2. 1.1 Biografia (Inicis)
Fill de
família
pobra
Als 10 anys
comença a
estudiar per a
ser capellà
Jacint Verdaguer (Folgueroles, 1845) – (Barcelona,
1902) Als 15 anys
comença a
escriure i als 20
guanya els jocs
florals
3. 1.2 Biografia (Etapa de
plenitud)
1870- Comença
a exercir de
Sacerdot
1874-
Treballa a la
Companyia
Transatlàntica
Es converteix en el
capellà i almoiner
dels marquesos de
Comillas
- Obres:
1877- L’Atlàntida
1885 - Canigó
4. 1.3 Biografia (crisi i mort)
1885- Viatja a
Terra Santa,
on canvia
totalment la
seva vida
El bisbe de
Vic el tanca
en un
santuari,
acusat de boig
1898-Es
reconcilia amb el
bisbe. El 1902,
mor a Barcelona
Obres:
1895-1897: En defensa
propia
1896: Flors de calvari
5. La prosa
• Prosista excel·lent, que va elevar la llengua parlada a la
categoria de prosa literària.
• La seva prosa és simple, clara, precisa, flexible i de
gran riquesa lèxica.
• Destaquen obres com:
• Dietari d’un pelegrí a Terra Santa (1889)
• En defensa pròpia (1895-1897)
• Rondalles (1905)
6. Dietari d’un pelegrí a Terra
Santa (1889)
• Explica el viatge que l’any 1886 havia fet a Palestina i
la impressió trasbalsadora que li va produir.
• Visió honesta i salvatge d’un catòlic convençut de
l’hegemonia prepotent de la seva fe.
7. En defensa pròpia (1895-1897)
• Conjunt d’articles on polemitza hàbilment contra les
acusacions que li feren de boig.
• Expulsió, el 1893, de la residència dels marquesos de
Comillas.
• En dues sèries d'articles, de 1895 i 1897, amb una
prosa brillant, capdavantera del periodisme polèmic.
8. Verdaguer, paradigma d’escriptor
romàntic
• Exponent molt clar del que entenem per Romanticisme.
• En la seva obra es troben tots els elements del moviment romàntic:
• Sentiment vivíssim de la natura.
• El mite i el símbol.
• La imaginació.
• La nostàlgia i la malencolia.
• El sentimentalisme.
• L ’interès per la cultura popular.
• El nacionalisme.
9. Significació històrica de
Verdaguer
• Inicia la literatura catalana contemporània.
• Consolidació de la Renaixença.
• Dóna ressò internacional a la llengua i la literatura
catalanes.
10. Poesia lírica
• Amplia col·lecció de
poemes.
• Temes:
• Religiós.
• Històrico-patriòtic.
• (Amorós).
• Poeta popular.
11. SUM VERMIS
Veieu-me aquí, Senyor, a vostres
plantes,
despullat de tot bé, malalt i pobre,
de mon no-res perdut dintre
l’abisme.
Cuc de la terra vil, per una
estona
he vingut a la cendra a arrossegar-
me.
Fou mon bressol un gra de
polsinera,
i un altre gra serà lo meu
sepulcre.
Voldria ser quelcom per oferir-vos,
però Vós me voleu petit i inútil,
de glòria despullat i de prestigi.
de les que el sol sobre l’herbei
eixuga,
o, si voleu, baboia de l’escarni.
Jo só un no-res, mes mon no-res
és
vostre;
vostre és, Senyor, i us ama i vos
estima.
Feu de mi lo que us plàcia; no en
só digne,
d’anar a vostres peus; com arbre
estèril,
de soca a arrel traieu-me de la
terra;
morfoneu-me, atuïu-me, anihileu-me.
12. L’EMIGRANT
Dolça Catalunya,
pàtria del meu cor,
quan de tu s’allunya
d’enyorança es mor.
Hermosa vall, bressol de ma
infantesa,
blanc
Pirineu,
marges i rius, ermita al cel
suspesa,
per
sempre adéu!
Arpes del bosc, pinsans i
caderneres,
cantau,
cantau;
jo dic plorant a boscos i
riberes:
bell Montserrat?
Enlloc veuré, ciutat de
Barcelona,
ta
hermosa Seu,
ni eixos turons, joiells de la
corona
que et
posà Déu. Adéu, germans;
adéu-siau, mon pare,
no us
veuré més!
Oh, si al fossar on jau ma
dolça mare
jo el llit
tingués!
Oh mariners, el vent que
13. L’ATÀNTIDA
• Escrita en un viatge d’Espanya a Cuba
• Format per una introducció, 100 cants i una conclusió
• Amb aquesta obra guanya en els tres àmbits dels Jocs
Florals
14. Fragment
Com viatger al cim d'una
pujada
d'on obira sa terra
somniada.
aquí el bon vell sospira de
dolçor:
i veent-la verdejar hermosa
i bella,
passeja els ulls, enamorat,
per ella,
rejovenit sentit volar-hi el
cor
Colom mira l'Atlàntida sense
mida,
com si hi sentís alguna
veu que el crida:
com si, de genis, mostres
i gegants
entremig dels fantasmes
vagarosos,
obiràs d'una verge els ulls
verdosos,
verdosos com les ones i
amargants.
16. Fragment
Lo Canigó és una
magnòlia immensa
que en un rebrot del
Pirineu se bada;
per abelles té fades que la
volten,
per papallons los cisnes i
les àligues.
Formen son calze escarides
serres
que plateja l'hivern i l'estiu
daura,
grandiós veire on beu olors
los aires rellentor, los
núvols aigua.
Les boscúries de pins són
sos bardissos,
los Estanyols ses gotes de
rosada,
i és son pistil aqueix palau
aurífic,
somni d'aloja que del cel
davalla.