2. Antònia Font és un grup mallorquí nascut el 1997 i que es caracteritza per la seva música festiva i per les seves lletres humorístiques i fantasioses. Entre els temes de l'univers creatiu de les lletres d'Antònia Font destaca especialment l'espai, l'astronomia i tot el relacionat amb l'astronàutica, però també l'entorn més quotidià i proper, establint un joc constant entre una perspectiva local, global i universal o còsmica del món en què estem immersos. Habitualment se'ls classifica com a grup de pop, tot i que ells manifesten que en el moment de compondre les cançons no tenen "prejudicis d'estil" i que és una cosa que sovint surt espontàniament. El compositor dels temes és el guitarrista del grup, Joan Miquel Oliver, que també edita discs en solitari i escriu lletres d'altres grups, com Fora des Sembrat. Antònia Font
3. Els Pets – Agost Descamisat Sisquet fa tard, diu adéu a la colla. L'han vacunat contra l'asfalt en un poblet de costa On d'amagat l'espera darrera de l'església mig tremolós aquell petó que tindrà gust a sal de mar i a nit plena d'estrelles. Un pel suat Cec s'ha llevat de fer la migdiada, mentre al costat la dona va desant rasclets i pales i mirant com la nena rabosa d'arena dorm al sofà pensa que mai tindrà millor moment per anar a buscar la parelleta Que arribi l'agost feixuc i mandrós que ens fa recordar la bellesa del temps que passa a poc a poc. Des del cafè el senyor Francesc mira la gent com tomba fent el tallat on fa tants anys te un reservat a l'ombra Els Pets - Bon dia La vella Montserrat, desperta el barri a cops d’escombra tot cantant, les primeres persianes, sobren feixugues badallant. Rere el vidre entelat, el cafeter assegura que no era penal i es desfà la conversa igual que el sucre del tallat. Bon dia, ningú ho ha demanat però fa bon dia, damunt els caps un sol ben insolent il·lumina descarat tot l’espectacle de la gent. Al bell mig de la plaça la peixatera pren paciència amb la Consol que remuga i regala grans bafarades d’alcohol. I al pedrís reposant l’avi Josep no es deixa perdre cap detall i amb esguard es pregunta quants dies més té de regal. Bon dia... Nens xisclant, olor a pixum de gat, veïnes que un cop has passat et critiquen. Gent llençant la brossa d’amagat i un retardat que amb ulls burletes et mira i diu Bon dia...
4. i quan la dona arriba li acosta la cadira del seu costat i li estreny la ma pensant que el mar és com la vida que no atura el ritme mai. Que arribi l'agost vital i enganxós per treure'ns les presses i recuperar la tendresa del mon. Que arribi l'agost feixuc i mandrós que ens fa recordar la bellesa del temps que passa a poc a poc. JOAQUIN SABINA - CORRE, DIJO LA TORTUGA Corre va dir la tortuga, atreveix-te va dir el covard, estic de tornada va dir un tipus que mai va ser enlloc. Salveu-me va dir el botxí, sé que has estat tu va dir el culpable. No em cridis va dir el sord, avui és dijous va dir el dimarts i tu no et perfums amb paraules per a consoles deixa’m només amb mi, amb l’íntim enemic que malviu de pensió en el meu cor, el recelós, el fugitiu, el més fosc dels dos, el parent pobre del dubte. El que mai es despulla si no em nu jo, el capritxós, l’orgullós, l’altre el còmplice traïdor. A tu que t ‘estic parlant, a tu, que mai no segueixes els meus consells, a tu t’estic cridant, a tu, que estàs ficat en la meva pell, a tu que estàs plorant aquí, a l’altra banda del mirall, a tu que no et puc, més que l’empenta d’ahir a la nit que em va portar a escriure aquesta cançó. No menteixis va dir el mentider, bona sort va dir el malastruc, ocupa’t l’ànima va dir el gros venedor de carn, prova’m va dir el verí, amem com odien els amants. Drogues no, va dir el camell, quant vals va dir el gàngster, a punt de rendir estava a un pas de cremar la naus, quan a la vora del camí, per dues vegades el destí que va fer l’ullet en forma de llavis de dona. Ens convides a una copa, jo t’eixugaré la suor, jo t’abrasaré sota la roba. Qui va a dormir amb mi, ni ho somiïs contestar, una indignada, i una altra encantada no va dir res i va somriure.
5. Leonard Cohen - Aus en un cable. D’aus en el cable Com un ocell en el filferro Com un borratxo en un cor de mitjanit He tractat en la meva manera de ser lliures Com un cuc en un ganxo Com un cavaller d’alguns vells llibres He desat totes les meves cintes per a tu Si jo, si he estat poc amable Espero que vostè pot deixar passar Si jo, si he estat fals Espero que vostè ho sàpiga, mai no se li Igual que un nadó mort A l’igual que una bèstia amb la seva banya M’han destrossat tots els que van arribar per mi Però juro per aquesta cançó I per tot el que he fet malament Faré tot per a tu . D’un captaire recolzat en la seva crossa de fusta Ell em va dir, "Vostè no ha de demanar molt." I una bonica dona recolzant-se en la seva porta fosca Ella em va cridar, "Escolta, per què no demanar més?" Oh com un ocell en el filferro Com un borratxo en un cor de mitjanit He tractat en la meva manera de ser lliures. ORACIÓ IDIOTA Ells m’atrapen, la meva amiga, I mentre em presenten el meu final ¿t’oferiré un adéu? o et veuré aviat? Si el que diuen per aquí és cert Aleshores ens trobarem de nou Tu i jo El meu temps està a l’abast de la meva mà, el meu colom Em van passar a aquella casa per sobre És el Cel només per víctimes, carinyo? On només aquells en dolor van? Bé, es necessiten dos per a ballar el tango Ens trobarem de nou, el meu amor. Ho sé. Si estàs al Cel llavors em oblidaràs, afecte, Perquè això és el que fan allà dalt Però si estàs en l’infern, llavors què puc dir? Probablement ho mereixia de qualsevol manera Suposo que vaig a trobar qualsevol dia Perquè ens trobarem de nou I hi haurà un Infern de pagar La teva cara ve a mi des de les profunditats, afecte. La teva boca silenciosa mustia "Si", afecte Vermella fosca i gran amb sang Em van detenir, el meu amor Em van a llençar a les estrelles Bé, totes les coses han de passar Sí, Gloria al·leluia. Aquesta pregària és per a tu, el meu amor Manada a les ales d’un colom Una pregària idiota de paraules buides L’amor, afecte, és estrictament per als ocells Cadascú de nosaltres obté el que mereix La meva petita colom blanc de neu Descansa segura i confiada
6. Poemes Qui ets? Et somio els matins, els migdies i nits Vius a la meva imaginació Ets real o ets ficció? Potser si, potser no M’ha semblat veure’t dies Però sols son fantasies Ets perfecte aparentment Però només a la meva ment Dia rere dia Augmenta la bogeria Vull treure’t de ma vida Però segueixes present Sembles un paio valent Les drogues son un perill Ves-te'n d’aquí.
7. Nostàlgia Em veure un glop amarg D'allò que son els laments, Respiraré del fum que deixen els meus turments I entre llàgrimes i rimes et recordaré. Em terminaré el cigar, M'empassaré el moment I no tornaré a caure i a ofegar-me novament. Però encara que m'esforci crec que no t'oblidaré. Estiu a Granollers L’aire bufa tranquil·lament Per el cel de Granollers I el sol allà dalt es Donant calor tot content. Es estiu i fa calor I m’agrada la seva claror Asseguda al meu balcó Observo l'horitzó.
8. Olalah! Paris la ciutat de l’amor La Torre Eiffel es lo millor L’arc de triomf m’agrada molt. Però com a canovelles no s'està en lloc La Place de la concorde es molt gran, però canovelles no la de envidia El museu de Luvre es especial, Però si et fitxes bé, tan sols es un piràmide de cristall. Perill Els cables estan Pelats! Qui els cobrirà? si no es cobreixen, perill portaran el nen innocent amb ells voldrà jugar una escombra semblarà, electrocutat ell quedarà. Però de sobte crida i diu: EM SENTO SEGUUUUUUUUUR!
9. Crec Crec en aquet amic Que sempre esta ahí Crec en la sinceritat Dels arbres que no saben mentir Crec en el somriure De l’acabat de néixer I crec en els marcians verds Rient sense aparèixer Crec en les persones Que miren als ulls I crec en una soledat D’on estiguem tots junts Crec en les llàgrimes Que recorren la teva cara I crec en la sinceritat Del que mai diu la veritat.
10. El món al revés Herba vermella, verdes roselles Flors de filferro suren a les fosques Un peix persegueix a un pescador Si ell no pica ja o faré jo Si la terra vella errant com un iceberg gegant: Quina importància te Anar endarrere o endavant? Hi ha un gat fugint d’un ratolí. Qui posarà el cascavell a qui? Aquet es el món al reves Si t’agrada bé, i sinó també.
