Pl

PROJECTE LINGÜÍSTIC
Escola Eiximenis
Girona
21 de març de 2011

ESCOLA EIXIMENIS PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE
1
ÍNDEX
0. Introducció.................................................................................................................2
0.1 Presentació del document .................................................................................. 2
1. Context sociolingüístic..............................................................................................2
1.1. Alumnat..............................................................................................................2
1.2. El centre i l’entorn.............................................................................................2
2. La llengua catalana, llengua vehicular i d’aprenentatge........................................... 3
2.1. La llengua, vehicle de comunicació i de convivència. .................................... 3
2. 2. L’aprenentatge/ensenyament de la llengua catalana.................................... 4
2.3. El català, llengua vertebradora d’un projecte plurilingüe............................6
3. La llengua castellana .................................................................................................7
4. Altres llengües...........................................................................................................8
4.1. Llengües estrangeres, anglès i francès.............................................................8
4.2. Llengües complementàries procedents de la nova immigració...................10
5. Organització i gestió................................................................................................10
5.1. Llengua del centre ...........................................................................................10
5.2. Plurilingüisme al centre educatiu .................................................................12
5.3. Alumnat nouvingut........................................................................................122
5.4. Organització dels recursos humans...............................................................12
5.5. Organització de la programació curricular..................................................12
5.6. Distribució horària de les llengües.................................................................13
5.7. Biblioteca escolar.............................................................................................13
5.8. Projecció del centre .........................................................................................15
6. Concreció operativa del Projecte (Pla Anual).........................................................16

2
0. Introducció
0.1 Presentació del document
Aquest document de projecte lingüístic parteix d’un document anterior
elaborat al curs 2007- 08. La implantació dels currículums de la LOE i els
canvis soferts a la societat i en el sistema educatiu fan necessària una nova
revisió i una adaptació a la nova realitat.
El marc legal del PLC el constitueixen els diversos decrets que ordenen el
sistema educatiu (Decret 181/2008-09 de 9 de setembre, pel qual s’estableix
l’ordenació curricular d’educació infantil i primària) així com la Llei de Política
Lingüística de l’any 1998 i les instruccions per organització de Centres de
principi de curs.
1. Context sociolingüístic
Ens definim com una escola pública, catalana, oberta al món, d’innovació
educativa i de compromís social.
1.1. Alumnat
El nivell socioeconòmic de les famílies que integren l’escola és mitjà i,
majoritàriament, són famílies catalanes. Des del curs 2000 l’escola ha rebut
alumnes extracomunitaris, reflex de la nova immigració. El nombre de famílies
immigrades va en augment i algunes d’elles estan poc arrelades i presenten
necessitats socioeconòmiqes, factors que poden arribar a ser determinants en
l’aprenentatge.
1.2. El centre i l’entorn
L’escola Eiximenis està situada al centre de la ciutat de Girona, concretament
en el carrer Eiximenis núm. 7, al barri del Mercadal. Va ser inaugurada el 31
d’agost de 1908. És l’escola pública més antiga de la ciutat de Girona.
Es tracta d’una escola d’una línia, de P3 fins a 6è de primària, amb aules de 25
alumnes (en alguns cursos són 26). El curs 2010 - 2011 aplega un total de 228
alumnes.
El curs 1999-2000 l’escola fou classificada com a Centre Experimental de
Règim Ordinari (CERO), per un període de cinc anys . Des del curs 2000-2001
i fins el curs 2007-2008 l’escola va participar en el Pla Estratègic “El valor de la
diversitat” i en el Projecte d’Innovació Educativa “Educació per a la ciutadania”
que convoca el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.
L’escola va participar en un Projecte europeu Comenius en el període 2002-
2005. El projecte duia per títol Against Racism, Intolerance and Violence
“A.R.I.V”, juntament amb cinc escoles europees d’Itàlia, de Txèquia, de
Polònia, de Lituània i d’Àustria.

3
Actualment l’escola compta amb tres Programes Pedagògics propis que són:
Programa Pedagògic d’Educació Democràtica (de tota la comunitat educativa).
Premi Conviure a Catalunya.
Programa Pedagògic de Ciències Naturals (de P3 a 6è).
Programa Pedagògic d’Arquitectura i Entorn (de P3 a 6è).
Des del curs 2010-2011 participa en un Pla Experimental de Llengües
Estrangeres (PELE) d’aprenentatge de la llengua anglesa a l’educació infantil i
a primària.
L’AMPA de l’escola s’ha autodefinit com una associació oberta, voluntària,
democràtica i de participació. Col·labora i participa estretament amb la direcció
del centre i l’equip docent, amb la finalitat de millorar l’educació dels seus
fills/es.
2. La llengua catalana, llengua vehicular i
d’aprenentatge.
2.1. La llengua, vehicle de comunicació i de convivència.
L’alumnat
La llengua d’ús i comunicació de l’alumnat en totes les relacions interpersonals
i amb els docents i resta de personal de l’escola és el català. I també en totes
les activitats programades pel centre.
Els nens i nenes de nova incorporació al centre necessiten un temps per assolir
un nivell de comprensió i ús de la llengua catalana. Quan la seva llengua
materna és el castellà o qualsevol altra llengua, es comuniquen, puntualment,
en aquesta llengua.
Personal docent
La llengua d’us i comunicació entre el personal docent i els alumnes és el
català.
El professorat del centre està capacitat per impartir l’ensenyament en català i
castellà. Els especialistes de llengua estrangera ho estan en anglès i/o francès.
Pot donar-se el cas que alguns docents tinguin coneixements d’altres llengües.
A l’aula
Totes les àrees s’imparteixen en català, excepte les de llengua estrangera i
llengua castellana que s’imparteixen en la llengua corresponent.

4
Al pati
En les situacions de joc els alumnes tendeixen a parlar en la seva llengua
materna: el català i puntualment en castellà, tant l’alumnat que té el castellà
com a llengua materna com l’alumnat catalanoparlant.
El personal de serveis i menjador
El català és la llengua que utilitza l’escola per a dirigir-se al personal de
serveis.
Les cuineres, els monitors de menjador, l’administrativa i el conserge parlen
en català. Per aquesta raó la dinàmica lingüística que s’estableix a l’escola és
en llengua catalana.
Famílies
El nivell de comprensió i expressió de la llengua catalana per la gran majoria
de pares i mares és alt.
La comunicació escrita entre les famílies i l’escola (informes, notes a l’agenda,
notificacions...) es fa en català.
Quan per part de les famílies hi ha desconeixement del català i també del
castellà, caldria comptar amb la figura d’un mediador/a que facilités el diàleg i
el traspàs d’informació.
2. 2. L’aprenentatge/ensenyament de la llengua catalana
Amb la implantació de la LOE, el centre es va plantejar la necessitat d’adequar
les programacions de llengua a la nova llei. Per aquest fet, durant els cursos
2007- 2008 i 2008 - 2009, es va elaborar el projecte curricular de llengua
catalana. En aquest moment falta consensuar els criteris d’avaluació.
Llengua oral
El centre prioritza el treball de la llengua oral en tots els seus registres. Per al
centre el paper de la llengua oral és fonamental: cal aprendre a parlar, escoltar,
exposar i dialogar per aprendre. Un bon domini de l’expressió és bàsic per ser
ciutadans i ciutadanes ben preparats per saber expressar de forma raonada i
coherent les seves opinions.
Es treballa habitualment la llengua oral en tots els cicles i es treballen les
diverses modalitats de textos orals (entrevista, conversa, dramatització,
argumentació,...) tant a l’àrea de llengua com a la resta d’àrees.
Com a treball de llengua oral fem: debats, assemblees de classe, explicació de
contes, memorització de textos, cantarelles, cançons, poemes, ... adequats a
cada nivell.
S’hauran d’establir pautes d’avaluació i valoració.

5
Llengua escrita
L’ensenyament de la llengua escrita té com a objectiu aconseguir, al final de
l’ensenyament obligatori, formar lectors i escriptors competents. Per aconseguir
aquest objectiu s’apliquen les orientacions que dóna el currículum i es
planifiquen activitats de lectura i escriptura que tinguin en compte les
necessitats comunicatives i acadèmiques que té l’alumnat en els diversos
nivells.
Se segueix l’enfocament metodològic que dóna el currículum. Hi ha un
plantejament global sobre l’ensenyament de la lectura i l’escriptura que té en
compte que és un procés complex que cal abordar des de totes les àrees del
currículum. Les activitats que es proposen de lectura i escriptura tenen uns
objectius clars que es comparteixen amb l’alumnat i s’estableixen mecanismes
de revisió per millorar cadascuna de les dues habilitats. Las activitats estan
seqüenciades en funció del procés d’ensenyament – aprenentatge.
Per fer això, el centre va elaborar durant els cursos 2007-2008 i 2008-2009 el
Projecte Curricular de llengua catalana, estructurat en competències, cicles i
cursos i on s’especifiquen tant els objectius i continguts com la metodologia.
El que constatem és que l’alumnat que no té el català com a llengua materna, o
bé té una llengua materna poc propera, té més dificultats d’aprenentatge.
Relació llengua oral i llengua escrita
Hi ha un plantejament integrat de les quatre habilitats (parlar i conversar,
escoltar i comprendre, llegir i escriure). Aquest plantejament és compartit per
tot el professorat. Es planifiquen activitats des de totes les àrees en que la
interrelació de les habilitats hi és present. El professorat coincideix en que les
activitats que tenen aquest plantejament permeten processar la informació i
comunicar-la d’una manera més eficaç. La llengua oral s’utilitza com a suport
per analitzar, reflexionar i millorar la llengua escrita i a l’inversa. Es fan activitats
en que la relació de la llengua oral i llengua escrita és inherent: lectura
expressiva, teatre, exposició de treballs...
Hi ha una gradació pel que fa a la dificultat de les activitats.
La llengua en les diverses àrees
L’aprenentatge de la llengua és responsabilitat del professorat de totes les
àrees, el conjunt del claustre n’és conscient i actua en conseqüència. Per tal
que l’alumnat assoleixi el nivell d’expressió i comprensió en català concretats
en el Projecte Lingüístic de Centre, l’equip docent aplica metodologies que
estimulen l’expressió oral i escrita amb suports didàctics en català, tenint en
compte que això inclou aspectes que es relacionen amb els materials didàctics
i l’avaluació.
Per tant, l’equip docent té en compte criteris de correcció lingüística, expressió
oral i escrita i riquesa de vocabulari en totes les àrees.

6
Continuïtat i coherència entre cicles i nivells
El centre disposa de documents que concreten aspectes metodològics i
organitzatius (PEC, 08-09). Aquests documents s’han elaborat amb la
participació del claustre i el professorat els aplica.
Es fa el traspàs d’una promoció d’alumnes quan hi ha un canvi d’ensenyant, un
canvi d’etapa i/o un canvi de cicle. Hi ha coordinació amb el centre de
secundària que rep als alumnes del nostre centre.
Les reunions de coordinació i de cicle estan planificades d’una manera
sistemàtica.
Acollida d’alumnat nouvingut i ensenyament inicial de la llengua vehicular
En l’actualitat el centre encara no ha implementat un Pla d’Acollida (entès com
el conjunt d’actuacions i mesures organitzatives i curriculars que un centre posa
en marxa per tal de facilitar la incorporació de l’alumnat nouvingut), tot i que
s’apliquen alguns protocols (explícits o implícits) en relació amb l’acollida inicial
de l’alumnat que s’incorpora al centre.
No s’ha implementat el Pla d’Acollida degut a que l’ arribada d’alumnes
nouvinguts en el centre no és massiva (tot i que en algun curs el nombre
d’alumnat nouvingut és significatiu). En aquest cas el centre s’organitza de
manera que aquests alumnes rebin el suport adient.
Cal estar molt atents durant l’etapa d’educació infantil per poder fer diagnòstic
de les dificultats lingüístiques i donar resposta adoptant les mesures
necessàries.
Com que no hi ha aula d’acollida, l’alumnat nouvingut segueix el currículum de
llengua com la resta d’alumnes.
Quan sigui necessari s’elaborarà un Pla Individualitzat (PI).
2.3. El català, llengua vertebradora d’un projecte plurilingüe
Informació multimèdia
El centre ha aplicat de manera continuada un criteri de desenvolupament del
programari i dels suports digitals basat en la priorització de la llengua vehicular
i, en conseqüència, hi està adaptant les eines digitals amb què treballa.
Tot i que, des de fa temps l’escola compta amb aula d’informàtica i ordinadors a
les aules, durant els cursos 2008-2009, 2009-10 i 2010-2011 s’ha anat dotant
les classes amb material multimèdia (projectors i PDI).
Durant el curs 2009 - 2010 el claustre de mestres va rebre formació sobre
coneixement i aplicació TIC TAC a l’aula.

7
Diversitat lingüística del centre i de la societat en el currículum
De vegades, a l’alumnat que té com a llengua familiar una llengua diferent al
català o al castellà se’l fa protagonista en una activitat de desenvolupament del
currículum. D’aquesta manera es valora el seu bagatge cultural i lingüístic.
També es demana a les famílies que participin explicant contes, experiències,
vivències,... Es tracta d’activitats consensuades dintre del cicle.
3. La llengua castellana
L’aprenentatge/ensenyament de la llengua castellana
Introducció de la llengua castellana.
El centre, atesa la composició sociolingüística de l’alumnat i la participació o no
en un programa d’immersió, assegura una distribució coherent i progressiva del
currículum de llengua castellana al llarg de l’etapa i estableix criteris que
permetin reforçar, i no repetir, els continguts comuns que s’han programat en el
currículum de llengua catalana.
Es té en compte la realitat sociolingüística de l’alumnat. Es procura que hi hagi
una continuïtat i coherència metodològica entre el que es fa en català i el que
es fa en castellà: es té clar que l’objectiu final és que l’alumnat tingui el mateix
nivell de competència en llengua castellana que en llengua catalana.
Llengua oral i Llengua escrita
El centre té present que l’enfocament emprat en l’aprenentatge i ús de la
llengua castellana inclogui activitats perquè l’alumnat adquireixi habilitats
lingüístiques, amb especial èmfasi en la competència oral en els primers
cursos. Es treballa bàsicament la variant estàndard del castellà.
Es treballa habitualment la llengua oral en tots els cicles així com les diverses
modalitats de textos orals (entrevista, conversa, dramatització,
argumentació...). Hi ha una consideració específica de les variants de la llengua
castellana i es treballen els diversos registres de la llengua.
L’ensenyament de la llengua escrita té com a objectiu aconseguir al final de
l’ensenyament obligatori formar lectors i escriptors competents. Per aconseguir
aquest objectiu s’apliquen les orientacions del currículum i es planifiquen
activitats de lectura i escriptura que tenen en compte les necessitats
comunicatives i acadèmiques que té l’alumnat en els diversos nivells. Aquest
ensenyament es fa coordinadament amb l’assignatura de llengua catalana per
tal d’aprofitar-ne les transferències.
Se segueix l’enfocament metodològic que dóna el currículum. Hi ha un
plantejament global sobre l’ensenyament de la lectura i l’escriptura. Les
activitats que es proposen de lectura i escriptura tenen uns objectius clars que
es comparteixen amb l’alumnat i s’estableixen mecanismes de revisió per
millorar cadascuna de les dues habilitats. Les activitats estan seqüenciades en
funció del procés d’ensenyament.

8
Activitats d’ús
El centre utilitza els recursos TIC i audiovisuals en l’aprenentatge de la llengua
castellana i altres àrees.
El centre preveu, puntualment i per cicles, activitats d’ús de la llengua
castellana per reforçar-ne el procés d’ensenyament/aprenentatge
Alumnat nouvingut
En aquest moment a l’escola no hi ha aula d’acollida ni tampoc Pla d’Acollida i
l’alumnat nouvingut segueix el currículum de llengua castellana com la resta
d’alumnes.
En el cas que es detectin dificultats es tindrà en compte en el seu Pla
Individualitzat (PI).
4. Altres llengües
4.1. Llengües estrangeres, anglès i francès
L’alumnat, en acabar l’etapa de primària, coneix dues llengües estrangeres.
Una primera llengua, l’anglès, que s’inicia a P4 i s’imparteix fins a 6è i de la
que es té un coneixement oral i escrit (segons el currículum). Una segona
llengua estrangera, el francès, que s’inicia a 5è de Cicle Superior i de la que es
té un coneixement bàsicament oral, tot i que la proximitat lingüística amb la
llengua materna de la majoria de l’alumnat, permet introduir exercicis bàsics de
lecto - escriptura. Per impartir aquestes dues llengües el centre compta amb
un/a especialista de cada llengua. L’objectiu és que els alumnes esdevinguin
usuaris i aprenents capaços de comunicar-se i accedir al coneixement en un
entorn plurilingüe i pluricultural.
Estratègies generals per a l’assoliment de l’objectiu de l’etapa
Desplegament del currículum
El centre assegura una distribució coherent i progressiva del currículum al llarg
de l’etapa, segons el context sociolingüístic i el projecte educatiu propis, amb
un tractament cíclic dels conceptes, variant els contextos d’ús d’acord amb
l’etapa madurativa i les necessitats de l’alumnat. L’escola ofereix oportunitats
d’ús significatiu de la llengua estrangera dins i fora de l’aula com: teatre,
ambientació del passadissos, intercanvis amb escoles de parla anglesa i
francesa.
El professorat de llengües estrangeres dissenya situacions d’aprenentatge
globals en què l’ús motivat i reflexiu de les estratègies lingüístiques i
comunicatives donen resposta a les necessitats que té l’alumnat.
Es preveuen agrupaments de diversa tipologia (individual, parelles, grups) i es
fa una avaluació sobre el procés i el resultat final.

9
Metodologia
Es prioritza la comunicació en anglès i en francès durant totes les sessions de
classe. Per aconseguir-ho s’utilitzen el màxim de suports visuals i de
comunicació no verbal. L’anglès i el francès han de ser la llengua d’ús en tot el
procés d’ensenyament aprenentatge de les dues llengües. Tot i així, es pot fer
servir el català per qüestions afectives, de motivació, per precisar alguna cosa
en concret o en altres circumstàncies molt puntuals.
Exposició dels nostres alumnes al màxim d’“INPUTS” en llengua anglesa des
d’edats primerenques, iniciant aquest contacte amb la llengua anglesa d’una
forma natural a partir de contes, cançons, jocs, rutines, material TIC, material
online...
Inici de l’aprenentatge a partir dels coneixements previs dels alumnes,
centrant-nos en el que els resulta familiar i proper però també afavorint el seu
interès i imaginació (aprenentatge significatiu). Interrelació amb altres àrees
curriculars.
En llengua francesa s’inicia el coneixement del vocabulari bàsic i les
expressions més habituals a partir de la comprensió i expressió oral utilitzant
suports visuals, auditius i multimèdia.
Materials didàctics per a l’aprenentatge de la llengua estrangera
Ús de materials i d’ activitats d’aprenentatge molt diversos com llibres de text,
llibres de lectura, material multimèdia, quaderns d’activitats...per tal d’atendre la
diversitat tant pel que fa a les diferents maneres d’aprendre com als diferents
ritmes d’aprenentatge.
Aquesta diversitat de materials i d’activitats augmenta la motivació i l’interès
dels alumnes més avançats i facilita el progrés dels que hi troben més
dificultats. A part d’això també és molt important el fet d’oferir a cada alumne
l’oportunitat de desenvolupar la seva millor aptitud i ajudar-se entre ells.
Altres activitats:
- Una secció d’anglès a la revista de l’escola “L’Estornell”. Es diu Hello! i
consta de dues pàgines: una correspon a 3r i 4t ; l’altra a 5è i 6è.
- Una secció de francès que es diu Salut!. Consta d’una pàgina i la
confeccionen els alumnes de C. Superior.
- Assistència a obres de teatre en anglès a partir de 3r.
- Realització de petites representacions a partir del que s’ha treballat a
l’aula.
- Correspondència d’intercanvi amb escoles estrangeres que tenen
l’anglès o el francès com a primera o segona llengua d’aprenentatge.
- El curs 2009-10 es va crear el bloc de llengua anglesa.
Recursos tecnològics per a l’aprenentatge de la llengua estrangera
El centre assegura la presència dels recursos TIC, TAC i audiovisuals en
l’aprenentatge de la llengua estrangera com: canó de projecció, ordinadors,
pissarra digital,...

10
A la pàgina web de l’ escola hi ha l’enllaç per accedir al bloc d’anglès “Hello”.
S’utilitza el correu electrònic a més del correu ordinari, per comunicar-se amb
altres escoles.
Avançament de l’aprenentatge de la llengua estrangera
L’aprenentatge de la llengua anglesa està integrada en el currículum des de
P4. Aquesta pràctica dóna molt bon resultat que queda reflectit quan s’inicia
l’obligatorietat acadèmica d’aquesta llengua. És per això que el centre es va
plantejar la possibilitat de reforçar aquest aprenentatge tant a l’Educació
Infantil com a Primària a través d’un Pla Experimental de Llengües
Estrangeres per al curs 2010-2011.
Aprenentatge integrat de continguts i llengua estrangera
No s’opta de moment per impartir àrees no lingüístiques en llengua anglesa.
Projectes i programes plurilingües
S’ha concedit un Pla Experimental de Llengües Estrangeres d’anglès per al
curs 2010-2011 i per un període de 3 anys.
4.2. Llengües complementàries procedents de la nova immigració
El centre no s’ha plantejat oferir activitats extraescolars en llengües
complementàries.
5. Organització i gestió
5.1. Llengua del centre
El català és la llengua vehicular i d’aprenentatge de l’ensenyament i el centre
vetllarà perquè el seu ús sigui l’habitual en tots els àmbits.
Àmbit administratiu
 La Generalitat, les administracions i les altres corporacions públiques de
Catalunya, les institucions i les empreses que en depenen i els
concessionaris de llurs serveis han d’emprar el català en llurs actuacions
internes i en la relació entre ells. També l’han d’emprar normalment en les
comunicacions i en les notificacions adreçades a persones físiques o
jurídiques residents en l’àmbit lingüístic català, sens perjudici del dret dels
ciutadans o ciutadanes a rebre-les en castellà si ho demanen.
 Les actuacions administratives de règim interior dels centres com actes,
comunicats diversos, horaris, rètols indicatius de dependències, etc., es
redacten normalment en llengua catalana. El català serà emprat en totes
les actuacions administratives de tots els centres: arxius, ..... , informes
interns i comunicacions.
 Les actuacions administratives sol·licitades pel públic es faran en català,
exceptuant-ne els casos en els quals els usuaris les demanin en castellà
que es faran en català i castellà.

11
 Els avisos al públic que s’hagin d’inserir al tauler d’anuncis del Centre es
faran en llengua catalana.
 Es vetllarà per la utilització habitual d’un llenguatge no sexista i androcèntric
en les comunicacions internes i externes del Centre.
Àmbit de govern institucional
El català és el vehicle d’expressió habitual en les activitats docents i
administratives tant internes com externes, i en tots els actes i reunions de la
nostra comunitat educativa.
L’escola vetlla perquè totes aquelles activitats pedagògiques que es realitzin
fora del Centre es duguin a terme en llengua catalana.
L’escola afavoreix i potencia la seva participació en les activitats organitzades
per les entitats locals que tinguin com a objectiu fomentar l’ús de la llengua i la
integració a la cultura catalana.
Àmbit humà i de serveis
S’ha de dinamitzar l’ús oral del català entre l’alumnat i entre l’alumnat i el
professorat tant en les situacions més formals (classes, treballs,...) com en les
menys formals (festes celebrades en el Centre: Nadal, Carnestoltes,...),
converses als passadissos o al pati, sortides, etc.
Es demana a l’AMPA que a l’hora de contractar personal extraescolar i/o de
suport aquest tingui competència lingüística en la llengua vehicular que és el
català.
El Centre ha de tenir cura de la qualitat de la llengua vehicular i els mestres en
són un model d’ús i un referent clar i sòlid per a tota la comunitat educativa.
Àmbit pedagògic
Com a centre d’ensenyament primari el català és el vehicle d’expressió normal
en les nostres activitats docents i administratives, tant les internes com les
externes.
Les àrees s’imparteixen normalment en llengua catalana, excepte l’àrea de
castellà, i les àrees de llengües estrangeres.
L’ús vehicular de la llengua catalana està present en els recursos materials i
didàctics del Centre: llibres, jocs, programacions, material multimèdia,
cançons, poemes...
També està present en les activitats orals i escrites, en l’expressió dels
mestres, en el material didàctic, en els llibres de text i en les actuacions
d’avaluació.
Llengua de relació amb famílies
Tots els documents de relació amb la família: comunicacions, informes,
agenda, informacions diverses,... són en català.

12
Les entrevistes i les reunions de pares i mares són en català.
5.2. Plurilingüisme al centre educatiu
Actituds lingüístiques
A nivell de tutories, cal tenir en compte la diversitat lingüística i cultural de l’aula
per a organitzar activitats en les que poden participar els/les alumnes i les
famílies per donar a conèixer la seva cultura a la resta de l’alumnat.
Mediació lingüística (traducció i facilitació)
Es tenen en compte línies d’actuació que afavoreixen l’ús oral i escrit del català.
El centre ha regulat actuacions que dinamitzen l’ús del català. No cal, de
moment, articular una política de mediació lingüística.
5.3. Alumnat nouvingut
S’està elaborant el Pla d’Acollida per a l’alumnat nouvingut.
5.4. Organització dels recursos humans
El pla de formació de centre en temes lingüístics
Durant els cursos 2007-2008 i 2008-2009 es va realitzar en el Pla de Formació
de centre el Projecte Curricular. Per fer aquest projecte es va comptar amb
l’assessorament d’una professional de la Universitat de Girona.
5.5. Organització de la programació curricular
Coordinació cicles i nivells
Cal coordinar en els cicles l’aprenentatge de les llengües prenent com a
referent el Projecte Curricular de llengua, que és el que marca la línia general a
seguir.
Estructures lingüístiques comunes
El centre ha reflexionat sobre el tractament de les estructures lingüístiques
comunes. L’acord del tractament de llengües i de les estructures lingüístiques
comunes involucra tot el professorat de l’àrea de llengua, tot considerant els
principis bàsics de la seva metodologia: evitar repetició de continguts, evitar
l’anticipació d’aprenentatges i atendre l’especificitat dels continguts.
Projectes d’innovació
En el curs 2010-2011 s’ha concedit un PELE (Pla Experimental de Llengües
Estrangeres) que té com a objectiu millorar la comprensió i l’expressió oral dels
alumnes i, per tant, fer-los més competents en aquesta llengua estrangera.
També s’ha fet la sol·licitud d’un auxiliar de conversa que permetrà fer encara
una millor incidència en l’objectiu abans esmentat.

13
5.6. Distribució horària de les llengües
A l’Educació Infantil totes les àrees s’imparteixen en català excepte la llengua
estrangera a P4 i P5.
A l’educació primària totes les àrees s’imparteixen en català excepte el castellà
i les llengües estrangeres.
El nombre d’hores que es dediquen específicament a l’ensenyament -
aprenentatge d’una llengua ve determinat pel Departament d’ Educació i és el
que s’especifica a continuació:
C. Inicial C. Mitjà C. Superior
Llengua catalana 245h. 210h. 210h.
Llengua castellana 140h. 140h. 140h.
Llengua anglesa 105h. 175h. 175h.
Llengua francesa 70h.
Les estructures lingüístiques comunes es fan en llengua catalana i, par tant,
estan comptabilitzades dins d’aquesta àrea.
5.7. Biblioteca escolar
Objectius
La biblioteca del centre es proposa com a objectius:
1. Ser un centre de recursos, un espai d’aprenentatge i de suport al
desenvolupament de les àrees curriculars, on s’hi ha de trobar tot tipus
d’informació en diferents suports, que ha d’estar a l’abast de l’alumnat, del
professorat i de tota la comunitat educativa. .
2. Incentivar l’alumnat a la lectura: “llegir pel plaer de llegir”.
3. Incentivar l’alumnat a la creativitat en l’escriptura.
4. Aconseguir “bons lectors”: per a entretenir-se, per a gaudir, per a aprendre i
per a comunicar-se i relacionar-se amb els companys/es.
5. Aconseguir “bons escriptors”.
6. Aconseguir bons usuaris de biblioteca.
7. Habituar a l’alumnat a la utilització de la biblioteca per:
a. Gaudir
b. Cercar informació: aprendre a recollir-la, aprendre a utilitzar-la,
aprendre tècniques de treball,...

14
c. Adquirir hàbits (ordre, respecte, silenci, relació amb els
companys/es...).
8. Donar a l’alumnat la possibilitat de tenir accés a la biblioteca de l’escola.
També té com a objectiu que la composició del seu fons respongui al nivell
educatiu de l’alumnat del centre. Per tant cal actualitzar el fons i equilibrar els
materials d’imaginació i els de coneixements.
La dinamització de la biblioteca escolar comprèn la planificació i el
desenvolupament de diferents programes, propostes i activitats de foment de la
lectura i el pla de lectura de centre a través de la Comissió de Biblioteca.
Accés i ús de la informació
L’accés i ús de la informació o la competència informacional, té com a objectiu
la promoció d’activitats encaminades a l’adquisició de les habilitats i destreses
necessàries per ajudar l’alumnat a reconèixer quan la informació és necessària,
com localitzar-la, com avaluar-la i com comunicar-la de forma efectiva, amb
l’objectiu de transformar-la en coneixement personal.
Aquest plantejament implica el desenvolupament d’habilitats de pensament,
d’ús de tecnologies d’informació i d’ús de fonts d’informació general. El treball
de la competència informacional ha de ser assumit per tot el professorat en
col·laboració amb la biblioteca del centre, entesa com a espai transversal de
suport en el desenvolupament de les àrees curriculars.
Cal doncs que el centre elabori una planificació, recollint les activitats de cerca
i ús de la informació que es fan a les aules, als cicles i /o a la biblioteca.
Pla de lectura de centre
El Pla de Lectura de Centre (PLEC) és el conjunt d’objectius i metodologies per
promoure:
1. L’aprenentatge de la lectura, entès com una progressió ascendent en
l’adquisició de la comprensió lectora.
2. L’aprenentatge a través de la lectura, entès com la capacitat de cercar,
comprendre i assimilar textos amb una finalitat investigadora concreta.
3. El gust per llegir, entès com l’adquisició d’un hàbit basat en el gaudi.
4. La formació d’usuaris, entesa com l’adquisició de les eines, tècniques i
metodologies de les diferents formes d’accés tant a la lectura com a font
d’informació com a la lectura com a font de gaudi.
El centre ha de treballar en col·laboració activa amb les famílies (AMPA) i altres
institucions, com poden ser les biblioteques públiques i les administracions
(plans d’entorns, plans municipals...).
El PLEC ha de reconèixer la complexa situació sociolingüística de la societat
catalana, i vetllar perquè el català continuï essent la llengua vehicular i
d’aprenentatge, a la vegada que hi hagi una presència adequada de les altres
llengües curriculars i un reconeixement de les de la nova immigració.

15
El centre està començant a elaborar el PLEC, programant activitats de
dinamització de la lectura des de les aules, i/o a través de la Comissió de
Biblioteca.
5.8. Projecció del centre
Pàgina Web
El centre té una pàgina web que li permet la comunicació amb tota la comunitat
educativa. S’hi pot trobar informació que necessita l’alumnat i les seves
famílies: documentació, informació sobre els estudis que es fan al centre,
característiques, programació de sortides, activitats extraescolars, participació
en projectes... La web és en llengua catalana, tot i que pot haver-hi escrits en
altres llengües si corresponen a activitats fetes en altres llengües curriculars. A
més s’hi poden trobar els enllaços als blocs dels diferents nivells i àrees
curriculars.
Revista
El centre té una revista, L’Estornell, que difon les activitats i treballs que es fan
i que serveix per treballar el llenguatge periodístic amb l’alumnat.
El català és la llengua vehicular de la revista i , per tant, de referència del
centre.
La revista L’Estornell s’elabora amb la col·laboració de tot l’alumnat de l’escola i
a través de la Comissió de Revista en la que hi participen mestres i
representants dels/les alumnes.
Blogs
El centre té blogs dels diferents nivells. També els de l’àrea de música i anglès.
Excepte el darrer, que és en llengua anglesa, la resta són en llengua catalana.
Exposicions
S’organitzen exposicions al centre dels treballs realitzats pels alumnes i que
permeten la participació de tota la comunitat educativa.
Xarxes de comunitats virtuals
El professorat veu necessari el treball en xarxa amb altres centres però és una
pràctica encara incipient que només afecta un nombre reduït d’alumnes.
Intercanvis i mobilitat
Els intercanvis epistolars, telemàtics i presencials, la col·laboració entre centres
i les colònies creen dinàmiques encaminades a millorar la competència
lingüística de l’alumnat, a viure necessitats de comunicació i interacció reals en
el seu propi context, a generar bones pràctiques, a facilitar la interrelació
sociocultural i a afavorir el coneixement de la riquesa històrica, lingüística i
cultural d’altres indrets.

16
Dimensió internacional del centre educatiu
La dimensió europea i internacional del centre educatiu és garantia de
participació en un món global.
La incorporació del desenvolupament de la dimensió europea i internacional en
les finalitats educatives del projecte de centre permet concretar accions i
planificar projectes a curt, mitjà i llarg termini, promoguts i prioritzats des del
projecte lingüístic plurilingüe.
El desenvolupament de la dimensió internacional del centre dóna oportunitats a
l’alumnat i al professorat de conèixer, col·laborar i treballar conjuntament amb
altres centres d’arreu del món per a la millora dels processos educatius vers el
diàleg intercultural i la ciutadania activa.
El centre participa en intercanvis amb centres europeus, amb intervenció de
diversos nivells, cicles o àrees educatives, amb una bona coordinació entre els
equips docents, les diferents àrees i els centres estrangers participants.
6. Concreció operativa del Projecte (Pla Anual)
Després de fer la diagnosi lingüística de l’escola concretem a continuació els
objectius que ens marquem per a millorar els principis definits en aquest
Projecte Lingüístic de centre.
Les propostes de millora són:
 Consensuar els criteris d’avaluació per a les àrees de llengua.
 Establir criteris i consensuar la metodologia d’ensenyament -
aprenentatge de les llengües .
 Consensuar pautes de treball amb les llibretes, agendes, carpetes
d’anelles,...
 Es donarà a conèixer el PCL als mestres nouvinguts.
 Coordinar metodologia i activitats de llengües estrangers.
 Elaborar el Pla d’Acollida.
 Elaborar el PLEC, programant activitats de dinamització de la lectura
des de les aules, i/o a través de la comissió de biblioteca
 Assolir els objectius de la biblioteca escolar:
 Ser un centre de recursos, un espai d’aprenentatge i de suport al
desenvolupament de les àrees curriculars, on s’hi ha de trobar tot
tipus d’informació en diferents suports, que ha d’estar a l’abast de
l’alumnat, del professorat i de tota la comunitat educativa.
 Actualitzar el fons i equilibrar els materials d’imaginació i els de
coneixements.
 El treball de la competència de la informació ha de ser assumit per tot
el professorat en col·laboració amb la biblioteca del centre, entesa
com a espai transversal de suport en el desenvolupament de les
àrees curricular.
 Planificar i coordinar les activitats de cerca i ús de la informació que
es fan a les aules, als cicle i/o a la biblioteca.

17
 Promoure les activitats d’intercanvi en xarxa.
Les concrecions s’enregistraran en la Programació General Anual.
Nota: En aquest document no s’ha emprat cap distinció de gènere. El gènere fa
referència al masculí i al femení.

18
DILIGÈNCIA per fer constar que aquest Projecte Lingüístic ha estat aprovat pel
Consell Escolar de l’Escola Eiximenis, el dia 21 de març de 2011, tal com
consta en el llibre d’actes d’aquest òrgan col·legiat.
El secretari, Vist i plau
La directora,
Josep Margarit i Burgell Montserrat Asso i Dalmau

Pl

More Related Content

What's hot

Similar to Pl

More from Maria Codina

Recently uploaded

Pl