Els sofistes i la moral.

1. Unitat 3: Què podem fer?
(moral sofística 1)
La virtut.

2. Qüestions:

3. La virtut sofística
• Amb el nom de sofística, recordem, coneixem un
corrent ideològic que assumí el protagonisme
intel·lectual en la segona meitat del segle Vè a.C.,
coincidint amb l´aparició de la democràcia a Atenes
(època coneguda amb el nom d´era de Pericles).
• Amb la democràcia, el poder, l´autoritat ja no
estava legitimada per la força o pels drets de sang (la
pertinença a una nissaga aristocràtica), sinó pel
domini de l´art de la paraula, la retòrica. L
´individu eloqüent, qui demostrava habilitat en l´ús
del discurs sovint era un ciutadà poderós, en un
món on l´autoritat la decidien les reunions i les
assemblees de ciutadans.

4. La virtut sofística
• També la retòrica, a més de l´àmbit polític, era
molt útil en l´àmbit jurídic. A l´Atenes
democràtica, cada ciutadà havia de portar
personalment el seu cas, ja fent el paper d
´acusador o d´acusat.
• Els jurats, d´altra banda, eren escollits per
sorteig per aconseguir la generalització de la
responsabilitat i l´experiència jurídica.
• Aquest context polític afavorí l´aparició d´uns
professionals de la retòrica, els sofistes, que a
canvi de diners, ensenyaven a conèixer les
tècniques d´elaboració del discurs persuasiu.

5. La virtut sofística
• La sofística va estar lligada a la idea d´educació (paideia). Els
sofistes s´autodefinien com a mestres de virtut (areté). La
virtut per als grecs significava excel·lència. L´home virtuós
era l´home excel·lent, el que sobresortia, el que destacava per
sobre de la resta d´individus.
• Si bé un dels fonaments de la democràcia era la igualtat
(isonomia), és a dir, el dret de tots els ciutadans a participar
en la vida pública, per altra banda aquesta concepció de la
virtut com a excel·lència impedia que la democràcia atenesa
fos un règim totalment igualitarista.
• Si bé, en un principi, s´acceptava que tothom disposava de
prou capacitat per dedicar-se a la política, aquesta visió
aristocràtica de la virtut (aristos vol dir el millor en grec)
fomentava una concepció competitiva de la vida i donava
molta importància a l´èxit i triomf personal: els homes
virtuosos eren els que aconseguien el poder, els que
aconseguien la victòria en unes eleccions democràtiques.

6. • Protàgores fou el gran ideòleg
La virtut sofística de la democràcia atenenca.
• Una educació tan mediatitzada • Considerava que així com les
per uns valors com l´èxit i la habilitats tècniques estaven molt
victòria fou objecte d´atac per desigualment repartides, del
part de Sòcrates, Plató i sentit de la moral i del civisme
Aristòtil, que aportaven com a tothom participava en les
alternativa una nova educació mateixes condicions
fonamentada en valors no (isonomia).
competitius.
• Per defensar aquest principi
• Foren aquests tres filòsofs el que utilitzà una versió molt
donaren una significació particular del mite de
negativa al terme sofista: Prometeu.
artistes de l´engany, immorals,
meuques intel·lectuals,
xerraires, corruptors de la • A diferència del seu empirisme
joventut... radical en matèria
epistemològica, optà per l
´innatisme en moral: el
sentiment moral és congènit en
els homes (és una donació
divina).

7. • Mite de Prometeu (versió de
Protàgores)
• El déus crearen els animals i els éssers
humans en l´origen del temps i
encarregaren als germans Prometeu i
Epimeteu, dos titans, que dotessin a
aquestes criatures de les facultats
necessàries perquè poguessin
sobreviure.
• Epimeteu adjudicà als animals de
millors condicions que els humans per
sobreviure en una naturalesa hostil.
• Prometeu, adonant-se de la situació
precària de la humanitat, oferí per
compensar la seva inferioritat física el
foc juntament amb les habilitats
tècniques.
• Finalment fou el propi Zeus, el cap de
tots els déus, considerant insuficient
encara l´acció de Prometeu, repartí de
forma igualitària entre els humans el
sentit moral i l´afany de justícia.

8. Tesis democràtiques
• La virtut política és la capacitat de participar en els assumptes de
la vida pública i de jutjar en ells el que és just i el que és injust. I això
és una capacitat de la que ningú està exempt.
• A cap individu se li pot fer responsable de la seva manca d´habilitat
en un determinat art, tècnica o professió, mentre que se li pot
retreure en canvi si no actua justament. Per tant, tothom està
capacitat per discutir les qüestions referents al govern.
• Cadascú posseeix en el seu interior uns talents peculiars; però “en el
que respecta als assumptes de l´Estat, tots poden arribar a saber
com actuar en ells amb el més gran poder, mitjançant l´acció i la
paraula”. (Protàgores, 319 a)

9. L´origen de les normes morals
• Els sofistes estaven més preocupats per la
realitat humana que no pas per la realitat física.
Amb la sofística l´ètica i la política seran el
centre d´atenció de la seva reflexió.
• De les problemàtiques que més interès
suscitaren als sofistes caldria destacar les de l
´origen de la societat, de les lleis
humanes i de les normes morals.

10. • Giges, un pastor que servia al rei de
Lídia, va trobar en una cova un anell d
´or i se´l posà. Un dia, mentre es feia
la reunió mensual de pastors per El mite de Giges
preparar la notificació al rei de l´estat
dels ramats, Giges, fent girar l´anell, En un passatge del diàleg
el va deixar encarat per atzar amb el La República Plató fa
gravat cap a ell. En aquell moment s
´adonà que els seus companys parlaven intervenir a Glaucó, el seu
com si ell no fos a la reunió; s´havia germà, defensant la idea
tornat invisible. Comprovada l segons la qual “els justos no
´eficiència d´aquell anell, s´oferí per són justos voluntàriament
ser un dels missatgers enviats a parlar
per informar el rei. Un cop a palau, sinó per la impossibilitat de
utilitzant el poder de l´anell, accedí a cometre injustícies”.
les habitacions de la reina i la seduí: Per defensar aquesta tesi fa
amb l´ajuda d´ella enganyà al rei, l ús d´un mite, el mite de
´assassinà i li usurpà la corona.
Giges.
• Plató, La república , II, 395b-360a

11. Conclusions:
• Amb aquest mite Glaucó pretén refutar la possibilitat d
´actuar segons una moral autònoma, és a dir, la realització
dels actes morals es fan per respecte a unes normes
provinents de la pròpia consciència moral.
• Si existeix la moral, aquesta només pot ser heterònoma, és a
dir, la realització dels actes morals respon a una necessitat de
complir unes normes que una instància externa a la pròpia
consciència m´obliga a complir.
• Aquesta instància externa pot ser la societat en general, la
família, l´escola, el grup d´amics, la comunitat religiosa.
• En aquest tipus de moral s´actua moralment únicament per
por al càstig, per por a una sanció externa.
• Això vol dir que quan la instància sancionadora no pugui
actuar, l´individu queda alliberat completament per actuar
amb total impunitat sense cap problema de consciència.