Ramon Barlam
Lídia Biescas Chic
17/10/2014
 Etapa de transició entre la infantesa
i la vida adulta.

 Etapa de:
-Inestabilitat emocional,
-Rebuig a l’autoritat (pares i escola),
-Insatisfacció personal,
-Del despertar sexual...
• Canvis físics

• Canvis emocionals

• Canvi en les relacions socials:
família, amics
i el món escolar (inici de l’ESO)
Noia
-augment estatura
-eixamplament malucs
(corbes)
-creixement pits
-olor forta (suor)
-pèl (aixelles, pubis)
-grans, barbs o acné

-creixement genitals
-menstruació

Noi
-desenvolupament
musculatura
-canvi de veu
-olor forta (suor)
-aparició pèl (bigoti,
barba, cames, pit,
aixelles...)
-grans, barbs, acné
-creixement òrgans
sexuals
-ereccions
• Es donen situacions d’inseguretat i de
sorpresa davant dels canvis del cos.
• Sentiments positius i negatius, i molt
canviants respecte a un mateix i als altres.
• Enamorament/
Desenamorament.

• Canvis d’humor.
• Identitat personal.
• Necessitat d’amistat (el grup d’amics és
el més important en aquesta etapa).

• Els pares passen a un segon lloc i són
menys imprescindibles (necessitat
d'independència).
• Inici de l’institut i de l’ESO.
• Problemes emocionals

- A vegades se senten tristos
- Ploren
- Estan depressius

- Dificultats per dormir
- Trastorns alimentaris
- No se senten bé amb el seu físic

- Tenen pors
Cal escoltar-los, parlar, actitud comprensiva...
• Problemes de conducta
- Necessitat de límits

- Sentiments contradictoris

- Pensen que no tenen llibertat
- Discussions i conflictes
- Necessitat de sortir de casa

Cal preguntar, saber on estan,
conèixer on van, amb qui...
• Problemes escolars
- A vegades hi ha rebuig d’anar a l’escola (mals de
panxa, de cap...)
- Dificultat d’adaptació/d’integració

- Conflictes amb companys/es
- Problemes d’aprenentatge
- Baix rendiment

- Dificultats de concentració

Cal saber què els passa,
quina dificultat tenen...
• Problemes sexuals
- Preocupació per l’aspecte físic
- Timidesa

- Necessitat de saber envers el sexe

Cal evitar informacions errònies. Se’ls ha
d’oferir informacions adequades.
• Problemes d’alimentació
- Sobrepès

- Estats d’ànim depressius

- Sentir-se diferent
- Trastorns d’alimentació
- Imatge distorsionada del seu cos
- Influències mitjans de comunicació

- Insatisfacció personal

Cal un seguiment acurat de la seva
alimentació i observar la seva conducta
• Problemes de consum de tabac,
alcohol, drogues...
- Necessitat d’imitar.
- Necessitat de fer el que fan els amics.

- Necessitat de rebel·lar-se.
- Necessitat de noves experiències.
- Necessitat d’evadir-se.

Cal explicar-los els efectes negatius
del consum, buscar activitats
alternatives...
Davant d’aquestes situacions els pares:
• Han de ser la base segura per als seus
fills/es (models en el que fem i diem).

• Estar d’acord pare/mare (mateixos criteris).
• Marcar unes regles a casa (raonables,
consensuades i no massa estrictes).
• Diàleg constant i fluït.
• Els vostres fills/es s’han de sentir escoltats,
no criticats ni aclaparats
Què podem fer els pares i mares?
• Hàbits saludables
• Comunicació

• Acompanyament escolar a casa
• Compartir la tasca d’educar
• Participació amb el centre escolar
 Alimentació
-Potenciar hàbits d’alimentació correctes (fer tots els
àpats amb varietat i quantitat)
-Importància de l’esmorzar per rendir millor (abans de
sortir de casa i a l’hora del pati) i que sigui saludable

 Higiene
- Mantenir bons hàbits d’higiene personal.
- Cal per raons de salut personal i per a
la millora de les relacions.
 Descans
-Entre els 12 i 16 anys cal que
dormin de 9 a 10 hores.
-Necessitat de dormir pel desgast
d’energia en el creixement i l’activitat escolar.
-Cal evitar massa hores davant de l’ordinador o
de la TV abans d’anar a dormir.
-Cal un bona planificació del temps de descans i
de feina.
-Cal uns bons hàbits de son i de descans.
S’ha de pactar l’hora d’anar a dormir i llevar-se
 Activitat física
-Practicar exercici pot ser un mitjà alliberador de

tensions que augmenta la confiança en un mateix.
-Ofereix una oportunitat de relació amb els altres.

-Afavoreix no adoptar comportaments de risc per
a la salut, com ara el tabaquisme.
-Practicar activitat física, regularment, millora el
rendiment acadèmic i l’autoestima.

Procurar que els nostres fills/es participin
en activitats esportives
 Ser conscients que els amics passen a tenir una
influència enorme i que prioritzaran la comunicació
amb ells abans que amb nosaltres.

 Cal establir un diàleg franc, evitant interrogatoris i
cal també saber trobar el moment.
 Cal evitar les comparacions (“mira el veí” “quan jo
tenia la teva edat”...)
 En aquesta etapa s’educa més
amb els fets que amb les paraules.
 Evitar renyar-los en públic.
Necessitat de negociacions familiars per
mantenir activitats conjuntes en família.
Cal que els nostres fills/es compaginin el
lleure amb la família i amb el seu grup
d’amics i amigues.
Els nostres fills/es necessiten referents i
límits clars per això cal recordar que
som els seus pares i no els seus amics.
 Tenir cura que el nostre fill/a vagi cada
dia a l’institut i que sigui puntual.
 Reservar un espai a casa per a l’estudi
amb totes les condicions necessàries i
sinó que pugui anar a la biblioteca.
 Trobar moments de diàleg per saber què
fa a l’insti i per parlar de la importància
que té esforçar-se per treure
bons resultats.
Ajudar als nostres fills/es a planificar
i a organitzar el seu temps d’estudi i
de fer deures, segons les seves
necessitats.
Confiem en les seves capacitats per
aprendre i li fem saber.
Revisar i fer un seguiment
de l’agenda escolar.
Ens interessem per tot el que aprèn a
l’institut i intentem que ho apliqui a la vida
diària (participant a l’hora de comprar,
redactant el menú de la setmana...).

Tenir cura que facin els deures cada dia,
si cal els orientem, però han de ser ells qui
realitzi les tasques escolars.
 Animem als nostres fills/es a llegir
cada dia i aprofitem oportunitats
per llegir plegats.
 No parlem malament d’un docent davant d’ells.
És important el respecte. Si detectem un problema
amb un professor/a hi parlem directament.
 Parlem amb ells sobre els seus interessos
acadèmics i els ajudem a prendre decisions de
futur a partir del que els agrada, de les seves
capacitats i les orientacions que compartim amb el
seu tutor/a.
 Ser un model positiu per als nostres fills/es.
 Pare i mare procurem compartir criteris respecte
a l’educació del nostres fills i mostrar coherència
entre què diem i què fem.
 Eduquem-los perquè siguin responsables de les
seves accions.
 Ajudem-los a prendre decisions, a aprendre
dels errors i a acceptar, les seves equivocacions,
limitacions i frustracions.
 Ens interessem per les seves relacions
(companys/es que tenen, amics, amb els
adults amb qui estan en contacte...)
 Trobar el moment oportú per parlar amb
els nostres fills/es i per escoltar-los,
mantenint una actitud comprensiva i
positiva, però amb criteris clars.

 Hem de saber què veuen
a la televisió i a Internet i,
si cal, els orientem.
 Conèixer el funcionament del centre i els
projectes que es fan.

 Assistir a les reunions
convocades pel centre.
 Mantenir contacte regular
amb l’institut i amb el tutor/a.
 Compartir amb els tutors el seguiment dels.
Posar-se d’acord per actuar, de manera
coherent, família i escola donant suport a les
mesures que es determinin.
 Participem en l'elecció dels representants en el
Consell Escolar del centre i ens informem de
les decisions que es prenen.
 Si podem, formem part de l’AMPA de l’institut i
sinó, hem de conèixer que fan.
 Sempre que sigui possible, ens oferim a l’institut
per col·laborar en el que calgui.
 Participem en la formació
de mares i pares que
es fan en els centres
(xerrades, activitats...)
• Cada noi/a és diferent i per tant, creix a una
velocitat diferent.
• Comunicació familiar (necessiten amb qui poder
parlar i amb qui confiar).

• Demanar ajuda davant de dubtes.
• Els adolescents necessiten els pares/tutors/adults
(per sentir-se acceptats i estimats).
• Els adolescents no ho saben tot, cal informar-los.
• Oferir un bon model (prevenir riscos i errors).

• Necessiten límits clars i raonables.

Pares i alumnes davant l'eso

  • 1.
  • 2.
     Etapa detransició entre la infantesa i la vida adulta.  Etapa de: -Inestabilitat emocional, -Rebuig a l’autoritat (pares i escola), -Insatisfacció personal, -Del despertar sexual...
  • 3.
    • Canvis físics •Canvis emocionals • Canvi en les relacions socials: família, amics i el món escolar (inici de l’ESO)
  • 4.
    Noia -augment estatura -eixamplament malucs (corbes) -creixementpits -olor forta (suor) -pèl (aixelles, pubis) -grans, barbs o acné -creixement genitals -menstruació Noi -desenvolupament musculatura -canvi de veu -olor forta (suor) -aparició pèl (bigoti, barba, cames, pit, aixelles...) -grans, barbs, acné -creixement òrgans sexuals -ereccions
  • 5.
    • Es donensituacions d’inseguretat i de sorpresa davant dels canvis del cos. • Sentiments positius i negatius, i molt canviants respecte a un mateix i als altres. • Enamorament/ Desenamorament. • Canvis d’humor. • Identitat personal.
  • 6.
    • Necessitat d’amistat(el grup d’amics és el més important en aquesta etapa). • Els pares passen a un segon lloc i són menys imprescindibles (necessitat d'independència). • Inici de l’institut i de l’ESO.
  • 7.
    • Problemes emocionals -A vegades se senten tristos - Ploren - Estan depressius - Dificultats per dormir - Trastorns alimentaris - No se senten bé amb el seu físic - Tenen pors Cal escoltar-los, parlar, actitud comprensiva...
  • 8.
    • Problemes deconducta - Necessitat de límits - Sentiments contradictoris - Pensen que no tenen llibertat - Discussions i conflictes - Necessitat de sortir de casa Cal preguntar, saber on estan, conèixer on van, amb qui...
  • 9.
    • Problemes escolars -A vegades hi ha rebuig d’anar a l’escola (mals de panxa, de cap...) - Dificultat d’adaptació/d’integració - Conflictes amb companys/es - Problemes d’aprenentatge - Baix rendiment - Dificultats de concentració Cal saber què els passa, quina dificultat tenen...
  • 10.
    • Problemes sexuals -Preocupació per l’aspecte físic - Timidesa - Necessitat de saber envers el sexe Cal evitar informacions errònies. Se’ls ha d’oferir informacions adequades.
  • 11.
    • Problemes d’alimentació -Sobrepès - Estats d’ànim depressius - Sentir-se diferent - Trastorns d’alimentació - Imatge distorsionada del seu cos - Influències mitjans de comunicació - Insatisfacció personal Cal un seguiment acurat de la seva alimentació i observar la seva conducta
  • 12.
    • Problemes deconsum de tabac, alcohol, drogues... - Necessitat d’imitar. - Necessitat de fer el que fan els amics. - Necessitat de rebel·lar-se. - Necessitat de noves experiències. - Necessitat d’evadir-se. Cal explicar-los els efectes negatius del consum, buscar activitats alternatives...
  • 13.
    Davant d’aquestes situacionsels pares: • Han de ser la base segura per als seus fills/es (models en el que fem i diem). • Estar d’acord pare/mare (mateixos criteris). • Marcar unes regles a casa (raonables, consensuades i no massa estrictes). • Diàleg constant i fluït. • Els vostres fills/es s’han de sentir escoltats, no criticats ni aclaparats
  • 15.
    Què podem ferels pares i mares? • Hàbits saludables • Comunicació • Acompanyament escolar a casa • Compartir la tasca d’educar • Participació amb el centre escolar
  • 16.
     Alimentació -Potenciar hàbitsd’alimentació correctes (fer tots els àpats amb varietat i quantitat) -Importància de l’esmorzar per rendir millor (abans de sortir de casa i a l’hora del pati) i que sigui saludable  Higiene - Mantenir bons hàbits d’higiene personal. - Cal per raons de salut personal i per a la millora de les relacions.
  • 17.
     Descans -Entre els12 i 16 anys cal que dormin de 9 a 10 hores. -Necessitat de dormir pel desgast d’energia en el creixement i l’activitat escolar. -Cal evitar massa hores davant de l’ordinador o de la TV abans d’anar a dormir. -Cal un bona planificació del temps de descans i de feina. -Cal uns bons hàbits de son i de descans. S’ha de pactar l’hora d’anar a dormir i llevar-se
  • 19.
     Activitat física -Practicarexercici pot ser un mitjà alliberador de tensions que augmenta la confiança en un mateix. -Ofereix una oportunitat de relació amb els altres. -Afavoreix no adoptar comportaments de risc per a la salut, com ara el tabaquisme. -Practicar activitat física, regularment, millora el rendiment acadèmic i l’autoestima. Procurar que els nostres fills/es participin en activitats esportives
  • 20.
     Ser conscientsque els amics passen a tenir una influència enorme i que prioritzaran la comunicació amb ells abans que amb nosaltres.  Cal establir un diàleg franc, evitant interrogatoris i cal també saber trobar el moment.  Cal evitar les comparacions (“mira el veí” “quan jo tenia la teva edat”...)  En aquesta etapa s’educa més amb els fets que amb les paraules.  Evitar renyar-los en públic.
  • 21.
    Necessitat de negociacionsfamiliars per mantenir activitats conjuntes en família. Cal que els nostres fills/es compaginin el lleure amb la família i amb el seu grup d’amics i amigues. Els nostres fills/es necessiten referents i límits clars per això cal recordar que som els seus pares i no els seus amics.
  • 22.
     Tenir curaque el nostre fill/a vagi cada dia a l’institut i que sigui puntual.  Reservar un espai a casa per a l’estudi amb totes les condicions necessàries i sinó que pugui anar a la biblioteca.  Trobar moments de diàleg per saber què fa a l’insti i per parlar de la importància que té esforçar-se per treure bons resultats.
  • 23.
    Ajudar als nostresfills/es a planificar i a organitzar el seu temps d’estudi i de fer deures, segons les seves necessitats. Confiem en les seves capacitats per aprendre i li fem saber. Revisar i fer un seguiment de l’agenda escolar.
  • 24.
    Ens interessem pertot el que aprèn a l’institut i intentem que ho apliqui a la vida diària (participant a l’hora de comprar, redactant el menú de la setmana...). Tenir cura que facin els deures cada dia, si cal els orientem, però han de ser ells qui realitzi les tasques escolars.
  • 25.
     Animem alsnostres fills/es a llegir cada dia i aprofitem oportunitats per llegir plegats.  No parlem malament d’un docent davant d’ells. És important el respecte. Si detectem un problema amb un professor/a hi parlem directament.  Parlem amb ells sobre els seus interessos acadèmics i els ajudem a prendre decisions de futur a partir del que els agrada, de les seves capacitats i les orientacions que compartim amb el seu tutor/a.
  • 26.
     Ser unmodel positiu per als nostres fills/es.  Pare i mare procurem compartir criteris respecte a l’educació del nostres fills i mostrar coherència entre què diem i què fem.  Eduquem-los perquè siguin responsables de les seves accions.  Ajudem-los a prendre decisions, a aprendre dels errors i a acceptar, les seves equivocacions, limitacions i frustracions.
  • 27.
     Ens interessemper les seves relacions (companys/es que tenen, amics, amb els adults amb qui estan en contacte...)  Trobar el moment oportú per parlar amb els nostres fills/es i per escoltar-los, mantenint una actitud comprensiva i positiva, però amb criteris clars.  Hem de saber què veuen a la televisió i a Internet i, si cal, els orientem.
  • 28.
     Conèixer elfuncionament del centre i els projectes que es fan.  Assistir a les reunions convocades pel centre.  Mantenir contacte regular amb l’institut i amb el tutor/a.  Compartir amb els tutors el seguiment dels. Posar-se d’acord per actuar, de manera coherent, família i escola donant suport a les mesures que es determinin.
  • 29.
     Participem enl'elecció dels representants en el Consell Escolar del centre i ens informem de les decisions que es prenen.  Si podem, formem part de l’AMPA de l’institut i sinó, hem de conèixer que fan.  Sempre que sigui possible, ens oferim a l’institut per col·laborar en el que calgui.  Participem en la formació de mares i pares que es fan en els centres (xerrades, activitats...)
  • 30.
    • Cada noi/aés diferent i per tant, creix a una velocitat diferent. • Comunicació familiar (necessiten amb qui poder parlar i amb qui confiar). • Demanar ajuda davant de dubtes. • Els adolescents necessiten els pares/tutors/adults (per sentir-se acceptats i estimats). • Els adolescents no ho saben tot, cal informar-los. • Oferir un bon model (prevenir riscos i errors). • Necessiten límits clars i raonables.