Breu resum de la història de la civilització romana. Presentació dels trets fonamentals que caracteritzen les tres etapes històriques en que tradicionalment és divideix el desenvolupament d'aquesta civilització: La Monarquia, la República i l'Imperi.
Presentació molt útil per emmarcar històricament les obres d'Art Romà, seleccionades per les PAU 2020.
La presentació inclou una selecció d'enllaços de pàgines web, altres presentacions i videos, que permeten ampliar i aprofundir en els aspectes tractats a la presentació.
Nota: Es recomana descarregar la presentació per visualitzar les animacions i activar els "links" d'ampliació.
NOVA VERSIÓ ACTUALITZADA PAU20 A: https://hdartantonio.blogspot.com/
DOWNLOAD : https://hdartantonio.blogspot.com/
Presentació que recull les caractrístiques principals, conceptuals i formals que van caracteritzar l’Art Romà durant l’Època de l’Imperi, és a dir, de l’art genuïnament romà.
La presentació inclou una ordenació cronològica de les obres d'aquest periode que han estat seleccionades per les PAU 2018. ( Dapositives 20 i 21)
Es recomanable descarregar la presentació per poder per visualitzar les animacions i activar els "links" d'ampliació.
Breu resum de la història de la civilització romana. Presentació dels trets fonamentals que caracteritzen les tres etapes històriques en que tradicionalment és divideix el desenvolupament d'aquesta civilització: La Monarquia, la República i l'Imperi.
Presentació molt útil per emmarcar històricament les obres d'Art Romà, seleccionades per les PAU 2020.
La presentació inclou una selecció d'enllaços de pàgines web, altres presentacions i videos, que permeten ampliar i aprofundir en els aspectes tractats a la presentació.
Nota: Es recomana descarregar la presentació per visualitzar les animacions i activar els "links" d'ampliació.
NOVA VERSIÓ ACTUALITZADA PAU20 A: https://hdartantonio.blogspot.com/
DOWNLOAD : https://hdartantonio.blogspot.com/
Presentació que recull les caractrístiques principals, conceptuals i formals que van caracteritzar l’Art Romà durant l’Època de l’Imperi, és a dir, de l’art genuïnament romà.
La presentació inclou una ordenació cronològica de les obres d'aquest periode que han estat seleccionades per les PAU 2018. ( Dapositives 20 i 21)
Es recomanable descarregar la presentació per poder per visualitzar les animacions i activar els "links" d'ampliació.
DOWNLOAD : https://hdartantonio.blogspot.com/
Presentació dels principals trets que caracteritzen l'escultura romana en base a l'anàlisi i el comentari de les obres seleccionades per les proves PAU 2020: l'August de Prima Porta, l'Ara Pacis Augustae i el retrat eqüestre de Marc Aureli.
La presentació també inclou una selecció d'enllaços amb d'altres pàgines, presentacions, articles o vídeos que permenten ampliar la informació sobre les obres comentades.
NOVA VERSIÓ ACTUALITZADA PAU20 al meu bloc: https://hdartantonio.blogspot.com/
DOWNLOAD : https://hdartantonio.blogspot.com/
Presentació de les principals característiques de l’Art Clàssic Grec i de les tres etapes històriques que podem diferenciar en el desenvolupament de l’antiga civilització grega: Arcaica, Clàssica i Hel•lenística.
En aquesta edició també s’han afegit imatges de les obres de les diferents etapes que entren a les PAU 2020, amb “links” de pàgines i videos que permeten una primera aproximació al coneixement de les mateixes.
NOTA: Part del contingut d'aquesta presentació es presentat en forma d'animació, per poder visualitzar-les , així com per activar els "els links" d'ampliació es recomanable descarregar la presentació.
DOWUNLOAD: https://hdartantonio.blogspot.com/
Anàlisi i comentari de l'obra Victòria de Samotràcia. PAU 2018.
Es recomanable descarregar la presentació per poder visualitzar les animacions i activar els "links" d'ampliació.
NOVA VERSIÓ ACTUALIZADA al meu bloc: hdartantonio.blogspot.com
DOWNLOAD : https://hdartantonio.blogspot.com/
Presentació que recull les característiques de l'escultura grega arcaica, clàssica i hel.lenística a partir de l'anàlisi de les seves principals obres, i especialment de les obres selecionades per les PAU 2020.
La presentació inclou una selecció de enllaços amb pàgines web, altres presentacions i videos que permeten ampliar la informació sobre les obres seleccionades per les PAU 2020.
Atenció: es recomana descarregar la presentació per visualitzar les animacions i activar els "links" d'ampliació.
NOVA VERSIÓ ACTUALITZADA PAU20 A: https://hdartantonio.blogspot.com/
DOWNLOAD : https://hdartantonio.blogspot.com/
Presentació dels principals trets que caracteritzen l'escultura romana en base a l'anàlisi i el comentari de les obres seleccionades per les proves PAU 2020: l'August de Prima Porta, l'Ara Pacis Augustae i el retrat eqüestre de Marc Aureli.
La presentació també inclou una selecció d'enllaços amb d'altres pàgines, presentacions, articles o vídeos que permenten ampliar la informació sobre les obres comentades.
NOVA VERSIÓ ACTUALITZADA PAU20 al meu bloc: https://hdartantonio.blogspot.com/
DOWNLOAD : https://hdartantonio.blogspot.com/
Presentació de les principals característiques de l’Art Clàssic Grec i de les tres etapes històriques que podem diferenciar en el desenvolupament de l’antiga civilització grega: Arcaica, Clàssica i Hel•lenística.
En aquesta edició també s’han afegit imatges de les obres de les diferents etapes que entren a les PAU 2020, amb “links” de pàgines i videos que permeten una primera aproximació al coneixement de les mateixes.
NOTA: Part del contingut d'aquesta presentació es presentat en forma d'animació, per poder visualitzar-les , així com per activar els "els links" d'ampliació es recomanable descarregar la presentació.
DOWUNLOAD: https://hdartantonio.blogspot.com/
Anàlisi i comentari de l'obra Victòria de Samotràcia. PAU 2018.
Es recomanable descarregar la presentació per poder visualitzar les animacions i activar els "links" d'ampliació.
NOVA VERSIÓ ACTUALIZADA al meu bloc: hdartantonio.blogspot.com
DOWNLOAD : https://hdartantonio.blogspot.com/
Presentació que recull les característiques de l'escultura grega arcaica, clàssica i hel.lenística a partir de l'anàlisi de les seves principals obres, i especialment de les obres selecionades per les PAU 2020.
La presentació inclou una selecció de enllaços amb pàgines web, altres presentacions i videos que permeten ampliar la informació sobre les obres seleccionades per les PAU 2020.
Atenció: es recomana descarregar la presentació per visualitzar les animacions i activar els "links" d'ampliació.
NOVA VERSIÓ ACTUALITZADA PAU20 A: https://hdartantonio.blogspot.com/
DOWNLOAD : https://hdartantonio.blogspot.com/
Anàlisi i descripció de l'obra etrusca "El Sarcòfag dels esposos" seguint l'esquema d'anàlisi proposat per l'anàlisi d'una obra escultòrica PAU 2018.
A l'apartat de l'estil, és realitza un resum exhaustiu dels principals trets que caracteritzen l'arquitectura, l'escultura i la pintura etrusca. .
La presentació també inclou un conjunt d'enllaços actualitzats de pàgines web, vídeos i altres presentacions que permeten ampliar la informació sobre l'art etrusc en general, i d'aquesta obra en particular.
NOVA VERSIÓ ACTUALIZADA PAU 2018 al meu bloc: hdartantonio.blogspot.com
4. ART GREC 5. Escultura CARACTERÍSTIQUES Anar a índex…
5. 5.1.- CARACTER Í STIQUES GENERALS Anar a índex… 1) Materials: Marbre (talla) i bronze (cera perduda), encara que també utilitzen pedra calcària, fusta , or i ivori .
6. 5.1.- CARACTER Í STIQUES GENERALS 2) La majoria d’escultures gregues ens han arribat per còpies romanes , no els originals.
7. 5.1.- CARACTER Í STIQUES GENERALS 3) Dues tipologies El relleu (decoració de frisos i mètopes en temples i altars). L’escultura exempta o d’embalum rodó.
8. 5.1.- CARACTER Í STIQUES GENERALS 4) Les escultures originals estaven policromades .
9. 5.1.- CARACTER Í STIQUES GENERALS 5) Escultura antropomòrfica : es representen figures humanes (fins i tot els déus tenen forma humana), buscant un ideal de perfecció que combina bellesa física i equilibri espiritual .
10. 5.1.- CARACTER Í STIQUES GENERALS 6) Partint de la influència oriental ( egípcia sobretot) i el seu estatisme, evolucionen cap a una escultura que busca el moviment, el naturalisme, l’expressivitat i un realisme idealitzat .
11. 5.1.- CARACTER Í STIQUES GENERALS 7) L’escultura grega busca la bellesa proporcionada del cos humà ( cànons ), l’ harmonia (expressió idealitzada que conjuga cos i ment), l’equilibri ( contraposto) i la perfecció .
12. 5.1.- CARACTER Í STIQUES GENERALS 8) Especial preocupació per la representació del moviment i el volum: contingut, seré i equilibrat en el període clàssic i exagerat i expressiu en l’hel·lenístic .
13. 5.1.- CARACTER Í STIQUES GENERALS 9) Funció: Religiosa (temples, tombes,...) o c ivil (atletes, dames oferents, retrats,...)
14. 5.1.- CARACTER Í STIQUES GENERALS 10) Els escultors passen de ser artesans a tindre una consideració social important (signen les obres). 11) L’escultura grega presenta unes característiques unitàries (excepte en època hel·lenística).
15.
16. Dama d’Auxerre o Koré d’Auxerre 650-625 aC Museu del Louvre Grec arcaic Kouros d'Anàvissos 530 aC Museu Arqueològic Nacional d'Atenes Kore amb peple 510-500 aC Museu de l'Acròpoli d'Atenes Efebus Criti, Críties 490-480 aC Museu de l'Acròpoli d'Atenes Grec arcaic final/ Protoclàssic/ Estil sever Discòbol, Miró 460 aC Museu Nazionale Romano delle Terme Dorífor (7 caps), Policlet 450-420 aC (s. V, Pèricles) Museu Vaticà de Roma Museu Nacional de Nàpols Apoxiòmenos (8 caps), Lisip 340-325 aC Museu Vaticà, Roma Grec clàssic Postclàssic, s. IV Hermes amb Dionís infant Praxíteles, 343 aC Museu Arqueològic d’Olímpia. Hel·lenístic Victòria de Samotràcia Pithócritos 200-190 aC Museu del Louvre Laocoont i els seus fills Agesandre (pare), Polidor i Atenodor (fills) de Rodes Segles II aC (bronze), segle I aC còpia romana Pati de Bellvedere, Museus Vaticans
19. 5.2.- PRECEDENTS: PERÍODE GEOMÈTRIC (s. VIII aC) 3) Les xoanes són el precedent directe dels koúroi i kórai d’època Arcaica (rigidesa, frontalitat, geometrisme,...).
21. 5.3.- PERÍODE ARCAIC (s. VII - VI aC) 1) Ja es centren en la representació de figures humanes .
22. 5.3.- PERÍODE ARCAIC (s. VII - VI aC) Figures masculines o koúroi : representen atletes nus (o herois?) a partir d’un model real idealitzat , ja que es tracta de figures individualitzades (de vegades figura el nom). Figures femenines o kórai : representen dones vestides amb túnica ( chiton ) i mant ( himation ); es creu que eren sacerdotesses o dames oferents . 2) Dos tipus
23. 5.3.- PERÍODE ARCAIC (s. VII - VI aC) 3) Influència clara dels models orientals i egipcis i del període geomètric .
24. 5.3.- PERÍODE ARCAIC (s. VII - VI aC) 4) Rigidesa i hieratisme : Formes molt rígides , amb els braços pegats als costats (de vegades doblats), les mans tancades , la mirada al front i, en les dones, el cabell i el vestit cauen pesadament, sense moviment.
25. 5.3.- PERÍODE ARCAIC (s. VII - VI aC) 5) Estatisme : els peus estan sòlidament fixats en terra i, encara que es sol avançar la cama esquerra , no s’aconsegueix cap sensació de moviment.
26. 5.3.- PERÍODE ARCAIC (s. VII - VI aC) 6) Frontalitat : Escultura concebuda totalment per ser vista de front, com una estàtua-bloc.
27. 5.3.- PERÍODE ARCAIC (s. VII - VI aC) 7) Concepció esquemàtica , repetint-se les formes en la figura, encara que a diferents tamanys.
28. 5.3.- PERÍODE ARCAIC (s. VII - VI aC) 8) Geometrisme , especialment present als cabells, barba, els vestits i l’anatomia (músculs) i la forma cúbica (plana) del cap. Colls rígids i cilíndrics units al cos en angle recte; tòrax massa ample; abdomen reduït amb plec inguinal molt marcat,...
29. 5.3.- PERÍODE ARCAIC (s. VII - VI aC) 9) Simetria de les figures al voltant d’ un eix vertical central .
30. 5.3.- PERÍODE ARCAIC (s. VII - VI aC) 9) Simetria de les figures al voltant d’ un eix vertical central .
31. 5.3.- PERÍODE ARCAIC (s. VII - VI aC) 10) Ús de convencionalismes : Ulls grans i ametllats amb una mirada fixa ; “ somriure arcaic ” estereotipat amb els llavis tancats.
32. 5.3.- PERÍODE ARCAIC (s. VII - VI aC) 11) Monumentalitat i desproporció : Solen ser figures grans (fins a tres metres ) i poc proporcionades . Encara que durant l’època arcaica les escultures aniran perdent en monumentalitat, rigidesa i esquematisme i es faran més proporcionades, harmonioses, naturalistes i elegants. S’evoluciona cap a figures de mida humana.
33. 5.3.- PERÍODE ARCAIC (s. VII - VI aC) 11) De la monumentalitat i desproporció , s’evoluciona cap a figures de mida humana.
34. 5.3.- PERÍODE ARCAIC (s. VII - VI aC) 11) De la monumentalitat i desproporció , s’evoluciona cap a figures de mida humana.
35. 5.3.- PERÍODE ARCAIC (s. VII - VI aC) 12) Els relleus , reservats per a la decoració de temples i per a les esteles , presenten les mateixes característiques .
38. 5.3.C- PERÍODE ARCAIC (s. VII - VI aC) 1) Dama d’Auxerre (650-640 aC) 2) Cleobis i Bitó (610-590 aC) 3) Kouros de Sunion (Polymedes, 610-590 aC) 4) Kouros de l’Àtica (600-590 aC) 5) Relleus del temple d’Artemisa en Corfú (590-570 aC). GORGONA REA ASSEGUDA, ZEUS FULMINANT EL GEGANT 6) Hera de Samos (560 aC) 7) Mètopa del temple d’Heraion (560 aC) 8) Moscòfor (560 aC) 9) Tifon de l’Hekatompedon o “Els Barbablaves” (560 aC) 10) Cavaller Rampín (550 aC) 11) Mètopa temple C de Selinont (540 aC) 12) Kouros d’Annavyssos (540-525 aC) 13) Koré del Peplum (530 aC) 14) Apol·lo del Piombí (520 aC) 15) Koré 675 o de l’Himation (510 aC) 16) Estela funerària de l’hoplita Aristion (Aristocles, 510 Ac) Anar a índex… LLISTAT D’OBRES MÉS IMPORTANTS:
39. Xoana del 650 aC. Artemis de Delos. Dama d’Auxerre. Xoana de 75 cms. Museu del Louvre. 650 aC (pedra calcària de Creta). 5.3.D.- OBRES IMPORTANTS. ARCAIC (s. VII - VI aC) Anar a índex… Koré o Kórai Estàtua femenina que presenta les mateixes imperfeccions que les masculines, però es diferencien en què solien ser representades vestides . En les primeres el cos quedava reduït a un cilindre , amb un lleuger bombament en el pit i amb cintura més estreta . Eren molt frontals, rígides i inexpressives i els cabells geomètrics Xoana i 1.- Dama d’Auxerre (650-640 aC)
40. Dama d’Auxerre (cap 650 aC ), Mus ée d u Louvre , París. 1.- Dama d’Auxerre (650-640 aC)
41. Dama d’Auxerre (cap 650 aC ), Mus ée d u Louvre , París. 1.- Dama d’Auxerre (650-640 aC)
42. Dos kuroi. Cleobis i Bitó. 610-590 aC. Museu de Delfos. Cleobis. Kuros, Kouroi Escultura realitzada en marbre i que representa als atletes guanyadors de les competicions esportives. Eren col·locades en places públiques . Aquestes estàtues són molt imperfectes i es caracteritzen per estar totalment nues . 2.- Cleobis i Bitó (610-590 aC)
43. Dos kuroi. Cleobis i Bitó. 610-590 aC. Museu de Delfos. Kuros, Kouroi Més característiques: Frontals , molt rígides , amb els braços aferrats al cos , un peu avançat indica moviment , però sense cap flexibilitat , sense una anatomia molt destacada, el cabell és totalment geomètric. 2.- Cleobis i Bitó (610-590 aC)
44. Cap de Cleobis. Kuros, Kouroi Per tal de donar expressivitat al rostre, l’autor arqueja els llavis, però el somriure queda gelat o paralitzat en un rostre que no participa de l’expressió. 2.- Cleobis i Bitó (610-590 aC)
45. Dos kuroi. Cleobis i Bitó. 610-590 aC. Museu de Delfos. Cleobis. Kuros, Kouroi Aquest gest es conegut com somriure arcaic , somriure del que també participa la forma de representar els ulls, ametllats , i lleugerament convergents cap a baix. 2.- Cleobis i Bitó (610-590 aC)
50. Alçat del temple d’Artemisa a Corfú. La medusa Gorgona al centre del frontó. 5.- Relleus del temple d’Artemisa en Corfú (590-570)
51. La medusa Gorgona al centre del frontó. Relleus Els timpans dels temples es decoraven amb relleus . En un principi aquesta decoració es realitzava en pintura , però posteriorment fou substituïda per relleus, per aconseguir uns jocs de llums i ombres que difícilment es podrien aconseguir amb la pintura. 5.- Relleus del temple d’Artemisa en Corfú (590-570)
52. La medusa Gorgona enmig del frontó. Relleus En realitzar-ho, els escultors es trobaren amb la dificultat de la forma triangular del timpà i varen caure en l’errada de plasmar les figures de diferent mida (gran en el centre i petites en els angles). 5.- Relleus del temple d’Artemisa en Corfú (590-570)
53. La medusa Gorgona al centre del frontó. Relleus Un bon exemple és el primer temple decorat d’aquesta manera, el temple de Corfú, on trobem el tema mitològic de: La Gorgona medusa custodiada per unes panteres molt arcaiques. 5.- Relleus del temple d’Artemisa en Corfú (590-570)
59. El Moscòfor (560 aC) kuros arcaic , el seu nom significa “ kuros que du un vedell ” (“becerro”), tema iconogràfic que serà recollit per l’art paleocristià en el “Bon Pastor”. 8.- Moscòfor (560 aC)
60. Les tres cares del dimoni. Frontó del temple arcaic d’Atenea. Museu de l’Acròpoli. Atenes 9.- Tifon de l’Hekatompedon o “Els Barbablaves” (560 aC)
61. Les tres cares del dimoni. Frontó del temple arcaic d’Atenea. Museu de l’Acròpoli. Atenes 9.- Tifon de l’Hekatompedon o “Els Barbablaves” (560 aC)
62. Les tres cares del dimoni. Frontó del temple arcaic d’Atenea. Museu de l’Acròpoli. Atenes 9.- Tifon de l’Hekatompedon o “Els Barbablaves” (560 aC)
63. Les tres cares del dimoni. Frontó del temple arcaic d’Atenea. Museu de l’Acròpoli. Atenes 9.- Tifon de l’Hekatompedon o “Els Barbablaves” (560 aC)
67. Kouros d’Anavyssos ( 540-525 aC ), Museu Arqueològic Nacional d’Atenes. 12.- Kouros de Annavyssos (540-525 aC)
68. Kouros d’Anavyssos ( 540-525 aC ), Museu Arqueològic Nacional d’Atenes. 12.- Kouros de Annavyssos (540-525 aC)
69. Kouros d’Anavyssos ( 540-525 aC ), Museu Arqueològic Nacional d’Atenes. 12.- Kouros de Annavyssos (540-525 aC)
70. Kouros d’Anavyssos ( 540-525 aC ), Museu Arqueològic Nacional d’Atenes. 12.- Kouros de Annavyssos (540-525 aC)
71. Kouros d’Anavyssos ( 540-525 aC ), Museu Arqueològic Nacional d’Atenes. 12.- Kouros de Annavyssos (540-525 aC)
72. Koré del Peplum. Museu Acròpoli, Atenes (530 aC). 13.- Koré del Peplum (530 aC)
73. Koré del Peplum. Museu Acròpoli, Atenes (510 - 500 aC) 13.- Koré del Peplum (530 aC)
74. Koré del Peplum. Museu Acròpoli, Atenes (510 - 500 aC) 13.- Koré del Peplum (530 aC)
75. Koré del Peplum. Museu Acròpoli, Atenes (510 - 500 aC) 13.- Koré del Peplum (530 aC)
76. La Dama d’Auxerre (650-640 aC) i la Koré del Peplum (530 aC). Aquestes estàtues femenines van anar evolucionant i plasmant noves modes de vestits i pentinats. Ho demostra l’evolució de la Dama d’Auxerre a la Koré del Peple amb cabells geomètrics , però no tan rígids , i els plecs del seu vestit , malgrat ser paral·lels, mostren cert interès en aconseguir un major realisme . 1.- Dama d’Auxerre (650-640 aC) 13.- Koré del Peplum (530 aC)
77. Apolo de “Piombino” (Bronze). Museu del Louvre. Al·polo del Piombí (520 aC) kuros més avançat , ja que avança els seus braços i el rostre està més aconseguit, segueix estan representat molt frontalment , amb una marxa totalment rígida . 14.- Apol·lo del Piombí (520 aC)
78. Koré (510 aC). Museu de l’Acròpoli d’Atenes. 15.- Koré 675 o de l’himation (510 aC)
79. Koré (510 aC). Museu de l’Acròpoli d’Atenes. Koré de l’Acròpolis És més avançada, donat que en ella trobat certa expressió d’alegria , no tan sols en els llavis, sinó també en el rostre. 15.- Koré 675 o de l’himation (510 aC)
88. Trifó de tres cossos. Temple arcaic d’Atenea. (580-570 a.C). Museu de l’Acròpoli. Atenes. Altres relleus
89. Relleu del fris del Tresor de Sifnos. Gegantomàquia. Altres relleus
90. Relleu del Tresor de Sifnos. El lleó de Cibeles mossega a un gegant. Delfos. Altres relleus
91. Kurós (Curos) guanyador que es posa la cinta de la victòria (s. IX aC). Museu de l’Àgora d’Atenes. Diadumen. Políclet. MODEL I INFLUÈNCIES
92. 38.- CORA (E). Sinònim: Koré 38.- CUROS (E). Sinònim: Kouros Koré del peple. Museu de l’Acròpolis (530aC) Grec arcaic Dama d’Auxerre o Koré d’Auxerre 650-625 aC Museu del Louvre Kouros d'Anàvissos 530 aC Museu Arqueològic Nacional d'Atenes Efebus Criti, Críties 490-480 aC Museu de l'Acròpoli d'Atenes Grec arcaic final/ Protoclàssic/ Estil sever Kore amb peple 510-500 aC Museu de l'Acròpoli d'Atenes
93. Art Grec. Època arcàica. Kouros i Koré Efebus de Crítios (480 aC) Museu Acròpoli. Transició a l’època clàssica. Expressió plàstica i moviment més naturalista i tractament de la pell més delicat. EVOLUCIÓ
95. 5.4.- PERÍODE SEVER (1ª meitat segle V aC) 1) Període de transició des de la rigidesa i l’estatisme arcaics a criteris més àgils i dinàmics .
96. 5.4.- PERÍODE SEVER (1ª meitat segle V aC) 2) El nom deriva de la severitat ( expressions més serioses, sense “somriure arcaic ) i sobrietat de l’estil, és a dir, major intenció expressiva (rostre), però amb una austera forma externa . 3) Varietat temàtica (atletes, aurigues, herois, déus) i de materials (predomini de marbre i bronze). 4) Major naturalisme en composició ( posició i proporcions del cos ), expressió del rostre i estudi de l’anatomia (pèrdua de l’esquematisme), sense perdre la idealització. 5) Major expressivitat dels sentiments: Expressió de reflexiva serenitat als rostres .
97. Cap de Koré. Museu Nacional d’Atenes. Koré del Peplum. Museu Acròpoli, Atenes (510 - 500 aC) 13.- Koré del Peplum (530 aC)
98. 5.4.- PERÍODE SEVER (1ª meitat segle V aC) 6) Continuen la frontalitat i la simetria , però es comença a trencar amb caps i peus lleugerament girats , plecs desiguals de túniques i vestits,...
99. 5.4.- PERÍODE SEVER (1ª meitat segle V aC) 7) Certa sensació de moviment : Es trenquen la rigidesa i el hieratisme amb els braços desaferrats del cos , la torsió lateral del coll , cama avançada i doblada ,...
100. 5.4.- PERÍODE SEVER (s. VII - VI aC) 8) Intent d’aconseguir equilibri, serenitat i dignitat en les figures representades.
102. 5.4.B- PERÍODE SEVER (1ª meitat segle V aC) 1) Frontons del temple d’Afaia (Egina). Guerrer Ferit, Atena, Frontó oriental Herakles 2) Efebus (Kritios, 490-480 aC) 3) Els Tiranicides Harmodio i Aristogiton (Kritios i Nesiotes, 480-476 aC) 4) Auriga de Delfos (Pitagores de Reggio, 478-474 aC) 5) Frontons del temple de Zeus en Olímpia (470-456 aC) 6) Tron Ludovisi (460-450 aC): Naixement d’Afrodita, Flautista (amor profà), Sacerdotessa (amor sacre) 7) Zeus llençant el raig o Zeus del cap Artemision (460-450 Ac) Anar a índex… LLISTAT D’OBRES MÉS IMPORTANTS:
103. 5.4.C.- OBRES IMPORTANTS. SEVER (1ª ½ segle V aC) Anar a índex… Els escultors se n’adonaren que el que calia fer no era disposar figures de diferent mida, sinó adaptar les postures dels personatges a la forma triangular del frontó (la figura central de peu, i a mesura que la resta s’apropen als angles, ajupides (“agachada”) o arrupides (“acurrucada”), agenollades, tombades. Exemples són: Els frontons d’Egina i d’Olímpia. 1.- Frontons del temple d’Afaia (Egina) EST
104. 5.4.C.- OBRES IMPORTANTS. SEVER (1ª ½ segle V aC) Els frontons d’Egina i d’Olímpia De l’època de transició (denominat estil sever ). Encara que les postures són variades, hi podem trobar certs arcaismes com no expressivitat en els rostres, geometrismes en les vestimentes,... 1.- Frontons del temple d’Afaia (Egina o Aegina) OEST EST
105. Frontó oest del Temple d’Egina. Atenea. Gliptoteca de Munich. 1.- Frontons del temple d’Afaia (Egina)
106. 5.4.C.- OBRES IMPORTANTS. SEVER (1ª ½ segle V aC) 1.- Frontons del temple d’Afaia (Egina o Aegina) EST OEST
107. 5.4.C.- OBRES IMPORTANTS. SEVER (1ª ½ segle V aC) 1.- Frontons del temple d’Afaia (Egina o Aegina) OEST EST
108. 5.4.C.- OBRES IMPORTANTS. SEVER (1ª ½ segle V aC) 1.- Frontons del temple d’Afaia (Egina o Aegina) OEST EST EST
109. Guerrer ferit del frontó est d’Egina. Munich. 1.- Frontons del temple d’Afaia (Egina)
110. Guerrer ferit del frontó est d’Egina. Munich. 1.- Frontons del temple d’Afaia (Egina)
111. Guerrer ferit del frontó est d’Egina. Munich. 1.- Frontons del temple d’Afaia (Egina)
112. Guerrer ferit del frontó est d’Egina. Munich. 1.- Frontons del temple d’Afaia (Egina)
113. 5.4.C.- OBRES IMPORTANTS. SEVER (1ª ½ segle V aC) 1.- Frontons del temple d’Afaia (Egina o Aegina) OEST EST
114. Guerrer ferit del frontó oest d’Egina. Munich. 1.- Frontons del temple d’Afaia (Egina)
115. Guerrer ferit del frontó oest d’Egina. Munich. 1.- Frontons del temple d’Afaia (Egina)
116. 5.4.C.- OBRES IMPORTANTS. SEVER (1ª ½ segle V aC) Anar a índex… 1.- Frontons del temple d’Afaia (Egina) EST
117. 5.4.C.- OBRES IMPORTANTS. SEVER (1ª ½ segle V aC) 1.- Frontons del temple d’Afaia (Egina o Aegina) OEST EST
118. Frontó est del Temple d’Egina. Guerrers i arquer. Gliptoteca de Munich. 1.- Frontons del temple d’Afaia (Egina)
119. Frontó est del Temple d’Egina. Guerrer i arquer. Gliptoteca de Munich. 1.- Frontons del temple d’Afaia (Egina)
120. Arquer del frontó est del Temple d’Egina. Gliptoteca de Munich 1.- Frontons del temple d’Afaia (Egina)
121. Arquer del frontó est del Temple d’Egina. Gliptoteca de Munich 1.- Frontons del temple d’Afaia (Egina)
122. Primer pla d’arquer (Herakles). Temple d’Egina. Gliptoteca de Munich. 1.- Frontons del temple d’Afaia (Egina)
123. 5.4.C.- OBRES IMPORTANTS. SEVER (1ª ½ segle V aC) 1.- Frontons del temple d’Afaia (Egina o Aegina) EST OEST
124. Arquer del frontó est del Temple d’Egina. Gliptoteca de Munich. 1.- Frontons del temple d’Afaia (Egina)
125. Arquer del frontó del Temple d’Egina. Gliptoteca de Munich. 1.- Frontons del temple d’Afaia (Egina)
126. Efebus de Crítios (480 aC) Museu Acròpoli. Transició a l’època clàssica. Expressió plàstica i moviment més naturalista i tractament de la pell més delicat. 2.- Efebus (Kritios, 490-480 aC)
129. 3.- Els Tiranicides Harmodio i Aristogiton (Kritios i Nesiotes, 480-476 aC)
130. Auriga de Delfos ( 478-4 74 aC ). Museu del Santuari de Delfos , Grècia . Període Sever (bronze. 1’80 mts. d’altura). L’auriga Conjunt escultòric exempt realitzat en bronze que reunia els cavalls i el conductor, que és l’únic resta que ens ha arribat. 4.- Auriga de Delfos (Pitagores de Reggio, 478-474 aC)
131. Auriga de Delfos ( 478-4 74 aC ). Museu del Santuari de Delfos , Grècia . Període Sever (bronze. 1’80 mts. d’altura). 4.- Auriga de Delfos (Pitagores de Reggio, 478-474 aC)
132. Auriga de Delfos ( 478-4 74 aC ). Museu del Santuari de Delfos , Grècia . Període Sever (bronze. 1’80 mts. d’altura). Actitud serena i elegància amb que cauen els plecs de la vestidura, semblen estries d’una columna. 4.- Auriga de Delfos (Pitagores de Reggio, 478-474 aC)
133. Auriga de Delfos ( 478-4 74 aC ). Museu del Santuari de Delfos , Grècia . Període Sever (bronze. 1’80 mts. d’altura). Cap de l’auriga de Delfos. Escultura de bronze que destaca per la mirada, ulls d’ònix i esmalt. 4.- Auriga de Delfos (Pitagores de Reggio, 478-474 aC)
134. Auriga de Delfos ( 478-4 74 aC ). Museu del Santuari de Delfos , Grècia . Període Sever (bronze. 1’80 mts. d’altura). 4.- Auriga de Delfos (Pitagores de Reggio, 478-474 aC)
135. Auriga de Delfos ( 478-4 74 aC ). Museu del Santuari de Delfos , Grècia . Període Sever (bronze. 1’80 mts. d’altura). 4.- Auriga de Delfos (Pitagores de Reggio, 478-474 aC)
136. Auriga de Delfos ( 478-4 74 aC ). Museu del Santuari de Delfos , Grècia . Període Sever (bronze. 1’80 mts. d’altura). 4.- Auriga de Delfos (Pitagores de Reggio, 478-474 aC)
137. 5.- Frontons del temple de Zeus en Olímpia (470-456 aC) OEST EST
138. Estàtues del frontó occidental del Temple de Zeus a Olímpia. Un centaure, Apol·lo i una jove lapita. Museu de Munich. OEST 5.- Frontons del temple de Zeus en Olímpia (470-456 aC)
139. Estàtues del frontó occidental del Temple de Zeus a Olímpia. Un centaure, Apol·lo i una jove lapita. Museu de Munich. Detall del centaure. OEST 5.- Frontons del temple de Zeus en Olímpia (470-456 aC)
140. Apol·lo. Figura central del frontó occidental del Temple de Zeus a Olímpia. Museu de Munich. Els frontons d’Egina i d’Olímpia De l’època de transició (denominat estil sever ). Encara que les postures són variades, hi podem trobar certs arcaismes com no expressivitat en els rostres, geometrismes en les vestimentes,... OEST 5.- Frontons del temple de Zeus en Olímpia (470-456 aC)
141. Apol·lo. Figura central del frontó occidental del Temple de Zeus a Olímpia. Museu de Munich. OEST 5.- Frontons del temple de Zeus en Olímpia (470-456 aC)