es fa servir la indicació de compàs a l'inici d'una partitura, tot i que encara no es fa ús de les línies divisòries. La melodia no existeix per si sola. Cada línia melòdica depèn de les restants que formen la polifonia. Edició del cant "Una felice etate" d'Andrea Gabrieli , Terzo libro à 5 (1589). "Una felice etate" en una edició moderna

6. Des del punt de vista tímbric, la gran protagonista és la veu . S'escriuen peces per instruments però en general aquests tenen el paper secundari de complement de les veus. A l'estil policoral es composa música eclesiàstica acompanyada per instruments i es produeixen grans contrastos entre els grups. La música pot ser d' estil acòrdic (textura homòfona) o contrapuntístic (textura polifònica) , utilitzant la tècnica d 'imitació (contrapunt imitatiu). Les peces són molt homogènies, un mateix caràcter es manté al llarg de l'obra . La música religiosa conserva el llatí i té un caràcter auster (pregària) en canvi la música civil està escrita en diferents idiomes i s'omple d'efectes per retractar el text cantat com per exemple imitació dels sons del text (onomatopeies). Escoltem un exemple a "Le chant des oiseaux " de Jannequin

7. Els instruments del renaixement Al Renaixement existeix una gran varietat d'instruments. N'hi ha que formen famílies senceres- el mateix instrument en mides diferents -. La possessió d'instruments es veu com un símbol de riquesa i se n'han conservat alguns que són autèntiques obres d'art. Els instruments renaixentistes tenen timbres característics, molts dels quals formen famílies compostes fonamentalment per diversos exemplars d’un mateix instrument però amb mides i registres diferents: violes, flautes dolces, xeremies, els cromorns... La música del renaixement té un caràcter més melòdic i rítmic que en d’altres èpoques, això fa que es requereixi un acompanyament cada vegada més instrumental que destaqui, que porti a conduir la època del Renaixement en una de les més riques en instruments musicals. El compositor no sol especificar la instrumentació a la partitura, de manera que els conjunts instrumentals són oberts i sovint es deuen a l'atzar.

8. Quan sorgeixi l'orquestra el període següent, molts instruments cauran en desús i restaran oblidats molt de temps. Els que entren a formar part de l'orquestra evolucionaran fins a adquirir un so i una forma una mica diferent dels seus avantpassats. El trombó per exemple , prové de l'antic sacabutx, i l'oboè és una evolució de la xeremia. Instruments de corda, vent i teclat s’inclouen dins la música renaixentista, tots ells són dignes d’interpretar un tipus nou de música que exigeixi quelcom més que simples veus. Sacabutx Xeremia

9. El virginal, el clavicordi, el clavicèmbal, els òrgans ,el cornetto, el fagot antic (de serpentina),els oboès, la trompeta, la flauta dolça, les xeremies, el cromorn, els sacabutxs, el llaüt, les violes, els tambors, les caixes... formen gran part dels instruments del Renaixement. Cromorn Sac de gemecs Llaüt

10. Agrupacions L'orquestra com a formació tímbrica estable encara no existeix. L'únic criteri per agrupar els instruments és la seva potència. Així, doncs, hi ha dos tipus de conjunts: Conjunts de música alta: Formats per instruments de so potent i brillant, com els de vent i percussió. S'utilitzaven per tocar a l'aire lliure, a les festes i a les processons. “ Propiñan de Melyor". Anònim . Cançoner de la Colombina Conjunts de música baixa: formats per instruments de so suau, com els de corda i els de vent de so més delicat. S'utilitzaven en interiors i per tocar música en la intimitat. "Branle". Orchésographie.

11. El sistema de notació usat en el segle XVI per a escriure la música destinada als instruments de corda polsada era la tablatura . Usat per primera vegada a Itàlia, aquest sistema consisteix en una sèrie de línies paral·leles que representen a les cordes de l'instrument, la línia inferior representa la primera corda i la línia superior la més greu, és el que coneixem com a tablatura italiana. Aquest sistema és l'adoptat per tots els violistes amb excepció de Milà, que se serveix d'un tipus de tablatura italiana que representa la primera corda en la línia superior, coneguda com a tablatura napolitana Viola de mà o vihuela. "Pavana IV" . Lluís Del Milà. (Hopkinson Smith)

12. Música Vocal MÚSICA VOCAL RELIGIOSA: MISSES I MOTETS Missa .- Textura polifònica, normalment a 4 veus a capella. En llatí. Motet .- Sèrie de variacions polifòniques sobre un Cant donat o Cantus Firmus . Aquest era una melodia ja existent d’origen generalment litúrgic i sobre el que es basava la composició polifònica. Sobre aquest cantus firmus de línia melòdica es contraposa una nova melodia amb un altre text, més amplia i variada, que es coneixia amb el nom de trops . Per tant, s’anomenava motet a la veu que feia contrapunt sobre un rígid esquema del cantus firmus

13. Música Vocal M ÚSICA VOCAL CIVIL: CANÇONS I MADRIGALS Textura amb contrapunt complex, a quatre o cinc veus. Sol incorporar elements descriptius Orlando di Lassus, madrigals Llenguatge musical molt culte i refinat Madrigal (italià) Chanson (França) Pot ser popular o religiosa, contrapuntística o homofònica. Virtuosisme vocal i descriptivisme. Barreja músiques d'estils diversos cantades en idiomes diferents. Ensalada Aire popular o dansa Textura homofònica "Hoy comamos y bebamos" Romanços Villancicos (no ve de nadala sinó de villano, gent del poble)

14. compositors (I) DES PRES (França 1440-1521 ) JUAN DEL ENCINA (Espanya 1468-1529) Obra.- Canzoni villanesche alla napolitana i ricercari Va crear l’escola Veneciana, la seva característica era dialogar els salms amb el cor doble. ADRIAN WILLAERT (Bruges 1490- Itàlia 1562 Obra.- Partint de melodies senzilles populars o conegudes, i canviant les lletres profanes per religioses, en alemany, es va crear un repertori de cants anomenats corals, amb els quals Luter va aconseguir que tot el poble participés cantant a les celebracions protestants. Pare de la Reforma protestant a Alemanya. MARTIN LUTER (Alemanya 1483-1546) Obra.- Orphenica Lira, Jubilate Famós per les seves ensalades i madrigals MATEU FLETXA (Catalunya 1481- 1553 L'obra poètica: Cancionero. Les obres dramàtiques: Églogas, representacions de la passió, Cristino y Febea. En les músiques subratlla el dramatisme del text i hi mostra l'art polifònic castellà, de contrapunt simple i de gran expressivitat. Obra.- Les misses: Hèrcules, Dux Ferraire , Da pacem . Les cançons: Baises moy ma doulce amye , etc. És considerat la figura més notable de la música religiosa. Les seves obres foren les més copiades en manuscrit, després de la seva mort.

15. compositors (II) MORALES (Espanya 1500-1553 ) MILLAN (País Valencià 1500-1565) Obra.- Les "diferéncias": Guárdame las vacas, Ya se asienta el Rey Ramiro. Són famoses les seves "diferéncias" per a vihuela o viola de mà sobre temes populars. NARVAEZ (Espanya 1510- 1555) Obra.- Les misses: Puer natus, lamentacions i Spem in alium i obres com "Variacions sobre Felix namque". Compongué obres destinades a la litúrgia reformada i a la catòlica. TALIS (Regne Unit1510-1585) Obra.- Se'l considera un mestre en l'art de la diferència i la glossa. Va ser organista i clavecinista de cambra de Carles V i Felip II. Hi ha qui el considera el Bach espanyol pel seu domini del contrapunt. CABEZÓN (Espanya 1510- 1566) Obra.- "Libro de música de vihuela de mano", titulat El Maestro. Per la seva personalitat musical i humana, és un dels representants més qualificats del renaixement. Obra.- Música religiosa: 91 motets, 22 misses, etc. És el polifonista religiós més universalment conegut del segle XVI

16. compositors (III) PALESTRINA (Itàlia 1525 ?-1594) G. GABRIELLI (Itàlia 1555 ? -1612) Obra: 40 misses, Magnificat, Sacrae cantiones, Salms. Va ser el millor compositor de motets. LASSO (Països Baixos, 1532-1594) Obra: Salms, Sonnets, and songs of sundry natures Excel·lí en tots els generes coneguts, i en certs aspectes fou un innovador. BYRD (Anglaterra, 1543-1623) Obra.- "Madrigals": Sacrae Cantiones Un dels més importants creadors del madrigal, al que incorpora un règim cromàtic que li dóna gran expressivitat. GESUALDO (Itàlia 1560-1613) Obra.- Va compondre obres de gran embergadura, amb dobles i fins i tot triples cors. Va ser un dels grans autors de l'escola polifònica italiana. Moltes obres seves van ser compostes pensant en la sonoritat de la basílica de Sant marc de Venècia, on treballava com a organista i mestre de capella. Obra.- Va compondre obres profanes i un gran nombre d'obres religioses (100 misses i més de 400 motets, entre d'altres). Ex.: Les misses: Del Papa Marcelo, de l'Homme armé Compositor i director musical de les capelles papals, encarna l’essència del cant polifònic religiós romà, d'acord amb el Concili de Trento.

17. Música del Renaixement

18. TEORIA I NOTACIÓ La notació de Renaixement queda distorsionada quan se l'intenta traduir amb el detall de la notació actual perquè es delimiten detalls d'una manera massa estricte i es traeix l'amplitud amb que calia interpretar la música d'aquella època .

19. Les composicions del Renaixement estaven escrites únicament en particel·les; Les barres de compàs no s'usaven i les figures rítmiques eren generalment més llargues que les usades actualment; la unitat de pulsació era la semibreu o rodona . Com ja Succeïa durant l' ars nova cada breu (quadrada) podia equivaler a dues o tres semibreus relació que es podria considerar com un equivalent al "compàs" modern, tot i que es referia a un valor de nota i no a un compàs . Així, igual que en la notació actual, una negra pot equivaler a dues corxeres o a tres ( escrites com un “treset”).

20. Aquestes diferents permutacions es denominaven: “ Tempus perfecte o imperfecte" en el cas de la relació breu-semibreu, "Prolació perfecta o imperfecta" en el cas de la relació semibreu-mínima A més a més, existien totes les combinacions possibles entre un valor i l'altre. La relació 3/1 es va considerar la "perfecta" i la 2/1, "imperfecta". Per a les figures aïllades existien regles que reduïen a la meitat o doblaven el valor quan estaven precedides o seguides de determinades figures, realitzant una acció que "imperfeccionava" o "alterava" respectivament

21. Les figures amb el cap negre (com les actuals negres) eren menys habituals. Aquest desenvolupament del mensuralisme és el resultat de la popularització de l'ús del paper, en detriment del pergamí, més feble i que no permetia l'esquinçat de la ploma per omplir les notes L'escriptura musical d'èpoques precedents, s'havien escrit en pergamí i en color negre. L'ús d'altres colors, i més tard, pintar tota la nota de negre (ennegrir) van ser recursos per indicar imperfeccions o alteracions, i d'altres canvis de temps i de ritme.

22. Probablement els músics del Renaixement serien molt bons coneixedors del contrapunt i posseïen la informació necessària per llegir i interpretar la partitura. ( Vegeu: musica ficta ). Un cantant interpretaria la seva part o seva amb fórmules cadencials que sorgirien del seu pensament, i quan cantaven amb altres músics evitarien, per exemple, les octaves i les quintes paral·leles o canviarien la seva cadència en funció del que fessin els altres companys És a través de les tablatures contemporànies que existeixen per a diversos instruments de corda (guitarra) que obtenim molta informació sobre quines notes accidentals deurien realitzar els intèrprets d'aquella època.

23. Període primerenc (1400-1467) L'escola borgonyona de compositors, amb Guillaume Dufay al davant, mostra característiques musicals pròpies de finals del període medieval i del Renaixement primerenc (vegeu Música medieval). Aquest grup de músics van adoptar gradualment els complexos mecanismes de composició de les darreries de l'època anterior, com són la isorítmia i la síncopació, donant com a resultat un estil més net i que fluïa més. La seva música va perdre complexitat i guanyà en vitalitat rítmica, mentre que donar una "empenta a les cadències" es va convertir en una característica prominent cap a mitjans del segle XV.

24. Fi de l’exposició