UNITAT 5
Romanticisme (s.XIX-s.XX)Romanticisme (s.XIX-s.XX)
L’exaltació sentimentalL’exaltació sentimental
CONTEXTUALITZACIÓ HISTÒRICA
• REVOLUCIÓ INDUSTRIAL canvis tecnològics
i socials
– Creació de fàbriques.
– Classe obrera es concentra en ciutat (ciutats
industrials)
– Ascens estatus social dels empresaris.
– INVENTS
• Telèfon – Alexander Graham Bell
• Bombeta – Thomas Alva Edison
Socialisme
Les condicions de vida i treball
ROMANTICISME
CONCEPTES BÀSICS
• BARROC
– Ornamentació i moviment
– Polifonia
• ROMANTICISME
– Exalça la natura i l’individu.
– Li dóna molta importància a la intuició.
– Emocions intenses.
– El més important és l’expressió dels sentiments, per sobre de
l’estructura i la forma.
– Riquesa harmònica.
– Lirisme a les melodies.
– Forma principal: SONATA.
• CLASSICISME
– Homofonia – Melodia
acompanyada.
– Equilibri formal.
– Frases i cadències clares.
CONCEPTES BÀSICS
• ROMANTICISME
– Expressió individualista, rebel·lia contra el que està reglat i
exaltació de l’amor i els sentiments intensos.
– Melodia romàntica és rica, apassionada i intensa. Frases
irregulars.
– Ritme complex. Tenuto, ritardando...
– Harmonia rica i variada, modulacions. Efecte més expressiu.
– Dinàmiques exagerades i grans contrastos.
– Incorporació d’instruments a l’orquestra simfònica: percussió, vent
metall...
CONCEPTES BÀSICS
• Emocions intenses
– Terror i la passió amorosa  novel·la gòtica o de terror
• Ideal artista romàntic  Ludwing van
Beethoven.
• ... en el ROMANTICISME
– Els intèrprets són considerats genis.
– Els músics fan gires individuals
– Grans músics virtuosos com
Frankenstein
Comte dràcula
Cementiris
Frédéric Chopin
Franz Liszt
Niccolò. Paganini
MÚSICA VOCAL
La veu al servei del text musical
• LIED - Lieder
– Cançó en alemany.
– Caràcter intimista.
– Basada en un text poètic.
– Interpretat per una veu (masculina o femenina) amb
l’acompanyament del piano.
• Robert Schumann.
• Franz Schubert.
– A B A’
MÚSICA VOCAL
La veu al servei del text musical
• L’ÒPERA
– Ocupa un lloc important dins el
s.XIX, gràcies a la gran producció
literària
– Manifesta un caràcter més continu
– L’obertura perd importància, reduïda a un simple
preludi. Però l’orquestra guanya importància i no es
limita a un simple paper acompanyant.
MÚSICA VOCAL
La veu al servei del text musical
• L’ÒPERA
– Intervenen grans cors, molts figurants i personatges
– Es creen ambients misteriosos i llegendaris.
– Les veus estan al servei de l’expressió emocional
(intensa i dramàtica) No al lluïment.
– A Itàlia, es tracten temes de la realitat, per això es
converteix en mirall de la societat.
MÚSICA VOCAL
La veu al servei del text musical
• LA SARSUELA
– A Espanya el repertoria operístic és preferentment
italià.
– Género Chico de la Sarsuela
• Extensió Breu
• Reflecteix el més característic de la societat.
– Autors:
• Frederico Chueca. [Agua, azucarillos y
aguardiente]
• Tomás Bretón. [La verbena de la paloma]
MÚSICA VOCAL
La veu al servei del text musical
ITÀLIA
Bel canto
– Estil de cant florit.
– Vocalment virtuós.
• Gaetano Donizetti
Òpera verista
– Realista. Potent i dramàtic.
– Cruel i crítica amb la societat
del temps.
– Sense gaire idealització
romàntica
• Giuseppe Verdi.
ALEMANYA
Drama musical
– Leitmotiv: la música s’associa
a un instrument o un
personatge.
– Richard Wagner:
• Llegendes mitològiques
germàniques.
• Amplia l’orquestra simfònica.
MÚSICA INSTRUMENTAL
La passió de la música instrumental
ROMANTICISME
• ≠ sentiment amorós o romàntic.
• Expressió intensa de les emocions de l’artista.
• Manifestació extrema, sovint turmentada.
– Predomina expressió.
– Melodia és molt més rica, apassionada i intensa.
– Harmonia és rica i variada.
– S’amplia l’orquestra simfònica.
– Dinàmiques més exagerades.
– Instruments preferits: PIANO I VIOLÍ.
– Predomini de la música instrumental abans que la vocal.
– Apareixen formes menors.
– Neix el poema simfònic: obra d’un sol moviment, de forma
lliure i descriptiva.
MÚSICA INSTRUMENTAL
La passió de la música instrumental
ORQUESTRA SIMFÒNICA
FORMES MENORS
– Marxa
– Masurca
– Vals
7
5
4
S
3
2 2 2
6 2
1
1. Director
2. Corda
3. Vent-fusta
4. Vent-metall
5. Percussió
6. Arpa, piano i
instruments no habituals.
7.Cor
EL BAIX XIFRAT
• La línia del baix (escrita en clau de fa) està
acompanyada d’uns números (el xifrat) que ens
indiquen quins intervals s’han d’interpretar per
fer els acords corresponents a partir d’aquetes
notes.
• Interpretació en el Barroc
– Línia de baix interpreta per instrument melòdic greu
(viola de gamba, violoncel, fagot...)
– Acords interpretat per instrument polifònic
(clavicèmbal, llaüt...)
EL BAIX XIFRAT
fonamental 1a inversió 2a inversió de sèptima
EL PERÍODE
• El període és un part de l’obra musical amb independència
total i amb una estructura interna melòdica i harmònica.
• No pot tenir menys de 8 compassos.
• Es pot dividir amb frases i aquestes amb semifrases.
• Es poden classificar amb:
– Període simètric: si totes les subdivisions tenen el mateix nombre
de compassos.
– Període asimètrics: si alguna subdivisió no té el mateix nombre de
compassos
LES CADÈNCIES
• Són un incisos o descansos.
• Són els pilars on descanses els períodes i les
frases.
• N’hi ha de dos tipus:
– Conclusives.
• Autèntica – Perfecta [ V – I ]
• Plagal [ IV – I ]
– Suspensives.
• Trencada [ V – VI ]
• Semicadència [ V ]
AUTORS
Primerenc, 1800 - 1830 Ple, 1830 - 1850
L.v. Beethoven (1770-1827)
R. Schumann (1810-1856)
F. Chopin (1810 -1849)
R. Wagner (1813-1883)
G. Verdi (1813-1901)
F. Mendelssohn (1809-1847)
Tardà, 1850 - 1890
F. Liszt (1811-1886)
J. Brahms (1833-1897)
Final de segle, 1890 - 1914
R. Strauss (1864-1949)
AUDICIONS
• Ària «Casta diva», Norma – V. Bellini
• Interpretació de Montserrat Caballé (soprano)
• La revoltosa – R. Chapí
• Interpretació de Teresa Berganza (mezzosoprano)
• «Gute Nacht», Winterreise – F. Schubert
• Interpretació de Dietrich Fischer-Dieskau (baríton)
• Coral «Va pensiero», Nabucco – G. Verdi
• «Siegfried’s death and funeral»,
Götterdämmerung – R. Wagner
• La música orquestral pren importància.
• 1r mov. Simfonia núm.6 en fa major, op. 68 – L.v.
Beethoven

Resum Tema 5

  • 1.
    UNITAT 5 Romanticisme (s.XIX-s.XX)Romanticisme(s.XIX-s.XX) L’exaltació sentimentalL’exaltació sentimental
  • 2.
    CONTEXTUALITZACIÓ HISTÒRICA • REVOLUCIÓINDUSTRIAL canvis tecnològics i socials – Creació de fàbriques. – Classe obrera es concentra en ciutat (ciutats industrials) – Ascens estatus social dels empresaris. – INVENTS • Telèfon – Alexander Graham Bell • Bombeta – Thomas Alva Edison Socialisme Les condicions de vida i treball ROMANTICISME
  • 3.
    CONCEPTES BÀSICS • BARROC –Ornamentació i moviment – Polifonia • ROMANTICISME – Exalça la natura i l’individu. – Li dóna molta importància a la intuició. – Emocions intenses. – El més important és l’expressió dels sentiments, per sobre de l’estructura i la forma. – Riquesa harmònica. – Lirisme a les melodies. – Forma principal: SONATA. • CLASSICISME – Homofonia – Melodia acompanyada. – Equilibri formal. – Frases i cadències clares.
  • 4.
    CONCEPTES BÀSICS • ROMANTICISME –Expressió individualista, rebel·lia contra el que està reglat i exaltació de l’amor i els sentiments intensos. – Melodia romàntica és rica, apassionada i intensa. Frases irregulars. – Ritme complex. Tenuto, ritardando... – Harmonia rica i variada, modulacions. Efecte més expressiu. – Dinàmiques exagerades i grans contrastos. – Incorporació d’instruments a l’orquestra simfònica: percussió, vent metall...
  • 5.
    CONCEPTES BÀSICS • Emocionsintenses – Terror i la passió amorosa  novel·la gòtica o de terror • Ideal artista romàntic  Ludwing van Beethoven. • ... en el ROMANTICISME – Els intèrprets són considerats genis. – Els músics fan gires individuals – Grans músics virtuosos com Frankenstein Comte dràcula Cementiris Frédéric Chopin Franz Liszt Niccolò. Paganini
  • 6.
    MÚSICA VOCAL La veual servei del text musical • LIED - Lieder – Cançó en alemany. – Caràcter intimista. – Basada en un text poètic. – Interpretat per una veu (masculina o femenina) amb l’acompanyament del piano. • Robert Schumann. • Franz Schubert. – A B A’
  • 7.
    MÚSICA VOCAL La veual servei del text musical • L’ÒPERA – Ocupa un lloc important dins el s.XIX, gràcies a la gran producció literària – Manifesta un caràcter més continu – L’obertura perd importància, reduïda a un simple preludi. Però l’orquestra guanya importància i no es limita a un simple paper acompanyant.
  • 8.
    MÚSICA VOCAL La veual servei del text musical • L’ÒPERA – Intervenen grans cors, molts figurants i personatges – Es creen ambients misteriosos i llegendaris. – Les veus estan al servei de l’expressió emocional (intensa i dramàtica) No al lluïment. – A Itàlia, es tracten temes de la realitat, per això es converteix en mirall de la societat.
  • 9.
    MÚSICA VOCAL La veual servei del text musical • LA SARSUELA – A Espanya el repertoria operístic és preferentment italià. – Género Chico de la Sarsuela • Extensió Breu • Reflecteix el més característic de la societat. – Autors: • Frederico Chueca. [Agua, azucarillos y aguardiente] • Tomás Bretón. [La verbena de la paloma]
  • 10.
    MÚSICA VOCAL La veual servei del text musical ITÀLIA Bel canto – Estil de cant florit. – Vocalment virtuós. • Gaetano Donizetti Òpera verista – Realista. Potent i dramàtic. – Cruel i crítica amb la societat del temps. – Sense gaire idealització romàntica • Giuseppe Verdi. ALEMANYA Drama musical – Leitmotiv: la música s’associa a un instrument o un personatge. – Richard Wagner: • Llegendes mitològiques germàniques. • Amplia l’orquestra simfònica.
  • 11.
    MÚSICA INSTRUMENTAL La passióde la música instrumental ROMANTICISME • ≠ sentiment amorós o romàntic. • Expressió intensa de les emocions de l’artista. • Manifestació extrema, sovint turmentada. – Predomina expressió. – Melodia és molt més rica, apassionada i intensa. – Harmonia és rica i variada. – S’amplia l’orquestra simfònica. – Dinàmiques més exagerades. – Instruments preferits: PIANO I VIOLÍ. – Predomini de la música instrumental abans que la vocal. – Apareixen formes menors. – Neix el poema simfònic: obra d’un sol moviment, de forma lliure i descriptiva.
  • 12.
    MÚSICA INSTRUMENTAL La passióde la música instrumental ORQUESTRA SIMFÒNICA FORMES MENORS – Marxa – Masurca – Vals 7 5 4 S 3 2 2 2 6 2 1 1. Director 2. Corda 3. Vent-fusta 4. Vent-metall 5. Percussió 6. Arpa, piano i instruments no habituals. 7.Cor
  • 13.
    EL BAIX XIFRAT •La línia del baix (escrita en clau de fa) està acompanyada d’uns números (el xifrat) que ens indiquen quins intervals s’han d’interpretar per fer els acords corresponents a partir d’aquetes notes. • Interpretació en el Barroc – Línia de baix interpreta per instrument melòdic greu (viola de gamba, violoncel, fagot...) – Acords interpretat per instrument polifònic (clavicèmbal, llaüt...)
  • 14.
    EL BAIX XIFRAT fonamental1a inversió 2a inversió de sèptima
  • 15.
    EL PERÍODE • Elperíode és un part de l’obra musical amb independència total i amb una estructura interna melòdica i harmònica. • No pot tenir menys de 8 compassos. • Es pot dividir amb frases i aquestes amb semifrases. • Es poden classificar amb: – Període simètric: si totes les subdivisions tenen el mateix nombre de compassos. – Període asimètrics: si alguna subdivisió no té el mateix nombre de compassos
  • 16.
    LES CADÈNCIES • Sónun incisos o descansos. • Són els pilars on descanses els períodes i les frases. • N’hi ha de dos tipus: – Conclusives. • Autèntica – Perfecta [ V – I ] • Plagal [ IV – I ] – Suspensives. • Trencada [ V – VI ] • Semicadència [ V ]
  • 17.
    AUTORS Primerenc, 1800 -1830 Ple, 1830 - 1850 L.v. Beethoven (1770-1827) R. Schumann (1810-1856) F. Chopin (1810 -1849) R. Wagner (1813-1883) G. Verdi (1813-1901) F. Mendelssohn (1809-1847) Tardà, 1850 - 1890 F. Liszt (1811-1886) J. Brahms (1833-1897) Final de segle, 1890 - 1914 R. Strauss (1864-1949)
  • 18.
    AUDICIONS • Ària «Castadiva», Norma – V. Bellini • Interpretació de Montserrat Caballé (soprano) • La revoltosa – R. Chapí • Interpretació de Teresa Berganza (mezzosoprano) • «Gute Nacht», Winterreise – F. Schubert • Interpretació de Dietrich Fischer-Dieskau (baríton) • Coral «Va pensiero», Nabucco – G. Verdi • «Siegfried’s death and funeral», Götterdämmerung – R. Wagner • La música orquestral pren importància. • 1r mov. Simfonia núm.6 en fa major, op. 68 – L.v. Beethoven