La Competència Científica es composa de 3 dimensions, conceptual, procedimental i epistèmica. La segona dimensió inclou els processos de raonament científic com treure conclusions de dades, fer prediccions, dissenyar experiments o identificar i formular preguntes investigables. Aquestes habilitats són poc presents en les proves d'avaluació més generalitzades, els exàmens. Es proposa un protocol per a elaborar preguntes dirigides a avaluar específicament aquestes habilitats, el protocol TSS, elaborat a partir de treballs previs del grup de treball EduWikiLab. P
Per Ciències del món contemporani. 1r Batx.
Mètodes d'estudi de l'interior terrestre: directes i indirectes. Mètode sísmic. Model geodinàmic i mòdel estàtic
Per Ciències del món contemporani. 1r Batx.
Mètodes d'estudi de l'interior terrestre: directes i indirectes. Mètode sísmic. Model geodinàmic i mòdel estàtic
Experimentació a les aules de ciències: Indagaciójdomen44
Materials del curs "Experimentació a les aules" organtizat per la FCRI. El curs tenia per objectius proposar vies per a introduir l'experimentació a les aules d'una manera que repercutís en la millora de la competència científica del l'alumnat.
El curs organitzat per la Fundació Catalana per la REcerca i la Innovació (FCRI) es va dur a terme entre diversos formadors (amb Jordi Martí, Víctor Grau, Arnau Amat i Jordi Domènech) a la Universitat de Vic. La sessió "Indagació a les ciències" va incloure referències a diverses activitats en format TIC i col·laboratives (Caminalcules, Gondwana Tales, Mystery Boxes...) com a metàfores escolars de la Ciència, a més d'incidir en diverses bastides didàctiques per a fer que les pràctiques fossin realment indagadores, i els alumnes poguessin dissenyar experiments, treure conclusions de dades i comunicar científicament. Durant la sessió es va fer referència als materials del projecte C3 i el grup de treball EduWikiLab.
Experimentació a les aules de ciències: Indagaciójdomen44
Materials del curs "Experimentació a les aules" organtizat per la FCRI. El curs tenia per objectius proposar vies per a introduir l'experimentació a les aules d'una manera que repercutís en la millora de la competència científica del l'alumnat.
El curs organitzat per la Fundació Catalana per la REcerca i la Innovació (FCRI) es va dur a terme entre diversos formadors (amb Jordi Martí, Víctor Grau, Arnau Amat i Jordi Domènech) a la Universitat de Vic. La sessió "Indagació a les ciències" va incloure referències a diverses activitats en format TIC i col·laboratives (Caminalcules, Gondwana Tales, Mystery Boxes...) com a metàfores escolars de la Ciència, a més d'incidir en diverses bastides didàctiques per a fer que les pràctiques fossin realment indagadores, i els alumnes poguessin dissenyar experiments, treure conclusions de dades i comunicar científicament. Durant la sessió es va fer referència als materials del projecte C3 i el grup de treball EduWikiLab.
Ponència feta dins el marc del curs Didàctica de les Ciències amb perspectiva STEM, realitzat de forma virtual per al Servei Territorial de Lleida. Es proposa una definició de Competència científica i es descriu la manera com diversos tipus d'activitats d'indagació poden col·laborar a desenvolupar-la.
Projectes d'Indagació a les Ciències. Una mirada des de la Competència Cientí...jdomen44
Ponència realitzada el 09/04/2016 a les II Jornades Pedagògiques del Solsonès.La proposta estableix enllaços entre la metodologia de treball per projectes i elements clau de les dimensions conceptual, procedimental i epistèmica de la Competència Científica. Es proposen vies per a desenvolupar projectes d'Indagació, proposant com a exemples projectes del Projecte C3 i ProyectandoBioGeo. En una segona part, es comenten les vies per a avançar cap a projectes interdisciplinars i de centre, amb exemples de la tasca que es desenvolupa a l'Institut de Granollers.
Estudios de Caso como ABP para las Cienciasjdomen44
Sesión realizada el 14 de marzo de 2023 en el máster de profesorado de la Universidad de Zaragoza.
En la sesión se presentan los Estudios de Caso Dirigido como tipo particular de Aprendizaje Basado en Proyectos, y se describe cómo diseñarlos y aplicarlos, prestando atención a tres ejes clave: el Escenario, La Demanda y la Secuencia, y su relación con los Contenidos a enseñar, en particular desde el punto de vista de la Competencia científica y la actividad investigadora en el aula de ciencias. Se proponen y discuten varios ejemplos llevados al aula, que forman parte de itinerarios ABP (Itinerario Minerva, Itinerario Sarasvati, ProyectandoBioGeo…).
“Hi havia una vegada…" El paper de les narracions en els processos de canvi.jdomen44
Xerrada feta a la trobada de persones coordinadores i formadores del Programa Magnet el 14 de febrer de 2023. A la xerrada es descriu el paper que tenen les narracions (individuals i col·lectives) en la consolidació de comunitats de canvi per a fer-ne explícit el sentit. Es descriuen espais i accions de centre (documentació, rebuda de nous professionals, tutories amb alumnes, converses amb les famílies…) que serveixen per a alimentar i modificar les narracions.
Dissenyar i aplicar projectes a Secundària. Tipus i estratègiesjdomen44
Ponència “Dissenyar i aplicar projectes a Secundària. Tipus i estratègies” duta a terme el 9 de febrer de 2023 en el marc del cicle de conferències “El treball per projectes: compartim experiències” organitzat per Docents.cat.
El disseny de propostes ABP implica definir escenaris d’aprenentatge en els que el Context, el Contingut i el Conflicte que demanem als alumnes que resolguin estiguin ben connectats entre sí. En la xerrada es proposarà una plantilla per a dissenyar projectes, i es descriuran 6 projectes de diferents matèries portats a les aules de secundària.
Aplicar ABP als centres educatius també implica aspectes relatius a la gestió de l’aula i l’avaluació, i proposarem diverses eines i estratègies per a abordar aquests aspectes. Es comentaran també aspectes relatius a la interdisciplinarietat i com abordar els reptes i oportunitats logístics i pedagògics que suposa, amb un especial accent al desplegament de l’ABP a nivell de centre educatiu.
Els Estudis de Cas com a activitat investigativa a l’aula de Ciènciesjdomen44
Sessió “Els Estudis de Cas com a activitat investigativa a l’aula de Ciències” celebrada el 8 de febrer de 2023 en el marc del curs “Investigar en el aula de Biología“, organitzat per el CEFIRE CTEM de la Generalitat de València.
En la sessió es presenten els Estudis de Cas Dirigit com a tipus particular d’Aprenentatge Basat en Projectes, i es descriu com dissenyar-los i aplicar-los, fent atenció a tres eixos clau: l’Escenari, La Demanda i la Seqüència, i la seva relació amb els Continguts a ensenyar, en particular des del punt de vista de la Competència científica i l’activitat investigadora a l’aula de ciències.
Ponència “Situacions d’aprenentatge: Tipus i com dissenyar-les” duta a terme al Col·legi de Llicenciats de Barcelona, el 27 de gener de 2023, dins les jornades “Eines per al desplegament curricular“.
Es presenten elements definitoris de les situacions d’aprenentatge (Escenari, Demanda i Contingut) i es proposen diversos tipus de Situacions, amb exemples aplicats a l’aula i estratègies per a dissenyar-les. Es comparteixen estratègies per a seqüenciar unitats didàctiques que contenen (o es constituexien en) Situacions d’aprenentatge.
Durant la sessió es farà una presentació de materials i eines d’accés lliure del #ProjecteC3 i s’establirà un diàleg amb els participants per cercar, junts, respostes lingüístiques als reptes de pensament científic (o contextos científics per a l’ensenyament de la llengua)
Llengua i Pensament per a ensenyar Ciènciesjdomen44
Sessió desenvolupada el Març 2022 al CESIRE, en el marc de les trobades “Divendres de Biologia i Geologia”. Durant la sessió es proposen estratègies per potenciar la manera de pensar de la Ciència mitjançant el llenguatge, incorporant eines per al treball de destreses de pensament i habilitats cognitivolingüístiques i els gèneres lingüístics de les Ciències. https://wp.me/p25seH-XQ
Lengua y Pensamiento para enseñar Cienciasjdomen44
Se proponen estrategias para potenciar la forma de pensar de la Ciencia mediante el lenguaje, incorporando herramientas para el trabajo de destrezas de pensamiento y habilidades cognitivo-lingüísticas y los géneros lingüísticos de las Ciencias. Ponencia celebrada en el marco del curso Ciencia Surround: estrategias metodológicas para STEAM https://jordidomenechportfolio.wordpress.com/2022/02/08/curso-ciencia-surround-estrategias-metodologicas-para-steam/
ABP. Tipos, Diseño y logísticas de centro en secundaria.jdomen44
Sesión de formación sobre ABP celebrada en distintos espacios formativos, que consta de los siguientes bloques:
Bloque 1: Tipos y ejemplos de proyectos. Núcleo de un proyecto. Contexto, Conflicto y Contenido.
Bloque 2: Estrategias para el diseño. Secuenciación de un proyecto. Andamios e Inputs.
Bloque 3. Estrategias para la evaluación y la organización de centro. Instrumentos y Logísticas.
En las sesiones, los contenidos se intercalan con ejemplos llevados al aula, que se han estructurado en forma de itinerarios aplicables en centros educativos de secundaria:
Itinerario Minerva https://sites.google.com/view/itinerariominerva/
Itinerario Sarasvati https://sites.google.com/view/itinerario-sarasvati/
ABP, ideas para el diseño y la organización del centro educativojdomen44
Seminario llevado a cabo el 26 de noviembre 2021 junto con Pamela Medina, en la Facultad de Educación de la Universidad Alberto Hurtado, de Chile. En el seminario se abordarán distintos tipos de proyectos, con ejemplos prácticos aplicados al aula, y se propondrán marcos y herramientas para el apoyo del alumnado y el desarrollo de habilidades de pensamiento en los ABP, en relación a los Itinerarios ABP STEM Minerva y Sarasvati.
Se describirán ideas para la organización de un centro educativo, desde los proyectos de una sola asignatura a los interdisciplinarios, también comentando las logísticas organizativas de centro y la evaluación.
prenentatge Basat en Projectes: La Pel·lícula i el Guió és una xerrada que té lloc el 3 OCT 2021 a Almenar, en el marc de les jornades Almenar Lector. Es discuteixen les motivacions per treballar amb ABP, els tipus d'ABP i aspectes a tenir en compte en el seu disseny i aplicació.
Ponència duta a terme el 21 d'abril 2021 a la trobada de centres STEAMCat, sobre la relació entre pensament i llenguatge i maneres de materialitzar-la a l'aula mitjançant diversos suports i estratègies lingüístiques. Es proposen bastides i materials per a treballar les Destreses de Pensament, les Habilitats cognitivo-lingüístiques, els Gèneres discursius i l'esperit crític des de les matèries STEM.
Disseny de Projectes ABP d'àrea i interdisciplinarisjdomen44
Ponència realitzada a diversos espais educatius sobre l'Aprenentatge Basat en Projectes i algunes claus didàctiques per al seu disseny. Es proposen diverses tipologies de projectes (productes, problemes,...) i eines per al disseny i avaluació.
Evaluación: un itinerario del dossier a la conversaciónjdomen44
Ponencia virtual realizada en el marco de las Charlas sobre Evaluación, de la Cátedra Aprender-Ikasi de la Universidad de Navarra.
La ponencia, con título “La evaluación, del dossier a la conversación. ¿Qué quería decirnos realmente Spielberg?” es la narración de un itinerario de cambio en la evaluación, en el que a partir del análisis crítico de varios instrumentos y dinámicas evaluadoras poco eficaces, se introducen reflexiones y mejoras y distintas herramientas sobre evaluación (dinámicas, andamios, programas,…) . El itinerario recorre los portfolios y carpetas de aprendizaje, los exámenes y pruebas escritas, la evaluación de proyectos y los retos en relación a la programación didáctica, la autonomía el alumnado y el papel de la calificación en el proceso evaluador.
onencia parte del Programa PIM del CRP María de Ávila, Zaragoza, sobre el diseño de proyectos ABP para la enseñanza en el marco STEM. Se proponen definiciones de STEAM y ABP y se describen distintas experiencias ABP con distintas complejidades organizativas: desde una disciplina, como proyectos interdisciplinarios y como proyectos globalizados.
Aprenentatge Basat en Projectes per a STEMjdomen44
Ponència duta a terme el 28 d'octubre 2020 en format virtual als CRPs de l'Alta Ribagorça i Val d'Aran, en la que es tracten els conceptes de STEM i ABP, se'n proposen exemples i claus per al seu disseny, aplicació i avaluació
Aprendizaje Basado en Proyectos. Tipos, Diseño, Evaluación y Organización de ...
Protocol TSS per a construir preguntes d'avaluació d'habilitats de raonament científic.
1. Jordi Domènech-Casal
jdomen44@xtec.cat | @jdomenechca
EduWikiLab
https://eduwikilab.wordpress.com/ | @eduwikilab
Un protocol per a construir preguntes
d’examen per a avaluar habilitats científiques
2.
3. Rocard Report
• Els estudiants
perden interès en
les disciplines
científiques.
• Manquen activitats
d’indagació a les
aules.
5. • Conceptual: entendre i usar Models Científics
per a explicar fenòmens.
PISA 2015 Draft Science Framework
http://www.oecd.org/pisa/pisaproducts/Draft%20PISA 2015 Science Framework.pdf
EduWikiLab https://eduwikilab.wordpress.com/ | @eduwikilab
6. • Conceptual: entendre i usar Models Científics
per a explicar fenòmens.
• Procedimental: Usar habilitats de raonament
científic per a analitzar i resoldre problemes
científicament.
PISA 2015 Draft Science Framework
http://www.oecd.org/pisa/pisaproducts/Draft%20PISA 2015 Science Framework.pdf
EduWikiLab https://eduwikilab.wordpress.com/ | @eduwikilab
7. • Conceptual: entendre i usar Models Científics
per a explicar fenòmens.
• Procedimental: Usar habilitats de raonament
científic per a analitzar i resoldre problemes
científicament.
• Epistèmica: Entendre i participar en dinàmiques
socials per a construir i validar coneixement
científic.
PISA 2015 Draft Science Framework
http://www.oecd.org/pisa/pisaproducts/Draft%20PISA 2015 Science Framework.pdf
EduWikiLab https://eduwikilab.wordpress.com/ | @eduwikilab
8. • Conceptual: entendre i usar Models Científics
per a explicar fenòmens.
• Procedimental: Usar habilitats de raonament
científic per a analitzar i resoldre problemes
científicament.
• Epistèmica: Entendre i participar en dinàmiques
socials per a construir i validar coneixement
científic.
PISA 2015 Draft Science Framework
http://www.oecd.org/pisa/pisaproducts/Draft%20PISA 2015 Science Framework.pdf
EduWikiLab https://eduwikilab.wordpress.com/ | @eduwikilab
9. Les Scientific Thinking Skills són poc
presents a les nostres aules, tot i que:
• Les considerem claus en la nostra imatge de la
Ciència.
• Són presents al currículum.
• Són significants per a la “Scitizenship” dels nostres
alumnes.
• Són un element clau per a PISA i les proves de
Competències.
10. Si no ho avaluem,
existeix?
Es poden avaluar habilitats de
raonament científic de manera
sostenible?
12. Preguntes curtes (1-2 per examen).
Correcció ràpida i fàcil (tipus test).
Dirigides a Scientific Thinking Skills
específiques.
Partint de les preguntes PISA, ens vam proposar
desenvolupar les nostres pròpies preguntes, de disseny
més simple i dirigit:
13. Elaborar i identificar qüestions científiques.
Raonament inductiu: Fer hipòtesis i construir
models explicatius a partir d’evidències.
Dissenyar i entendre experiments científics.
Raonament Deductiu: Fer prediccions a partir
d’un model.
14. Elaborar i identificar qüestions científiques.
15. Raonament inductiu: Fer hipòtesis i construir
models explicatius a partir d’evidències.
18. Ens vam adonar la dificultat que tenia construir aquest
tipus de preguntes i vam buscar un sistema per ajudar-
nos a nosaltres mateixos i altres professors a construir
preguntes TSS.
19. El llenguatge i el raonament estan íntimament
relacionats.
Els Iniciadors de frase és una estratègia
àmpliament usada en AICLE per ajudar els
alumnes a construir frases o raonaments oferint-
los l’inici de la frase (La causa d’això és... ,
Considero que...).
Hem desenvolupat Iniciadors de Frase associats a
cada categoria TSS per ajudar els professors.
20. Elaborar I identificar qüestions científiques.
Iniciadors de frase:
Quina de les següents qüestions es pot respondre
científicament?
Quines preguntes generen aquestes dades?
Selecciona els aspectes que pots resoldre mitjançant un
experiment.
Completa la frase “Fa alguna diferència si..” amb possibles
aspectes d’interès en la situació descrita.
Troba per a cada proposta en quin cas no es compliria i quina
proposta no seria testable científicament.
…
21. Raonament Inductiu.
Iniciadors de frase:
Selecciona quina de les frases següents és una hipòtesis
relacionada al que s’explica.
Quines conclusions extreus d’aquest sistema en comparar A i
B? i en comparar B i C? I tots alhora?
Quin dels models és confirmat pels resultats?
Quin és el paper de l’element A en el sistema?
Identifica i ordena la successió de processos que expliquen
aquest fenomen.
Què és cert i què no del que s’ha exposat abans, tenint en
compte les dades resultants?
• …
22. Dissenyar i entendre experiments.
Iniciadors de frase:
A quines d’aquestes preguntes pot respondre aquest
experiment...?
Quin dels tractaments no ens dóna cap informació per a la
pregunta proposada...?
Quin tractament de la llista següent caldria afegir perquè
l’experiment permetés respondre...?
A quina pregunta es podria respondre comparant els
tractaments A i B? i els tractaments B i C?
Quins dels següents tractaments caldria afegir com a control
positiu? I com a control negatiu?
• …
23. Raonament deductiu.
Iniciadors de frase:
Què passarà si incrementem el nivell de A? I si B desapareix?
Quin element del gràfic està representant A? Quina magnitud
està representada a l’eix Y?
Què seria d’esperar als passos 4 i 5 d’aquesta successió?
Tenint en compte el comportament del sistema, completa al
gràfic els valors esperables per a aquestes magnituds.
Quin dels passos del procés impedeix arribar a la situació A?
Quin element sobra/falta/´té un valor incorrecte en aquest
sistema?
Quin els gràfics següents es correspon al pas
anterior/posterior...? Quin gràfic es correspon a la situació A?
…
24. Les primeres preguntes que vam aplicar funcionaren
bé, però ens vam adonar que les podíem millorar de
diverses maneres:
Millorant-ne el format
Millorant-ne aspectes pedagògics essencials
Fent adaptacions.
25. Millorant-ne el format
Usar diversos formats (text, imatge, gràfic ) en
proposar la pregunta.
Usar o permetre diversos formats (text, imatge,
gràfic) en la resposta de l’alumne.
Fàcil i ràpid de corregir i qualificar.
Criteris d’avaluació clars.
Es demana a l’alumne que justifiqui la resposta.
26. Millorar l’essència de la pregunta
L’alumne necessita entendre el model científic que
participa en la pregunta.
El context/situació és rellevant per a l’alumnat.
Els contextos/situacions són diferents dels usats per
aprendre (transferència).
Cal fer interaccionar diferents coneixements o
models.
La pregunta/habilitat/model científic apunten a una
part fonamental del currículum.
27. Fent Intervencions d’Adaptació I diversitat
Menys/Més opcions entre les que escollir.
Més/Menys temps per a respondre.
Proporcionar pautes o imatges addicionals.
Permetre manipular objectes relacionats amb la pregunta,
com a suport a la modelització mental.
Dividir la pregunta en diverses etapes, oferint feed-back en
temps real.
Proporcionar un exercici/gràfic similar resolt.
Ajustar l’ordre de les preguntes pel seu nivell cognitiu, de
baix (descriure, aplicar) a alt (inferir, avaluar).
28. 1.Escollir una Scientific Thinking Skill i i usar
Iniciadors de Frase per a desenvolupar-la.
ProtocolTSS-1.
2.Millorar la pregunta en el seu format, la seva
essència i la seva aplicació.
ProtocolTSS-2.
30. 1.Escollir una Scientific Thinking Skill i i usar
Iniciadors de Frase per a desenvolupar-la.
ProtocolTSS-1.
2.Millorar la pregunta en el seu format, la seva
essència i la seva aplicació.
ProtocolTSS-2.
31. Elaborar i identificar qüestions científiques.
Raonament inductiu: Fer hipòtesis i construir
models explicatius a partir d’evidències.
Dissenyar i entendre experiments científics.
Raonament Deductiu: Fer prediccions a partir
d’un model.
Pregunta convencional:
Descriu la reacció de fotosíntesi.
32. Elaborar i identificar qüestions científiques.
Raonament inductiu: Fer hipòtesis i construir
models explicatius a partir d’evidències.
Dissenyar i entendre experiments científics.
Raonament Deductiu: Fer prediccions a partir
d’un model.
Pregunta convencional:
Descriu la reacció de fotosíntesi.
33. 1.Escollir una Scientific Thinking Skill i i usar
Iniciadors de Frase per a desenvolupar-la.
ProtocolTSS-1.
2.Millorar la pregunta en el seu format, la seva
essència i la seva aplicació.
ProtocolTSS-2.
36. Idees...
Descriure un experiment i preguntar resultats
esperables.
Experiment cobrint/no cobrint la llum? Mesura?
Oxigen? Diòxid de Carboni? Ambdós?
Pregunta convencional:
Descriu la reacció de fotosíntesi.
37. Pregunta convencional:
Descriu la reacció de fotosíntesi.
Pregunta TSS. Respon veritable o fals:
En un experiment, posem dues plantes cadascuna en una ampolla i
mesurem les concentracions de diòxid de carboni i oxigen. Mantenim la
planta A a la foscor i la planta B exposada. Què passarà?
a. En ambdues plantes, l’oxigen decreixerà.
b. L’oxigen decreixerà a la planta A, però incrementarà en la B.
c. L’oxigen incrementarà a la planta A, però disminuirà en la B.
d. L’oxigen incrementarà en ambdues plantes.
e. Les diferències s’observaran només durant el dia.
38. 1.Escollir una Scientific Thinking Skill i i usar
Iniciadors de Frase per a desenvolupar-la.
ProtocolTSS-1.
2.Millorar la pregunta en el seu format, la seva
essència i la seva aplicació.
ProtocolTSS-2.
39. Millorant-ne el format
Usar diversos formats (text, imatge, gràfic ) en
proposar la pregunta.
Usar o permetre diversos formats (text, imatge,
gràfic) en la resposta de l’alumne.
Fàcil i ràpid de corregir i qualificar.
Criteris d’avaluació clars.
Es demana a l’alumne que justifiqui la resposta.
OK
OK
40. Pregunta convencional:
Descriu la reacció de fotosíntesi.
Pregunta TSS. Respon veritable o fals:
En un experiment, posem dues plantes cadascuna en una ampolla i
mesurem les concentracions de diòxid de carboni i oxigen. Mantenim la
planta A a la foscor i la planta B exposada. Què passarà?
a. En ambdues plantes, l’oxigen decreixerà.
b. L’oxigen decreixerà a la planta A, però incrementarà en la B.
c. L’oxigen incrementarà a la planta A, però disminuirà en la B.
d. L’oxigen incrementarà en ambdues plantes.
e. Les diferències s’observaran només durant el dia.
41. Pregunta convencional:
Descriu la reacció de fotosíntesi.
Pregunta TSS. Respon veritable o fals:
En un experiment, posem dues plantes cadascuna en una ampolla i
mesurem les concentracions de diòxid de carboni i oxigen. Mantenim la
planta A a la foscor i la planta B exposada. Què passarà?
a. En ambdues plantes, l’oxigen decreixerà.
b. L’oxigen decreixerà a la planta A, però incrementarà en la B.
c. L’oxigen incrementarà a la planta A, però disminuirà en la B.
d. L’oxigen incrementarà en ambdues plantes.
e. Les diferències s’observaran només durant el dia.
42. 1.Escollir una Scientific Thinking Skill i i usar
Iniciadors de Frase per a desenvolupar-la.
ProtocolTSS-1.
2.Millorar la pregunta en el seu format, la seva
essència i la seva aplicació.
ProtocolTSS-2.
43. Millorar l’essència de la pregunta
L’alumne necessita entendre el model científic que
participa en la pregunta.
El context/situació és rellevant per a l’alumnat.
Els contextos/situacions són diferents dels usats per
aprendre (transferència).
Cal fer interaccionar diferents coneixements o
models.
La pregunta/habilitat/model científic apunten a una
part fonamental del currículum.
OK
OK
OK
44. Pregunta convencional:
Descriu la reacció de fotosíntesi.
Pregunta TSS. Respon veritable o fals:
En un experiment, posem dues plantes cadascuna en una ampolla i
mesurem les concentracions de diòxid de carboni i oxigen. Mantenim la
planta A a la foscor i la planta B exposada. Què passarà?
a. En ambdues plantes, l’oxigen decreixerà.
b. L’oxigen decreixerà a la planta A, però incrementarà en la B.
c. L’oxigen incrementarà a la planta A, però disminuirà en la B.
d. L’oxigen incrementarà en ambdues plantes.
e. Les diferències s’observaran només durant el dia.
45. Pregunta convencional:
Descriu la reacció de fotosíntesi.
Pregunta TSS. Respon veritable o fals:
Hauràs sentit algun cop que no és bo dormir en una habitació plena
de plantes. En un experiment, posem dues plantes cadascuna en una
ampolla i mesurem les concentracions de diòxid de carboni i oxigen.
Mantenim la planta A a la foscor i la planta B exposada. Què passarà?
a. En ambdues plantes, l’oxigen decreixerà.
b. L’oxigen decreixerà a la planta A, però incrementarà en la B.
c. L’oxigen incrementarà a la planta A, però disminuirà en la B.
d. L’oxigen incrementarà en ambdues plantes.
e. Les diferències s’observaran només durant el dia.
46. Partir d’una pregunta convencional i...
1.Escollir una Scientific Thinking Skill i i usar
Iniciadors de Frase per a desenvolupar-la.
ProtocolTSS-1.
2.Millorar la pregunta en el seu format, la seva
essència i la seva aplicació.
ProtocolTSS-2.
47.
48. Alguns alumnes no volien aquest tipus
de preguntes i reaccionaven enfadats i
frustrats..
A alguns alumnes els agradaven, i els
motivaven.
Es va generar discussió a l’aula sobre
les Habilitats Científiques.
49. Ens vam adonar que implementar
aquestes preguntes a l’aula
provocava demanava més canvis en
la nostra pràctica.
50. Aspectes pràctics en l’aplicació
Fer que els mateixos alumnes es corregeixin i puntuïn la
pregunta en el marc de discussió científica a l’aula.
Començar per una o dues preguntes TSS a cada examen.
Compartir amb els alumnes els motius pedagògics d’aquest
tipus de preguntes.
Comentar amb els companys o promoure que n’usin en altres
matèries de ciències.
Evidenciar als alumnes l’impacte de les TSS a les seves notes.
51. Canvi didàctics (Modificacions derivades en la pràctica a l’aula (coses que cal
començar a fer per ajudar els alumnes a resoldre)
Transformar les pràctiques de laboratori demostratives en investigatives (disseny
d’experiment, pregunta a la que es vol respondre).
Explicar els conceptes científics en el marc investigatiu de la Història de la Ciència
que els van generar (Pinsans de Darwin, Proporcions de Chargaff, Bacteriòfags de
Harvey i Chase,..) i desenvolupar-los com a discussió (i van trobar això...i això què
podia voler dir?).
Modelar, articulant en veu alta el pensament, els raonaments científics que es
volen ensenyar.
Treballar a partir d’evidències i limitar la quantitat d’informació en les activitats a
l’aula.
Registrar i comunicar l’avaluació en termes d’habilitats.
54. El protocol TSS ajuda a promoure la
Scitizenship?
• Conceptual: entendre i usar Models
Científics per a explicar fenòmens.
• Procedimental: Usar habilitats de raonament
científic per a analitzar i resoldre problemes
científicament.
• Epistèmica: Entendre i participar en
dinàmiques socials per a construir i validar
coneixement científic.
PISA 2015 Draft Science Framework
http://www.oecd.org/pisa/pisaproducts/Draft%20PISA 2015 Science Framework.pdf
55. • Protocol TestingScienceSkills: una eina senzilla per a dissenyar
preguntes d’examen per a l’avaluació de les habilitats científiques de
l’alumnat. Revista Ciències (2015) 30, 20-28. Elisa Goytia, Isabel Besson,
Jordi Domènech-Casal.
• Evaluar habilidades científicas. Indagación en los exámenes. ¿Una vía
para cambiar la práctica didáctica en el aula? Alambique, Didáctica de
las Ciencias Experimentales (2015), 79. Goytia, E., Besson, I., Gasco, J.,
Domènech, J.
56. • Trabajos de indagación de los alumnos: instrumentos de evaluación e
identificación de dificultades. Revista Eureka sobre Enseñanza y
Divulgación de las Ciencias (2015) 12(1), 22-37, 2015. Ferrés, C., Marbà,
A., Sanmartí, N.
• ¿Cómo evaluar la competencia científica? Investigación en la escuela
(2012), 78, 5-16. Cañal, P.
• El nou marc d’avaluació de la competència científica PISA 2015: Revisió
i reflexions didàctiques. Ciències (2014), 28, 21-26. Garrido, A.,
Simarro, C.