Resum del tema 5. Romanticisme.

1. UNITAT 5
Romanticisme (s.XIX-s.XX)Romanticisme (s.XIX-s.XX)
L’exaltació sentimentalL’exaltació sentimental

2. CONTEXTUALITZACIÓ HISTÒRICA
• REVOLUCIÓ INDUSTRIAL canvis tecnològics
i socials
– Creació de fàbriques.
– Classe obrera es concentra en ciutat (ciutats
industrials)
– Ascens estatus social dels empresaris.
– INVENTS
• Telèfon – Alexander Graham Bell
• Bombeta – Thomas Alva Edison
Socialisme
Les condicions de vida i treball
ROMANTICISME

3. CONCEPTES BÀSICS
• BARROC
– Ornamentació i moviment
– Polifonia
• ROMANTICISME
– Exalça la natura i l’individu.
– Li dóna molta importància a la intuició.
– Emocions intenses.
– El més important és l’expressió dels sentiments, per sobre de
l’estructura i la forma.
– Riquesa harmònica.
– Lirisme a les melodies.
– Forma principal: SONATA.
• CLASSICISME
– Homofonia – Melodia
acompanyada.
– Equilibri formal.
– Frases i cadències clares.

4. CONCEPTES BÀSICS
• ROMANTICISME
– Expressió individualista, rebel·lia contra el que està reglat i
exaltació de l’amor i els sentiments intensos.
– Melodia romàntica és rica, apassionada i intensa. Frases
irregulars.
– Ritme complex. Tenuto, ritardando...
– Harmonia rica i variada, modulacions. Efecte més expressiu.
– Dinàmiques exagerades i grans contrastos.
– Incorporació d’instruments a l’orquestra simfònica: percussió, vent
metall...

5. CONCEPTES BÀSICS
• Emocions intenses
– Terror i la passió amorosa  novel·la gòtica o de terror
• Ideal artista romàntic  Ludwing van
Beethoven.
• ... en el ROMANTICISME
– Els intèrprets són considerats genis.
– Els músics fan gires individuals
– Grans músics virtuosos com
Frankenstein
Comte dràcula
Cementiris
Frédéric Chopin
Franz Liszt
Niccolò. Paganini

6. MÚSICA VOCAL
La veu al servei del text musical
• LIED - Lieder
– Cançó en alemany.
– Caràcter intimista.
– Basada en un text poètic.
– Interpretat per una veu (masculina o femenina) amb
l’acompanyament del piano.
• Robert Schumann.
• Franz Schubert.
– A B A’

7. MÚSICA VOCAL
La veu al servei del text musical
• L’ÒPERA
– Ocupa un lloc important dins el
s.XIX, gràcies a la gran producció
literària
– Manifesta un caràcter més continu
– L’obertura perd importància, reduïda a un simple
preludi. Però l’orquestra guanya importància i no es
limita a un simple paper acompanyant.

8. MÚSICA VOCAL
La veu al servei del text musical
• L’ÒPERA
– Intervenen grans cors, molts figurants i personatges
– Es creen ambients misteriosos i llegendaris.
– Les veus estan al servei de l’expressió emocional
(intensa i dramàtica) No al lluïment.
– A Itàlia, es tracten temes de la realitat, per això es
converteix en mirall de la societat.

9. MÚSICA VOCAL
La veu al servei del text musical
• LA SARSUELA
– A Espanya el repertoria operístic és preferentment
italià.
– Género Chico de la Sarsuela
• Extensió Breu
• Reflecteix el més característic de la societat.
– Autors:
• Frederico Chueca. [Agua, azucarillos y
aguardiente]
• Tomás Bretón. [La verbena de la paloma]

10. MÚSICA VOCAL
La veu al servei del text musical
ITÀLIA
Bel canto
– Estil de cant florit.
– Vocalment virtuós.
• Gaetano Donizetti
Òpera verista
– Realista. Potent i dramàtic.
– Cruel i crítica amb la societat
del temps.
– Sense gaire idealització
romàntica
• Giuseppe Verdi.
ALEMANYA
Drama musical
– Leitmotiv: la música s’associa
a un instrument o un
personatge.
– Richard Wagner:
• Llegendes mitològiques
germàniques.
• Amplia l’orquestra simfònica.

11. MÚSICA INSTRUMENTAL
La passió de la música instrumental
ROMANTICISME
• ≠ sentiment amorós o romàntic.
• Expressió intensa de les emocions de l’artista.
• Manifestació extrema, sovint turmentada.
– Predomina expressió.
– Melodia és molt més rica, apassionada i intensa.
– Harmonia és rica i variada.
– S’amplia l’orquestra simfònica.
– Dinàmiques més exagerades.
– Instruments preferits: PIANO I VIOLÍ.
– Predomini de la música instrumental abans que la vocal.
– Apareixen formes menors.
– Neix el poema simfònic: obra d’un sol moviment, de forma
lliure i descriptiva.

12. MÚSICA INSTRUMENTAL
La passió de la música instrumental
ORQUESTRA SIMFÒNICA
FORMES MENORS
– Marxa
– Masurca
– Vals
7
5
4
S
3
2 2 2
6 2
1
1. Director
2. Corda
3. Vent-fusta
4. Vent-metall
5. Percussió
6. Arpa, piano i
instruments no habituals.
7.Cor

13. EL BAIX XIFRAT
• La línia del baix (escrita en clau de fa) està
acompanyada d’uns números (el xifrat) que ens
indiquen quins intervals s’han d’interpretar per
fer els acords corresponents a partir d’aquetes
notes.
• Interpretació en el Barroc
– Línia de baix interpreta per instrument melòdic greu
(viola de gamba, violoncel, fagot...)
– Acords interpretat per instrument polifònic
(clavicèmbal, llaüt...)

14. EL BAIX XIFRAT
fonamental 1a inversió 2a inversió de sèptima

15. EL PERÍODE
• El període és un part de l’obra musical amb independència
total i amb una estructura interna melòdica i harmònica.
• No pot tenir menys de 8 compassos.
• Es pot dividir amb frases i aquestes amb semifrases.
• Es poden classificar amb:
– Període simètric: si totes les subdivisions tenen el mateix nombre
de compassos.
– Període asimètrics: si alguna subdivisió no té el mateix nombre de
compassos

16. LES CADÈNCIES
• Són un incisos o descansos.
• Són els pilars on descanses els períodes i les
frases.
• N’hi ha de dos tipus:
– Conclusives.
• Autèntica – Perfecta [ V – I ]
• Plagal [ IV – I ]
– Suspensives.
• Trencada [ V – VI ]
• Semicadència [ V ]

17. AUTORS
Primerenc, 1800 - 1830 Ple, 1830 - 1850
L.v. Beethoven (1770-1827)
R. Schumann (1810-1856)
F. Chopin (1810 -1849)
R. Wagner (1813-1883)
G. Verdi (1813-1901)
F. Mendelssohn (1809-1847)
Tardà, 1850 - 1890
F. Liszt (1811-1886)
J. Brahms (1833-1897)
Final de segle, 1890 - 1914
R. Strauss (1864-1949)

18. AUDICIONS
• Ària «Casta diva», Norma – V. Bellini
• Interpretació de Montserrat Caballé (soprano)
• La revoltosa – R. Chapí
• Interpretació de Teresa Berganza (mezzosoprano)
• «Gute Nacht», Winterreise – F. Schubert
• Interpretació de Dietrich Fischer-Dieskau (baríton)
• Coral «Va pensiero», Nabucco – G. Verdi
• «Siegfried’s death and funeral»,
Götterdämmerung – R. Wagner
• La música orquestral pren importància.
• 1r mov. Simfonia núm.6 en fa major, op. 68 – L.v.
Beethoven