POSTIMPRESSIONISME:
UN PONT CAP A
L'AVANTGUARDA
1886 PORTA D'ENTRADA A L'ART DEL SEGLE XX PINTURES DE CEZANNE, VAN
GOGH, GAUGUIN, ELS ACADEMICISTES I ELS SIMBOLISTES
• L'any 1886 els impressionistes (Moviment poc homogeni) exposen junts per última vegada va
marcar una fita en la història de la pintura francesa
• POSTIMPRESSIONISME període que separa l'última exposició impressionista del Cubisme
principis s XX.
En el Postimpressionisme hi trobem un seguit d'actituds i tendències que, malgrat estar vinculades a les
novetats impressionistes, són la porta d'entrada a l'art del segle XX.
Paul Signac ( 1863- 1935) un dels primers
impressionistes en desmarcar-se dels seus
contemporanis inaugurant la tècnica del
divisionisme el puntillisme
Serà el punt de partida de l’obra de Van
Gogh
Enri de Toulouse-Lautrec (1864-1901)
Disseny gràfic, el cartellisme
L’artista més atrevit irreverent i gust estètic per la lletjor,
viura intensament, fortament acomplexat per la seva
maleltia congènita de neixement. Retretarà la vida
bohèmia del paris de montmartre
Toulouse-Lautrec, La toilette (El baño), ó leo sobre
cartó n, 67 cm × 54 cm, 1896
• La forma de pintar de Lautrec desconstrueix la imatge, fins i tot en
tècnica de l’oli també aprofita per veure el fons.
• Lautrec, no li interessava la perfecció llisa de l'acadèmia.
• El seu treball era més una mena de dibuix i pintura conjunta que
accentuava l'ús del gest i la línia com a eina discursiva.
Pelirroja desnuda arrodillada
Fauvisme
Expressionisme
Vincent Van Gogh (1853-1890) EL FOLL
Pintor desconegut en el seu temps, no aconseguirà vendre una sola obra. Marcat des de naixement per la mort del seu germà 
gran al qual li posaran el mateix nom i profundament marcat pels desamors, recobrirà a l’art com a teràpia.
Amic de Gauguin i gràcies al suport del seu germà Theo, desenvoluparà una obra molt personal, d’agressiva pinzellada i 
colorista, fortament influenciada per l’obra dels impressionistes i l’art exòtic de les estampes japoneses. 
Morira prematurament a l’edat de 37.
La nit estelada
GEORGES BRAQUE. 50 ANIVERSARIO
CASAS DE L'ESTAQUE
CUBISME
Paul Cézanne (1839-1906) EL FILOSOF
Pintor ignorat en el seu temps, treballarà aïllat de manera molt personal. És el pintor dels pintors, reconegut per alguns 
impressionistes contemporanis
Destaca el seu estil innovador, racional, de pintura constructiva i molt interessat per la forma i l’estructura, tonalitats opaques 
i terroses, per no distreure de la forma. Harmonia i equilibri. Obra conjunta i mesurada.
Els jugadors de cartes (1893)
Les grans bañistes, 1906,
Ernst Ludwig Kirchner. 1915. Óleo sobre lienzo. 70 x 61 cm.
expressionisme
Eduart Munch.El crit 1893
Edvard Munch (1873 - 1944) LA PINTURA DE L’ÀNIMA
Pintor Norueg de llibertat econòmica el portarà a representar el seu mon per a ell mateix i explicar intensament els seus
sentiments, fortament atormentat pel caràcter autoritari del seu pare i per ser testimoni en la seva Joventut de la mort
del seu germà i la seva mare. Conservera tota la seva obra i l’acabarà donant al museu d’Oslo.
Anochecer de primavera en Karl Johan (1892)Anochecer de primavera en Karl Johan (1892)
FAUVISME
“La Linia verda”, 1905, Matisse
Paul Gauguin (1848-1903) L’AVENTURER
Un dels artistes mes enigmàtics, agent de borsa fins l’edat de 30 anys decideix deixar-ho tot per fer-se
artista.
Va deixar la seva família, intentà suïcidar-se, patir malalties exòtiques vivint a les illes del pacífic i acabar
morint prematurament
Paul Gauguin – Autorretyrato, Les Miserables, 1888
Destaca per una paleta revolucionaria i atrevida, d'herència impressionista. Pinzellada lliure i
gust per la línia gruixuda d’influència de les estampes japoneses. Temàtiques exòtiques.
Paral·lelament a la literatura i com a reacció a la temàtica naturalista, en la dècada del 1880 va
sorgir el Simbolisme de tradició la tradició romàntica.
•Temes bíblics o mitològics, impregnats d'elements que evoquen el món fantàstic propi dels
somnis. Igualment,
•La dona (angelical o maligne) fou tema força recurrent.
El moviment simbolista
• A França, destaca Gustave MOREAU, Odilon REDON i Henri ROUSSEAU (Le Douanier), iniciador del
moviment naif.
• caracteritzat per la ingenuïtat voluntària de les formes i per l'ús de colors brillants.
Odilon REDON Henri ROUSSEAU
ART NAIF
Henri ROUSSEAU “LA BELLA I LA BÈSTIA”
Gustav KLIMT, que combina un cert erotisme temàtic amb un gran nivell decoratiu que el vincula amb la
Sezessionstil (modernisme) vienesa.

Del postimpressionisme a la vanguardia