Projecte lingüistic

Generalitat de Catalunya
Departament d’Educació
E S C O L A
Ptge. de Joan Güell Olivé, 1 - 17190
Tel. 972 23 21 27
Mail b7008298@xtec.cat
agora.xtec.cat/esc-elgegantdelrec
P L C
Projecte Lingüístic del Centre

P L C
2
ÍNDEX
1. INTRODUCCIÓ ...............................................................................................................3
2. MARC LEGAL.................................................................................................................4
3. CONTEXT SOCIOLINGÜISTIC.......................................................................................5
3.1. Situació del centre a l’entorn..................................................................................5
3.2. Descripció del centre ..............................................................................................7
3.3. Anàlisi de la situació lingüística real de l’escola................................................ 11
3.3.1. Resultats sociolingüístics............................................................................ 12
4. OFERTA DE LES LLENGÜES ESTRANGERES ......................................................... 15
4.1. Llengua anglesa ................................................................................................... 15
4.2. Metodologia .......................................................................................................... 15
4.3. Materials didàctics per a l’aprenentatge de la llengua estrangera................... 16
5. OBJECTIUS EN RELACIÓ A L’APRENENTATGE I L’ÚS DE LES LLENGÜES ........ 16
6. CRITERIS METODOLÒGICS I ORGANITZATIUS PER A L’APRENENTATGE DE LES
LLENGÜES....................................................................................................................... 17
6.1. La llengua catalana, llengua vehicular d’aprenentatge..................................... 17
6.1.1. El català, vehicle de comunicació i de convivència ................................ 17
6.1.2. L’aprenentatge/ensenyament de la llengua catalana .............................. 17
6.2. La llengua en les diverses àrees......................................................................... 19
6.3. El català, llengua vertebradora d’un projecte plurilingüe ................................. 19
6.3.1. Informació multimèdia ............................................................................... 19
6.3.2. Diversitat lingüística del centre i de la societat en el currículum........... 20
6.4. La llengua castellana............................................................................................ 20
6.4.1. L’aprenentatge /ensenyament de la llengua castellana .......................... 20
6.5. Biblioteca escolar ................................................................................................ 21

P L C
3
7. RECURSOS I ACCIONS COMPLEMENTÀRIES ......................................................... 22
7.1. Acollida de l’alumnat nouvingut.......................................................................... 22
7.2. Atenció a la diversitat........................................................................................... 22
7.3. Activitats d’incentivació de l’ús de la llengua.................................................... 23
7.4. Materials didàctics................................................................................................ 24
8. COMUNICACIÓ INTERNA I RELACIÓ AMB L’ENTORN ............................................ 25
8.1. Llengua i documents del centre. Comunicació externa.................................... 25
8.2. Llengua de relació amb les famílies.................................................................... 25
8.3. Pla de comunicació .............................................................................................. 25
9. LA QUALIFICACIÓ PROFESIONAL DELS DOCENTS ............................................... 26
9.1. El pla de formació de centre en temes lingüístics............................................. 26
10. DIFUSIÓ DEL PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE............................................... 26
11. ANNEXOS................................................................................................................... 27
“Aprendre un idioma és tenir una
finestra més des d’on es pot observar el
món”.
Proverbi Xino

P L C
4
1. INTRODUCCIÓ
El Projecte Lingüístic de la nostra escola, El Gegant del Rec, es considera un document
inclòs en el Projecte Educatiu de Centre (PEC). La seva finalitat és la de ser un instrument
de treball per a una escola catalana en llengua i continguts, amb un tractament correcte i
coherent de l’aprenentatge de les diverses llengües.
Les característiques d’aquest document són:
 La legalitat ha de ser sempre el seu marc de referència.
 Ha d’existir una adequació entre les competències comunicatives i lingüístiques del
professorat del centre en relació a la llengua vehicular i la realitat del centre.
 Ha de ser vinculant per part de tots els membres de la comunitat educativa.
 Ha de ser global en la seva aplicació, als diferents cursos, cicles, comissions en
l’àmbit de gestió i en el del procés d’ensenyament- aprenentatge.
 Obert a les adaptacions necessàries.
Les bases principals d’aquest projecte són:
 El català és la llengua pròpia del centre i s’utilitzarà com a llengua vehicular i
d’aprenentatge.
 El centre planificarà i garantirà el coneixement de la llengua i la cultura catalana per
a tota la comunitat educativa.
 El centre promourà la participació de tota la comunitat educativa en activitats que
fomentin l’ús de la llengua catalana i la integració a la cultura catalana.
 El centre vetllarà per la formació dirigida al coneixement de l’entorn social i cultural
immediat i, en especial, de la llengua, la història, la geografia, la cultura i la realitat
social catalana.
 En acabar l’ensenyament primari l’alumnat ha de poder comprendre i expressar en
llengües estrangers missatges senzills dintre d’un context.
 El Projecte Lingüístic de centre haurà de regular que l’ús de la llengua en els
diferents àmbits potenciï la no-discriminació per raons de sexe, raça, ideologia i
condició.

P L C
5
Per tant, l’objectiu d’aquest document és reflectir quina és la situació lingüística actual de
l’escola.
2. MARC LEGAL
El present projecte lingüístic pretén recollir els aspectes relatius a l’ensenyament i ús de les
llengües a la nostra escola. Aquest projecte parteix dels següents documents normatius:
 Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació: títol II, del règim lingüístic del sistema
educatiu de Catalunya, articles del 9 al 18 (DOGC núm 5422, de 16/7/2009)
 Decret 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia dels centres educatius: article 5.1
(DOGC núm 5686. De 5/8/2010)
 Decret 119/2015, de 23 de juny, d’ordenació dels ensenyaments de l’educació
primària (DOGC núm. 6900, de 23/6/2015)
 Decret 101/2010, de 3 d'agost d'ordenació dels ensenyaments del primer cicle de
l'educació infantil (DOGC núm. 5686, de 5.8.2010)
Gràfic 1. Relació entre el PLC i els altres documents de Centre
Diagnosi de la situació
lingüística del centre.
Projecte Educatiu de Centre
(PEC)
Marc Legal
Projecte Lingüístic de Centre
(PLC)
Objectius generals
NOF
 Àmbit organitzatiu
 Àmbit humà
 Àmbit administratiu
Àmbit pedagògic
PAC
Concreció dels objectius
Avaluació
PCC
MAC

P L C
6
La direcció de l’escola vetllarà per la seva distribució, coneixement i compliment per part de
tota la comunitat educativa.
Aquest projecte serà revisat cada dos o tres cursos, per tal de mantenir-lo adaptat al
context social i necessitats reals de l’escola, i així poder fer efectius els objectius de millora
que seran recollits al Pla Anual de Centre i l’avaluació constarà en la Memòria Anual.
Anualment revisarem i actualitzarem la concreció de les actuacions a dur a terme en l’àmbit
de les llengües de l’escola.
Aquest projecte lingüístic de centre ha estat consensuat pel professorat del centre i
aprovat pel Consell Escolar. Es farà la seva revisió i actualització amb el Pla Anual i
memòria del centre.
3. CONTEXT SOCIOLINGÜÍSTIC
3.1. Situació del centre a l’Entorn
L’Escola El Gegant del Rec és un Centre d’ensenyament Infantil i Primària de titularitat
pública que depèn del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya. L’escola va
entrar en funcionament el 2004.
Està situada al municipi de Salt, concretament al Pla de Salt. El terme municipal de Salt,
amb una extensió de 6,6092 km2
, és un dels més menuts de les comarques gironines. Els
seus límits geogràfics són: pel nord, amb el municipi de Sant Gregori; a l'est, amb Santa
Eugènia de Ter, Girona i Palau Sacosta; al sud, Vilablareix, i finalment, per l'oest, Bescanó.
La cultura de l’aigua és indestriable del poble de Salt. La seva gent, des de fa molt de
temps, va saber aprofitar l’aigua (del riu Ter i de la Sèquia Monar): primer per al conreu,
després per als molins i finalment per a la indústria. Salt, durant molt de temps va ser una
zona de pas fins que a mitjans del segle XIX, la indústria tèxtil va comportar un important
creixement demogràfic provinent de les comarques gironines. Però el canvi més
transcendental comença en la dècada dels anys 60 i 70 amb una onada migratòria interna
o del propi país. L’impacte d’aquella primera onada immigratòria que arribava amb un
projecte de vida nou i esperançador que topava, a vegades, amb una realitat cultural

P L C
7
diferent, poc a poc es va normalitzar assolint uns nivells de convivència esplèndids en la
majoria de casos. Tanmateix, des de finals del segle XX, Salt ha sofert una altra onada
migratòria de població extracomunitària que ha portat la multiculturalitat a la vila. Segons
les dades del Padró Municipal de 2016, dels 29.404 habitants empadronats a Salt, 18.409
són de nacionalitat espanyola ,769 de la resta de la unió europea, 180 Resta d’Europa,
7.644 d’Àfrica, 1.181 d’Amèrica del Nord i Central, 503 d’Amèrica del Sud i 718 d’ Àsia i
Oceania, un total de 10.995 habitants són estrangers (és a dir, el 37’40% de la població).
El poble de Salt és una de les poblacions més diverses i plurals de Catalunya. Destaquen,
en temes quantitatius, la població d’origen pròpiament catalana o provinents d’altres indrets
de l’Estat Espanyol, així com del Marroc, Gàmbia, Hondures, Mali i Senegal.
L’expansió urbanística que ha experimentat el municipi aquests darrers anys s’ha guiat per
criteris de qualitat que n’han millorat l’habitabilitat, amb zones verdes i amb la creació de
diferents equipaments municipals i comarcals de caire educatiu, cultural, esportiu, sanitari,
social... així com diferents serveis públics i privats que han de servir per aconseguir una
convivència més enriquidora entre tots els ciutadans. Salt té un dels termes municipals
més petit però la població està concentrada. El barri centre és on es concentra el major
nombre de població immigrada, representa el 80%. Aquí viuen comunitats de veïns amb
precarietat, brutícia, elevada morositat, situacions d’extrema pobresa... que desencadena
conflictes veïnals que interfereixen en la bona convivència. A Salt es realitzen actuacions a
Font: Idescat

P L C
8
través d'equips multidisciplinaris que actuen com a referents i motors de la convivència a
partir de tres eixos: el socioeducatiu, la salut i les relacions ciutadanes.
La situació d’anys enrere ha canviat i en els últims temps l’arribada d’immigrants ha estat
menor fins i tot hi ha hagut una davallada de la població immigrada que ha tingut que
marxar arrel de la crisi econòmica. Davant aquest fet es perceben molts drames personals.
Avui la taxa d’atur a Salt és molt elevada . Comencen a marxar famílies en busca de feina
en un altre país (sobretot Europa). Cal mantenir els recursos adreçats a l’àmbit de la
integració per afavorir el coneixement de la llengua entre els nouvinguts, afavorir la
mediació i el coneixement entre cultures. Els Fons per a la Integració, Acollida i Reforç
Educatiu eren una peça clau per a la creació d’una societat més forta i cohesionada, més
capaç de conviure en l’entesa i la convivència entre persones d’orígens i cultures diverses.
3.2. Descripció del centre
L’Escola El Gegant del Rec consta de dues línies. Hi ha un total de 364 alumnes distribuïts
en unitats des de P3 fins a 6è. La ràtio dels quals està al voltant dels 20’22 alumnes per
aula. Actualment, aquesta escola s’ubica entre l’edifici que havia d’acollir la tercera escola
bressol municipal i una sèrie de mòduls prefabricats. Concretament la part d’infantil, la sala
de mestres, l’aula d’informàtica, l’aula de psicomotricitat, consergeria i altres espais
comuns ocupen l’edifici de l’escola bressol. I tot primària, la biblioteca i l’aula de música
ocupa actualment 8 mòduls prefabricats. Des del curs 2015-2016 disposem d’un mòdul de
menjador. El centre educatiu té grans mancances en quan a instal·lacions i espais. No
tenim pavelló, ni espais per poder fer desdoblaments de grups, ni reunions,... aquest fet fa
que actualment ens trobem amb una dificultat organitzativa on s’ha d’utilitzar un plus
d’imaginació a l’hora d’organitzar el funcionament així com la gestió diària. Som una escola
que disposem de molts pocs recursos econòmics i materials ja que tenim moltes
mancances de material informàtic, musical, i de tot el que fa referència audiovisual. Fins

P L C
9
ara, molt d’aquest material que hem utilitzat no és del nostre centre sinó dels propis
mestres. L’actual situació de crisis, retallades i estalvi públic fa impensable que es faci
l’escola prevista en poc temps però mentrestant farem tot el possible per utilitzar de la
manera més eficient i eficaç els recursos de què disposem. L’Ajuntament col·labora amb el
manteniment de l’edifici, personal no docent, la neteja i altres serveis complementaris.
En aquests moments estem pendents dels tràmits administratius que han de concloure
amb la signatura de l’adjudicació de l’obra per fer la nova escola, que es preveu la seva
construcció al 2020.
UNIÓ EUROPEA RESTAD’EUROPA
ÀSIAIOCEANIA
CENTREISUDAMÈRICA
RESTAD’ÀFRICA
MAGRIB
AMÈRICADELNORD
E S P A N Y A REST
A
UNIÓ
AULA
Núm.
Alumnes
Fills
famílies
autòcto
ns
Fills
famílies
nou-
vingude
s
P3 A 19 7 2 7 2 1
P3 B 19 4 3 0 0 7 1 4
P4 A 15 3 1 1 1 0 4 2 3 1
P4 B 16 1 2 4 5 3 1
P5 A 21 5 1 2 5 6 2
P5 B 22 6 2 6 6 2
1 A 23 7 1 11 3 1
1 B 23 7 2 6 4 4
2 A 23 4 2 7 8 1
2 B 22 2 1 2 6 8 3
3 A 20 5 1 7 4 3
3 B 19 5 9 4 1
4 A 20 6 1 1 4 4 4
4 B 17 7 1 2 4 3
5 A 23 11 2 3 4 3
5 B 23 11 1 4 5 2
6 A 20 16 1 2 1
6 B 19 4 2 2 7 4
364 111 8 4 2 19 94 79 45 2

P L C
10
El nostre centre té un alt percentatge d’alumnat nouvingut de procedència estrangera. Un
fet característic de l’Escola El Gegant del Rec és el nombre elevat d’alumnes amb
nacionalitat espanyola, tot i que s’ha de dir que durant aquests últims anys aquesta dada
ha passat del 58.57% al 32,68%. És un punt distintiu amb la resta d’escoles del municipi.
Cal, però, analitzar amb més profunditat aquesta dada i diferenciar aquells alumnes que
tenen nacionalitat espanyola i fins i tot, nascuts aquí, però que no són fills de pares
autòctons. Llavors podem concretar que d’aquest 32.68% un 30’49% són alumnes nascuts
aquí i amb família també autòctona. I el 2’19% són alumnes amb pares de fora d’Espanya.
Tot i aquestes dades, continua sent un percentatge elevat de famílies del municipi que
decideixen matricular els seus fills a l’escola. Si ens fixem en les dades d’escolarització de
P3 s’han matriculat un 42,10% de famílies amb Nacionalitat Espanyola, un 28.94% fills de
famílies autòctones.
Dades extretes del programa esfera Novembre 2017.
32,69%
1,09%
0,54%
5,21%
25,82%
21,70%
12,36% 1%
% Nacionalitats a l'escola
Espanya
Resta Unió Europea
Resta Europa
Asia i Oceania
Centre i Sudamèrica
Resta d'Àfrica

P L C
11
Pel que fa als recursos humans que disposa el centre:
MESTRES
Mestres d’Educació Infantil 8,5
Mestres d’Educació Primària 16,5
Mestra d’Aula d’Acollida 1
Mestres d’Educació Musical 2
Mestres d’Educació Especial (ALL i EES) 2
Mestres de Llengua Estrangera: anglès 2
Mestres d’Educació Física 2
TOTAL 34
PAS
Personal
d’Admnistr
aciói
Serveis
Auxiliar Administrativa 0,5
Conserge 1
Tècnic d’Educació Infantil 1
Tècnica d’Integració Social 1
TOTAL 3,5
SERVEIS
EDUCATIUS
EXTERNS
Neteja 3
Monitors de Menjador 7
Inspecció 1
Logopeda 1
Psicopedagoga 1
Assistent Social 1
Vetlladores 0,25
En aquests darrers anys hem pogut formar un equip professional cohesionat que ha
aportat reflexions sobre l’educació, vivències i coneixements. L’escola ha anat creixent, i
gràcies a la possibilitat que l’Administració educativa ens ha ofert de proposar un nombre
determinat de mestres (Decret de Plantilles) s’han pogut retenir als que encara no són
definitius al centre i donar més estabilitat docent. Comptem amb una plantilla de mestres
amb la meitat definitives, una altra part molt nombrosa de provisionals, interins i substituts.
Actualment la plantilla és de 34 mestres i amb les reduccions de jornada s’incrementa fins
a 36 mestres. Per tant, s’ha reduït altament l’índex de mobilitat del professorat.

P L C
12
3.3 Anàlisi de la situació lingüística real de l’escola.
Durant el curs 2017-2018 vam començar l’escriptura del nostre Projecte Lingüístic i per
comptar amb xifres actuals, sobre la Normalització Lingüística al nostre centre, vam
preparar 3 models d’enquestes adreçats a l’alumnat, professorat i al personal PAS sobre
els seus usos lingüístics en diferents àmbits de la seva vida quotidiana. (veure annex 1)
 Alumnat
Aquesta enquesta dirigida a tots els alumnes de Primària, cada tutor la va passar al seu
grup-classe que els demanava quina és la llengua que utilitzen en diferents àmbits: amb la
família, amb els amics, quan miren la televisió i amb el professorat.
Les possibles respostes eren: en català, en castellà, ambdues i/o amb altres.
A Educació infantil s’ha recollit la informació a les entrevistes que es van fer durant el curs.
 Professorat
L’enquesta dirigida al professorat cercava informació sobre la seva situació d’ús habitual i
en diverses circumstàncies a l’escola, tant en àmbits formals com informals: amb els
companys/es del centre, reunions docents, reunions i entrevistes amb les famílies,
trucades telefòniques, amb els alumnes nouvinguts a l’aula, amb els catalanoparlants i
castellanoparlants.
 Personal PAS i altres treballadors/es del centre
L’objectiu d’aquesta enquesta és conèixer la realitat de la Normalització Lingüística de tot
el personal que no forma part de la plantilla del Claustre, però que té relació directa amb
els/les alumnes tant en hores lectives com en hores no lectives: conserge, personal
administratiu, professor/es d’activitats extraescolars, menjador,....
Un cop recopilades totes les dades s’han configurat els gràfics dels usos lingüístics.

P L C
13
3.3.1. Resultats sociolingüístics
Per l’alumnat
 Amb la família
De 355 enquestes fetes a l’alumnat de l’escola, un 15,7% utilitza el català amb la
família, un 30,4% el castellà, un 14% ambdues llengües i 51,2% altres llengües.
Destaca la gran quantitat d’alumnes que utilitzen altres llengües amb la família,
seguidament d’un nombre elevat d’alumnes que parlen la llengua castellana, en
canvi el català és poc utilitzat.
 Amb els amics de fora de l’escola
Les llengües que utilitzen en les relacions amb els amics i amigues a fora de l’escola
són el castellà, 30,9 % i el català, 28,7%. Molts d’ells utilitzen també les dues
llengües, 32,3%. En canvi, un percentatge més baix utilitzen altres llengües,15,4%.
Podem veure que per comunicar-se entre ells utilitzen les dues llengües oficials de
Catalunya.
 Idioma de la televisió
Un percentatge molt petit mira la televisió en català, només un 8.4% i un 13.2% amb
altres llengües. Per contra, en castellà hi ha un 38.3%. Cal remarcar que un 44.2 %
mira la televisió en ambdues llengües.
 Amb els professors
La majoria d’alumnat dels diversos cursos de primària es dirigeix al professorat en
llengua catalana, un total del 76%. Cal destacar també que un 9% també s’adrecen
als mestres utilitzant llengua castellana, un 14.3% amb ambdues llengües i un 2.5%
amb altres llengües.

P L C
14
Per al professorat i el personal no docent
✔ Llengua que utilitzen amb els companys i altre personal no docent.
De 44 enquestes fetes al professorat i personal no docent el 100% utilitza la llengua
catalana com a llengua vehicular.
✔ Llengua que s’utilitza per donar informació als pares.
Un 100% del professorat i del personal Pas es dirigeixen en català a les famílies
catalanoparlants per donar informació refent a l’escola. A les famílies que parlen castellà
o altres llengües s’hi dirigeixen en ambdues llengües.
✔ Llengua que s’utilitza per parlar amb els alumnes.
El professorat i el personal Pas es dirigeix amb català un 100% a l’alumnat català
parlant però també fa servir castellà amb l’alumnat que és castellà o d’altres.
✔ Per fer comunicacions escrites i trucades telefòniques.
S’utilitza la llengua catalana per a realitzar comunicacions escrites i trucades
telefòniques llevat d’algun cas en concret.

P L C
15
4. OFERTA DE LES LLENGÜES ESTRANGERES
4.1. La llengua anglesa
La llengua estrangera que es treballa al nostre centre és l’anglès. Amb la voluntat de
respondre a les necessitats de la realitat social de l’ús d’aquesta llengua però, sent
realistes amb els recursos humans que tenim a l’escola, ens organitzem estructuralment
per poder oferir una hora de llengua anglesa a infantil i 2 sessions a primària setmanals
amb l’especialista.
A l’escola actualment estem al 2n any del projecte GEP i es dona protagonisme a la
llengua estrangera en el nostre centre. Es tracta de dur a terme activitats determinades
utilitzant la llengua anglesa com a comunicació, a infantil P4 i P5 fan psicomotricitat, 1r
educació física, 2n,3r i 4t medi i 5è i 6è art.
Cada any demanem auxiliar de conversa per tal de poder escoltar la llengua anglesa d’una
persona nativa.
En definitiva la voluntat de l’escola és la d’incorporar l’ús de l’anglès a d’altres sessions de
treball (amb el GEP) per tal que l’aprenentatge de la nova llengua sigui el més funcional i
extens possible.
4.2. Metodologia
Des de l’àrea d’anglès es dona continuïtat a la metodologia de l’escola, tot i tenir en compte
que per tal d’introduir i aprendre una nova llengua hi haurà d’haver alguns recursos que
s’utilitzin de manera més freqüent (més utilització de suports visuals, més activitats que
suposin escolta activa, més repeticions d’estructures...). Dins les sessions el treball més
important es basa en l’adquisició d’estructures d’ús habitual aplicades a la funcionalitat del
dia a dia (la data, l’ordre del dia, el menú, salutacions, frases de cortesia...) de manera que
siguin capaços d’interactuar amb els altres en anglès.
Es considera fonamental establir vincles de comunicació en anglès amb l’alumnat des del
primer dia, com també que les propostes presentades estiguin ben contextualitzades i
siguin del tot funcionals.
Seguint la manera de fer de l’escola, l’expressió oral sempre precedirà a l’expressió escrita.

P L C
16
4.3. Materials didàctics per a l’aprenentatge de la llengua estrangera
Al nostre centre utilitzem materials diversos que permeten el desenvolupament de les
competències lingüístiques bàsiques: Parlar i conversar, escoltar i comprendre, llegir i
comprendre, escriure i coneixement del funcionament de la llengua.
Utilitzem les eines (contes, suport auditiu i/o audiovisual, suport d’imatges) per tal de
comprendre i expressar missatges orals i escrits en relació tant als continguts de la pròpia
àrea com en d’altres.
5. OBJECTIUS EN RELACIÓ A L’APRENENTATGE I L’ÚS DE LES
LLENGÜES
Els objectius fonamentals del projecte lingüístic de l’escola El Gegant del Rec són:
 Valorar la realitat multilingüe i multicultural del nostre entorn com a font de riquesa
personal i col·lectiva, prendre consciència de la importància del domini de llengües
en un món cada cop més global i per utilitzar amb progressiva autonomia tots els
mitjans al seu abast, incloent-hi les TIC, per obtenir informació, i per comunicar-se,
evitant els estereotips lingüístics que suposen judicis de valor i prejudicis classistes,
racistes o sexistes.
 Desenvolupar la competència comunicativa oral i escrita en totes les llengües
d’aprenentatge de l’escola per comunicar-se amb els altres, per aprendre, per
expressar les opinions i concepcions personals, apropiar-se i transmetre les
riqueses culturals i satisfer les necessitats individuals i socials.

P L C
17
6. CRITERIS METODOLÒGICS I ORGANITZATIUS PER A
L’APRENENTATGE DE LES LLENGÜES
6.1. La llengua catalana, llengua vehicular i d’aprenentatge
El centre educatiu és el lloc on hi conviuen totes les persones que formen la comunitat
educativa i, aquesta convivència, passa necessàriament per una comunicació lingüística,
que és la que permet arribar a acords per establir el clima adient per treballar i relacionar-
se amb la màxima qualitat possible.
6.1.1. El català, vehicle de comunicació i de convivència
El català és la llengua usada en totes les activitats acadèmiques i és l’eina de cohesió i
integració entre totes les persones del centre. A la nostra escola fem ús de la llengua
catalana en tots els àmbits, els quals descrivim a continuació:
1. Documents del centre: Tots els documents del centre estan escrits en català i no es fan
traduccions escrites dels mateixos, tret del cas que l’infant es traslladi fora de la nostra
comunitat autònoma, moment en que es fan les traduccions pertinents (informes).
2. Els professionals de l’escola: Tots els mestres i les mestres de l’escola treballem parlant
en català tant amb les criatures com entre els membres del claustre. La resta de
professionals que treballen conjuntament amb l’equip docent i que intervenen directament
amb els infants, es comuniquen en català. Tant el Personal d’Administració del Centre com
les monitores i monitors de l’escola (servei d’acollida matinal, menjador, activitats
extraescolars) utilitzen la llengua catalana al centre.
3. Comunicació escola- família: L’escola concep la comunicació amb la família com un eix
fonamental per poder treballar amb coherència i qualitat per l’educació dels infants,
establint un diàleg i informant a les famílies de tot allò que cal. Aquesta informació es dóna
a través de diferents canals (veure apartat pla de comunicació).
6.1.2. L’aprenentatge/ensenyament de la llengua catalana
En abordar aquest apartat cal tenir en compte que tot el professorat, a banda de ser
especialista d’una matèria determinada, ho és també de llengua. És per això que al nostre
centre tenim en compte els criteris d’avaluació de llengua catalana i literatura, pel que fa a

P L C
18
la comprensió i expressió de missatges orals i escrits, en la preparació d’activitats a la
resta de matèries (veure programació de l’àmbit de llengua).
L’ús correcte de la llengua oral i escrita s’ha de fer extensiu durant tota la jornada escolar,
en tots els àmbits i situacions. El docent oferirà sempre un model correcte,
independentment de l’àrea què treballi, demanant una expressió acurada a l’alumnat.
La Llengua oral
Al nostre centre la llengua oral és la base per a què els nens i les nenes puguin aprendre a
construir el seu pensament. És per això, que des de P3 donem molta importància en el
desenvolupament del llenguatge oral, es fan servir molts suports visuals. L’actitud del
mestre és d’escolta activa amb l’objectiu d’anar regulant la seva producció. A educació
infantil es realitza una prova de llenguatge oral per saber en quin CL (comportament
lingüístic) es troba cada alumna per dur a terme un pla de treball.
Al nostre centre es promou que les activitats d’aula comencin amb una activitat prèvia
d’expressió oral per anticipar coneixement, per recordar el que es va fer i preveure el que
es farà. També fem activitats de conversa infant-docent durant el procés d’ensenyament-
aprenentatge per tal d’anar regulant l’evolució de la tasca. Sempre que és possible, al final
de les activitats, s’afavoreix una activitat de recapitulació i síntesi, per veure quin
aprofitament s’ha fet de la tasca i que l’infant pugui valorar la pròpia feina i la dels seus
companys.
Un altre objectiu és que l’alumnat, a través de l’expressió oral aprengui a fer exposicions
ordenades sobre els continguts curriculars. Per això fem activitats de presentació de power
points o murals elaborats prèviament, petites conferències vinculades al projecte que
treballem a l’escola, exposicions sobre un aspecte dels que hem treballat a l’aula, etc.
Des de les diferents àrees i moments del dia proposem activitats i promovem actituds que
afavoreixen la presa de decisions i l’argumentació mitjançant l’expressió oral.
Les famílies poden participar en el treball de l’aula en algunes de les activitats proposades
pels mestres, o bé, poden explicar un conte.
A primària també poden participar en moments puntuals dins de l’àmbit de medi o de
projecte interdisciplinar.
La Llengua escrita
Tenint com a referent totes les activitats d’expressió oral, iniciem el procés d’aprenentatge

P L C
19
de la llengua escrita a partir d’activitats que podem agrupar en lliures i sistematitzades,
totes elles funcionals.
Activitats lliures són les que es fan aprofitant les oportunitats de comunicar per escrit allò
que sorgeix diàriament (projecte, escenaris, vida d’aula, situacions importants que venen
de l’entorn proper o no...).
Activitats sistematitzades són les que fem a partir de les rutines diàries, de les sessions de
treball d’equips, de capacitats bàsiques, d’aprofundiment, de projecte i dels deures a partir
de P5.
La lectura és una eina que ens permet construir l’aprenentatge a partir de les diferents
tipologies textuals i materials escrits que oferim.
Els infants constantment estan en contacte amb el text escrit. Des de l’inici de
l’escolarització s’inicien en el procés de descodificació del text i procurem que estiguin en
contacte amb missatges escrits significatius.
A partir de P5 fem un treball específic de lectura que inclou l’apadrinament lector de P5-4t i
1r-5è, 30 minuts de lectura diaris a primària.(veure pla lector).
6.2. La llengua en les diverses àrees
Des de l’inici de la nostra escola el tema de la llengua ha estat una prioritat. És per això
que tot el claustre va fer un curs sobre la llengua on es va fer una reflexió sobre la
tipologia de l’alumnat que teníem, la metodologia pedagògica de l’escola i el punt de vista
individual de cada mestra sobre els usos de la llengua a l’aula. El Claustre té clar que és
imprescindible treballar el llenguatge oral perquè els nostres alumnes puguin descodificar
la llengua. És important valorar el punt de partida en què es troba a cada alumne tenint en
compte la diversitat cultural i lingüística per ensenyar la llengua.
6.3. El català, llengua vertebradora d’un projecte plurilingüe
6.3.1. Informació multimèdia
La llengua vehicular de l’escola és el català així doncs, totes les informacions es donen en
diversos suports: pàgina web, Dinantia, comunicacions via mail i Google Docs... estan
redactades en aquesta llengua.
Com a escola amb un projecte plurilingüe, també ens plantegem la creació de blogs en
d’altres llengües curriculars (castellà o anglès, concretament).

P L C
20
6.3.2. Diversitat lingüística del centre i de la societat en el currículum
Com ha quedat reflectit en l’estadística es pot veure que som una escola amb una
diversitat lingüística i cultural molt important. Tenim en compte els principis de la
interculturalitat per fomentar el coneixement i respecte cap la diversitat tant cultural com
lingüística. La coordinadora LIC vetlla perquè les famílies es coneguin i puguin dur a terme
uns tallers per tal de conèixer i intercanviar coneixements lingüístics.
6.4. La llengua castellana
6.4.1.L’aprenentatge/ensenyament de la llengua castellana
Introducció de la llengua castellana
Tenint en compte el context sociolingüístic de l’escola i a partir de l’anàlisi de l’enquesta
dels usos de la llengua sabem que el castellà és la llengua majoritària d’ús habitual de les
famílies de l’escola. Per tant, hi ha un coneixement alt del castellà per part dels infants.
L’escola treballa perquè els infants tinguin competència lingüística àmplia i precisa en les
dues llengües.
La llengua castellana s’introdueix a primer de Primària. A Cicle Inicial es fa un treball
majoritàriament d’expressió oral i s’introdueix progressivament l’ortografia, a més es
comença a 2n 30 minuts de lectura setmanals en aquesta llengua. A partir de tercer, ja es
fa un treball més sistemàtic en expressió escrita, ortografia i morfosintaxi. També a l’hora
complementària de comprensió lectora es fa en llengua castellana quinzenalment.
Les estructures comunes s’expliquen des d’ambdues llengües. L’objectiu final és que els
infants acabin l’etapa de primària sent competents en llengua catalana i castellana.
Llengua oral
Considerem que treballar la llengua oral en situacions d’ús pràctic i funcional és
fonamental, ja que sabem que una bona expressió oral ens portarà a una bona expressió
escrita.
És per això que sobretot a primer i segon les situacions comunicatives que prepara el
docent són la base de les sessions de treball: les cançons, les endevinalles, els poemes, la
dramatització de petits contes, així com la representació de situacions quotidianes per
treballar les estructures lingüístiques d’ús més freqüent.

P L C
21
A partir de tercer el treball de la llengua oral es porta a terme a partir de la preparació i
exposició d’un treball individual, del treball de notícies d’actualitat, poemes recitats..., cal dir
que a cicle mitjà es destina una hora en el treball específic del llenguatge oral.
Llengua escrita
La llengua escrita s’intenta treballar de forma contextualitzada. A partir de propostes
concretes s’introdueixen les diferents tipologies textuals que s’han seqüenciat en llengua
catalana i castellana, per tal d’evitar repeticions de continguts comuns en les dues
llengües.
Estem en procés d’elaboració de la seqüenciació del treball de les diferents tipologies
textuals al llarg de la Primària (veure la programació d’àmbit de llengües). A partir de les
tipologies textuals es treballen els aspectes de lèxic, d’ortografia i els conceptes
morfosintàctics.
6.5. Biblioteca escolar
Des de la nostra escola entenem la biblioteca escolar com un recurs necessari per a
l’assoliment de les competències lingüístiques, que ha de proporcionar recursos per
incentivar l’aprenentatge de la lectura, la lectura per aprendre i el gust per llegir.
Tots els alumnes de l’escola tenen una sessió de biblioteca setmanal i a primària és
considerada una hora complementària.
L’objectiu d’aquestes sessions és fer un acompanyament individual en el procés lector i,
sobretot, despertar la curiositat i el gust per la lectura a cada infant. Els mestres i l’alumnat
a visitar les biblioteques municipals.
Actualment participen en el projecte “Excuses per llegir algun llibre més” amb la iniciativa
“Quin munt de llibres” i “Booktubers”.
Hi ha una comissió de gust per la lectura que vehicula el treball de PLEC (Pla lector) a
l’escola.

P L C
22
7.RECURSOS I ACCIONS COMPLEMENTÀRIES
7.1. Acollida de l’alumnat nouvingut
L’escola disposa d’una aula d’acollida que és un espai obert, flexible i dinàmic on l’alumnat
nouvingut assisteix una part del seu horari escolar per tal que vagi adquirint una major
autonomia personal i competència lingüística. També, s’atenen aquells alumnes que
necessiten suport lingüístic.
La metodologia de l’aula d’acollida té en compte l’organització dels aprenentatges de
manera globalitzada, l’existència d’activitats funcionals, el foment del treball cooperatiu i
l’establiment de relacions positives, sempre tenint com a punt de referència ajudar als
alumnes a desenvolupar les quatre competències bàsiques de la llengua: expressió oral,
expressió escrita, comprensió lectora i comprensió oral.
A l’aula d’acollida es realitzen tres tipus d’avaluació (inicial, continua i final) que
conjuntament amb el tutor/a de l’aula d’ordinària ens ajuden a determinar les hores que
passar l’alumne/a en aquest espai. L’avaluació inicial consisteix en passar unes proves
específiques que vénen determinades pel Departament d’Ensenyament que ens permeten
conèixer el nivell de llenguatge del qual parteix l’alumne/a i a partir d’aquí poder elaborar
un horari adequat a les seves necessitats educatives. L’avaluació contínua es realitza a
través de les observacions i ítems que es valoren durant el procés d’ensenyament-
aprenentatge a l’aula d’acollida i queden recollits al final de cada trimestre en un informe.
Per acabar, l’avaluació final que consisteix en unes proves específiques que vénen
determinades pel Departament d’Ensenyament que ens serveix per conèixer el grau
d’assoliment de la llengua catalana en els quatre àmbits i la seva superació permet donar-
vos d’alta.
7.2. Atenció a la diversitat
L’atenció a la diversitat es treballa des de totes les àrees, en els moments que hi ha més
d’una mestra a l’aula, grups reduïts, agrupaments variats, amb activitats obertes per
diferents nivells i necessitats. L’actitud davant del nen i de la nena és la de fer-lo subjecte i
no objecte del seu aprenentatge i de la seva experiència educativa. Pel que fa al
tractament de les relacions entre iguals, es resolen els conflictes en el moment en què

P L C
23
passen. Es procura arribar a acords amb els nens i nenes. No culpabilitzem l’infant sino
que reflexionem sobre el comportament o l’actitud. Els fem pensar, els ajudem a estar ben
preparats per a la situació d’aprenentatge que es doni. Pretenem que es responsabilitzin.
Igualment respectem el moment de maduresa de cada infant i tenim sempre les millors
expectatives per a tots, sense esperar resultats iguals per a tothom. També vetllem i
treballem per tal que els nens i nenes s’acceptin tal com són ells mateixos i els altres, per
tal de reconduir possibles actituds de menyspreu, agressivitat, competitivitat...i invertim el
temps que faci falta per treballar-ho.
El mestre d’EE destina la major part del seu horari a atendre aquells infants amb NEE.
S’ocupa també de la detecció (amb els tutors i les tutores, cap d’estudis i mestra d’aula
d’acollida) i derivació de la resta d’infants de l’escola que presentin alguna dificultat
lingüística.
Quan detectem que hi ha un infant amb dificultats greus de llenguatge que no es poden
atendre des d’educació especial l’EAP fa la valoració i demanda al CREDA (els CREDA
són serveis de suport als centres educatius en l’adequació a les necessitats especials de
l’alumnat amb greus dificultats d’audició, llenguatge i/o comunicació que interfereixen en el
seu desenvolupament personal, social i curricular). En alguns casos, segons la valoració,
són atesos per aquest servei.
7.3. Activitats d’incentivació de l’ús de la llengua
L’organització i l’ús dels espais comuns de l’escola (vestíbul, passadissos...) facilita
l’intercanvi entre les famílies i els seus infants, que poden compartir amb ells les
experiències viscudes dins l’escola.
Per tal de potenciar la lectura i escriptura a més dels recursos i activitats esmentades hem
organitzat bibliopati, participem en el Certamen de Lectura en veu alta i Jocs Florals
(interns i de Catalunya). Amb el pla d’entorn de les escoles de Salt es fan activitats que
incentiven l’ús de les llengües el llibre gran Massagran, cistells viatger, visites a les
biblioteques, els 25 imperdibles, quarts lectors,...
A més de les proves internes d’expressió i comprensió oral i escrita que es duen a terme a
cada nivell, des dels diferents moments de treball s’avalua la comunicació oral (tal i com
s’ha especificat anteriorment en relació amb els criteris d’avaluació). És per això que des
de l’Equip Directiu s’ha de vetllar per tal d’oferir els documents necessaris així com les
sessions de treball oportunes per tal que els docents siguin coneixedors dels tipus de text
en què es posa l’èmfasi a cada tram per tal de facilitar el seu ús als infants (i, per tant,

P L C
24
d’aprendre’l des de diferents usos en diferents moments de treball). També han de ser
coneixedors del grau d’exigència i de la manera de millorar el text escrit (ortogràficament i
gramaticalment) en funció del moment de maduresa en què es troben els infants.
L’avaluació de la llengua arriba a les famílies analitzant el seu ús als diferents moments de
treball que es donen a l’escola (Escenaris, Projecte, Biblioteca, Equips, Coneixement del
medi, Castellà, Anglès...).
7.4. Materials didàctics
A les aules ordinàries s’utilitzen llibres socialitzats de consulta. Es treballa a partir dels
textos que s’elaboren en funció de les necessitats dels alumnes.
A partir de 1r de Primària tenim llibres de text de coneixement del medi natural i social,
llengua, problemes matemàtics, llibres de lectura de consulta, atles, diccionaris,...
Utilitzem textos tant digitals com físics perquè considerem que és necessari que els nens i
les nenes coneguin la seva estructura i funció (organitzar uns coneixement per tal que
s’aprenguin), pels esquemes, mapes conceptuals i altres maneres d’estructurar la
informació.
Considerem necessari disposar de diferents llibres de text per tal de poder comparar i
completar les informacions i facilitar que entenguin que cal contrastar les informacions per
tal d’estar ben informat.
A l’escola hi ha a la programació de llengua establerts els textos que es treballen a tota
l’etapa d’escolaritat.
Un altre material que considerem important perquè facilita l’ús i el treball de llengua, són
els jocs didàctics. En tenim de diferent tipologia i els fem servir per al treball d’equips,
d’aprofundiment...

P L C
25
8. COMUNICACIÓ INTERNA I RELACIÓ AMB L’ENTORN
8.1. Llengua i documents del centre. Comunicació externa
Al centre es fa servir el català en totes les situacions de comunicació dins i fora de l’aula,
tant a nivell acadèmic com de gestió i organització del centre.
Tota la documentació està escrita en català, exceptuant aquella que s’adreça fora de
Catalunya.
En cas d’alumnes en període d’acollida, i sempre que fos possible pels mitjans que ens
pugui garantir el Departament d’Educació i serveis de traducció de l’Ajuntament de Salt, es
facilitaria documentació també en la seva llengua d’origen.
8.2. Llengua de relació amb famílies
La llengua de relació amb les famílies és el català. En aquells pocs casos en què la família
mostra dificultats en la comprensió escrita en català se li facilita la traducció al castellà
posteriorment a l’explicació en català.
Pel que fa a la comunicació oral es fa en paral·lel en català-castellà i després per garantir
la comprensió del missatge es torna a fer en castellà. En el cas que la família manifesti que
se li parli en castellà per desconeixement de l’idioma, es fa per tal de cuidar la relació
família-escola tant necessària per a l’infant.
Paral·lalelament, si hi ha disponibilitat de les famílies, l’escola s’organitza per tal que siguin
les mateixes famílies qui vagin acompanyant aquesta incorporació a la llengua de l’escola.
8.3. Pla de comunicació de l’escola.
El centre disposa d’un pla de comunicació on s’indiquen quin són els canals i vies de
comunicació entre els diferents membres de la comunitat educativa. (veure el pla de
comunicació).

P L C
26
9. LA QUALIFICACIÓ PROFESSIONAL DELS DOCENTS
9.1.El pla de formació de centre en temes lingüístics
El Pla de Formació de Centre promou activitats i assessoraments fruit de la reflexió, per
part de l’equip de mestres.
En funció de les necessitats del Claustre i l’oferta del Departament es realitzaran els cursos
pertinents de formació pedagògica (tant lingüístiques com didàctiques d’ensenyament) com
element que doni cohesió al treball en equip dels docents i per tal de poder-les aplicar a
l’aula.
Per altra banda, cada mestre i mestra del centre segueix la seva opció personal pel que fa
a la formació i a la renovació de la seva tasca metodològica.
El Claustre de l’escola ha participat en els següents cursos i assessoraments:
 Curs de formació permanent “Estratègies metodològiques i recursos de llengua dins la
diversitat de l’aula” al 2013.
 Programa d’innovació pedagògica GEP, Generació Plurilingüe, durant els cursos 2017-
2018 i 2018-2019.
 Programa “escoltem com parlen” durant els cursos 2017-2018 i 2018-2019.
 Traspàs de la formació “araESCRIC” durant el curs 2017-2018 per tal de millorar la
competència escrita dels alumnes, augmentar-ne la capacitat de comunicació i el
rendiment acadèmic, i així afavorir-ne l'èxit educatiu.
 Durant el curs 2018-2019 hem realitzat la formació “ILEC”, impuls de la lectura.
10. DIFUSIÓ DEL PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE
L’escola té una web des d’on es pot accedir a diferents blocs informatius, tant per a ús dels
alumnes com per informar a les famílies.
La difusió del projecte lingüístic es fa també al Consell Escolar, Claustre i totes les vies que
ho facin visible.

P L C
28
11._ANNEXOS
12. Annex 1. Enquestes realitzades i gràfics generals.
12.1. Taula resultats sobre la situació d’ús lingüístics de l’alumnat.
Educació Infantil Educació Primària
P3 A P3 B P4 A P4 B P5 A P5 B 1r A 1r B 2n A 2nB 3r A 3r B 4t A 4t B 5è A 5èB 6èA 6èB
Amb la
família
Nombre d'enquestes 18 17 15 16 20 20 23 22 22 23 20 19 20 17 23 22 19 19
Català 1 2 4 5 3 2 6 3 0 2 4 5 3 5 6 4 1
castellà 3 7 5 5 10 5 4 4 5 7 5 2 10 7 5 4 8 12
ambdues llengües 3 3 4 2 3 3 7 0 0 2 1 4 0 9 1 3 5
altres llengües 12 6 9 9 14 12 14 8 15 15 10 11 9 7 7 12 7 14
Amb els
amics fora
del centre
català 2 3 2 3 5 8 13 13 5 6 6 6 5 2 3 12 6 2
castellà 7 6 5 9 11 3 5 5 7 8 5 4 5 7 5 1 8 9
ambdues llengües 3 4 5 4 3 10 2 3 10 6 8 7 10 8 13 8 4 7
altres llengües 7 5 6 8 6 3 1 1 2 1 1 1 4 3 2 3 1
Amb la
televisió
català 2 1 1 3 7 1 1 2 0 4 2 1 0 0 3 2
castellà 4 10 6 9 11 1 10 8 5 7 9 9 8 12 5 7 8 7
ambdues llengües 9 5 5 2 8 20 3 11 17 10 9 2 10 4 17 10 8 7
altres llengües 4 2 2 2 3 2 3 5 0 4 0 3 3 2 0 6 2 4
Amb els
professors
català 6 10 6 8 15 18 23 21 21 13 19 18 15 15 19 20 16 7
castellà 8 8 5 6 0 0 1 0 0 0 1 1 2
ambdues llengües 4 2 2 6 3 1 2 9 5 2 3 2 2 8
altres llengües 0 1 1 1 0 0 0 0 0 0 0 2 4

P L C
29
12.2. Gràfics de resultats sobre la situació d’ús lingüístics de l’alumnat.

Projecte lingüistic

More Related Content

Similar to Projecte lingüistic

More from gegantdelrec

Projecte lingüistic