1. Plató 1. El problema de la realitat: Teoria de les idees

2. Metafísica: Què és la realitat? Ontologia: Quins elements componen la realitat i quines característiques tenen? Hi ha dues classes de realitat: la visible i la invisible. En una s’hi troben les coses, en l’altra, les Idees.

3. Dualisme metafísic El món sensible La realitat que ens ofereixen els sentits L’autèntica realitat només coneguda per la raó El món intel·ligible

4. Dualisme ontològic El món sensible El món intel·ligible COSES IDEES

5. Món sensible Coses: - múltiples - diferents entre si - subjectes a corrupció i generació - materials - canviants Còpia o imitació de les Idees: posseeixen menys realitat Món intel·ligible Idees: Cada una és: - única - universal - eterna - immaterial - immutable Són la realitat en el seu sentit ple. Tenen les característiques que Heràclit atribuïa a la realitat Tenen les característiques que Parmènides atribuïa a l’Ésser

6. QUINA RELACIÓ S’ESTABLEIX ENTRE ELS DOS TIPUS DE REALITATS? Dependència ontològica Dependència gnoseològica Les Idees són la causa de les coses, ja que aquestes “són” en la mesura que “intenten imitar ” les Idees i en participen Les Idees possibiliten els nostres judicis (coneixement) de les coses sensibles. Són fonament de tots els judicis que formulem sobre les coses

7. IDEALISME PLATÒNIC VALORACIÓ ONTOLÒGICA DELS DOS TIPUS DE REALITATS L’autèntica realitat són les Idees per sobre del món sensible de les coses. Només el món intel·ligible, etern i immutable, constituït per les Idees, que són les essències, és plenament real. El món sensible, format per les coses que són meres aparences, “és” només en la mesura que imita aquell o en participa.

8. COSMOGONIA PLATÒNICA En un principi només existeix el Caos: matèria caòtica en incessant moviment. És eterna i indeterminada. El Demiürg és el principi ordenador de la matèria: pren com a model les Idees (essències) comença a plasmar-les en la matèria i aleshores sorgeixen cada una de les coses.

9. Aquesta cosmologia no és mecanicista, sinó que es produeix seguint una determinada finalitat ( telos) , és un model teleològic que fa que tot el que succeeix ho faci d’acord amb un fi determinat. El Demiürg es fixa en la Idea suprema del Bé i intenta modelar-lo i fer-lo el més bell i perfecte possible. Però com que el món sensible té una composició material, la seva tendència natural al desordre provoca un procés de canvi i degradació que genera la imperfecció i, per extensió, el mal. Per això el Cosmos no és totalment perfecte.

10. 2. EL PROBLEMA DEL CONEIXEMENT: TEORIA DE LA REMINISCÈNCIA

11. ENFRONT DEL RELATIVISME les idees com a veritat única ENFRONT DE L’ESCEPTICISME És possible conèixer-les amb certesa perquè conèixer és recordar

12. Món Intel·ligible Ànima Món sensible

13. Plató es deixa influenciar pel mètode dialèctic de Sòcrates: la inducció maièutica. Tot individu pot “recordar”, si pensa correctament, allò que hi ha present en la seva ànima (coneixement) però que apareix com oblidat. El filòsof pot, a través de la seva raó, accedir a l’autèntic coneixement, fer emergir el record d’aquelles Idees que estan com adormides en la seva ànima.

14. GRAUS DEL CONEIXEMENT: SÍMIL DE LA LÍNIA L’accés al coneixement de les Idees és una tasca intel·lectual que requereix un gran esforç i entrenament. Plató elabora el símil de la línia per mostrar-nos els diferents graus del coneixement que podem adquirir. En correspondència amb el dualisme metafísic, trobem un dualisme gnoseològic i dos graus principals de coneixement diferents.

15. Dualisme gnoseològic Sentits Raó Món sensible Món intel·ligible Només en podem tenir una opinió En podem tenir Saber o ciència

16. Graus del coneixement Graus del ser Art Literatura Conjectura Figuració ( eikasia ) Imatges (ombres i figures) Opinió ( doxa ) Sentits Física Hipotetico-deductiu Creença raonable ( pistis ) Coses (animals, plantes i coses fabricades) Món visible Matemàtiques Geometria Axiomatico-deductiu Pensament ( diànoia ) (coneixement demostratiu) Entitats matemàtiques (nombres, figures geomètri-ques...) Ciència ( episteme ) Raó Filosofia Dialèctica Intel·ligència ( noesi ) (coneixement dialèctic) Idees (el Bé, la Bellesa...) Món intel·ligible Disciplina Mètode Grau de coneixement Objecte d’estudi