Sociolinguistica 4 eso

2,232 views

Published on

llengua catalana, català, Sociolinguistica

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
2,232
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
220
Actions
Shares
0
Downloads
52
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Sociolinguistica 4 eso

  1. 1. SOCIOLINGÜÍSTICA 4t. ESO
  2. 2. AVALUACIÓ INICIAL• Què és la varietat estàndard d’una llengua?• Quina diferència hi ha entre llengua i dialecte?• A quins territoris es parla català?• Quines llengües es parlen a l’Estat espanyol?• Quina és la llengua oficial de les Illes Balears?
  3. 3. LLENGUA I DIALECTE• La llengua és un sistema de signes verbals, d’evolució històrica ben diferenciada, que fa servir una comunitat per crear i interpretar missatges. Així són llengües ben diferenciades: el català, el francès, l’italià...• Un dialecte és cadascuna de les modalitats que presenta una llengua en les diverses regions del seu domini. Els parlants de les diferents variants no tenen problemes de comprensió entre ells.
  4. 4. 1. Quines de les següents maneres de parlar sóndialectes i quina o quines es podrien considerarllengües:argentí,andalús, LLENGÜ DIALECcastellà, ES TESgallec-portuguès,espanyol,veneçolà,brasiler,basc,murcià,mexicà.
  5. 5. ARGENTINISMESGuayaba. MentidaRentar: LlogarAnaná: Pinya (fruita)Anteojos: UlleresElevador: AscensorCelular: Telèfon mòbilComputadora: OrdinadorSaco: AmericanaPerra: Al·lota molt atractiva................ Carrera de cavalls o apostaCrujida Presó, calabósCuadril Maluc, costatChingarDar un beso. Fracassar.Flamenco Prendre un glop, una copaFulo Ganivet. Sorprès, astorat
  6. 6. 2. Quines de les següents afirmacions són vertaderes?• Totes les llengües tenen dialectes.• L’argentí i el londinenc són dialectes.• El mallorquí i el valencià són llengües diferents.• Un argentí i un andalús xerren llengües diferents.
  7. 7. Què passaria si el castellà s’escrigués tal com es parla?
  8. 8. 3. Els dialectesdel català són:1.-...............................2.-...............................3.-...............................4.-...............................5.-...............................6.-...............................
  9. 9. VÍDEO: Dialectes i territori del català 1http://www.youtube.com/watch?v=Cp8CklqsVjY&feature=related VÍDEO: Dialectes i territori del català 2 http://www.youtube.com/watch? v=iDBGZWUqXoQ&NR=1 VÍDEO: Compraré peres http://www.youtube.com/watch? v=xiUCxjG4Tck&feature=related VÍDEO: L’Alguerès http://www.youtube.com/watch? v=6qN45R5HYUY&feature=related
  10. 10. LES VARIETATS DIALECTALS GEOGRÀFIQUES http://clic.xtec.cat/qv_biblio/act.jsp?activity_id=94
  11. 11. • La variació lingüística és el diferent ús duna mateixa llengua entre sectors de població diferents. És objecte destudi de la sociolingüística. Les varietats lingüístiques es contraposen a lestàndard de la llengua.• Tradicionalment es distingeixen tres tipus de varietats: • geogràfiques, • socials i • generacionals.
  12. 12. ESQUEMA DE LES DIFERENTS VARIACIONS LINGÜÍSTIQUES (Registres)
  13. 13. VARIACIÓ LINGÜÍSTICA: VARIETATS I REGISTRES-Varietats dialectals: Usuaris 1.-Històriques 2.-Socials: 3.-Geogràfiques 4.-Estàndard VARIETAT ÀMBITS Administració, escola, mitjans de ESTÀNDARD FORMALS comunicació, ciència, literatura... ÀMBITS Família, amics, usos espontanis, VARIETATS DIALECTALS INFORMALS col·loquials... VARIETAT ESTÀNDARD Nosaltres VARIETATS DIALECTALS GEOGRÀFIQUES mozátɾos nɔ̞́ɫtɾos nɔ̞́ɫtɾus muzáltɾus nuzáɫtɾəs nozátɾes nuzáwtɾis náɫtɾus nuzáɫtɾus nozáɫtɾos náɫtɾəs nántɾis
  14. 14. Què mhas dit! On tho han dit Antonello Antoni Baldino Carlos Sangüesa Catalina Rollàn Consuelo Marco David Montagne Marc Pasqual Ramon Peiró
  15. 15. Subratlla les formes estàndard del castellà. Has de triar una deles dues opcions que et donam a cada costat de la barrainclinada: zarzillos / pendientes frazada / manta lenzuelo / sábana choto / cabrito magra / jamón hubiésemos ido / fuéramos ido se me ha caído/ me se ha caído yo vide, él vido / yo vi, él vioQuè és més correcte i pur, el castellà de Valladolid o el deSevilla? Per què?
  16. 16. Si un parlant andalús, que encara no ha après prou a escriure,escriu aquest text: Lo do su bai a veni comigo a come un poquito de cocío. Lah tre ermana lla han comío. Quina de les següents explicacions creus que seria la mésadequada per poder entendre la dificultat de la persona que hoha escrit:-El castellà és molt difícil.- El castellà s’escriu tal i com es pronuncia.-L’andalús no és castellà i hauria de tenir una ortografia pròpia.-Aquesta persona no domina la varietat culta o estàndard del castellà.
  17. 17. 4. Els territoris on es parla català són: 1................................ 2................................ 3. ............................... 4. ............................... 5. ............................... 6. ............................... 7. ...............................
  18. 18. 5 .QUÈ ÉS UN ESTAT MONOLINGÜE?
  19. 19. 6. QUINS ESTATS SÓN MONOLINGÜES A EUROPA?
  20. 20. 7. DONCS, ALESHORES, QUE ÉS UN ESTAT PLURILINGÜE?
  21. 21. 8. L’ESTAT ESPANYOL ÉS PLURILINGÜE O MONOLINGÜE? PER QUÈ? Castellà VERMELL Català ROSA Basc BLAU Gallec CREMA
  22. 22. 9. QUINES LLENGÜES ES PARLEN A L’ESTAT ESPANYOL?
  23. 23. 10. Quin percentatge de poblacióviu en comunitats autònomes amb una sola llengua?• Quatre de cada deu espanyols viuen en comunitats autònomes amb més d’una llengua.
  24. 24. • En el nostre Estat, en totes les comunitats autònomes amb més d’una llengua es produeixen uns fenòmens provocats pel contacte entre aquestes llengües.
  25. 25. • Un d’aquests fenòmens és el bilingüisme social, situació en la qual en un territori es parlen dues llengües: la pròpia i la d’una altra comunitat.• El bilingüisme social provoca una situació de desequilibri, un conflicte lingüístic, perquè una de les llengües perd parlants i l’altra en guanya.
  26. 26. Les societats, per tant, no sónexactament bilingües, sinó que hosón els individus. Un individu potser bilingüe, trilingüe... segons elnombre de llengües que domini.Ara bé, podem distingir diferentstipus de bilingüisme individual:
  27. 27. • Bilingüisme passiu i bilingüisme actiu: el parlant coneix dues llengües però una no l’empra (passiu); o coneix i empra les dues llengües (actiu).• Bilingüisme simètric i asimètric : és simètric si el parlant domina per igual les dues llengües en tots els àmbits d’ús. Si no, és asimètric.• Bilingüisme instrumental: un individu aprèn una llengua per raons laborals o econòmiques.• Bilingüisme integratiu: s’aprèn una llengua per integrar-se dins d’un nou grup (els immigrants).
  28. 28. 11. SABENT TOT AIXÒ:• EXPLICA QUE ÉS: • CONFLICTE LINGÜÍSTIC • LLENGUA DOMINANT • EXTINCIÓ LINGÜÍSTICA • SUBSTITUCIÓ LINGÜÍSTICA • LLENGUA SUBORDINADA O MINORITZADA • NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA
  29. 29. 12. PER A QUÈ SERVEIXEN, DONCS, LES LLEIS DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA?
  30. 30. LEGISLACIÓ (Bibiloni)
  31. 31. 1.- La Constitució Espanyola diu el següent quant a lesllengües que conviuen dins l’Estat: Article 3 de la Constitució:El castellà és la llengua espanyola oficial de l’Estat. Tots els espanyols tenen eldeure de conèixer-la i el dret d’usar-laLes altres llengües espanyoles seran també oficials en les respectives ComunitatsAutònomes d’acord amb els seus Estatuts.La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d’Espanya és un patrimonicultural que serà objecte d’especial respecte i protecció.L’article 3 de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balearsdiu així:La llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, tendrà, juntament amb la castellana,el caràcter d’idioma oficial.Tots tenen el dret de conèixer-la i d’usar-la, i ningú no podrà ser discriminat percausa de l’idioma.
  32. 32. Llei de Normalització LingüísitcaArticle 21.-La llengua catalana és la llengua pròpia de les Illes Balears i tots tenen eldret de conèixer-la i dusar-la.2.-Aquest dret implica poder adreçar-se en català, oralment o per escrit, alAdministració, als organismes públics i a les empreses públiques i privades.També, implica poder expressar-se en català a qualsevol reunió i desenvoluparen aquesta llengua les activitats professionals, laborals, polítiques, sindicals,religioses i artístiques; així com rebre 1ensenyament en català i rebre-hiinformació a tots els mitjans de comunicació social.Article 151.-La retolació pública es farà en llengua catalana, acompanyada si calgués designes gràfics que en facilitin la comprensió als no-catalanoparlants. Laretolació en català i castellà semprarà quan així ho aconsellin lescircumstàncies sociolingüístiques.
  33. 33. Article 191.-La llengua i literatura catalanes, amb especial atenció a les aportacions deles Illes Balears, han desser ensenyades obligatòriament en tots els nivells igraus i modalitats de lensenyament no universitari. Sha de garantir elcompliment daquesta disposició en tots els centres docents.Article 201.-El Govern ha dadoptar les disposicions necessàries encaminades agarantir que els escolars de les Illes Balears, qualsevol que sigui la sevallengua habitual en iniciar lensenyament, puguin utilitzar normalment icorrectament el català i el castellà al final del període descolaritatobligatòria.
  34. 34. 13.LA LLENGUA CATALANA• Què significa que la llengua catalana sigui una llengua romànica?• Els grecs, els fenicis i els ibers ocuparen les terres actuals de parla catalana, abans de la romanització, què vol dir això?• Després de la caiguda de l’Imperi romà foren els pobles germànics els que ocuparen aquestes terres. Saps alguna paraula catalana d’origen germànic?
  35. 35. LES LENGÜES DEL MÓN http://bibiloni.cat/materialsdeconstruccio/index.html
  36. 36. Relaciona el nom d’aquestes llengües amb la segona columna,que indica el nombre de milions de parlants que les usen.Després, amb el teu professor comprovaràs si has encertat o no. mandarí (Xina) 322 àrab 885 gallec-portuguès 234 japonès 125 malai 189 bengalí 182 ucraïnès 72 hindi o urdú (Índia, Pakistan) 66 francès 41 italià 34 anglès 170
  37. 37. Les diferents espècies d’éssers vius, dins l’ecologia, escorrespondrien amb el paper de les llengües dins lasociolingüística. Relaciona les dues columnes:1. éssers vius 1. llengües minoritàries (amb pocs parlants)2. medi ambient 2. normalitat lingüística3. espècie protegida 3. llengües minoritzades4. espècies extingides 4. llengües en procés de normalització5. espècies en perill d’extinció 5. societat6. equilibri medioambiental 6. llengües7. espècies endèmiques 7. llengües mortes
  38. 38. Assenyala, segons el que tu saps o creus, quines de lessegüents afirmacions són vertaderes:−Els nins europeus comencen a parlar abans que els xinesos, perquè elxinès és més difícil.−Tots els nins del món, quan comencen a parlar, pronuncien elsmateixos sons o fonemes.−El nins xinesos i els catalanoparlants comencen a parlar a la mateixaedat de mitjana.−Per a un nin xinès és més fàcil aprendre català com a segona llenguaque a l’inrevés, perquè la seva llengua materna és més difícil.−Les llengües fàcils es parlen com s’escriuen.−Les parla humana no és feta de lletres, sinó de sons que produïm enparlar. Les lletres són signes que representen els sons que produïm quanparlam.
  39. 39. I d’aquestes, quines són vertaderes?1. A França només es parla francès.2. Al Brasil es parla brasiler.3. El gallec i el portuguès són històricament la mateixa llengua.4. A Suïssa es parla suís.5. El belga és la llengua oficial de Bèlgica.6. El català és l’única llengua oficial d’Andorra.7. A la Gran Bretanya només es parla anglès.8. La llengua oficial de la Xina és el xinès.9. Islàndia és excepcional perquè és estranyíssim que, dins un Estat,només s’hi parli una sola llengua.10. A Itàlia es parlen diferents llengües.
  40. 40. 6Quina posició ocupa el català entre les5.000 llengües del món per nombre deparlants?
  41. 41. Llista de llengües segons nombre de parlants 7 Ordre Nom Parlants 1   xinès mandarí 885.000.000 2   Hindi o urdú 366.000.000 3   anglès 341.000.000 4   castellà 332.000.000 5 àrab 234.000.000 6   bengalí 189.000.000 7   Gallec-portuguès 170.000.000 8   rus 170.000.000 9   japonès 125.000.000 10   alemany 98.000.000 11   xinès wu 77.175.000 73   txec 12.000.000 74   grec 12.000.000 75   magahi 12.000.000 76 català 10.800.000
  42. 42. 8I entre les llengües oficials de la Unió Europea?
  43. 43. 9
  44. 44. 1 0El català és la 76ª llengua més parlada del mónEl 98% de les llengües té menys parlants que elcatalà.El català és la 9ª. llengua més parlada de la UnióEuropea.El català és entre els 25 idiomes del món amb majorpresència a Internet
  45. 45. ORIGEN GEOGRÀFICAGUILAR: Serra de la Garrotxa. Lloc dàguiles.ALCOVER: Camp de Tarragona. Àrab: pesador.ALORDA: {Olorda. Pla del Llobregat (desaparegut)ALZAMORA: Conca de Tremp. MIRALLES: Castell de lAlt Empordà.AMER: Gironès. MOIÀ: Vila catalana.BARCELÓ: Barcelona MONTCADA: Vallès.BALAGUER: Noguera. MÓRA:BERGA NOGUERABISBAL: Empordà {EPISCOPALE OLESA-OLEZA: Baix LlobregatBORDILS ORDINES: Ordino (Andorra).BORDOY: Bordoi (Conflent). PALOU:CABANELLES PERPINYÀ:CALDÉS: Pla de bages {CALDARIOS:banys calents. PIERA: Anoia.CAMPINS: Montseny. REIXAC: Vila catalana despareguda (Montcada i Reixac).CAPLLONCH: Gironès. Camp llarg. REUS: Baix CampCÀNAVES: Cànoves (Vallès Oriental). Cases noves. RIPOLL:CANTALLOPS: Alt Empordà. On udolen els llops. ROSSELLÓ:CANYELLES: SACARÉS: Zacaries, pare de S.Joan Baptista.CAPLLONCH: Camping SANÇ: Sanctius.CATLLAR (DES): Tarragonès SANT FERRIOL: GarrotxaCERDÀ: Gentilici de Cerdanya. VIDAL: Vitalis sa, fort.CERVERA: Segarra (Vallespir). Lloc de SAMPOL: Sant Pol (Pau).cérvols. SANTANDREU: Sant Andreu.CORBERA SOLSONACORRÓ: Vallès. TAMARIT: Llitera i Camp de Tarragona.ESTARÀS (Segarra) TERRASSA:ESTELRICH: Hostalrich. Ant. Àustria. TORELLÓ: Castell Plana de Vic.FIGUERES TORRELLA: Al t i Baix empordà.FIGUEROLA TORTELLÀ: La garriga.FLUIXÀ: Foixà (Baix Empordà). TOUS: Segarra..GAIÀ: Bages VALLÈSGUARDIOLA-GORDIOLA: Berguedà VALLESPIR:JUNCOSA:Garrigues VALLSLLAMBIES: Llambilles (A.Empordà). VANRELL,VENDRELL,VENRELL: Vila catalana. Derivat de Venus.LLADÓ: Lladó (Garrotxa). VICLLOBERA: Solsonès VILLALONGA: Rosselló, Vallespir.MAÇANET-MASSANET: Alt EmpordàMANRESA: Pla de Bages.MARTORELL: Pla de Barcelona.MASSANET: Maçanet
  46. 46. ETIMOLOGIA LLINATGES MALLORQUINShttp://dcvb.iecat.net/ETIMOLOGIA LLINATGES CASTELLANShttp://www.surnames.org/apellidos/lista.htmNOMS I LLINATGES MÉS FREQÜENTShttp://www.idescat.cat/CERCADOR DE NOMSwww.gencat.cat/justicia/cercador_noms
  47. 47. 1EXERCICI LLINATGES: 3-Situa al mapa amb fletxes, amb lajuda del Google Mapes, els següents llinatges mallorquins procedents de topònims deCatalunya ALCOVER: . MIRALLES: . ALZAMORA: . MOIÀ: AMER: . MONTCADA: . BALAGUER: MÓRA: BERGA NOGUERA OLESA-OLEZA: BISBAL: ORDINES: . BORDILS PALOU: BORDOY O Bordoi PIERA: . CABANELLES REIXAC: . CALDERS: REUS: CAMPINS: RIPOLL: ROSSELLÓ: CAPLLONCH: SANT FERRIOL: CÀNAVES: Cànoves VIDAL: CANTALLOPS: . SANTANDREU: CANYELLES: SAMPOL: Sant Pol CAPLLONCH: SOLSONA CATLLAR (DES): TAMARIT: . TERRASSA: CERDÀ: Gentilici de TORELLÓ: . Cerdanya. TORRELLA: . CERVERA: TORTELLÀ: . CORBERA TOUS: . CORRÓ: VALLÈS VALLESPIR: ESTARÀS VALLS ESTELRICH: VANRELL,VENDRELL,VE FIGUERES NRELL: VIC VILLALONGA: .
  48. 48. 1EXERCICI LLINATGES: 4-Situa a un mapa, amb lajuda del Google Mapes, els següents llinatges mallorquins procedents de topònims de Catalunya MIRALLES: . ALCOVER: MOIÀ: ALZAMORA: . MONTCADA: . AMER: . MÓRA: BALAGUER: NOGUERA BERGA OLESA-OLEZA: BISBAL: ORDINES: . PALOU: BORDILS PIERA: . BORDOY O Bordoi REIXAC: . CABANELLES REUS: CALDERS: RIPOLL: CAMPINS: ROSSELLÓ: CAPLLONCH: SANT FERRIOL: VIDAL: CÀNAVES: Cànoves SANTANDREU: CANTALLOPS: . SAMPOL: Sant Pol CANYELLES: SOLSONA CAPLLONCH: TAMARIT: . CATLLAR (DES): TERRASSA: CERDÀ: Gentilici de TORELLÓ: . TORRELLA: . Cerdanya. TORTELLÀ: . CERVERA: TOUS: . CORBERA VALLÈS CORRÓ: VALLESPIR: ESTARÀS VALLS ESTELRICH: VANRELL,VENDRELL,VE NRELL: FIGUERES VIC VILLALONGA: .
  49. 49. 1 5 ACTIVITAT. Comentar en grups de quatre dues de les següents afirmacions i redactar-ne un escrit amb les conclusions.−Saber català és bo, significa conèixer una llengua més. I el saber no ocupa lloc.−Parlar mallorquí fa pagès.−És normal que a Mallorca es xerri en mallorquí.−El mallorquí és més difícil que el castellà.−Parlar en mallorquí fa bo, és elegant.−El mallorquí no és útil, no serveix per res.−A Mallorca es parla en mallorquí i no s’hauria d’ensenyar el català.−És normal que a Mallorca s’ensenyi el català i es facin les classes en català.−El català et facilita trobar feina.−El mallorquí no m’agrada.
  50. 50. Origen i evolució de la llengua catalana1. Segle VIII a XII: Del naixement a l’Edat Mitjana2. Segles XIII a XV: Hª L’Edat Mitjana3. Del segle XVI al XVIII: La Decadència.4. Segles XIX I XX: De la Renaixença als nostres dies
  51. 51. ÈPOCA PRE-ROMANA ...................................... ÈPOCA ROMANA (Imperi romà)............................ÈPOCA MUSULMANA........................................ LLENGÜES ROMÀNIQUES..............................
  52. 52. 1. Segle VIII a XII. Del naixement a l’Edat MitjanaDel 1000 aC al 218 aC es varen establirdiversos pobles que parlaven llengües Substrats del catalàdiferents: sorotaptes, celtes, fenicis, grecs iibers. BASCOS CELTES
  53. 53. L’any 218 a.C. els romans varendesembarcar a Empúries. A partir Etapa de bilingüisme idel segle I a.C. va començar la posterior imposició del llatí.romanització i el centre en fouTarragona. Imperi Romà. Any 150 d.C
  54. 54. Descomposició de la unitatL’imperi romà es va començar a del llatí i naixement de lesdescompondre al llarg del segle V. llengües romàniques. Escriu el nom de 10 llengües romàniques: 1.-............................................... 2.-............................................... 3.-............................................... 4.-............................................... 5.-............................................... 6.-............................................... 7.-............................................... 8.-............................................... 9.-............................................... 10.-...............................................
  55. 55. Invasions germàniques: aprofitant ladecadència de l’imperi romà, els visigots Superstrat del catalàvaren començar a ocupar territoris (segles V,VI i VII)
  56. 56. Invasió musulmana de la península:segle VIII. Naixement de la Marca Hispànica.Posterior reconquesta dels francs de Amb Carlemany es va prendreCarlemany: consciència que la llengua que es • Any 732, batalla de Poitiers. parlava havia evolucionat fins al punt • Any 801, els francs ocupen Barcelona; la de convertir-se en una llengua frontera s’estabilitza 250 anys (Catalunya completament diferent. Vella).
  57. 57. En els documents quotidians (testaments, actes,vendes, etc.) apareixien clarament paraules i Segle IXconstruccions en català.Es troben documents feudals escrits segle XIíntegrament en català.Varen sorgir els primers textos escrits encatalà: Liber Iudiciorum, Forum Iudicum I lesHomilies d’Organyà (col·lecció de sermons), segle XIIconsiderat el primer text literari escritoriginàriament en català.
  58. 58. Al segle XII Catalunya va conquerir mésterritoris als àrabs: la Catalunya Nova(Lleida i Tortosa).Es va produir també la unió dinàsticade Catalunya amb Aragó per mitjà del Les llengües de la federaciómatrimoni de Ramon Berenguer IV varen ser l’aragonès i el català.amb Peronel·la, hereva de la coronaaragonesa.
  59. 59. LA LÍRICA TROBADORESCA (segles XII-XIII)http://www.auques.cat/tot.php?auca=trobadorsLírica trobadoresca. Fins que al segle XV Ausiàs March vacomençar a escriure poesia sense occitanismes, lallengua en què s’escrivia la poesia a la Corona d’Aragóera l’occità.
  60. 60. Trobem els seus orígens a les corts occitanes dels segles XII, però el seu model poètic va sobreviure durant els segles XII i XIII fins aAusiàs March. Estava escrita en llengua vulgar occitana i per aquest motiu era entesa per tothom. Va representar una gran innovacióper a l’època, ja que fins aleshores s’havia estat utilitzant el laltí en el context literari, cosa que en dificultava l’accessibilitat a lamajoria de la població. La lírica trobadoresca va ser la primera manifestació en llengua vulgar que proposava una expressió culta iregulada el sentiment Amorós.El poeta, anomenat trobador, componia la lletra i la música de les diverses peces que després erendivulgades del cant dels joglars. Esdestaquen diversos gèneres, diferenciats pel seu contingut: • Poesia trobadoresca amorosa (la cançó; l’alba, que descriu l’enuig dels enamorats al separar-se; la pastorel·la, diàleg amorós entre un cavaller i una pastora). • Poesia trobadoresca no amorosa (el sirventès, que servia per expressar la ira, la polèmica; el planh o lament fúnebre per una persona estimada; els debats).La convenció literària principal que aporta la literatura trobadoresca és la de la fin’amors, verai’amors o bon’amors, un codi degalanteria i de cortesia, que de fet pot ésser llegit com una complexa transposició de les relacions de vassallatge de la societat feudala la relació amorosa entre el trobador i la seva estimada, l’amor cortès. L’enamorat ha de passar per les diferents etapes del’aprenentatge: començarà, doncs, com a tímid sospirant (fenhedor); s’atrevirà, més tard, als precs (pregador); passarà a l’estadid’enamorat (entenedor), i, si arriba al grau de drut (amant), aconseguirà, potser, de merèixer el gardon (premi, guardó). La dona a laqual esl poeta s’adreça és necessàriament noble i casada; l’amor, per tant, esdevé adulterí. L’enamorat compta amb dos enemics, elmarit, el gilós (gelós), i el lausengièr, l’adulador del marit, que pot denjunciar-lo a aquest. Per tant, ha d’ésser discret, i en els seusversos amaga el nom de l’estimada sota un senhal, mot o frase que serveis per a designar-la.Alguns dels autors més importants de l’època van ser: Ramon Vidal de Besalú que va escriure el primer tractat poètic en llenguaromàntica, Guillem de Cabestany, Cerverí de Girona o Guillem de Berguedà. També van haver molts reis de a dinastia catalana ambgran afecció per l’art trobadoresc com Alfons I, Pere el Gran, Jaume II i Fredeic de Sicília.
  61. 61. Jaume I el conqueridor (segle XIII)Expansió de la Corona d’Aragó.• Conquesta de Mallorca, el 1229. En alguns territoris, com les Balears i València, arrelà el català. En d’altres com l’Alguer, s’ha• Conquesta de València, entre 1245 conservat amb dificultats i en llocs com Grècia, el català no hi• Conquesta de Sicília, el 1282 aconseguí arrelar.• Conquesta de Sardenya, el 1327
  62. 62. RAMON LLULL (1232-1316), CREADOR DEL CATALÀ LITERARIRamon Llull (1232-1315): creador de la prosaliterària en llengua catalana i el primer escriptoreuropeu que va utilitzar una llengua romànica pertractar sobre temes fins llavors reservats al llatí.Va ser escriptor, cabalista, divulgador científic, missioner, teòleg, monjo franciscà, alquimista i molt més, i va deixar unaobra ingent (265 obres), variada i de molt alta qualitat escrita en occità, català, àrab i llatí.En un context medieval en què temes com la filosofia i la teologia s’expressaven en llatí, Llull fou el primer en fer-ho enuna llengua romanç: el català. A més a més fou el creador de l’Art lul·liana, un art espiritual amb què pretenia convertir elsinfidels a la fe de Crist i retornar la societat occidental corrompuda als costums del cristianisme primitiu. Aquest Art es basaen tres punts: 1) Conversió d’infidels (musulmans), 2) Creació de textos per difondre l’ideal cristià i 3) Creació d’escoles onformar, en llengües orientals (àrab), els futurs missioners.Ramon Llull era fill de pares barcelonins establerts a l’illa de Mallorca després que fos conquerida per Jaume I. Vassalldels reis de Mallorca, residí temporades a Montpeller durant la seva joventut, va ser trobador i aprengué la retòrica i lalingüística romanç. Complerts els trenta anys i, a causa –segons ell mateix explica- d’una aparició divina, es va convertir alcristianisme i es va fer missioner.Obra: Llull considerava la seva obra com un mitjà per a la religió i no com un fi en si mateixa. Es pot dividir en quatreetapes, d’acord amb els diversos canvis que experimentà el mètode lul•lià de trobar la veritat.1a Etapa preart. Abasta els darrers anys d’aprenentatge, i com a obra destacada el Llibre de contemplació en Déu, laprimera gran obra de Llull.2a Etapa quaternària. Escrigué dues grans novel•les: Lo romanç d’Evast e Blaquerna organitzat en 5 llibres entre els qualses troben el Llibre d’Amic e Amat i el Fèlix o Llibre de meravelles.3a Etapa ternària. Destaca la gran enciclopèdia Arbre de Ciència.4a Etapa postart. Des de 1308 fins a la seva mort, l’any 1316, Llull deixà de banda l’Art i se centrà en l’escripturad’opuscles sobre qüestions concretes de filosofia, de teologia i de lògica. Baleàrix http://www.youtube.com/watch?v=GP8wni4q-Ws
  63. 63. Català
  64. 64. • Els primers escrits conservats en llengua catalana són del segle XII. Sabries dir el nom dels dos documents?-FORUM IUDICUM-HOMILIES D’ORGANYÀ
  65. 65. 4.- Localitza en un mapa dels territoris de parla catalana aquests topònims:Cervera, Blanes, Sitges, Manresa, Martorell, Perelló, el Vendrell, Reus, Alcover,Berga, Vic, Valls, Vallespir, el RossellóCerca, ara com a llinatges, els noms anteriors en la llista telefònica de Palma(deim Palma perquè és el nucli de població més important i perquè hi viu gentprocedent de diferents indrets de les Illes Balears). Quants d’abonats trobes quetenguin aquest cognom? Creus que és casualitat?Pensa que en el cas del Vendrell trobaràs el llinatge modificat ortogràficament coma Vanrell.5.- Cerca en un mapa de Catalunya topònims que contenguin un antic article salat.El professor t’ajudarà, ja que sovint l’article ha passat a escriure’s junt. Antigamentl’article salat també s’usava fora de les Balears.6.- El català és una llengua romànica perquè prové del llatí. Cerca en unaenciclopèdia quines són les llengües romàniques. Quin és el nom d’una llenguaromànica ja desapareguda? Cerca informació sobre aquesta llengua, on esparlava i per què va desaparèixer?7- En un mapa polític d’Espanya, on apareguin les fronteres entre comunitatsautònomes, marca amb un color que destaqui prou la franja fronterera entreNavarra i el País Basc; la zona fronterera entre Galícia i Castella Lleó i la franjaentre Aragó i Catalunya. Pren nota d’alguns pobles fronterers, a banda i banda de cada frontera i cercainformació en enciclopèdies, internet, etc. sobre la llengua que parlen. Contestadesprés aquesta pregunta: Les fronteres entre comunitats autònomes coincideixenamb les fronteres lingüístiques?
  66. 66. Languages in the United States: Number of Speakers: English 262.4 million Spanish 28.1 million Chinese 2 million French 1.6 million German 1.4 million Tagaolg 1.2 million Vietnamese 1 million Italian 1 million Korean 900,000 Russian 700,000 Polish 700,000 Arabic 600,000Map of the United States showing percentage of linguistically isolated Spanish-language households, United States. The greatest percentages (17.71%-33.69%) are located inthe southwestern United States and southern Florida.
  67. 67. 1. La formació de la llenguaa- La conquesta Romana: La Romanització.b- El llatí vulgar.c- Elements preromans: el substrat iberobasc i altres.d- El superestrat: les invasions germàniques i àrab.e- L’adstrat: visió diacrònica.f- Primers texts catalansg- Unió Aragó-Catalunyaa- La conquesta Romana: La Romanització.La romanització és el procés pel qual els romans van ocupar les terres de la PenínsulaIbèrica (i pràcticament tota la ribera del Mediterrani) incorporant-la a lImperi Romà. Elsterritoris on la llengua llatina va arrelar i evolucionar sanomenen la Romània. Centrant-nos en el nostre cas, ben aviat els pobles ibèrics es van fer seva la cultura delscolonitzadors, que tenia molt més prestigi, començant així el procés de substitució de lallengua autòctona de la zona colonitzada pel llatí.Primerament hi hagué una fase de bilingüisme amb un ús diglòssic de les llengües: lallengua col·loquial i la llengua culta, de relació amb la civilització, fins arribar a ladesaparició de les llengües indígenes.b- El llatí vulgar.Cal distingir entre el llatí vulgar i el llatí culte. Les llengües romàniques són unaevolució del llatí vulgar, que era la llengua parlada, per tant es tracta d’un llengua ambcontínua evolució i amb diferències dialectals entre les regions de la pròpia Itàlia, iencara més amb els diferents territoris de l’Imperi. En començar la disgregació de

×