Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

LA POBRESA AMB ULLS D'INFANT RESUM FINAL

1,388 views

Published on

Presentació utilitzada en la Jornada «QUAN ELS INFANTS PAGUEN LA POBRESA. NO PODEM FER RES MÉS?»
Palau Macaya. Barcelona.
Documents a: http://agenda.obrasocial.lacaixa.es/ca/-/reflexiones-la-pobreza-vista-desde-la-infancia?centros=palau-macaya
Documentos en:http://agenda.obrasocial.lacaixa.es/es/-/reflexiones-la-pobreza-vista-desde-la-infancia?centros=palau-macaya

Published in: Social Media
  • Be the first to comment

LA POBRESA AMB ULLS D'INFANT RESUM FINAL

  1. 1. QUAN LA MIRADA ÉS PART DEL PROBLEMA I DE LA SOLUCIÓ Un resum de les propostes dels seminaris sobre com analitzar i com actuar quan la pobresa afecta els infants Jaume Funes, març 2016
  2. 2. Empobrir és robar a un infant oportunitats vitals necessàries. Atendre sempre és garantir, de diferents maneres, les oportunitats vitals que tot infant té dret a tenir per rebre resposta a les seves necessitats (al llarg de les diferents etapes evolutives).
  3. 3. 1. ACLARIR LES RAONS PER OCUPAR-SE DE LA INFÀNCIA QUE PATEIX LA POBRESA ADULTA
  4. 4. •Beneficència •Filantropia •Fraternitat •Solidaritat
  5. 5. 2. COMPLIR L’OBLIGACIÓ DE DESCOBRIR LA SEVA MIRADA
  6. 6. a. La perspectiva d’infant i la pobresa • Amb quins ulls miren i veuen • Com cerquen sentits al que viuen • Com frueixen • De quines maneres pateixen • Com s’adapten per no patir • Les altres experiències de la seva vida en les que depositen la felicitat • Les seves vivències i els nostres danys • Descobrir els arguments amb els que expliquen el que està passant
  7. 7. 1. Un entorn d'oportunitats 2. Una vida vinculada 3. Poder participar en el disseny de la vida de tots 4. Compartir projectes, identitats i pertinences b. Atendre pensant en ells i elles sempre serà mantenir i estimular 4 contextos
  8. 8. 3. FER JUSTÍCIA I GARANTIR LA INFÀNCIA
  9. 9. Els 4 tipus de resposta obligatòria quan es pensa primer en els infants 1. Salaris i ocupacions dignes. Rendes garantides (viure en societats més justes) 2. Rendes d’infància (tenir menys infants empobrits) 3. Paquet bàsic d’oportunitats garantit (impedir els impactes que destrueixen la condició infantil) 4. Adaptació de serveis i flexibilitats d’accés (requisits i estils professionals en clau d’infància i adolescència)
  10. 10. POBRESES DESIGUALTATS EXCLUSIÓ IMPACTES SINGULARS SOBRE LA INFÀNCIA LÒGICA I SEQÜÈNCIA DE LES RESPOSTES A LA POBRESA INFANTIL SALARIS I OCUPACIÓ DIGNES RENTES BÀSIQUES / GARANTIDES PAQUET BÀSIC D’OPORTUNITAT S GARANTIT RENTES D’INFÀNCIA (fills a càrrec, criança...) Ajudes i suports. Flexibilitat per l’accés. Recursos pensats per a la diversitat i les crisis
  11. 11. PAQUET BÀSIC D’OPORTUNITATS GARANTIT Estímuls (tot allò que desencadena a cada moment els processos de desenvolupament), disponibilitat d'afectes (tot allò que permet construir la pròpia seguretat a partir de sentir-se vinculat a algú) facilitació de vivències, d'experiències vitals positives (tot allò que fa sentir satisfaccions vitals i construir l'autoestima) possibilitats d'aprenentatge, d'adquisició de competències, coneixements, sabers, cultures (tot allò que es necessita per viure en la societat actual en companyia d'altres persones). Necessitats bàsiques 0-3 Temps infantils Escolarització diversitat Espais de creativitat, comunicació i participació Estimulació primerenca
  12. 12. 4. DESCOBRIR ELS IMPACTES, LES FERIDES I LES CICATRIUS
  13. 13. a. Ajudar no és curar “malalties”. Sempre serà: •Reduir la pobresa •Evitar danys •Omplir mancances •Enfortir per resistir •Mantenir la rebel·lió
  14. 14. b. La pobresa no “causa” res, però ho altera tot • Existeixen multiplicitat d’efectes interrelacionats • Cap pedaç de vida és secundari • El pitjor dels efectes és viure a la intempèrie social • A més, les institucions i els seus professionals acaben empobrits • La pobresa crea una situació en la que el desenvolupament sa queda compromès • La pobresa obliga a les famílies a viure en unes condicions que impacten significativament sobre la vida dels infants
  15. 15. c. Quan les famílies no poden fer de famílies a) No podem privar del seu dret a tenir adults que garanteixin: • El seu desenvolupament • La seva construcció emocional • El descobriment del seu lloc al món b) Quan es tracta de lluitar per sobreviure: • L’educació passa a 2º pla • La desesperança suprimeix abraçades • El clima afectiu i de relació canvia • Et senten impotents per fer de mares i pares
  16. 16. d. Educació negada Educabilitat compromesa Quatre aspectes claus: 1. Les desigualtats posen en risc greu la funció humanitzadora de l’escola 2. És el context en que més es poden reduir els determinismes de la pobresa 3. L’escola empobrida es torna encara més incompatible amb les infàncies pobres 4. L’escola ha de ser un territori de confort vital normalitzador. Ha d’aportar alguna serenor
  17. 17. La pobresa i la desigualtat: 1. Determinen les expectatives del professorat 2. El tracte diferenciat inocula la incompetència en l’alumnat pobre 3. Apareix fàcilment l’etiquetatge dels comportaments inadequats Enmig d’un fort augment de la segregació, la híper concentració de les dificultats, la manca de consideració de les complexitats educatives
  18. 18. Recordar què vol dir educabilitat
  19. 19. d. Felicitats d’infància malgrat la pobresa • Felicitats que els construeixen per evitar que els malestars els destrueixen • Les atencions estan al servei de fer possible la felicitat • Les persones adultes no tenim dret a avançar patiments ni a privar de felicitats (viure allò que pertoca, no viure allò que no toca) • Quan la infelicitat dominant fomenta la desesperança, augmenta l’angoixa
  20. 20. e. Els universos emocionals, relacionals, d’equilibri o de tensió • No augmenta la insània. Van a salut mental (saturada) perquè és l’única estructura d’escolta • Emmalaltir és, a vegades, l’única sortida • Els pobres (els infants que pateixen la pobresa) poden entrar amb facilitat en els circuits del diagnòstic i l’etiquetatge • La persona es torna vulnerable per la soledat i l’exclusió • La pobresa fa perdre l’estatus de ciutadà • El malestar és la pèrdua de la serenor vital
  21. 21. • La pobresa no augmenta la fragilitat (tots som éssers fràgils) sinó que genera vulnerabilitat • L’infant es torna vulnerable quan ni la família, ni l’escola, ni la comunitat poden crear-li un entorn positiu • En el projecte d’una vida tot no poden ser desesperances • Considerar quin és el nivell de patiment mental suportable
  22. 22. 5. RECORDAR QUE LES RESPOSTES TAMBÉ PODEN FER MAL
  23. 23. a. Preguntes prèvies inevitables • Preguntar-se sempre si una resposta no genera més empobriment, més segregació, més incapacitació • Els danys colaterals no són secundaris • La pobresa no ha de passar a ser una categoria més del sistema de classificació de les dificultats
  24. 24. b. Un criteri universal indefugible
  25. 25. c. Del buit en les respostes “naturals” a l’assistencialisme • La urgència i la necessitat de fer està obligant a utilitzar recursos inapropiats • La resposta acaba dominada per la regulació i el procediment • La pobresa genera buits en els sistemes de resposta “naturals” • Tot acaba sent multiprestació i multiassistència
  26. 26. 6. PENSAR LES RESPOSTES EN POSITIU
  27. 27. a. Els 4 criteris que han de respectar les respostes 1. La universalitat. Respostes pensades per a tota la infància d’un territori amb formes d’aplicació que han previst la diversitat 2. La discriminació en positiu. Que no rebi més qui més té. Que permeti a tots els infants situar-se en una situació similar a la dels seus companys. Acompanyada de relats sobre la pobresa per a tothom
  28. 28. 3. La garantia d’accés. Oferta, ponts, passarel·les, procediments 4. Ser proposades, explicades i divulgades com a respostes a l’acompliment d’un dret de l’infant
  29. 29. b. La pobresa no canvia les regles de l’atenció a la infància • Recordar 7 regles elementals
  30. 30. El projecte Reflexions: La pobresa amb ulls d’infant és una iniciativa del Palau Macaya i CaixaProinfància Organització: Palau Macaya Direcció científica: Jaume Funes

×