1. DE PHYSIS A POLIS
ÍNDEX
1- El Segle V aC: context històric.
2- Els sofistes.
•Característiques generals.
•Sofistes de 1a i 2a generació

2. De physis a
polis.
LA
SOFÍSTICA
ÍNDEX
• Atenes i la
democràcia al
segle V aC.
• Característiques
de la sofística.
• Texts

3. 499 450 400
492 - 475 479 - 431 431 - 404
Guerres Mèdiques:
Atenes venç als medes
(Xerxes) i les
conseqüències són:
• Democratització.
• Popularització de
l’ensenyament.
• Sorgiment dels
sofistes.
Imperialisme atenenc:
Pèricles és reelegit 15
vegades. Atenes és la capital
cultural de Grècia: Heròdot,
Xenofont, Fídies, Sòfocles,
Esquil, Eurípides, Sòcrates,
Anaxàgores, els sofistes.
Oposició: Tucídides (el polític, no
l’historiador)
Guerres del Peloponés:
Enfrontament Atenes (Lliga de
Delos) amb Esparta (Lliga del
Peloponés).
Victòria d’Esparta que imposa
a Atenes el Govern dels 30
Tirans. Un any després Trasíbul
instaura de nou la democràcia.
Segle V a. de C.
Visió històrica

4. ...La nostra forma de govern no ha d'envejar res
a les de les institucions dels pobles veïns,
perquè som més aviat uns models que no pas
imitadors d'altres.
De nom és una democràcia, perquè
l'administració està en mans no d'uns pocs
sinó d'una majoria.
4
Pèricles i la Democràcia

5. La democràcia
"La nostra forma de govern no ha d'envejar res a les
institucions dels pobles veïns, perquè som més aviat uns models
que no pas uns imitadors d'altres. De nom és una democràcia,
perquè l'administració està en mans, no d'uns pocs, sinó de la
majoria. Però si la llei és igual per a tothom en els interessos
particulars, és segons la consideració de què gaudeix cada ciutadà
en alguna cosa, i no per raó de la seva classe, sinó del seu mèrit
personal, que és preferit per a les funcions públiques [...]. Els
nostres ciutadans es preocupen igual dels afers particulars que
dels públics [...]. Perquè som els únics que tenim, el qui no pren
part en els afers públics, no per un tranquil, sinó per un inútil".
Tucídides, Història de la Guerra del Peloponnès, II 37, 1; 40, 2;
traducció de Jaume Berenguer, Barcelona, Fundació Bernat Metge.

6. ... A més per a descans de les fatigues hem procurat al nostre esperit moltíssims
esbargiments. Tenim jocs i festes regulars al llarg de l'any i belles cases particulars, i el
plaer que cada dia trobem en aquestes coses foragita la tristesa. I gràcies a la seva
importància entren a Atenes tots els productes del món i així resulta que ens és tan
familiar gaudir-nos dels fruits d'altres països com dels de l'Àtica mateix.
Som, en efecte, amants de la bellesa amb simplicitat i amants de la cultura sense
efeminament. Ens servim de la riquesa més com a unitat d'acció que per a presumpció
de paraula. La pobresa entre nosaltres no és considerada humiliant per a ningú;
l'humiliant és no fer res per a defugir-la. Els nostres ciutadans es preocupen igual dels
afers privats com dels públics, i en els qui es dediquen a llurs oficis particulars es troba
una idea suficient de política. Perquè som els únics que tenim el qui no pren part en els
afers públics no pas per un tranquil sinó per un inútil; nosaltres personalment almenys
jutgem o estudiem amb cura els assumptes, perquè creiem que no son les paraules les
qui perjudiquen l'acció, sinó el no informar-se prèviament per la discussió abans de fer
el que cal.
Discurs fúnebre de Pèricles. [Elogi de la democràcia] Tucídides; Història de les guerres del
Peloponès. Llibre II, XXXVII- XL.

7. La democràcia
Els principis sobre els quals s’edificava la democràcia atenesa eren:
h eλευθερία:
(eleutheria): "la llibertat“
h iσηγορία:
(isegoria): "l’igualtat de paraula" o llibertat d’expressió.
h iσονομία:
(isonomia): "igualtat davant la llei".

8. Organització social d’Atenes
50%
50% Esclaus
30% Ciutadans
20% Metecs
20%
30%
ESCLAUS
No tenien llibertat ni drets
CIUTADANS (excloses les
dones)
Eren els únics que podien
participar a l’ecclesia
METECS
Estrangers sense drets polítics
però lliures

9. ORGANITZACIÓ POLÍTICA D’ATENES
ECCLESIA
LA BOULÉ
TRIBUNALS
POPULARS
MAGISTRATS
• Tots els ciutadans
• Voten lleis i impostos
• Decideixen la guerra
• 500 Membres
• Aconsellen l’Ecclesia
• 6000 Ciutadans
• Elegits per sorteig
• Jutgen delictes
• Dirigeixen la política
• Elegits per un any

10. La Paideia
En el segle V, Atenes es va convertir en el nucli creatiu més important del
món en els
àmbits de la política,
la ciència, les arts,
l’arquitectura,
la literatura, la filosofia
i sobretot el llenguatge;
sabers, tots ells, que
han fonamentat la base
cultural i formativa
del nostre pensament.
Paideia era el concepte
grec que agrupava tot aquest immens llegat de coneixements.

11. Paideia significava el procés global de transformació que l'individu havia
de realitzar per arribar a ser ciutadà, un home eminentment polític.
Aquesta transformació era un
procés formatiu i educatiu en tots
els àmbits:
-del coneixement científic
-de l’acció política

12. Trets de la sofística
Qui
eren?
Instal·lats a Atenes eren estrangers (metekos) cultes coneixedors de distintes
formes de pensar i viure.
No existeix una escola sofística, eren autodidactes.
Paideia: Es dedicaven a l’ensenyament, l’oratòria i l’erística
Seran criticats per Plató, Xenofont (”comerciants de la saviesa”) i Aristòtil:
“traficants en saviesa aparent, però no real”
El seu auge està relacionat amb la democràcia i la centralitat
del lógos a l’àgora i als jurats
La seva influència es veu a Eurípides, Heròdot i Tucídides.
Tanmateix coneixem la sofística a través dels seus crítics, especialment:
Plató i Xenofont.

13. La virtut per a la sofística
• La sofística va estar lligada a la idea d´educació (paideia). Els sofistes
s´autodefinien com a mestres de virtut (areté). La virtut per als grecs
significava excel·lència. L´home virtuós era l´home excel·lent, el que
sobresortia, el que destacava per sobre de la resta d´individus.
• Si bé un dels fonaments de la democràcia era la igualtat (isonomia), és a dir,
el dret de tots els ciutadans a participar en la vida pública, per altra banda
aquesta concepció de la virtut com a excel·lència impedia que la democràcia
atenesa fos un règim totalment igualitarista.
• Si bé, en un principi, s’acceptava que tothom disposava de prou capacitat
per dedicar-se a la política, aquesta visió aristocràtica de la virtut (aristos vol
dir el millor en grec) fomentava una concepció competitiva de la vida i
donava molta importància a l´èxit i triomf personal: els homes virtuosos eren
els que aconseguien el poder, els que aconseguien la victòria en unes
eleccions democràtiques.

14. La virtut
• Una educació tan mediatitzada per
uns valors com l´èxit i la victòria fou
objecte d´atac per part de Sòcrates,
Plató i Aristòtil, que aportaven com a
alternativa una nova educació
fonamentada en valors no
competitius.
• Foren aquests tres filòsofs el que
donaren una significació negativa al
terme sofista: artistes de l´engany,
immorals, meuques intel·lectuals,
xerraires, corruptors de la joventut ...
• Protàgores fou el gran ideòleg de la
democràcia atenenca.
• Considerava que així com les
habilitats tècniques estaven molt
desigualment repartides, del sentit
de la moral i del civisme tothom
participava en les mateixes
condicions (isonomia).
• Per defensar aquest principi utilitzà
una versió molt particular del mite
de Prometeu.
• A diferència del seu empirisme
radical en matèria epistemològica,
optà per l´innatisme en moral: el
sentiment moral és congènit en els
homes (és una donació divina).

15. • Mite de Prometeu (versió de Protàgores)
• El déus crearen els animals i els éssers humans en
l´origen del temps i encarregaren als germans
Prometeu i Epimeteu, dos titans, que dotessin a
aquestes criatures de les facultats necessàries perquè
poguessin sobreviure.
• Epimeteu adjudicà als animals de millors condicions
que els humans per sobreviure en una naturalesa hostil.
• Prometeu, adonant-se de la situació precària de la
humanitat, oferí per compensar la seva inferioritat física
el foc juntament amb les habilitats tècniques.
• Finalment fou el propi Zeus, el cap de tots els déus,
considerant insuficient encara l´acció de Prometeu,
repartí de forma igualitària entre els humans el sentit
moral i l´afany de justícia.

16. Sofistes: característiques
L’eloqüència com a virtut. Són educadors que enseyen una virtut que dóna gran
poder: l’art de parlar i convèncer. Eina fonamental en el context polític de la
democràcia i útil en els tribunals de justícia.
Subjetivisme. No existeix una veritat objectiva, atès que depèn del subjecte. Tot el
coneixement humà prové, directament o indirecta, de l’experiència sensible.
Persones diferents tenen experiències diferents: la veritat (α̉λήθεια=aletheia) és el
que a cadascú sembla, és l’opinió (δόξα) més convincent (relativisme
epistemològic).
Escepticisme. Tota argumentació pot ser refutada. No és possible conèixer cap cosa
amb veritable certesa. No podem construir coneixements segurs d’una realitat
canviant (escepticisme, base del nihilisme epistemològic i ontològic).
Relativisme moral. Com a conseqüència del punt anterior, no existeix un criteri
universalment vàlid, invariable en quant a la consideració dels valors morals. No hi
ha valors universals.
Convencionalisme. Són els primers en fer la distinció entre llei positiva (nomos),
fruit de la convenció i el pacte; i llei natural (fisis), no escrita i basada en la
naturalesa humana. φύσις/νόμος.

17. ¿Per què
sorgeixen?
La sofística és el moviment cultural determinant del segle V aC.
Es pot considerar com el triomf de la democràcia, perquè posa
el debat com a centre de la vida de la ciutat. L’ideal grec és el de
bastir una ciutat dominada per la saviesa i els sofistes són
l’expressió d’aquest ideal. Emergeixen així els problemes de
retòrica i de dret, en la mesura que s’interessaven sobretot pel
problema de la convivència.  Il·lustració grega
Principals
sofistes
1a ÈPOCA
2a ÈPOCA
•Són anteriors a les Guerres del Peloponés.
•Fonamenten racionalment la societat. La llei és
convencional (nomos), però és necessari basar-la en la
naturalesa humana.
•Protàgores i Gòrgies.
•Posteriors a les Guerres del Peloponés.
•Es sustenten en el poder. Degeneració del moviment.
•Cal.liclés i Trasímac.

18. Protàgores
de Abdera
(481 – 411 a C.)
Gòrgies
De Leontini
(483 – 375 a C.)
•No existeix cap veritat absoluta, tota opinió és vertadera.
•antrophon metron: L’home, mesura de totes les coses.
Subjectivisme.
•“L’home és la mesura de totes les coses, de les que són, en tant que
són, i de les que no són, en tant que no són.”
•No existeix norma fixa de conducta. El vertader savi és el que
adequa el seu comportament a las circumstàncies.
•Escepticisme radical, vinculat al logos jurídic.
•“No existeix cap realitat, si existís no podríem conèixer-la, i si la
coneixéssim no podríem comunicar-la.”

19. TEXTS

20. 21
La polèmica "nomos-físis“
La justícia consisteix a no transgredir les lleis de la ciutat d'on hom és ciutadà. Un home,
per tant, pot emprar la justícia avantatjosament, si davant de testimonis té en compte les
lleis i si, quan està sol, sense testimonis, té en compte els preceptes de la naturalesa.
Efectivament, els preceptes de les lleis són artificials, però els de la naturalesa són
necessaris. Els preceptes de les lleis són convencionals i no naturals, els de la naturalesa,
en canvi, són naturals i no convencionals. Un home que infringeix les lleis, mentre no és
descobert pels qui les han fixades, queda lliure d'oprobi i de càstig. En canvi, si algú
violenta, més allà d'on és possible, un dels preceptes fixats per la naturalesa, per bé que
s'amagui de tothom, el mal no serà menor, ni tampoc serà major per bé que el vegi
tothom. Això és degut al fet que l'home no és perjudicat per l'opinió de les persones, sinó
per la veritat. Precisament la nostra indagació es basa en el fet que la majoria d'accions
justes d'acord amb la llei convencional estan en guerra oberta contra la natura.

21. 22
La polèmica "nomos-físis“
Car ha estat legislat, pel que fa als ulls, què cal que mirin i què no, pel que fa a l'oïda, què
cal que escolti i què no, pel que fa a la llengua, què cal que digui i què no, pel que fa a les
mans, què cal que facin i què no, i pel que fa als peus, cap on cal que vagin i cap on no, pel
que fa a la intel·ligència, quines coses ha de desitjar i quines no. Ara bé, les prohibicions
que les lleis convencionals imposen als homes ni són més valuoses ni més adequades a la
naturalesa que allò que pretenen, Efectivament, la vida i la mort pertanyen a la naturalesa,
i, per als homes, la vida deriva d'allò que els és avantatjós; la mort, en canvi, d'allò que els
és desavantatjós. I allò que és avantatjós per a les lleis convencionals és un obstacle per a
la naturalesa, mentre que allò que la naturalesa permet és lliure.
ANTIFONT EL SOFISTA: Papir d'Oxirrinc XI, n.c 1364, fr 87 a Diels-Kranz.

22. ◦ Perfecció per a la ciutat és el valor dels seus habitants , per a un cos la bellesa ,
per a una ànima la saviesa , per a una acció la virtut , per a un pensament la
veritat . La qualitats contràries a aquestes impliquen imperfecció . En un home ,
en una dona , en un pensament , en una acció , en una ciutat , cal honrar amb
lloances el que sigui digne de lloança i cobrir de censura que sigui censurable .
Doncs tan erroni i inexacte és censurar el que ha de ser lloat com lloar el que ha
de ser censurat . I és obligació d'un mateix home proclamar la veritat i refutar els
que censuren Helena , dona sobre la qual ha arribat a ser concorde i unànime
l'opinió de la tradició poètica i el significat del seu nom , que porta amb si el
record d'esdeveniments infortunats .
Jo vull , raonant amb lògica sobre la pejorativa tradició a ella referent, alliberar-la
de tota acusació i fer cessar la ignorància , demostrant que els seus acusadors
estan equivocats i descobrir la veritat .
( ... ) Va fer el que va fer ja per decisió de la Fortuna , mandat dels déus o designi
de la Destinació , ja raptada violentament , ja convençuda amb paraules .
( ... ) Si va ser convençuda i enganyada amb el seu esperit per la paraula , no és
difícil en aquest cas defensar-la i alliberar-la de tota acusació .
La paraula és un poderós sobirà , que amb un petitíssim i molt invisible cos
realitza empreses absolutament divines . En efecte , pot eliminar la por , suprimir
la tristesa , infondre l'alegria , augmentar la compassió . Vaig a demostrar que
això és així , doncs cal posar-ho de manifest davant l'opinió dels que m'escolten .
Elogi a
Helena
Gòrgies

23. Jo considero i defineixo tota poesia com a paraula amb metro . Aquesta
infon en els oients una esgarrifança prenyat de temor , una compassió
plena de llàgrimes i una enyorança propera al dolor , de manera que l'ànima
experimenta mitjançant la paraula una passió pròpia amb motiu de la
felicitat i l'adversitat en assumptes i persones alienes .
I ara vaig a passar a un altre argument . Les suggestions inspirades
mitjançant la paraula produeixen el plaer i aparten el dolor . La força de la
suggestió ensenyorint-se de l'opinió de l'ànima , la domina, la convenç i la
transforma com per una fascinació
( ... ) I la mateixa proporció hi ha entre el poder de la paraula respecte a la
disposició de l'ànima que entre el poder dels medicaments amb relació a
l'estat del cos . Així com uns medicaments expulsen del cos uns humors i
altres a altres diferents , i uns eliminen la malaltia i altres la vida , així també
unes paraules produeixen plaer , altres por , altres infonen en els oients
coratge , altres mitjançant una maligna persuasió enverinen i enganyen
l'ànima .
Així , doncs , he demostrat que si va ser convençuda amb la paraula , no va
ser culpable sinó que va tenir mala sort .
Gòrgies: Elogi a Helena
Elogi a
Helena
Gòrgies

24. Cal.liclés i
Trasímac
•Oposició radical: physis – nomos.
La naturalesa (physis) crea la desigualtat entre els homes, i,
en ella, triomfen els més forts.
La llei (nomos) intenta igualar la condició humana natural,
afavorint els més febles.
•És necessari acostar la vida social a la vida natural i per això és
necessari estudiar les normes naturals que afecten la vida
humana. Infants i animals seran objecte d’estudi de la vida social,
per tal de poder traslladar les conclusions.
•. Les normes naturals són:
Principi del plaer (observació del comportament dels
infants).
Principi de força, basat en l’estudi sobre animals que es
regeixen per la llei del més fort.
•Doble moral. No hi ha cap força moral que obligui a acatar de
forma invariable el nomos.

25. L´origen de les lleis i de la societat
• Cal·lícles-(...) Per això, d'acord amb la llei es diu que és injust i vergonyós
tractar de posseir més que la majoria i a això anomenen cometre injustícia.
Però, segons jo crec, la naturalesa mateixa demostra que és just que el fort
tingui més que el feble i el poderós més que el que no ho és. I ho demostra
que és així a tot arreu, tant en els animals com en totes les ciutats i races
humanes, el fet que d'aquesta manera es jutja el just: que el fort domini el
feble i posseeixi més. (...)
• Sens dubte, no d'acord amb aquesta llei que nosaltres establim, per la qual
modelem als millors i més forts de nosaltres, prenent des de petits, com a
lleons, i per mitjà d'encants i encanteris els esclavitzem, dient-los que cal
posseir el mateix que els altres i que això és el bell i el just.
• Però jo crec que si arribés a haver-hi un home amb índole apropiada,
sacsejaria, trencaria i esquivaria tot això, i trepitjant els nostres escrits,
enganys, encanteris i totes les lleis contràries a la natura, es revoltaria i es
mostraria amo d'aquest nostre esclau i llavors ressorgiria la justícia de la
natura.
• Plató, Gòrgies, 483c-484a

26. Esquema argumental
• Llei (nomos)
• Domini de la igualtat (que tothom
tingui el mateix )
• S´educa per a acceptar aquesta
situació (des de petits se´ls
ensinistra com als cadells de lleó
perquè renunciïn a la seva
veritable naturalesa: han nascut
per dominar)
• Naturalesa (physis)
• Domini de la desigualtat (que els
forts posseeixin més que els
dèbils )
• Argument empíric:
1. Això passa en la naturalesa
2. Això passa en la resta de
societats
• Solució:
• Queda justificada qualsevol acció contra una
situació injusta que cal canviar.
• Es reclama l´aparició d´un líder que retorni la
societat al seu ordre natural.