Successfully reported this slideshow.

Sociolinguistica 4 eso

0

Share

Loading in …3
×
1 of 75
1 of 75

More Related Content

Related Books

Free with a 14 day trial from Scribd

See all

Sociolinguistica 4 eso

  1. 1. SOCIOLINGÜÍSTICA 4t. ESO
  2. 2. AVALUACIÓ INICIAL • Què és la varietat estàndard d’una llengua? • Quina diferència hi ha entre llengua i dialecte? • A quins territoris es parla català? • Quines llengües es parlen a l’Estat espanyol? • Quina és la llengua oficial de les Illes Balears?
  3. 3. LLENGUA I DIALECTE • La llengua és un sistema de signes verbals, d’evolució històrica ben diferenciada, que fa servir una comunitat per crear i interpretar missatges. Així són llengües ben diferenciades: el català, el francès, l’italià... • Un dialecte és cadascuna de les modalitats que presenta una llengua en les diverses regions del seu domini. Els parlants de les diferents variants no tenen problemes de comprensió entre ells.
  4. 4. 1. Quines de les següents maneres de parlar són dialectes i quina o quines es podrien considerar llengües: argentí, andalús, LLENGÜ DIALEC castellà, ES TES gallec-portuguès, espanyol, veneçolà, brasiler, basc, murcià, mexicà.
  5. 5. ARGENTINISMES Guayaba. Mentida Rentar: Llogar Ananá: Pinya (fruita) Anteojos: Ulleres Elevador: Ascensor Celular: Telèfon mòbil Computadora: Ordinador Saco: Americana Perra: Al·lota molt atractiva ................ Carrera de cavalls o aposta Crujida Presó, calabós Cuadril Maluc, costat Chingar Dar un beso. Fracassar. Flamenco Prendre un glop, una copa Fulo Ganivet. Sorprès, astorat
  6. 6. 2. Quines de les següents afirmacions són vertaderes? • Totes les llengües tenen dialectes. • L’argentí i el londinenc són dialectes. • El mallorquí i el valencià són llengües diferents. • Un argentí i un andalús xerren llengües diferents.
  7. 7. Què passaria si el castellà s’escrigués tal com es parla?
  8. 8. 3. Els dialectes del català són: 1.-............................... 2.-............................... 3.-............................... 4.-............................... 5.-............................... 6.-...............................
  9. 9. VÍDEO: Dialectes i territori del català 1 http://www.youtube.com/watch? v=Cp8CklqsVjY&feature=related VÍDEO: Dialectes i territori del català 2 http://www.youtube.com/watch? v=iDBGZWUqXoQ&NR=1 VÍDEO: Compraré peres http://www.youtube.com/watch? v=xiUCxjG4Tck&feature=related VÍDEO: L’Alguerès http://www.youtube.com/watch? v=6qN45R5HYUY&feature=related
  10. 10. LES VARIETATS DIALECTALS GEOGRÀFIQUES http://clic.xtec.cat/qv_biblio/act.jsp?activity_id=94
  11. 11. • La variació lingüística és el diferent ús d'una mateixa llengua entre sectors de població diferents. És objecte d'estudi de la sociolingüística. Les varietats lingüístiques es contraposen a l'estàndard de la llengua. • Tradicionalment es distingeixen tres tipus de varietats: • geogràfiques, • socials i • generacionals.
  12. 12. ESQUEMA DE LES DIFERENTS VARIACIONS LINGÜÍSTIQUES (Registres)
  13. 13. VARIACIÓ LINGÜÍSTICA: VARIETATS I REGISTRES -Varietats dialectals: Usuaris 1.-Històriques 2.-Socials: 3.-Geogràfiques 4.-Estàndard VARIETAT ÀMBITS Administració, escola, mitjans de ESTÀNDARD FORMALS comunicació, ciència, literatura... ÀMBITS Família, amics, usos espontanis, VARIETATS DIALECTALS INFORMALS col·loquials... VARIETAT ESTÀNDARD Nosaltres VARIETATS DIALECTALS GEOGRÀFIQUES mozátɾos nɔ̞́ɫtɾos nɔ̞́ɫtɾus muzáltɾus nuzáɫtɾəs nozátɾes nuzáwtɾis náɫtɾus nuzáɫtɾus nozáɫtɾos náɫtɾəs nántɾis
  14. 14. Què m'has dit! On t'ho han dit Antonello Antoni Baldino Carlos Sangüesa Catalina Rollàn Consuelo Marco David Montagne Marc Pasqual Ramon Peiró
  15. 15. Subratlla les formes estàndard del castellà. Has de triar una de les dues opcions que et donam a cada costat de la barra inclinada: zarzillos / pendientes frazada / manta lenzuelo / sábana choto / cabrito magra / jamón hubiésemos ido / fuéramos ido se me ha caído/ me se ha caído yo vide, él vido / yo vi, él vio Què és més correcte i pur, el castellà de Valladolid o el de Sevilla? Per què?
  16. 16. Si un parlant andalús, que encara no ha après prou a escriure, escriu aquest text: Lo do su bai a veni comigo a come un poquito de cocío. Lah tre ermana lla han comío. Quina de les següents explicacions creus que seria la més adequada per poder entendre la dificultat de la persona que ho ha escrit: -El castellà és molt difícil. - El castellà s’escriu tal i com es pronuncia. -L’andalús no és castellà i hauria de tenir una ortografia pròpia. -Aquesta persona no domina la varietat culta o estàndard del castellà.
  17. 17. 4. Els territoris on es parla català són: 1................................ 2................................ 3. ............................... 4. ............................... 5. ............................... 6. ............................... 7. ...............................
  18. 18. 5 .QUÈ ÉS UN ESTAT MONOLINGÜE?
  19. 19. 6. QUINS ESTATS SÓN MONOLINGÜES A EUROPA?
  20. 20. 7. DONCS, ALESHORES, QUE ÉS UN ESTAT PLURILINGÜE?
  21. 21. 8. L’ESTAT ESPANYOL ÉS PLURILINGÜE O MONOLINGÜE? PER QUÈ? Castellà VERMELL Català ROSA Basc BLAU Gallec CREMA
  22. 22. 9. QUINES LLENGÜES ES PARLEN A L’ESTAT ESPANYOL?
  23. 23. 10. Quin percentatge de població viu en comunitats autònomes amb una sola llengua? • Quatre de cada deu espanyols viuen en comunitats autònomes amb més d’una llengua.
  24. 24. • En el nostre Estat, en totes les comunitats autònomes amb més d’una llengua es produeixen uns fenòmens provocats pel contacte entre aquestes llengües.
  25. 25. • Un d’aquests fenòmens és el bilingüisme social, situació en la qual en un territori es parlen dues llengües: la pròpia i la d’una altra comunitat. • El bilingüisme social provoca una situació de desequilibri, un conflicte lingüístic, perquè una de les llengües perd parlants i l’altra en guanya.
  26. 26. Les societats, per tant, no són exactament bilingües, sinó que ho són els individus. Un individu pot ser bilingüe, trilingüe... segons el nombre de llengües que domini. Ara bé, podem distingir diferents tipus de bilingüisme individual:
  27. 27. • Bilingüisme passiu i bilingüisme actiu: el parlant coneix dues llengües però una no l’empra (passiu); o coneix i empra les dues llengües (actiu). • Bilingüisme simètric i asimètric : és simètric si el parlant domina per igual les dues llengües en tots els àmbits d’ús. Si no, és asimètric. • Bilingüisme instrumental: un individu aprèn una llengua per raons laborals o econòmiques. • Bilingüisme integratiu: s’aprèn una llengua per integrar-se dins d’un nou grup (els immigrants).
  28. 28. 11. SABENT TOT AIXÒ: • EXPLICA QUE ÉS: • CONFLICTE LINGÜÍSTIC • LLENGUA DOMINANT • EXTINCIÓ LINGÜÍSTICA • SUBSTITUCIÓ LINGÜÍSTICA • LLENGUA SUBORDINADA O MINORITZADA • NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA
  29. 29. 12. PER A QUÈ SERVEIXEN, DONCS, LES LLEIS DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA?
  30. 30. LEGISLACIÓ (Bibiloni)
  31. 31. 1.- La Constitució Espanyola diu el següent quant a les llengües que conviuen dins l’Estat: Article 3 de la Constitució: El castellà és la llengua espanyola oficial de l’Estat. Tots els espanyols tenen el deure de conèixer-la i el dret d’usar-la Les altres llengües espanyoles seran també oficials en les respectives Comunitats Autònomes d’acord amb els seus Estatuts. La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d’Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d’especial respecte i protecció. L’article 3 de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears diu així: La llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, tendrà, juntament amb la castellana, el caràcter d’idioma oficial. Tots tenen el dret de conèixer-la i d’usar-la, i ningú no podrà ser discriminat per causa de l’idioma.
  32. 32. Llei de Normalització Lingüísitca Article 2 1.-La llengua catalana és la llengua pròpia de les Illes Balears i tots tenen el dret de conèixer-la i d'usar-la. 2.-Aquest dret implica poder adreçar-se en català, oralment o per escrit, a l'Administració, als organismes públics i a les empreses públiques i privades. També, implica poder expressar-se en català a qualsevol reunió i desenvolupar en aquesta llengua les activitats professionals, laborals, polítiques, sindicals, religioses i artístiques; així com rebre 1'ensenyament en català i rebre-hi informació a tots els mitjans de comunicació social. Article 15 1.-La retolació pública es farà en llengua catalana, acompanyada si calgués de signes gràfics que en facilitin la comprensió als no-catalanoparlants. La retolació en català i castellà s'emprarà quan així ho aconsellin les circumstàncies sociolingüístiques.
  33. 33. Article 19 1.-La llengua i literatura catalanes, amb especial atenció a les aportacions de les Illes Balears, han d'esser ensenyades obligatòriament en tots els nivells i graus i modalitats de l'ensenyament no universitari. S'ha de garantir el compliment d'aquesta disposició en tots els centres docents. Article 20 1.-El Govern ha d'adoptar les disposicions necessàries encaminades a garantir que els escolars de les Illes Balears, qualsevol que sigui la seva llengua habitual en iniciar l'ensenyament, puguin utilitzar normalment i correctament el català i el castellà al final del període d'escolaritat obligatòria.
  34. 34. 13.LA LLENGUA CATALANA • Què significa que la llengua catalana sigui una llengua romànica? • Els grecs, els fenicis i els ibers ocuparen les terres actuals de parla catalana, abans de la romanització, què vol dir això? • Després de la caiguda de l’Imperi romà foren els pobles germànics els que ocuparen aquestes terres. Saps alguna paraula catalana d’origen germànic?
  35. 35. LES LENGÜES DEL MÓN http://bibiloni.cat/materialsdeconstruccio/index.html
  36. 36. Relaciona el nom d’aquestes llengües amb la segona columna, que indica el nombre de milions de parlants que les usen. Després, amb el teu professor comprovaràs si has encertat o no. mandarí (Xina) 322 àrab 885 gallec-portuguès 234 japonès 125 malai 189 bengalí 182 ucraïnès 72 hindi o urdú (Índia, Pakistan) 66 francès 41 italià 34 anglès 170
  37. 37. Les diferents espècies d’éssers vius, dins l’ecologia, es correspondrien amb el paper de les llengües dins la sociolingüística. Relaciona les dues columnes: 1. éssers vius 1. llengües minoritàries (amb pocs parlants) 2. medi ambient 2. normalitat lingüística 3. espècie protegida 3. llengües minoritzades 4. espècies extingides 4. llengües en procés de normalització 5. espècies en perill d’extinció 5. societat 6. equilibri medioambiental 6. llengües 7. espècies endèmiques 7. llengües mortes
  38. 38. Assenyala, segons el que tu saps o creus, quines de les següents afirmacions són vertaderes: −Els nins europeus comencen a parlar abans que els xinesos, perquè el xinès és més difícil. −Tots els nins del món, quan comencen a parlar, pronuncien els mateixos sons o fonemes. −El nins xinesos i els catalanoparlants comencen a parlar a la mateixa edat de mitjana. −Per a un nin xinès és més fàcil aprendre català com a segona llengua que a l’inrevés, perquè la seva llengua materna és més difícil. −Les llengües fàcils es parlen com s’escriuen. −Les parla humana no és feta de lletres, sinó de sons que produïm en parlar. Les lletres són signes que representen els sons que produïm quan parlam.
  39. 39. I d’aquestes, quines són vertaderes? 1. A França només es parla francès. 2. Al Brasil es parla brasiler. 3. El gallec i el portuguès són històricament la mateixa llengua. 4. A Suïssa es parla suís. 5. El belga és la llengua oficial de Bèlgica. 6. El català és l’única llengua oficial d’Andorra. 7. A la Gran Bretanya només es parla anglès. 8. La llengua oficial de la Xina és el xinès. 9. Islàndia és excepcional perquè és estranyíssim que, dins un Estat, només s’hi parli una sola llengua. 10. A Itàlia es parlen diferents llengües.
  40. 40. 6 Quina posició ocupa el català entre les 5.000 llengües del món per nombre de parlants?
  41. 41. Llista de llengües segons nombre de parlants 7 Ordre Nom Parlants 1   xinès mandarí 885.000.000 2   Hindi o urdú 366.000.000 3   anglès 341.000.000 4   castellà 332.000.000 5 àrab 234.000.000 6   bengalí 189.000.000 7   Gallec-portuguès 170.000.000 8   rus 170.000.000 9   japonès 125.000.000 10   alemany 98.000.000 11   xinès wu 77.175.000 73   txec 12.000.000 74   grec 12.000.000 75   magahi 12.000.000 76 català 10.800.000
  42. 42. 8 I entre les llengües oficials de la Unió Europea?
  43. 43. 9
  44. 44. 1 0 El català és la 76ª llengua més parlada del món El 98% de les llengües té menys parlants que el català. El català és la 9ª. llengua més parlada de la Unió Europea. El català és entre els 25 idiomes del món amb major presència a Internet
  45. 45. ORIGEN GEOGRÀFIC AGUILAR: Serra de la Garrotxa. 'Lloc d'àguiles. ALCOVER: Camp de Tarragona. Àrab: 'pesador'. ALORDA: {Olorda. Pla del Llobregat (desaparegut) ALZAMORA: Conca de Tremp. MIRALLES: Castell de l'Alt Empordà. AMER: Gironès. MOIÀ: Vila catalana. BARCELÓ: Barcelona MONTCADA: Vallès. BALAGUER: Noguera. MÓRA: BERGA NOGUERA BISBAL: Empordà {EPISCOPALE OLESA-OLEZA: Baix Llobregat BORDILS ORDINES: Ordino (Andorra). BORDOY: Bordoi (Conflent). PALOU: CABANELLES PERPINYÀ: CALDÉS: Pla de bages {CALDARIOS:'banys calents'. PIERA: Anoia. CAMPINS: Montseny. REIXAC: Vila catalana despareguda (Montcada i Reixac). CAPLLONCH: Gironès. 'Camp llarg'. REUS: Baix Camp CÀNAVES: Cànoves (Vallès Oriental). 'Cases noves'. RIPOLL: CANTALLOPS: Alt Empordà. 'On udolen els llops'. ROSSELLÓ: CANYELLES: SACARÉS: Zacaries, pare de S.Joan Baptista. CAPLLONCH: Camping SANÇ: Sanctius. CATLLAR (DES): Tarragonès SANT FERRIOL: Garrotxa CERDÀ: Gentilici de Cerdanya. VIDAL: Vitalis 'sa, fort'. CERVERA: Segarra (Vallespir). 'Lloc de SAMPOL: Sant Pol (Pau). cérvols'. SANTANDREU: Sant Andreu. CORBERA SOLSONA CORRÓ: Vallès. TAMARIT: Llitera i Camp de Tarragona. ESTARÀS (Segarra) TERRASSA: ESTELRICH: Hostalrich. Ant. 'Àustria'. TORELLÓ: Castell Plana de Vic. FIGUERES TORRELLA: Al t i Baix empordà. FIGUEROLA TORTELLÀ: La garriga. FLUIXÀ: Foixà (Baix Empordà). TOUS: Segarra.. GAIÀ: Bages VALLÈS GUARDIOLA-GORDIOLA: Berguedà VALLESPIR: JUNCOSA:Garrigues VALLS LLAMBIES: Llambilles (A.Empordà). VANRELL,VENDRELL,VENRELL: Vila catalana. Derivat de Venus. LLADÓ: Lladó (Garrotxa). VIC LLOBERA: Solsonès VILLALONGA: Rosselló, Vallespir. MAÇANET-MASSANET: Alt Empordà MANRESA: Pla de Bages. MARTORELL: Pla de Barcelona. MASSANET: Maçanet
  46. 46. ETIMOLOGIA LLINATGES MALLORQUINS http://dcvb.iecat.net/ ETIMOLOGIA LLINATGES CASTELLANS http://www.surnames.org/apellidos/lista.htm NOMS I LLINATGES MÉS FREQÜENTS http://www.idescat.cat/ CERCADOR DE NOMS www.gencat.cat/justicia/cercador_noms
  47. 47. 1 EXERCICI LLINATGES: 3 -Situa al mapa amb fletxes, amb l'ajuda del Google Mapes, els següents llinatges mallorquins procedents de topònims de Catalunya ALCOVER: . MIRALLES: . ALZAMORA: . MOIÀ: AMER: . MONTCADA: . BALAGUER: MÓRA: BERGA NOGUERA OLESA-OLEZA: BISBAL: ORDINES: . BORDILS PALOU: BORDOY O Bordoi PIERA: . CABANELLES REIXAC: . CALDERS: REUS: CAMPINS: RIPOLL: ROSSELLÓ: CAPLLONCH: SANT FERRIOL: CÀNAVES: Cànoves VIDAL: CANTALLOPS: . SANTANDREU: CANYELLES: SAMPOL: Sant Pol CAPLLONCH: SOLSONA CATLLAR (DES): TAMARIT: . TERRASSA: CERDÀ: Gentilici de TORELLÓ: . Cerdanya. TORRELLA: . CERVERA: TORTELLÀ: . CORBERA TOUS: . CORRÓ: VALLÈS VALLESPIR: ESTARÀS VALLS ESTELRICH: VANRELL,VENDRELL,VE FIGUERES NRELL: VIC VILLALONGA: .
  48. 48. 1 EXERCICI LLINATGES: 4 -Situa a un mapa, amb l'ajuda del Google Mapes, els següents llinatges mallorquins procedents de topònims de Catalunya MIRALLES: . ALCOVER: MOIÀ: ALZAMORA: . MONTCADA: . AMER: . MÓRA: BALAGUER: NOGUERA BERGA OLESA-OLEZA: BISBAL: ORDINES: . PALOU: BORDILS PIERA: . BORDOY O Bordoi REIXAC: . CABANELLES REUS: CALDERS: RIPOLL: CAMPINS: ROSSELLÓ: CAPLLONCH: SANT FERRIOL: VIDAL: CÀNAVES: Cànoves SANTANDREU: CANTALLOPS: . SAMPOL: Sant Pol CANYELLES: SOLSONA CAPLLONCH: TAMARIT: . CATLLAR (DES): TERRASSA: CERDÀ: Gentilici de TORELLÓ: . TORRELLA: . Cerdanya. TORTELLÀ: . CERVERA: TOUS: . CORBERA VALLÈS CORRÓ: VALLESPIR: ESTARÀS VALLS ESTELRICH: VANRELL,VENDRELL,VE NRELL: FIGUERES VIC VILLALONGA: .
  49. 49. 1 5 ACTIVITAT. Comentar en grups de quatre dues de les següents afirmacions i redactar-ne un escrit amb les conclusions. −Saber català és bo, significa conèixer una llengua més. I el saber no ocupa lloc. −Parlar mallorquí fa pagès. −És normal que a Mallorca es xerri en mallorquí. −El mallorquí és més difícil que el castellà. −Parlar en mallorquí fa bo, és elegant. −El mallorquí no és útil, no serveix per res. −A Mallorca es parla en mallorquí i no s’hauria d’ensenyar el català. −És normal que a Mallorca s’ensenyi el català i es facin les classes en català. −El català et facilita trobar feina. −El mallorquí no m’agrada.
  50. 50. Origen i evolució de la llengua catalana 1. Segle VIII a XII: Del naixement a l’Edat Mitjana 2. Segles XIII a XV: Hª L’Edat Mitjana 3. Del segle XVI al XVIII: La Decadència. 4. Segles XIX I XX: De la Renaixença als nostres dies
  51. 51. ÈPOCA PRE-ROMANA ...................................... ÈPOCA ROMANA (Imperi romà)............................ ÈPOCA MUSULMANA........................................ LLENGÜES ROMÀNIQUES..............................
  52. 52. 1. Segle VIII a XII. Del naixement a l’Edat Mitjana Del 1000 aC al 218 aC es varen establir diversos pobles que parlaven llengües Substrats del català diferents: sorotaptes, celtes, fenicis, grecs i ibers. BASCOS CELTES
  53. 53. L’any 218 a.C. els romans varen desembarcar a Empúries. A partir Etapa de bilingüisme i del segle I a.C. va començar la posterior imposició del llatí. romanització i el centre en fou Tarragona. Imperi Romà. Any 150 d.C
  54. 54. Descomposició de la unitat L’imperi romà es va començar a del llatí i naixement de les descompondre al llarg del segle V. llengües romàniques. Escriu el nom de 10 llengües romàniques: 1.-............................................... 2.-............................................... 3.-............................................... 4.-............................................... 5.-............................................... 6.-............................................... 7.-............................................... 8.-............................................... 9.-............................................... 10.-...............................................
  55. 55. Invasions germàniques: aprofitant la decadència de l’imperi romà, els visigots Superstrat del català varen començar a ocupar territoris (segles V, VI i VII)
  56. 56. Invasió musulmana de la península: segle VIII. Naixement de la Marca Hispànica. Posterior reconquesta dels francs de Amb Carlemany es va prendre Carlemany: consciència que la llengua que es • Any 732, batalla de Poitiers. parlava havia evolucionat fins al punt • Any 801, els francs ocupen Barcelona; la de convertir-se en una llengua frontera s’estabilitza 250 anys (Catalunya completament diferent. Vella).
  57. 57. En els documents quotidians (testaments, actes, vendes, etc.) apareixien clarament paraules i Segle IX construccions en català. Es troben documents feudals escrits segle XI íntegrament en català. Varen sorgir els primers textos escrits en català: Liber Iudiciorum, Forum Iudicum I les Homilies d’Organyà (col·lecció de sermons), segle XII considerat el primer text literari escrit originàriament en català.
  58. 58. Al segle XII Catalunya va conquerir més territoris als àrabs: la Catalunya Nova (Lleida i Tortosa). Es va produir també la unió dinàstica de Catalunya amb Aragó per mitjà del Les llengües de la federació matrimoni de Ramon Berenguer IV varen ser l’aragonès i el català. amb Peronel·la, hereva de la corona aragonesa.
  59. 59. LA LÍRICA TROBADORESCA (segles XII-XIII) http://www.auques.cat/tot.php?auca=trobadors Lírica trobadoresca. Fins que al segle XV Ausiàs March va començar a escriure poesia sense occitanismes, la llengua en què s’escrivia la poesia a la Corona d’Aragó era l’occità.
  60. 60. Trobem els seus orígens a les corts occitanes dels segles XII, però el seu model poètic va sobreviure durant els segles XII i XIII fins a Ausiàs March. Estava escrita en llengua vulgar occitana i per aquest motiu era entesa per tothom. Va representar una gran innovació per a l’època, ja que fins aleshores s’havia estat utilitzant el laltí en el context literari, cosa que en dificultava l’accessibilitat a la majoria de la població. La lírica trobadoresca va ser la primera manifestació en llengua vulgar que proposava una expressió culta i regulada el sentiment Amorós. El poeta, anomenat trobador, componia la lletra i la música de les diverses peces que després erendivulgades del cant dels joglars. Es destaquen diversos gèneres, diferenciats pel seu contingut: • Poesia trobadoresca amorosa (la cançó; l’alba, que descriu l’enuig dels enamorats al separar-se; la pastorel·la, diàleg amorós entre un cavaller i una pastora). • Poesia trobadoresca no amorosa (el sirventès, que servia per expressar la ira, la polèmica; el planh o lament fúnebre per una persona estimada; els debats). La convenció literària principal que aporta la literatura trobadoresca és la de la fin’amors, verai’amors o bon’amors, un codi de galanteria i de cortesia, que de fet pot ésser llegit com una complexa transposició de les relacions de vassallatge de la societat feudal a la relació amorosa entre el trobador i la seva estimada, l’amor cortès. L’enamorat ha de passar per les diferents etapes de l’aprenentatge: començarà, doncs, com a tímid sospirant (fenhedor); s’atrevirà, més tard, als precs (pregador); passarà a l’estadi d’enamorat (entenedor), i, si arriba al grau de drut (amant), aconseguirà, potser, de merèixer el gardon (premi, guardó). La dona a la qual esl poeta s’adreça és necessàriament noble i casada; l’amor, per tant, esdevé adulterí. L’enamorat compta amb dos enemics, el marit, el gilós (gelós), i el lausengièr, l’adulador del marit, que pot denjunciar-lo a aquest. Per tant, ha d’ésser discret, i en els seus versos amaga el nom de l’estimada sota un senhal, mot o frase que serveis per a designar-la. Alguns dels autors més importants de l’època van ser: Ramon Vidal de Besalú que va escriure el primer tractat poètic en llengua romàntica, Guillem de Cabestany, Cerverí de Girona o Guillem de Berguedà. També van haver molts reis de a dinastia catalana amb gran afecció per l’art trobadoresc com Alfons I, Pere el Gran, Jaume II i Fredeic de Sicília.
  61. 61. Jaume I el conqueridor (segle XIII) Expansió de la Corona d’Aragó. • Conquesta de Mallorca, el 1229. En alguns territoris, com les Balears i València, arrelà el català. En d’altres com l’Alguer, s’ha • Conquesta de València, entre 1245 conservat amb dificultats i en llocs com Grècia, el català no hi • Conquesta de Sicília, el 1282 aconseguí arrelar. • Conquesta de Sardenya, el 1327
  62. 62. RAMON LLULL (1232-1316), CREADOR DEL CATALÀ LITERARI Ramon Llull (1232-1315): creador de la prosa literària en llengua catalana i el primer escriptor europeu que va utilitzar una llengua romànica per tractar sobre temes fins llavors reservats al llatí. Va ser escriptor, cabalista, divulgador científic, missioner, teòleg, monjo franciscà, alquimista i molt més, i va deixar una obra ingent (265 obres), variada i de molt alta qualitat escrita en occità, català, àrab i llatí. En un context medieval en què temes com la filosofia i la teologia s’expressaven en llatí, Llull fou el primer en fer-ho en una llengua romanç: el català. A més a més fou el creador de l’Art lul·liana, un art espiritual amb què pretenia convertir els infidels a la fe de Crist i retornar la societat occidental corrompuda als costums del cristianisme primitiu. Aquest Art es basa en tres punts: 1) Conversió d’infidels (musulmans), 2) Creació de textos per difondre l’ideal cristià i 3) Creació d’escoles on formar, en llengües orientals (àrab), els futurs missioners. Ramon Llull era fill de pares barcelonins establerts a l’illa de Mallorca després que fos conquerida per Jaume I. Vassall dels reis de Mallorca, residí temporades a Montpeller durant la seva joventut, va ser trobador i aprengué la retòrica i la lingüística romanç. Complerts els trenta anys i, a causa –segons ell mateix explica- d’una aparició divina, es va convertir al cristianisme i es va fer missioner. Obra: Llull considerava la seva obra com un mitjà per a la religió i no com un fi en si mateixa. Es pot dividir en quatre etapes, d’acord amb els diversos canvis que experimentà el mètode lul•lià de trobar la veritat. 1a Etapa preart. Abasta els darrers anys d’aprenentatge, i com a obra destacada el Llibre de contemplació en Déu, la primera gran obra de Llull. 2a Etapa quaternària. Escrigué dues grans novel•les: Lo romanç d’Evast e Blaquerna organitzat en 5 llibres entre els quals es troben el Llibre d’Amic e Amat i el Fèlix o Llibre de meravelles. 3a Etapa ternària. Destaca la gran enciclopèdia Arbre de Ciència. 4a Etapa postart. Des de 1308 fins a la seva mort, l’any 1316, Llull deixà de banda l’Art i se centrà en l’escriptura d’opuscles sobre qüestions concretes de filosofia, de teologia i de lògica. Baleàrix http://www.youtube.com/watch?v=GP8wni4q-Ws
  63. 63. Català
  64. 64. • Els primers escrits conservats en llengua catalana són del segle XII. Sabries dir el nom dels dos documents? -FORUM IUDICUM -HOMILIES D’ORGANYÀ
  65. 65. 4.- Localitza en un mapa dels territoris de parla catalana aquests topònims: Cervera, Blanes, Sitges, Manresa, Martorell, Perelló, el Vendrell, Reus, Alcover, Berga, Vic, Valls, Vallespir, el Rosselló Cerca, ara com a llinatges, els noms anteriors en la llista telefònica de Palma (deim Palma perquè és el nucli de població més important i perquè hi viu gent procedent de diferents indrets de les Illes Balears). Quants d’abonats trobes que tenguin aquest cognom? Creus que és casualitat? Pensa que en el cas del Vendrell trobaràs el llinatge modificat ortogràficament com a Vanrell. 5.- Cerca en un mapa de Catalunya topònims que contenguin un antic article salat. El professor t’ajudarà, ja que sovint l’article ha passat a escriure’s junt. Antigament l’article salat també s’usava fora de les Balears. 6.- El català és una llengua romànica perquè prové del llatí. Cerca en una enciclopèdia quines són les llengües romàniques. Quin és el nom d’una llengua romànica ja desapareguda? Cerca informació sobre aquesta llengua, on es parlava i per què va desaparèixer? 7- En un mapa polític d’Espanya, on apareguin les fronteres entre comunitats autònomes, marca amb un color que destaqui prou la franja fronterera entre Navarra i el País Basc; la zona fronterera entre Galícia i Castella Lleó i la franja entre Aragó i Catalunya. Pren nota d’alguns pobles fronterers, a banda i banda de cada frontera i cerca informació en enciclopèdies, internet, etc. sobre la llengua que parlen. Contesta després aquesta pregunta: Les fronteres entre comunitats autònomes coincideixen amb les fronteres lingüístiques?
  66. 66. Languages in the United States: Number of Speakers: English 262.4 million Spanish 28.1 million Chinese 2 million French 1.6 million German 1.4 million Tagaolg 1.2 million Vietnamese 1 million Italian 1 million Korean 900,000 Russian 700,000 Polish 700,000 Arabic 600,000 Map of the United States showing percentage of linguistically isolated Spanish-language households, United States. The greatest percentages (17.71%-33.69%) are located in the southwestern United States and southern Florida.
  67. 67. 1. La formació de la llengua a- La conquesta Romana: La Romanització. b- El llatí vulgar. c- Elements preromans: el substrat iberobasc i altres. d- El superestrat: les invasions germàniques i àrab. e- L’adstrat: visió diacrònica. f- Primers texts catalans g- Unió Aragó-Catalunya a- La conquesta Romana: La Romanització. La romanització és el procés pel qual els romans van ocupar les terres de la Península Ibèrica (i pràcticament tota la ribera del Mediterrani) incorporant-la a l'Imperi Romà. Els territoris on la llengua llatina va arrelar i evolucionar s'anomenen la Romània. Centrant- nos en el nostre cas, ben aviat els pobles ibèrics es van fer seva la cultura dels colonitzadors, que tenia molt més prestigi, començant així el procés de substitució de la llengua autòctona de la zona colonitzada pel llatí. Primerament hi hagué una fase de bilingüisme amb un ús diglòssic de les llengües: la llengua col·loquial i la llengua culta, de relació amb la civilització, fins arribar a la desaparició de les llengües indígenes. b- El llatí vulgar. Cal distingir entre el llatí vulgar i el llatí culte. Les llengües romàniques són una evolució del llatí vulgar, que era la llengua parlada, per tant es tracta d’un llengua amb contínua evolució i amb diferències dialectals entre les regions de la pròpia Itàlia, i encara més amb els diferents territoris de l’Imperi. En començar la disgregació de

×