TREBALL LITERATURA CATALANA - ITINERARIS PALMA MALLORCA - CIUTAT LITERÀRIA . CATALÀ

1. ACTIVITAT:
RECERCA SOBRE UN ESCRIPTOR DEL SEGLES XIX I XX
El treball consisteix a fer una Presentació amb
Prezi o Drive, preferiblement (encara que també es
pot fer amb Impress (LibreOffice) o PowerPoint)
sobre un autor rellevant de la literatura catalana dels
segles XIX i XX que inclogui els apartats i activitats
següents:

2. 1. Localització al GoogleMaps del carrer de Palma que duu el nom de
l’escriptor i mostrar-ne el mapa a la presentació (amb la tecla Imp
Pant)
2. Cercar la biografia de l’autor i completar-ne el Curriculum Vitae,
segons el model adjunt. Convé posar-hi un poc d’imaginació; és a dir,
que s’hi han d’incloure les seves obres més importants (poesia,
novel·la, teatre...), els viatges, etc. Extensió aproximada: 3-5
diapositives.
3. Cercar el poema, la novel·la o l’obra de teatre del fragment citat i fer-
ne un comentari detallat que inclogui l’explicació del vocabulari, del
significat i, si fa al cas, un resum de l’argument (novel·la i teatre).
Extensió aproximada: 3-5 diapositives.
4. Explicar breument les característiques del moviment literari al qual
pertany l’autor. Extensió aproximada: 5 diapositives.

3. -El treball s’ha de fer en grups de DUES o TRES
persones i s’haurà d’exposar a classe.

4. Aspectes
Fluix
1
Acceptable
2
Bon nivell
3
Excel·lent
4
Puntua
ció
Distribució
dels rols
No hi ha hagut cap
plantejament previ
de distribució de
les tasques ni s'ha
parlat de com
planificar la feina
individualment.
La distribució de
rols no s'ha
consensuat
prèviament ni s'ha
mantingut en tot el
projecte.
La distribució de rols
s'ha consensuat
entre tots els
membres, però no
s'ha mantingut en tot
el projecte.
La distribució de rols
s'ha consensuat
entre tots els
membres del grup i
s'ha mantingut en tot
el projecte.
Contribucions
al grup
Només part del
grup s'ha implicat.
Quasi tothom s'ha
implicat i ha
completat les seves
tasques.
Tothom ha
col·laborat en el grup,
encara que amb
nivells diferents.
Tot el grup s'ha
implicat en el treball.
.
Posada en
comú
Hi ha
hagut conflictes
en les tasques de
discussió.
No hi ha hagut
conflictes però no
tothom ha participat
en les discussions i
planificacions.
La posada en comú ha
servit per planificar i
resoldre dubtes.
Les discussions han
ajudat a la cohesió
del grup com a equip
de treball.
.
Autonomia
Contínuament calia
cridar al/ la
professor/a.
Poques vegades hem
necessitat l'ajuda
del/la professor/a.
Sovint hem trobat la
solució
nosaltres mateixos.
Els problemes es
discutien dins el
grups i es buscaven
solucions conjuntes.
.
AVALUACIÓ

5. Assolit Millorable No assolit
Gestualitat La postura i els moviments
faciliten la comunicació.
Els gestos són formals.
La postura i els moviments són
insegurs.
Els gestos són poc naturals.
La postura és rígida
o es mou constantment.
Té tics corporals o gestuals.
Mirada Mira el públic amb naturalitat i
seguretat.
De tant en tant consulta
les notes o la pantalla
Poques vegades mira el públic. Consulta les notes o la pantalla,
però no mira el públic.
Volum i
entonació
El volum se sent perfectament.
L’entonació fa l’exposició
més amena.
Se sent massa fluix.
L’entonació és una mica monòtona.
Gairebé no se sent.
L’entonació és molt monòtona.
Ritme El ritme és perfecte:
ni massa lent ni massa ràpid.
Les pauses són adients.
El ritme és una mica lent
o una mica ràpid.
Algunes pauses no són adients.
El ritme és massa lent
o massa ràpid.
Moltes pauses no són adients.
Vocalització Vocalitza bé. Hi ha qualque paraula
que no s’entén.
Sovint no s’entén.
Estructura Presentació: s’ha presentat.
Les parts de l’exposició
són ben clares.
Ha emprat connectors
per introduir-les.
La cloenda ha recollit
les idees principals.
No s’ha presentat.
No han quedat gaire clares
les parts de l’exposició.
Ha emprat pocs connectors.
Ha introduït clarament una cloenda,
però no ha recollit totes les idees
principals.
No s’ha presentat.
L’exposició no segueix
cap ordre.
No ha emprat connectors
o els ha emprats malament.
No hi ha hagut cap cloenda.
Vocabulari Variat.
Adequat al tema.
Precís.
Poc variat.
Poc adequat.
Poc precís.
Massa repetitiu.
Inadequat.
Gens precís.

6. Assolit Millorable No assolit
Sintaxi La construcció de les frases
és correcta.
Oracions ni massa llargues
ni massa breus.
Ha deixat sense acabar qualque
frase.
Algunes frases eren massa llargues
o massa breus.
Les frases estan mal construïdes.
La majoria de les frases eren
massa llargues o massa breus.
Claredat
i concisió
S’ha entès tot molt bé.
Només ha explicat aspectes
relacionats amb el tema.
Qualque punt no ha quedat clar.
Ha explicat qualque aspecte que no
tenia gaire relació amb el tema.
No s’ha entès gaire bé.
No s’ha centrat en el tema.
Densitat
informativa
Combina la informació nova
amb alguns exemples.
Inclou qualque pregunta retòrica.
Ha emprat qualque exemple, per fer
més entenedora l’exposició.
No ha emprat exemples
o en posa de xerecs
o els que posa no s’entenen.
Mitjans
de suport
N’ha emprat qualcun,
ben clar i sense errors.
Duu un guió
i el consulta quan cal.
N’ha emprat qualcun,
però contenia alguns errors.
Duu un guió deficient o
l’empra malament.
No ha emprat cap suport.
No duu guió.
Domini
del tema
Ha recollit informació i coneix
amb una certa profunditat i rigor el
tema.
Ha respost amb seguretat i encert
alguna pregunta del públic.
Coneix el tema que ha explicat,
sense gaire profunditat.
Ha respost amb coherència, però
no ha aportat cap informació
rellevant.
No domina el tema.
No ha sabut què dir o ha respost
sense seguretat.
Atenció
i interès
Ha mantingut l’atenció del públic
tot el temps.
El públic s’ha avorrit una mica. El públic s’ha avorrit.

8. EL CURRÍCULUM
El currículum és un document que conté totes les dates personals, acadèmiques i
professionals de la persona que sol·licita un lloc de treball. Al currículum s'hi adjunta
una carta de presentació on cal esmentar el lloc del treball al qual s'opta o l'anunci
publicitari. És convenient de posar-hi la fotocòpia dels certificats i les titulacions que
s'hi esmenten.
L'estructura del currículum és:
• Identificació completa de la persona que opta per la feina
• Dades acadèmiques i formació
• Experiència professional: anys treballats, empreses, categoria o càrrec.
• Altres dades d'interès per a la feina a la qual s'opta, amb un to neutre i objectiu

9. CURRICULUM VITAE
FOTOGRAFIA
NOM i LLINATGES
Telèfon:
 Telèfon mòbil:
 Correu electrònic:
FORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA
EXPERIÈNCIA PROFESSIONAL
IDIOMES
INFORMÀTICA
nivell
Funcions
nivell de domini
FORMACIÓ ACADÈMICA
ALTRES DADES D’INTERÈS
1.Carnets de conduir
Carnet de manipulador d’aliments
Vehicle propi
Possibilitat de contractació incentivada

10. ÈPOQUES I MOVIMENTS LITERARIS

12. S
E
G
L
E
X
I
X
R
E
N
AI
X
E
N
Ç
A
DATES MOVIMENTS ESTÈTICS I
LITERARIS
AUTORS I OBRES MÉS IMPORTANTS
1833-1877
-Romanticisme
-Realisme (Costumisme)
-Naturalisme
-POESIA: Jacint Verdaguer, Marià Aguiló, J. Pons i
Gallarza, Rubió i Ors.
-NARRATIVA: Emili Vilanova, Narcís Oller, Gabriel Maura
-TEATRE: Josep Robrenyo, Frederic Soler, Àngel
Guimerà.
M
O
D
E
R
N
IS
M
E
1892-1911
-Drames rurals (Narrativa)
-Decadentisme i Simbolisme
-Esteticisme (Art per l’Art)
-Regeneracionisme
-TEATRE: Santiago Rusiñol, Adrià Gual, J. Puig i Ferrater.
-POESIA: Joan Maragall.
M. Costa i Llobera, Joan Alcover
-NARRATIVA: Víctor Català, Raimon Casellas, J. Pous i
Pagès.
S
E
G
L
E
X
X
N
O
U
C
E
N
T
IS
M
E
1906-1923
-Promou un Art clàssic,
equilibrat, formalista,
cosmopolita i urbà
-NARRATIVA: Eugeni D’Ors.
-POESIA: Josep Carner, Guerau de Liost
A
V
A
N
T
G
U
A
R
D
IS
M
E
1909-1940
-Dadaisme
-Cubisme
-Futurisme
-Surrealisme
-POESIA: J.V. Foix, J. Salvat-Papasseit
Palau i Fabre, Joan Brossa.
-NARRATIVA: Francesc Trabal.
-ALTRES TENDÈNCIES: Carles Riba, Salvador Espriu, B.
Rosselló-Pòrcel, Joan Oliver, Gabriel Ferrater, V.A.
Estellés, Miquel Martí i Pol.
N
O
V.
P
SI
C
O
L
1925-1950 -Influències de:
-la psicoanàlisi de S. Freud.
-Marcel Proust, James Joyce
i A. Gide.
-NARRATIVA: Llorenç Villalonga, Mercè Rodoreda.
-ALTRES TENDÈNCIES: Josep Pla, Pere Calders.
-TEATRE: J.M. de Sagarra, Joan Oliver.
-ASSAIG: Joan Fuster.

13. AUTOR 1: Josep Lluís Pons i Gallarza
OBRA: L’olivera mallorquina. (Trobareu el poema a Internet)
MOVIMENT: Renaixença
Grup 1. ACTIVITAT: ITINERARI LITERARI PER PALMA.

14. Grup 1. ACTIVITAT: ITINERARI LITERARI PER PALMA.
AUTOR 1: Josep Lluís Pons i Gallarza OBRA: L’olivera mallorquina
L'OLIVERA MALLORQUINA
Conta'm, vella olivera,
mentre sec alenant sobre la roca,
noves del temps enrera
que escrites veig en ta surenca soca.
Jo vinc a recolzar-me
a tes nuades rels, trist d'enyorança,
perquè vulles tornar-me
dels béns que n'he perdut sols l'esperança.
Ton delicat fullatge,
que sota lo cel blau l'embat oreja,
és de la pau la imatge,
de tots los goigs de la ciutat enveja.
Ta rama verda i blanca
com cabellera d'àngel t'emmantella;
i a ta esqueixada branca
falta pel vent l'arrabassada estella.
Quan jove i vincladissa
creixis sobre el marge de la coma,
xermava ta verdissa
la falç del llaurador fill de Mahoma.
L'àrab i sa mainada
respirant-ne tes folor el maig sortien,
i ta oliva escampada
sos fills, per la tardor, escollien.
Ah, quin dol! Escoltant-ne
del corn aragonès lo toc de guerra,
tallà tos brots, donant-ne
empriu a l'host de la guanyada terra!
I el jorn de la conquista,
amb llàgrimes del cor senyant sos passos,
sense girar la vista,
sortí amb l'infant més xic estret als braços.
Los cavalls trepitjaren
dins lo solc sarraí les brulles tendres,
i els ferros enfonsaren
de l'alqueria en les calentes cendres.
* *
Com reposava, a l'ombra,
deslliurat lo baró dels durs arnesos,
mentre els llebrers sens nombre
jeien al sol assedegats i estesos!
I de son puny volant-ne,
el manyac esparver dalt de tu es posava,
les ungles encreuant-ne,
i els tendres cims dels branquillons vinclava.
•*
Quan era una alta ermita
aquest claper de trossejada runa,
lo místic cenobita
aquí s'agenollava al clar de lluna.
Al toc del monestiri,
mans plegades al pit, pregàries deia
i el cel en son deliri
per lo reixat de ton ombratge veia.
* *
Ara aquí el temps enganya
lo pastoret que embadalit s'atura,
i amb flabiol de canya,
gira el ramat que al comellar pastu
Mentre l'ovella tosa
amb lo clapat anyell entorn apila,
la cabra delitosa
tos tanys novells per rosegar s'enfil
* *
Arbre amic del qui plora,
dosser sagrat d'eternitat serena,
jo et sento grat de l'hora
que m'has aidat a conhortar ma pen
Tu al cor m'has donat força,
tu apar que em tornes joventut perd
com de ta eixuta escorça
la saba n'ix que ton brancatge mud
Jo moriré i encara
espolsarà el mestral ta negra oliva;
res serà del que és ara;
tu sobre el blau penyal romandràs v

15. El treball consisteix a fer una Presentació amb Impress (LibreOffice), PowerPoint (Microsoft)
o Prezi sobre un autor rellevant de la literatura catalana dels segles XIX i XX que inclogui els
apartats i activitats següents:
1. Localització al GoogleMaps del carrer, escola o monument de Palma que duu el nom de
l’escriptor i mostrar-ne el mapa a la presentació (amb la tecla Imp Pant
Enganxar
2. Cercar la biografia de l’autor i completar-ne el Curriculum Vitae, segons el model adjunt.
Convé posar-hi un poc d’imaginació; és a dir, que s’han d’inventar les dades com el telèfon o
el correu electrònic i s’hi han d’incloure les seves obres més importants (poesia, novel·la,
teatre...), els viatges, etc. Extensió aproximada: 3-5 diapositives.
3. Cercar el poema, la novel·la o l’obra de teatre del fragment citat i fer-ne un comentari
detallat que inclogui l’explicació del vocabulari, del significat i, si fa al cas, un resum de
l’argument (novel·la i teatre). Extensió aproximada: 3-5 diapositives.
4. Explicar breument les característiques del MOVIMENT LITERARI (Renaixença,
Modernisme, etc.) al qual pertany l’autor. Extensió aproximada: 5 diapositives.

16. Grup 2. ACTIVITAT: ITINERARI LITERARI PER PALMA..
AUTOR: Miquel Costa i Llobera
OBRA (cercau-la a internet): “La deixa del geni grec” (fragment)

20. JACINT VERDAGUER
Les muntanyes mallorquines també s’acostumen a veure des d’altres punts
del Principat, com la muntanya de Montserrat o els Pirineus.
“Una vegada dalt la sorpresa va vindre en observar que
es veia a simple vista i dins la mar el perfil de dues illes,
una la d`Eivissa i l’altra presumiblement la de
Mallorca.” -M.Garcia

21. es siluetes de Mola Planícia i Es Galatzó des de Collserola. Dues “illes” a
una mica més de 200 kms.

22. Visións de l’illa des de el Montseny .

23. Des de Montjuïc. A trenc d’alba.

24. http://marcosmolina.com/#/paisaje-2/panoramas-4