1. L’ Escola llibertat de Badalona volem dedicar aquests 100
Poemes de la Joana Raspall que hem escrit i decorat per
desitjar-li
MOLTES FELICITATS!
Joana Raspall
2. Veig entre núvols
Un sol estel,
l´ únic que brilla;
Esclat rebel
Cant d´ alegria
dintre la nit.
Quin dolç missatge
El cel m'ha escrit!
3. Veig que encara no ha florit
La poncella mig badada.
El roser sembla adormit.
Potser no ha vingut la fada
amb la vareta d’argent
Que transfigura les coses...
Potser no ha passat el vent
que sap despertat les roses...
JOANA RASPALL
Potser no ha cantat ,de nit,
El rossinyol , ni l’alosa
de matí, quan ha sortit
L’aurora color rosa ...
Potser el cel no l’ha ruixat
Amb gotellim de rosada...
Haurem de tornar demà
A veure si està llevada.
5. SOTA UNA RODA RODONA
POSEU-HI UN QUADRET QUADRAT
I AL DAMUNT , PER ACABAR-HO,
UN TRIANGLE TRIANGULAR. QUATRE RECTES
RECTILÍNIES I PODRAN FER DE PEUS I MANS.
SI MARQUEU NAS , ULLS I BOCAAMB L’ARCADA
DE QUATRE ARCS DEURES QUIN NINOT RESULTA
MÉS EIXERIT I TREMPAT
6. ELS BESAVIS
Els besavis no tenien
tren elèctric ni avió,
bicicleta ni escalèxtric,
Game boy ni televisió;
tot al més, bitlles de fusta
o algun cavall de cartró...
7. INVITACIÓ
HE TROBAT UNS QUANTS MOTS
AL MÓN DE LA POESIA,
NO VULL QUEDAR-ME’LS TOTS !
SI T’AGRADA LLEGIR
ET FARAN COMPANYIA,
ENS ELS PODEM PARTIR.
AARÓN CONSERNAU 5e
JOANA
RASPALL
9. LA RATETA
La rateta té uns bigotis
Llargs i fins com una seda
I li agrada presumir;
Porta un llacet a la cua
I vol que se n’enamori
El seu amic ratolí.
Però ell, sense fixar-se
Si el llaç és rosa o blau,
S’ha menjat tot el formatge
Que ella guardava al seu cau.
AYA I MANEL
4a
JOANA RASPALL
10. EL CLAVELL DORMIA
PROP LLESSAMI
TOTS DOS PERFUMAVEN
L’ AIRE DEL JARDí.
VA PSSAR LA GARASA
I ELS VA ESCRIDASSAR
AMB VEU ESQUEIXADA.
-AU, A TREBALLAR
LLEVEU- VOS FEU FEINA,
QUE EL SOL ES BEN ALT
ELLS dos no es van moure.
Per fer olor, no cal.
ABRAR ALI MARYAM 2N
11. Si la mimosa em donés
una branqueta florida,
i perfum,al llessamí,
i un cel d’ulls,la margarida...
me ‘n faria un món tan dolç
que cap altre no en voldria:
sense punxes,
tot vellut,
tot aroma i alegria,
sense cap color violent
ni flors de figura altiva.
ANDREA I MALAK 2N
13. PER la vinya i el sembrat pim, pam, pum!, el caçador
Amb l’ espatllat vol matar perdiu i guatlla
I tot allo’ volador
Que pugui ser ben cuinat
Però el gallet se li encalla
I la cacera li falla
Elis!, elis! Quin fracàs!
D’ aquests talls no en tastaràs!
Adrian i Arpita. 2N
15. Hi ha qui es riu d’en Pere
perquè és curt de cames;
Corre menys que els altres
Quan juga a futbol,
però te la traça
de robar pilota
i amb forta xutada
tot sovint fa gol
Els companys l’estimen
Perquè és molt simpàtic
més que en Pep, que marca
amb gestos bonics,
i presum d’atleta
lluint la figura
I fent el fatxenda
Davant dels amics.
No li valen cames
Ben llargues i dretes,
Que la simpatia
No es guanya pel joc
És d’aquelles coses
Rares que no es comprenen
Ni es venen enlloc
Joana raspall
Berta i
Lin wei
5E
16. Dins el cau del ratolí
Hi ha trossets de pa amb formatge;
Són per ell i no per mi.
El seu cau és tan petit
Que jo mai no puc entrar-hi;
només puc posar-hi el dit,
però de seguida el trec,
que no es pensi que és salsitxa
i el mossegui i faci “nyec!”
Josep Ana
Joana
Raspall
18. Tot pintat de cara,
Pelut com un os,
amb pantalons amples
De color confós,
El pallasso salta,
Corre i s´ entrebanca
Amb els sabatots.
Amb crits i ganyotes,
Fent veure que plora,
Ens porta rialles.
Joana Raspall
19. Ding, dong, sona la campana...
L’altra li respon: ning-nang...
A l’envelat, tiro-liro!
A la fira, tu-ru-rut!
Fent bum-bum i nyigo-nyigo
Els músics han curregut;
Uns van a peu, trico-trico,
O en carro, banzim-banzam.
El que fa txing-txing,dormia
I es vesteix patim-patam.
Sonen valsos, tzigo-tzigo...
Les faldilles fan fru-fru...
Tot fent xiu-xiu, les veïnes,
Nyic i nyec, ja s’esvaloten
I agafen set: fan glu-glu...
És l’estiu, mosquits ziu-ziu...
Xim-xim... Cauen quatre gotes
Fins que el carrrer fa xip-xap.
Ai!, la festa, gori-gori,
Amb tot l’envelat mullat!
Tothom xop: a fer nyam-nyam, que l’arròs ja
fa xup-xup...
Al temps li farem pam-pam!
Joana
Raspall
20. No entendré mai perquè els núvols no canten
quan, tot lliurant-se a caprici del vent,
S’ esfilagarsen com un vel de gasa
en giragonses suaus d’un vals lent.
Sento el silenci com l’indesxifrable
Compàs de pauses entre violins...
No entendré mai per què els núvols amaguen
Les melodies que els bateguen dins .
Joana Raspall
22. Quan els ocells per beure besen l`aigua
L’estany es torba pres d’emoció.
El cel s’hi emmiralla ,amb,sorpresa,
Es veu desfigurant pel tremolor.
Saul I Manuel
2nA
23. IDIL·LI
La rosa m’ha dit
Que està enamorada,
I te´ sobre els pètals,
Com si fos rosada,
Tristes llagrimetes
del cor afligit.
L'ocell ho ha sentit:
-Ai, rosa estimada!,
Em beuré les teves
Llàgrimes rosada,
I així el teu amor
em floriá al pit.-
24. Com una alba amb cant de gall
-deixondiment i frisança,
violins,menta, cristall,-
Ha arribat el primer fred.
Ve vestit de sol d’ octubre,
Fulla trèmola i blau net.
Sara i Salma
27. COMPETÈNCIA
Sobre l’antiga taula,
Tot buit i mal tapat,
El tinter del besavi
Contra el “boli” ha cridat:
-Si t’arreplego “boli”,
No et queixeràs del pes!
Pagaràs fet a m’has miques
La feina que m’has pres!
-No siguis rondaire;
A tu t’estan guardant,
I a mi, quan ja no ragi,
Al cove em llençaran.
Andrea i Aida 5È Joana Raspall
28. Un gegant que torna al món
Pretén cursar una carrera
I es compra un ordinador.
Voldria, tan sí com no,
Sortir-se’n a la primera.
No veu que les tecles són
Més petits que els seus dits,
I el teclat és tan espès
Que les lletres dels escrits
Li surten de tres en tres.
En no veure-hi cap paraula
Que tingui significat,
Rabiós, a estavellat
L’ordinador i la taula.
-Quin invent tan poca-solta!
És ben boja, aquesta gent!-
Crida;fa la mitja volta
I se’n va com un mal vent.
30. LA PARAULA BONICA
Al cor, cada primavera
Hi floreixen les paraules
Que amb més amor s´ han guardat,
I ella vol ser la primera
De florir, com una rosa,
En un llavi enamorat.
JOANA RASPALL
Rocio 3rb
31. Vine!, anem a vora la mar
a l’horabaixa,
quan ja dormen els llaguts
sobre la platja
i el pescaire ha recollit
la humida xarxa.
Les gavines, un instant
foragitades,
tornaran a dibuixar
tota la cala
i faran el darrer joc
de xiscle i ala.
l’aigua esdevindrà com d’or
i desprès blava,
i el salobre ens pintarà
la pell salada.
Joana Raspall
Paula i Sol 5A
32. SI ORDENEU BÉ DEU TRIANGLES,
AVIAT HO TINDREU ENTÉS:
SOBRE LA PÀGINA BLANCA
US HI SORTIRÀ UN XINÈS
LAURA AIRA RIBO 2N
35. Vull un balcó sobre el mar
Per veure passar les barques
Amb veles de tots colors
Tenses pel vent.
Vull un balcó sobre el camp
Per veure florir les branques
I aspirar- ne les olors
a hora ponent.
Vull un balcó sobre el cors
Per destriar les mentides
I guardar les veritats
Com a tresors.
El balcó
Joana
raspall
Carles i jashan 3R
36. El cargol
Amb tres gotetes de pluja
enganyaré el cargol
Perquè surti tregui banya
encara que faci sol.
Quan veurà la terra eixuta
Es quedarà tot parat
I per més que miri enlaire
No sabrà qui l ´ha mullat.
-Soc jo , cargol ¡ no t’enfadis,
No tinc mala intenció ;
Sols vull veure ‘t, que m’agrades,
Tan polit i tan rodó !
Joana
Raspall
Nuria y Carla
3rb
37. ELS CASTELLERS
Torre de muscles,
Castell de cors !
Amunt,els homes
I el seu esforç!
Si cau la torre,
La remuntem.
Visca el coratge
d'un poble ferm
Samuel i Rubén 3R
JOANA RASPALL
38. Silenci
SILENCI! PSSST!
CAMINA DE PUNTETES EL
JARDí S’ HA ADORMIT NO LI
TRENQUI EL SON.ESTA
SOMIANT FLORS.DEMA
SERAN OBERTES IEN
PODREM COLLIR UN POM.
39. Arran del camí ,
dues sargantanes
el sol comparteixen
com bones germanes.
Els surt un serpent
verd com les olives,
amb ulls de qui pot
menjar-se-les vives.
-És meu,aquest lloc!
orgullós els crida.
Elles fugen lluny
per salvar la vida.
I mentre el serpent
xiulat les provocava,
l´ aixafa un tractor
com qui fa una coca.
Natalia
Y
Andrea
40. Si ve una papallona
Jo no l’agafaré;
Que voli, que voli!
Al cel hi està més bé.
Les flors, com cada dia,
Voldran fer-li un petó;
Que hi vagi, que hi vagi,
Que l’ompliran d’olor!
Shakira
Tania
41. El rellotge corre, corre
I no es mou del mateix lloc.
Una busca va de pressa,
l’altre gira poc a poc.
La llarga diu a la curta:
-Au!, que no me atraparàs!
La petita no s’immuta
I va seguint el seu pas;
que tant si plora com no,
que tant si riu com si plora,
Ella sap que arribaran
Just a la mateixa hora!
42. LES OQUES
-TARARÍ,TARARÍ!
TOC DE CORNETÍ.
LES OQUES ES LLEVEN
I MARQUEN EL PAS,
TRIS,TRAS ,
PATOSES,FEIXUGUES,
DE DUES EN DUES,
AMB EL COLL ALÇAT
SOBRE LES PITRERES
I EL BEC MIG BADAT...
SÓN UN REGIMENT
D'OQUES BALADRERES
QUE ES POSA A CANTAR:
-QUA , QUA !
I EL GALL , CORNETÍ
QUE HA FET ‘’ TATARÍ ’’,
LES MIRA COM PASSEN
I ES TORNA A ADORMIR.
43. Un conillet s’ ha escapat
I no sap tornar al seu cau;
Mira avall,i tot és verd;
Mira amunt ,i tot és blau
Va cap aquí,cap allá,
Endarrera i endavant...
No s’hauria cregut mai
Que la terra fos tan gran!
Sort que té un ocell amic
Que al seu cau l´ha acompanyat.
Ai ,si l´hagués vist el llop!
Se´l podia haver menjat!
44. Quatre lletres enfadades
Fugen de l´ ordinador,
Són les dues de dir ``si´´
I les dues de dir ``no´´.
Ara, tot ho escriu ambigú
sense negar ni afirmar,
Tot i quedar a mitges
tintes, no s’ hi posa res en
clar.
Potser hi ha gent que
escriu, amb aquell ordinador ...
arreu llegim moltes coses
on no es diu ni ``si´´ ni``no´´.
Juan i Yeray 3rB JUANA RASPALL
45. L’aneguet es passejava
poc a poquet.
Al votant del bassiol
Prop d’allà,
Un pollet que se’l mirava
L’aneguet ,
Molt content en veure l’aigua
S’hi va acostar decidit
I, xip-xap!, a l’aigua va!
El pollet, esfereït,
Amb quin esglai que piulava!
-Ai!, que aquest s’ ofegarà!-
Pobre pollet , ignorava
Que els ànecs saben nedar.
El Pollet i l’Aneguet
(Joana Raspall)
Mais 4T
46. ARRENGLARATS
EN ELS PRESTATGES
SEMBLEN SOLDATS
O personatges
tots enrampats.
Si en prens algun
Veurás que són
una altra cosa.
Dintre la má
Seran un món
Que es badará
Com una rosa
47. Privilegis
Al galliner de la granja l
S’ha armat revolució ;
Tot l’aviram s’ escridassa
Tots creuen tenir raó.
A l’oca, tan gansonera,
L’han fet reina d’un joc!
-i no al paó, ni al gall dindi,
ni al gall, ni al colom,tampoc.
Què tenia de bo, l’oca,
Perquè se la distingís
Destinant-li per reialme
L’altre cara del parxís?
Qui ho sàpiga,que contesti
I a la granja posi pau!
Diu el porc que “ el benefici
Sovint s’atorga a caprici “
I que“ la sort cau on cau!” .
(Joana Raspall)
48. La neu
La neu cruix com la rialla,
sota el peu enjogassat
I feliç de la quitxalla
que cap pena no a tastat.
La neu cruix com un gemec,
sota el peu de l’home trist
Que té al front marcat amb séc
de dolor,pel mal que ha vist.
No és capriciosa, la neu,
si gemega i riu a l’hora;
és que té el pes, d'Amunt seu,
d’algú que riu o que plora.
49. ( Joana Raspall)
La rel de l’arbre no sap
que jo li estimo les branques
perquè fan ombra a l’estiu,
i l'hivern, al foc escalfen ;
perquè puc collir-hi flors
I quan té fruita,menjar-ne.
I no li prenc res de franc!
que quan esta assedegada
i els núvols passen de llarg,
sóc l’amic que li dóna aigua.
Gerard Hr
IVAN F. 4TB
50. Cada llibre té un secret
disfressat de blanc i negre;
tot allò que et diu a tu
Un altre no ho pot entendre;
Sent el tacte dels teus dits
i creu que l’acaricies
i que el batec del teu pols
vol dir que, llegint , l’ estimes.
Tot allò que te donarà,
Que no ocupa lloc ,ni pesa,
t’ abrigarà contra fred
d ‘ ignorància i de tristesa.
Amb els llibres per amics
No et faltarà companyia.
Cada pàgina pot ser
Un estel que et fa de guia.
Fàtima Ana 4B
51. Jo tinc una ”bici”
Pintada de nou.
Quan vull s’està quieta
I quan vull es mou.
Avui no vol córrer
I no sé per què;
l’he greixada amb oli
d’un setrill sencer!
Amb draps de camussa
Tota l’he eixugat,
I ja un cop polida
Així ha rondinat:
M’ha dit: - Estic prima;
No em tractes prou bé´.
-Mira quines rodes
té aquella d’allà!
-parles de una moto!
No ets pots comparar!
Matias y Abdellah
4B
Joana Raspall
52. Deixo el pentagrama ;
Fujo de la solfa
Sóc la nota blanca
Viva i tafanera
Que ja m’he cansat
De ser presonera
Aquest carnaval
Em disfressaré
Pintant –me de roig
I a la primavera
Ja veureu quin goig!
Tothom em prendrà
Per una cirera!
Maria 4T
Joana Raspall
53. -Per què vas sempre nuet,
Cuquet ?
-deia l`aranya mentre filava -.
Vols que et faci un bon vestit?
Tota la nit ,
Si tu vols, puc treballar
-No et donis tanta fatiga,
Amiga
-l’eixerit va contestar -.
Puc presumir de pell fina
I ja m’agrada de viure nu,
que no vull veure’m
Pres a la xara de teranyina
Com el insectes que caces tu!
Joana Raspall
Kevin i Haytam
54. -Conillet, on vas
amb sabates blanques?
Anit ha plogut;
les embrutaràs.
-Vull anar mudat;
al bosc hi fan festa;
Lletsons i argelagues
m’hi han convidat
-Conillet mentider!
Hi vas per menjar- te’ls.
Confessa que portes
mala intenció.
-Sigui bona o mala,
deu ser la mateixa
que amb sabates rosses
porta el caçador.
JOANA RASPALL
55. Les cireretes ja pengen de l’arbre
Com fanalets d’una festa major;
Enlluernats,els ocells hi fan via,
Enamorats d’aquell món de color.
Prou que coneixen la dolçor tancada
Dins de la bola vermella i lluent!
Cada any hi vénen a la primavera
i els aculls, l’arbre, generosament.
MIREIA I PAULA 4B
57. L ‘ORENETA
Ha passat una oreneta
D on venia cap on va
M ha semblat una sageta
Que als nuvols es vol clavar
El sol fa la rialleta;
Sap que no els foradarà.
Jara
3B
Joana Raspall
58. El peix voldria volar
cal amunt, com l’oreneta:
-Veig el cel tan gran i clar
que la mar em sembla estreta.
-Tens l’aigua ben transparent...
-Més ho és l’aire que respires.
Jo no veig el sol ixent
I tu cada dia el mires.
-tu veus nacres irisats,
Coralls i perles polides.
Som en dos mons separats;
són diferents nostres vides.
-Tu tens l’ala lliure i neta.
-Tu, l’escata de colors;
peix, no siguis envejós!
-M’agrades
tant, oreneta!
-Dons si treus cada matí
el capet fora de l’ona,
ens mirarem una estona.
També m’agrades a mi!
Natalia.R I Yasmin 4T
Joana Raspall
59. Voldria ser una perla al fons de l’aigua
feta de nacre i salabror de mar,
Irisada, com un esquitx de lluna
caigut dins de la petxina per atzar.
Potser un pescador amb pell de bronze,
forçut de braços i nedant lleuger,
en veure’m resplendir s’acostaria
i jo... el deixaria que em prengués.
Després,ell em vendria:la fillada
no passaria un hivern tan fred.
...I una noia gentil potser em tindria
Per la més bella del seu collaret.
Joana
Raspall
60. Un raget de lluna
Ha esquitxat la terra
I han nascut a l’herba
Les cuques de llum.
S’han quedat quietes,
arrengleradetes,
Talment com llanternes
Del camí nocturn.
Fent xipoll a l’aigua
Surt una granota
Vestida de Festa
Per anar a sarau.
Ja sap qui l’espera:
D’entre les lluernes
Sona a sotragades
El rauc del gripau
És un gripau jove;
Ningú no l’estima
Perquè té pell fosca
I el cant esquerdat.
Però la granota
Se li ha fet amiga;
I sempre que surten
Ben bé que han ballat!
JEAN-POL I MARIO 4B
61. Dóna’m la mà i amb peu lleuger fem via.
Arribarem fins a l’arc de Sant martí,
I agafarem colors per disfressar-nos
de flor,com les que creixen al jardí.
Ens voltaran ocells i papallones
coronant d’alegria el nostre front.
La gent ens mirarà meravellada
Tot preguntant-se: - Aquestes dos, qui són?
62. Vine a fer bombolles,
Que tinc un tassó
Ple d’ aigua i sabó
Mira com voleien
I brillen al sol
Tot fent tornassol!
Si la més bonica
proves d’ agafar,
Se ‘t fon a la mà...
I et quedes en dubte
De si l’has bufat
O ho has somniat!
Rebeca i Núria 4B
JOANA RASPALL
64. Quan la fontanella
canta sota el pi
la cançó més bella del
seu rajolí...
quan l’ aire sospira
amb dolça remor
i la lluna gira
xopa de claror...
és l’ hora encantada.
La voleu guardar?
Crideu una fada
I us l’ aturarà!
Joana Raspall
Paula i Carla 4A
65. Em ficaré dins duna bombolla.
Volaré enlaire, giravoltant ,
I quan em vegin les orenetes
No s’ho creuran
Una bombolla no dura gaire
I jo ja em temo què passarà:
Tota la bola de coloraines esclatarà
Jo què faré ,que no tinc ales
de papallona ni de pardal?
Hauré de caure com una pedra?
Deixem-ho córrer ,au!,tan se val!
66. El primer de la reunió,
L’u va dret com un bastó.....
El dos´ que s’ha entrebancat
S’ha quedat agenollat.
En veure´ l tan arrupit
Que no li arriba a la sola,
El tres de riure es cargola.
El quatre, sorrut, se’l mira
Assegut a la cadira
Prop del cinc, que fa el gallet
I llueix ploma al barret.
Entra el sis, panxacontent,
Amable amb tota la gent,
Agafat el braç esquerre
Del set, que sols mira a terra.
Ve l’amic vuit, rodanxó,
Amb aires de gran senyor
I contorns de carbasseta.
Per fi entra el nou, capgròs
Però escarransit de cos
cos,que en una safata
neta porta un zero més
Gros que ell.
Tots li criden : Visca, visca
Però el ZERO li rellisca...
I es queden sense tortell!
Joana Raspall
67. Mira com voleien
i cauen a terra
les fulles tan grogues
que el vent arrabassa
a l’arbre cansat.
Són febles, són tristes;
van juntes o soles,
morint d’enyorança
per rutes incertes
que el vent ha traçat.
68. XÀFEC
Gotes, gotes, pluja espessa; jocs de boires als
fanals;
Ball de fulles dalt dels arbres;
Xip-xap de peus als aiguals...
Sento la roba mullada;
els cabells,regalimant
Fils d’aigua sobre les galetes,
Talment com si anés plorant.
Res de plors, que tot és gresca!
No hi ha llàgrimes ni dol!
Són entremaliadures
de les vacances del sol.
69. Fa el pes lleuger: és hora d’anar a classe.
Quina calor!
Els texans li comencen a fer nosa;
un vestidet bufó
Li deixaria el caminar més lliure...
Aquell noi que la mira amb un somriure
I no gosa posar-se al seu costat,
Cada dia fa igual.
Ella pensa: “Quin noi més aturat
I més formal!
No costaria res,
En lloc d’anar darrere,
Que es decidís a lliurar-me del pes
I s’oferís a dur-me la cartera
71. Un xerroteig somou l’aire
I tot el cel hi respon :
Els ocells d’un arbre a l’altre
Es diuen que el sol es pon.
Han begut l` última gota
A la pica de la font;
Ara es pentinen les ales
I estufen el plomissol
Per dormir amb escalforeta
Fins al matí, si Déu vol.
Evelyn
Joana
Raspall
5b
73. Dins de l´ aigua de l´ estany
Un estel fa pampallugues
Com si volgués esborrar
Es que el vent hi pren un bany
Quan l’ aigua no faci arrugues
El podrem veure clar.
Joana Raspall
75. Una formigueta
troba un gra de blat
que li pesa massa
quan l´ ha sospesat
Ha cridat l´ amiga :
-Ajuda ´m, sisplau-
Entre totes dues
el porten al cau
En bona avinença
el van traginant.
En dies de gana
se’l repartiran.
77. En Magí té un test molt gran
Al balcó de casa seva.
A l’hivern hi va plantar
Llavors d’una tomaquera.
Ara són plantes menudes;
Les haurà de trasplantar
I posar-hi quatre canyes
Perquè es puguin enfilar.
I després...quina florida!
I més tard ,quina bé Déu
De vermellor de tomàquets
En aquest raconet seu!
En Magí vol ser pagès,
Tenir hort i fruiterar.
No en té prou amb un sol test
Per tot el vol plantar!
78. De tota la colla
són els més amics
l’un és nat a l’Àfrica
l’altre és fill d’aquí
Pell blanca, pell negra...
Són ben diferents;
si només s’assemblen
pels ulls i les dents!
Parlant amb rialles,
mentre van jugant,
amb poques paraules
sempre s’entendran.
Per deixar la “bici”
només cal dir: “té”
i per regraciar-ho
Els basta: “molt bé”
Xutar la pilota
és com conversar:
un peu pot dir: “meva!”
o bé: “teva,va!”
per comprar un llamí,
tria un tros de coca
que es poden partir,
que l'altre té boles
de banús pintat
i li’n dóna alguna
sempre que han jugat.
Les places són amples ,
per als dos amics;
I els carrers alegres
i els jardins, bonics...
Però, casa seva
és un altre món:
l’un hi troba els mobles
Que tan lluents són,
L’altre, la màrfaga
Que li fa de llit.
Qui sap què somia,
Cadascù, de nit!
Quanta diferencia
Quan l’un té moneda Separa els amics!
Els uns són ben pobres
Els altres, prou rics...
Però, al fons, se senten
privilegiats:
Tots dos tenen mare
i són estimats.
Joana Raspall
79. Amic,vols venir?
La tarda és molt clara
L’aire té sentors
De mar i muntanya.
Fugim del soroll
I busquem la calma
on compartirem
Les nostres paraules.
Poques en direm
I ben escoltades,
Amb pau dins del cor,
Llum en les mirades.
Vols venir, amic?
La tarda és tan clara!
81. Prendré un bon grapat
De la neu més blanca
I la guardaré
Dintre d’una capsa.
Quan vingui l’estiu
Que fa calorassa,
La neu em podrà
Refrescar la cara!
El meu amic diu
Que la neu no es guarda,
Que sols trobaré
La capsa mullada
Això no m ‘ho crec!
Ves,com s`ho faria
Tancant bé la capsa,
Com s’escaparia?
Michel i Guillem 2n
82. El temps està enfadat.
Els trons rodolen
De cap a cap del món.
A cops de llamp
s’han foradat els núvols
i l’aigua vessa
corre qui sap on!
El sol té por ,
No surt a la finestra
i la lluna tampoc no sortirà;
el temps malvat
Els ha aigualit la festa.
On ballaran,
Amb tant de fang ,dema?
Laura.l Salma 2n
83. El meu amic dofi
Vol un vestit de seba
Lleuger i transparent
Com l´aigua de la mar
No sé com l´hi puc fer...
Si no és amb tel de ceba
O amb els fils impalpables
Que l`aranya ha filat...
És tan dolç i tan fi,
el meu amic dofi!
Aquesta nit jo ho sé!
el vestiré de llum,
D´aquella llum tan clara
Que em dona un estel,
I quan vingui l´aurora
Tan dolçament daurada,
Fare que l´hi tenyeixi
Amb reflexos de mel.
Ai! Quin vestit tan fi
Tindrá , l´amic dofi!.
RAÚL TONI 2n
84. L’aranya
Aranyeta teixidora
Que teixeixes fils d´ argent
EN FARIES UNA XARXA
LA PARARIA AL VENT
VULL CLAROR D ESTRELLES
I SENTOR D’ AIRES MARINS
PER RETENIR L ‘ALEGRIA
Que em vol fugir mar endins
85. Silenci
SILENCI! PSSST!
CAMINA DE PUNTETES EL
JARDí S’ HA ADORMIT NO LI
TRENQUI EL SON.ESTA
SOMIANT FLORS.DEMA
SERAN OBERTES IEN
PODREM COLLIR UN POM.
87. Amb tres gotetes pluja
Enganyaré al cargol
Perquè surti i tregui banya
Encara que faci sol.
Quan veurà la terra eixuta
Es quedarà tot parat ,
I per més que miri enlaire
No sabrà qui l´ ha mullat
-soc jo,el cargol! No t’ enfadis,
No tinc mala intenció:
Sols vull veure ‘t que m’ agrades ,
Tant polit i tant rodó!
Thamara i sara
89. Gerani aspre,
Flor coral·lari na,
Quan entre boires
La llum s'afina
i el sol sospira
Que vol sortir,
Ets matinera,
La més encesa,
La flor valenta:
Ets la riquesa
Del meu jardí.
Adriana
90. Nit estiuenca,
Nit de calor.
L’herba s’asseca,
Però jo, no.
Com més fa calda,
Més bé jo estic;
Ella rondina,
I jo, ric..., ric...
Hugo i Joel 2N
91. QUE TAFANERA QUE ÉS, LA FINESTRA!
TOT EL SANT DIA MIRA EL CARRER;
SEmBLA QUE COMPTI LA GENT QUE PASSA
I QUE VIGILI ON VA I D’ON VE.
LI HO CONSENTEIXO PERQUÈ ÉS DISCRETA
I NO TÉ EL VICI DE CRITICAR;
I PER MÉS COSES QUE VEGI O SENTI
MAI DE LA VIDA NO EN PARLÀ.
92. El semàfor s’ha empipat
Amb la coloma atrevida
que passa amb roig, i li crida:
-Atura ’ t! que t’has pensat
que jo aquí no hi pinto res?
o és que t’has cansat de viure?
Espera el verd! m’has entès?
-Ai, beneit! No em facis riure!
-contesta ella- . Sisplau,
ocupa’t del teu carrer,
que jo sempre passaré
mentre el cel em marqui blau!
TING I Najah 2n
93. HAN FLORIT LES VIOLETES;
Són petites, vergonyoses,
No gosen fer gaire olor.
Al seu costat,els narcisos
Elegants i gronxadissos,
Presumeixen de blancor.
Han mirat les violetes
I les troben tant polides
Que desitgen fer-s’hi amics.
Elles, d’amagat, somriuen
I esperen que els ho demanin
Uns narcisos tan bonics.
Alex i Tomás 2n
94. Com una alba amb cant de gall
-deixondiment i frisança,
violins,menta, cristall,-
Ha arribat el primer fred.
Ve vestit de sol d’ octubre,
Fulla trèmola i blau net.
95. Si el mon fos...
Si el món fos...
Si el món fos escrit en llapis
Podria esborrar la lletra
Que vol ferir;
Podria esborrar mentides
Que no cal dir;
n’esborraria l’enveja
Que fa mals;
N’esborraria grandeses
De mèrit fals...
Però és escrit amb tinta
De mal color: del dolor brut de la guerra
I del dolor.
Qui voldrà escriure un nou mon mes just i net?
Potser que tu i jo ho provéssim,
Ben valentes , lletra per lletra
Des del nostre raconer...
96. Un colom m’ està mirant;
porta al bric de palla;
penso: “Deu esta niant;
és un senyal que no falla.”
Ignoro si la bestiola
té alguna idea de mi;
potser pensa:”Aquest no vola
ni canta; què hi fa, aquí?
Potser també m’estudia?
Potser em té classificat
com un intrús que esgarria
la seva tranquil·litat?
Pensa,potser, que jo penso...
tal com jo penso que ell fa?
En aquest punt ja començo
a no saber que pensar.
Ens contemplem cara a cara,
mirant-nos de fit a fit.
El misteri que ens separa
tan pot ser gran...com petit...
Confesso tanta ignorància
i em sento desconcertat.
El colom, amb elegància,
cap el seu niu ja volat.
Joana Raspall
Mari Carmen i Gisela 5è
97. En la nit, tres mudats
cavallers fan sa via.
Són tres d`orient
Que han sortit d`un país
Sense nom.
Si teniu en el cor fantasia
Inviteu-ne un de bell
per al món més feliç.
SERGIO GIL
JUANA RESPALL
99. HIVERN
Mentre el gebre cobreix
De cristall el brancatge,
Enlairem el nostre cant,
Que el roser sembla mort,
mes la imatge
de la rosa s’està performant
En son cor.
Fàtima
100. Si cada gota caiguda del cel
Fos una grana,
cantaria de goig,
mes,ara,calla,
Perquè els núvols ho deixen tot xop
I ell passa gana.
jo voldria donar-li consol ...
Com li diria
Que cada gota que cau a l´ hivern
Serà una espiga?
Claudio i Alex 2n
101. Quan els ocells,per beure,besen l'aigua
L estany es troba pres d’ emoció.
EL cel que s hi emmiralla, amb sorpresa,
Es veu desfigurat pel tremolor.
Jenifer y Lucia B 2n