Presentació per il·lustrar sessions de treball respecte la sobreprotecció

1. EXPECTATIVES

2. CREMAR ETAPES
 No és el mateix que el nen, amb esforç,
aconsegueixi posar-se a l’alçada de
l’adult, que sigui l’adult el que li regali
aquest paper.

3. MODELS
 L’adult, per educar, no pot renunciar al seu paper
d’adult.
“Si em converteixo en l’ amic del meu fill,
estic deixant el meu fill orfe” E. Calatayud
 L’adult cada cop és menys acompanyant de la vida dels
nens.
 Els pares estan delegant la primera socialització a
l’escola o a altres persones (avis, cangurs), que més
que complementar, substitueixen.

4. LIMITS
 Adults i nens: Tots tenim drets, però no iguals
responsabilitats.
 Dir “no” és educar i donar seguretat.
 Què han de decidir els nens i nenes?
 L’escola → compensadora situació de desempar
 Els pares són capaços d’enfrontar-se amb una altra
autoritat (per exemple, l’escola) per no enfrontrar-se al
nen?

5. TEMPS
 Comptem amb temps suficient per dedicar a l’educació dels nostres
fills i filles?
 La falta de temps pot provocar que els nens i nenes siguin menys
autònoms?
 Entren en escena noves persones que més que complementar,
substitueixen.

6. PROTECCIÓ: De què els hem de
protegir?
 De la confusió entre:
– El joc i la realitat
– El que està prohibit i el que està permès
– El que pertany a l’esfera pública i el que pertany a
l’esfera privada
– El que és quotidià i el que és extraordinari
 De separar l’èxit de l’esforç: Cal obeir al que penso
(voluntat), no només al que sento (plaer, comoditat, ...)
 De concebre un món sense dificultats, sense un
coeficient d’adversitat.

7.  Podem trobar-nos davant una
generació de nens sobreprotegits
en allò material i desprotegits en
allò moral.