SlideShare a Scribd company logo
LA FUNDACIÓ
DE ROMA
( Tradicionalment el 21 d’abril del 753 aC)
Remei Baldó
L’heroi troià Enees, fill de la deessa Venus i el troià Anquises, i supervivent de
la guerra de Troia, forma part de la llegenda de la fundació de Roma. Després
d’un llarg viatge des de Troia va arribar al Latium.
TroiaLatium
ELS ANTECEDENTS DE ROMA
Eneas, que havia perdut la seua esposa troiana, després
d’aliar-se amb els llatins, es va casar amb Lavínia, filla del rei
Llatí , i va fundar la ciutat de Lavinium, anomenada a partir
del nom de la seua esposa. El fill que portava des de Troia,
Ascani o Iulus, en fundà més tard una altra, Alba Longa,
també en el Latium i va inaugurar la dinastia de reis albans.
Un descendent d’Ascani, Procas, va tindre dos fills, Númitor i
Amuli. Númitor va ser destronat per Amuli, que li va usurpar el
poder i va matar els seus fills barons. La filla d’Amuli, Rea
Sílvia, va ser consagrada al culte de la deessa Vesta, que
exigia castetat (vestal). D’aquesta manera Amuli s’assegurava
que no tinguera descendència.
Però diu la llegenda que el déu Mart s’enamorà d’ella i li
engendrà dos fills bessons, els futurs Ròmul i Rem.
Quan Amuli s’assabentà de l’existència dels bessons,
manà que els llançaren al riu Tíber. Però els xiquets van
sobreviure i foren alimentats per la famosa lloba
Capitolina. Els pastor Fàustul se’ls trobà i li’ls donà a la
seua dona Larència, perquè els criara com a fills.
Quan Ròmul i Rem es van fer majors, van conéixer el seu origen,
van destronar Amuli i van restituir el seu avi Númitor en el tron
d’Alba Longa. També van decidir fundar una nova ciutat, la futura
Roma.
Per tant, en l’origen de Roma hi ha dos déus, segons la llegenda:
Venus, mare d’Eneas, i Mart, pare de Ròmul i Rem. Així es
justificava mitològicament el poder de Roma sobre els pobles
conquistats.
Ròmul i Rem van consultar els auspicis (observació de les aus) per a
determinar la voluntat divina sobre la nova ciutat que anaven a fundar.
Rem des del turó Aventí va veure sis voltors que alçaven el vol. Però
Ròmul, un poc més tard, en va vore dotze des del turó del Palatí. Va ser
elegit Ròmul com a fundador de la nova ciutat en el Palatí (Roma
Quadrata). El nom Roma deriva del nom del seu fundador, Ròmul.
LA LLEGENDA DE LA FUNDACIÓ DE ROMA
En la cerimònia religiosa d’inauguratio, Ròmul va marcar el
perímetre de la nova ciutat amb un solc fet per un forcat o arada
arrossegat per un bou i una vedella. El perímetre o pomerium era
sagrat. Sobre ell més tard es construïrien les muralles de la Roma
Quadrata. Rem va cometre un sacrilegi botant per damunt d’eixe
solc i per això va ser mortalment ferit per Ròmul: l’inici de la nova
ciutat està marcat per un fratricidi.
EL RAPTE DE LES SABINES
Una vegada fundada la ciutat,
a penes hi havia dones; per
tant el futur estava
compromés. Per això Ròmul
envià ambaixades a les
poblacions veïnes demanant
aliances matrimonials, però no
foren ateses.
Finalment Ròmul va proposar
als seus conciutadans celebrar
uns jocs esportius i convidar
als veïns sabins. Quan tots
estaven concentrats en
l’espectacle,a un senyal de
Ròmul els romans van
irrompre entre el públic i van
raptar les joves sabines per a
convertir-les en les seues
esposes.
Després d’un temps de reclamacions sense obtindre cap resultat, els
sabins iniciaren una guerra contra els romans que acabà amb un
tractat de pau, ja que les sabines , esposes dels romans –segons la
llegenda- s’interposaren entre els dos bàndols al·legant que no volien
quedar viudes ni òrfenes (de pare).
Durant un temps regnaren en Roma dos reis Tit Taci (el dels sabins) i
Ròmul. Eixe període es coneix com una diarquia. Quan morí Tit Taci,
Ròmul tornà a regnar en solitari fins la seua mort, ocorreguda –
segons la llegenda- de manera extraordinària enmig d’una tormenta.
Els romans creien que Ròmul havia ascendit als cels convertit en el
déu Quirí. D’altres pensaven que havia sigut assassinat.
Ròmul va ser el primer rei de Roma (Roma quadrata), construïda en el turó
Palatí, Això, segons la llegenda, ocorregué un 21 d’abril de l’any 753 aC. Encara
que les restes arqueològiques que s’han trobat al Palatí no són del s. VIII aC, sinó
més tardanes, si que corroboren part de la llegenda: el Palatí va ser el primer
turó habitat de Roma.
En la festa de les Lupercals es feia una processó al voltant del Palatí, la qual cosa
pot ser també un testimoni de la importància d’aquest turó en les arrels
històriques de Roma.
Amb el temps aquest assentament fou el centre de una confederació
d’assentaments o Septimontium (set monts o turons)
LA LLEGENDA I L’ARQUEOLOGIA
Al llarg del seu regnat Ròmul:
 Dividí la societat en dos classes, patricis i plebeus. Els primers eren
descendents dels primers fundadors de la ciutat i tenien tots els drets (
càrrecs polítics i religiosos). Els plebeus eren descendents dels
estrangers que acudiren després a la ciutat. No tenien drets polítics ni
religiosos. S’ocupaven de l’agricultura i la ramaderia.
 Dividí la població en 3 tribus i en 30 cúries (divisions administratives)
 Creà el Senat o Consell d’Ancians , format per 100 membres ( 3
representants de cada cúria, 3 de cada tribu i un president). Votaven les
propostes del rei i jutjaven en cas de delictes lleus.
 Es rodejà d’un grup armat de 300 homes, que combatien al seu costat
en els conflictes. (guàrdia personal i germen del futur exèrcit)
ORGANITZACIÓ SOCIO-POLÍTICA DE L’ANTIGA ROMA

More Related Content

What's hot

Pronoms relatius. Errors més freqüents
Pronoms relatius. Errors més freqüentsPronoms relatius. Errors més freqüents
Pronoms relatius. Errors més freqüents
Muntsa Tortós
 
Pere Quart
Pere QuartPere Quart
Esquema de la història de la literatura
Esquema de la història de la literaturaEsquema de la història de la literatura
Esquema de la història de la literatura
lurdessaavedra
 
Joan Ramis i Ramis: Lucrècia i la Il·ustració
Joan Ramis i Ramis: Lucrècia i la Il·ustracióJoan Ramis i Ramis: Lucrècia i la Il·ustració
Joan Ramis i Ramis: Lucrècia i la Il·ustració
soniaturmarti
 
Eix cronològic
Eix cronològicEix cronològic
Eix cronològic
maltarr4
 
Imperatiu llatí
Imperatiu llatíImperatiu llatí
Imperatiu llatí
Ainoaim
 

What's hot (7)

Pronoms relatius. Errors més freqüents
Pronoms relatius. Errors més freqüentsPronoms relatius. Errors més freqüents
Pronoms relatius. Errors més freqüents
 
Les Avantguardes
Les AvantguardesLes Avantguardes
Les Avantguardes
 
Pere Quart
Pere QuartPere Quart
Pere Quart
 
Esquema de la història de la literatura
Esquema de la història de la literaturaEsquema de la història de la literatura
Esquema de la història de la literatura
 
Joan Ramis i Ramis: Lucrècia i la Il·ustració
Joan Ramis i Ramis: Lucrècia i la Il·ustracióJoan Ramis i Ramis: Lucrècia i la Il·ustració
Joan Ramis i Ramis: Lucrècia i la Il·ustració
 
Eix cronològic
Eix cronològicEix cronològic
Eix cronològic
 
Imperatiu llatí
Imperatiu llatíImperatiu llatí
Imperatiu llatí
 

Viewers also liked

Les nou muses15
Les nou muses15Les nou muses15
Les nou muses15
Remei Baldó Asensi
 
Eneida2015
Eneida2015Eneida2015
Termes romanes15
Termes romanes15Termes romanes15
Termes romanes15
Remei Baldó Asensi
 
Itàlia antiga
Itàlia antigaItàlia antiga
Itàlia antiga
Remei Baldó Asensi
 
L'indoeuropeu
L'indoeuropeuL'indoeuropeu
L'indoeuropeu
Remei Baldó Asensi
 
Literatura grega
Literatura gregaLiteratura grega
Literatura grega
Remei Baldó Asensi
 
Piram tisbe
Piram tisbePiram tisbe
Piram tisbe
Remei Baldó Asensi
 
Dedal
DedalDedal
Origens monarquia republica
Origens monarquia republicaOrigens monarquia republica
Origens monarquia republica
Remei Baldó Asensi
 
Hispania
HispaniaHispania
Els Lambert a Xàbia
Els Lambert a XàbiaEls Lambert a Xàbia
Els Lambert a Xàbia
Remei Baldó Asensi
 
Hèracles
HèraclesHèracles
Història de Roma
Història de RomaHistòria de Roma
Història de Roma
Remei Baldó Asensi
 
La Ilíada en imatges
La Ilíada en imatgesLa Ilíada en imatges
La Ilíada en imatges
Remei Baldó Asensi
 
Hispania
HispaniaHispania
13. L'IMPERI ROMÀ
13. L'IMPERI ROMÀ13. L'IMPERI ROMÀ
13. L'IMPERI ROMÀ
jcorbala
 
A monarquia na antiga Roma
A monarquia na antiga RomaA monarquia na antiga Roma
A monarquia na antiga Roma
Manuel Rodriguez
 

Viewers also liked (20)

Les nou muses15
Les nou muses15Les nou muses15
Les nou muses15
 
Eneida2015
Eneida2015Eneida2015
Eneida2015
 
Termes romanes15
Termes romanes15Termes romanes15
Termes romanes15
 
Itàlia antiga
Itàlia antigaItàlia antiga
Itàlia antiga
 
L'indoeuropeu
L'indoeuropeuL'indoeuropeu
L'indoeuropeu
 
Literatura grega
Literatura gregaLiteratura grega
Literatura grega
 
Piram tisbe
Piram tisbePiram tisbe
Piram tisbe
 
Dedal
DedalDedal
Dedal
 
Origens monarquia republica
Origens monarquia republicaOrigens monarquia republica
Origens monarquia republica
 
Hispania
HispaniaHispania
Hispania
 
Els Lambert a Xàbia
Els Lambert a XàbiaEls Lambert a Xàbia
Els Lambert a Xàbia
 
Hèracles
HèraclesHèracles
Hèracles
 
Història de Roma
Història de RomaHistòria de Roma
Història de Roma
 
L'imperi roma
L'imperi romaL'imperi roma
L'imperi roma
 
La Ilíada en imatges
La Ilíada en imatgesLa Ilíada en imatges
La Ilíada en imatges
 
Hispania
HispaniaHispania
Hispania
 
Power point
Power pointPower point
Power point
 
13. L'IMPERI ROMÀ
13. L'IMPERI ROMÀ13. L'IMPERI ROMÀ
13. L'IMPERI ROMÀ
 
La Monarquía en Roma
La Monarquía en RomaLa Monarquía en Roma
La Monarquía en Roma
 
A monarquia na antiga Roma
A monarquia na antiga RomaA monarquia na antiga Roma
A monarquia na antiga Roma
 

Similar to Origens roma

Origens roma2019
Origens roma2019Origens roma2019
Origens roma2019
Remei Baldó Asensi
 
Origens roma2020
Origens roma2020Origens roma2020
Origens roma2020
Remei Baldó Asensi
 
Origens roma
Origens romaOrigens roma
Origens roma
Remei Baldó Asensi
 
Origens roma
Origens romaOrigens roma
Origens roma
Remei Baldó Asensi
 
Fundació de roma i «roma quadrata»
Fundació de roma i «roma quadrata»Fundació de roma i «roma quadrata»
Fundació de roma i «roma quadrata»eulaliapadro
 
FUNDACIÓ ROMA -4T ESO-.ppt
FUNDACIÓ ROMA -4T ESO-.pptFUNDACIÓ ROMA -4T ESO-.ppt
FUNDACIÓ ROMA -4T ESO-.ppt
Mireia449715
 
La fundació de Roma
La fundació de RomaLa fundació de Roma
La fundació de Roma
eulaliapadro
 
Fundació de roma i «roma quadrata» àlex i alicia
Fundació de roma i «roma quadrata» àlex i aliciaFundació de roma i «roma quadrata» àlex i alicia
Fundació de roma i «roma quadrata» àlex i aliciaeulaliapadro
 
Ab urbe condita
Ab urbe conditaAb urbe condita
Ab urbe condita
Amparo Gasent
 
Expansio Roma
Expansio RomaExpansio Roma
Expansio Romajiplena
 
Ab urbe condita
Ab urbe conditaAb urbe condita
Ab urbe conditaMari Paz
 
Antiga roma (català)
Antiga roma (català)Antiga roma (català)
Antiga roma (català)
Olmo Heras
 
Revista imperi roma
Revista imperi romaRevista imperi roma
Revista imperi romallicorella
 
Tema 13.- L'IMPERI ROMÀ
Tema 13.- L'IMPERI ROMÀTema 13.- L'IMPERI ROMÀ
Tema 13.- L'IMPERI ROMÀ
finamorenoo
 

Similar to Origens roma (20)

Origens roma2019
Origens roma2019Origens roma2019
Origens roma2019
 
Origens roma2020
Origens roma2020Origens roma2020
Origens roma2020
 
Origens roma
Origens romaOrigens roma
Origens roma
 
Origens roma
Origens romaOrigens roma
Origens roma
 
Fundació de roma i «roma quadrata»
Fundació de roma i «roma quadrata»Fundació de roma i «roma quadrata»
Fundació de roma i «roma quadrata»
 
FUNDACIÓ ROMA -4T ESO-.ppt
FUNDACIÓ ROMA -4T ESO-.pptFUNDACIÓ ROMA -4T ESO-.ppt
FUNDACIÓ ROMA -4T ESO-.ppt
 
Fundació de Roma
Fundació de RomaFundació de Roma
Fundació de Roma
 
La fundació de Roma
La fundació de RomaLa fundació de Roma
La fundació de Roma
 
Fundació de roma i «roma quadrata» àlex i alicia
Fundació de roma i «roma quadrata» àlex i aliciaFundació de roma i «roma quadrata» àlex i alicia
Fundació de roma i «roma quadrata» àlex i alicia
 
Ab urbe condita
Ab urbe conditaAb urbe condita
Ab urbe condita
 
Expansio Roma
Expansio RomaExpansio Roma
Expansio Roma
 
Ab urbe condita
Ab urbe conditaAb urbe condita
Ab urbe condita
 
Monarquia
MonarquiaMonarquia
Monarquia
 
Antiga roma (català)
Antiga roma (català)Antiga roma (català)
Antiga roma (català)
 
Revista imperi roma
Revista imperi romaRevista imperi roma
Revista imperi roma
 
Grup5
Grup5Grup5
Grup5
 
Romans
RomansRomans
Romans
 
Romans
RomansRomans
Romans
 
Tema 13.- L'IMPERI ROMÀ
Tema 13.- L'IMPERI ROMÀTema 13.- L'IMPERI ROMÀ
Tema 13.- L'IMPERI ROMÀ
 
Fundacio de roma
Fundacio de romaFundacio de roma
Fundacio de roma
 

More from Remei Baldó Asensi

Termes romanes20
Termes romanes20Termes romanes20
Termes romanes20
Remei Baldó Asensi
 
Les nou muses20
Les nou muses20Les nou muses20
Les nou muses20
Remei Baldó Asensi
 
Italia antiga2020
Italia antiga2020Italia antiga2020
Italia antiga2020
Remei Baldó Asensi
 
Deus basic
Deus basicDeus basic
Lucius puer romanus2020
Lucius puer romanus2020Lucius puer romanus2020
Lucius puer romanus2020
Remei Baldó Asensi
 
Reunio families tutor-20-21
Reunio families tutor-20-21Reunio families tutor-20-21
Reunio families tutor-20-21
Remei Baldó Asensi
 
Calendari2020
Calendari2020Calendari2020
Calendari2020
Remei Baldó Asensi
 
Faeto
FaetoFaeto
Perseu
PerseuPerseu
Historia de la llengua
Historia de la llenguaHistoria de la llengua
Historia de la llengua
Remei Baldó Asensi
 
Lucius puer romanus
Lucius puer romanusLucius puer romanus
Lucius puer romanus
Remei Baldó Asensi
 
Calendari
CalendariCalendari
Historia de la llengua
Historia de la llenguaHistoria de la llengua
Historia de la llengua
Remei Baldó Asensi
 
Juli cesar1
Juli cesar1Juli cesar1
Juli cesar1
Remei Baldó Asensi
 
Faetont
FaetontFaetont
Termes romanes15
Termes romanes15Termes romanes15
Termes romanes15
Remei Baldó Asensi
 
Les nou muses15
Les nou muses15Les nou muses15
Les nou muses15
Remei Baldó Asensi
 
Hercules
HerculesHercules
Juli cesar1
Juli cesar1Juli cesar1
Juli cesar1
Remei Baldó Asensi
 
Teatre roma
Teatre romaTeatre roma
Teatre roma
Remei Baldó Asensi
 

More from Remei Baldó Asensi (20)

Termes romanes20
Termes romanes20Termes romanes20
Termes romanes20
 
Les nou muses20
Les nou muses20Les nou muses20
Les nou muses20
 
Italia antiga2020
Italia antiga2020Italia antiga2020
Italia antiga2020
 
Deus basic
Deus basicDeus basic
Deus basic
 
Lucius puer romanus2020
Lucius puer romanus2020Lucius puer romanus2020
Lucius puer romanus2020
 
Reunio families tutor-20-21
Reunio families tutor-20-21Reunio families tutor-20-21
Reunio families tutor-20-21
 
Calendari2020
Calendari2020Calendari2020
Calendari2020
 
Faeto
FaetoFaeto
Faeto
 
Perseu
PerseuPerseu
Perseu
 
Historia de la llengua
Historia de la llenguaHistoria de la llengua
Historia de la llengua
 
Lucius puer romanus
Lucius puer romanusLucius puer romanus
Lucius puer romanus
 
Calendari
CalendariCalendari
Calendari
 
Historia de la llengua
Historia de la llenguaHistoria de la llengua
Historia de la llengua
 
Juli cesar1
Juli cesar1Juli cesar1
Juli cesar1
 
Faetont
FaetontFaetont
Faetont
 
Termes romanes15
Termes romanes15Termes romanes15
Termes romanes15
 
Les nou muses15
Les nou muses15Les nou muses15
Les nou muses15
 
Hercules
HerculesHercules
Hercules
 
Juli cesar1
Juli cesar1Juli cesar1
Juli cesar1
 
Teatre roma
Teatre romaTeatre roma
Teatre roma
 

Recently uploaded

poemes catalans musicats als Països Catalans.pdf
poemes catalans musicats als Països Catalans.pdfpoemes catalans musicats als Països Catalans.pdf
poemes catalans musicats als Països Catalans.pdf
MnicaFerri1
 
Viceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatins
Viceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatinsViceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatins
Viceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatins
Daniel Fernández
 
La transformació dels museus a través de l'adaptació a les noves tecnologies ...
La transformació dels museus a través de l'adaptació a les noves tecnologies ...La transformació dels museus a través de l'adaptació a les noves tecnologies ...
La transformació dels museus a través de l'adaptació a les noves tecnologies ...
mcompany11
 
Tema 9. Les forces. PER A 2N DE LA ESO ..
Tema 9. Les forces. PER A 2N DE LA ESO ..Tema 9. Les forces. PER A 2N DE LA ESO ..
Tema 9. Les forces. PER A 2N DE LA ESO ..
EireLanezMartnez
 
Filosofia 1r Bachillerato. Sistemes ètics. Diàleg amb la tradició . Bé, virtu...
Filosofia 1r Bachillerato. Sistemes ètics. Diàleg amb la tradició . Bé, virtu...Filosofia 1r Bachillerato. Sistemes ètics. Diàleg amb la tradició . Bé, virtu...
Filosofia 1r Bachillerato. Sistemes ètics. Diàleg amb la tradició . Bé, virtu...
MaraZiga15
 
Menú MENJADOR ESCOLAR juny 24 Ernest Lluch.pdf
Menú MENJADOR ESCOLAR juny 24 Ernest Lluch.pdfMenú MENJADOR ESCOLAR juny 24 Ernest Lluch.pdf
Menú MENJADOR ESCOLAR juny 24 Ernest Lluch.pdf
Ernest Lluch
 
INFORME_OFERTA_OME_INFORME_OFERTA (1).pdf
INFORME_OFERTA_OME_INFORME_OFERTA (1).pdfINFORME_OFERTA_OME_INFORME_OFERTA (1).pdf
INFORME_OFERTA_OME_INFORME_OFERTA (1).pdf
Ernest Lluch
 
Oferta definitiva de places Curs 2024-25
Oferta definitiva de places Curs 2024-25Oferta definitiva de places Curs 2024-25
Oferta definitiva de places Curs 2024-25
SuperAdmin9
 

Recently uploaded (8)

poemes catalans musicats als Països Catalans.pdf
poemes catalans musicats als Països Catalans.pdfpoemes catalans musicats als Països Catalans.pdf
poemes catalans musicats als Països Catalans.pdf
 
Viceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatins
Viceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatinsViceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatins
Viceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatins
 
La transformació dels museus a través de l'adaptació a les noves tecnologies ...
La transformació dels museus a través de l'adaptació a les noves tecnologies ...La transformació dels museus a través de l'adaptació a les noves tecnologies ...
La transformació dels museus a través de l'adaptació a les noves tecnologies ...
 
Tema 9. Les forces. PER A 2N DE LA ESO ..
Tema 9. Les forces. PER A 2N DE LA ESO ..Tema 9. Les forces. PER A 2N DE LA ESO ..
Tema 9. Les forces. PER A 2N DE LA ESO ..
 
Filosofia 1r Bachillerato. Sistemes ètics. Diàleg amb la tradició . Bé, virtu...
Filosofia 1r Bachillerato. Sistemes ètics. Diàleg amb la tradició . Bé, virtu...Filosofia 1r Bachillerato. Sistemes ètics. Diàleg amb la tradició . Bé, virtu...
Filosofia 1r Bachillerato. Sistemes ètics. Diàleg amb la tradició . Bé, virtu...
 
Menú MENJADOR ESCOLAR juny 24 Ernest Lluch.pdf
Menú MENJADOR ESCOLAR juny 24 Ernest Lluch.pdfMenú MENJADOR ESCOLAR juny 24 Ernest Lluch.pdf
Menú MENJADOR ESCOLAR juny 24 Ernest Lluch.pdf
 
INFORME_OFERTA_OME_INFORME_OFERTA (1).pdf
INFORME_OFERTA_OME_INFORME_OFERTA (1).pdfINFORME_OFERTA_OME_INFORME_OFERTA (1).pdf
INFORME_OFERTA_OME_INFORME_OFERTA (1).pdf
 
Oferta definitiva de places Curs 2024-25
Oferta definitiva de places Curs 2024-25Oferta definitiva de places Curs 2024-25
Oferta definitiva de places Curs 2024-25
 

Origens roma

  • 1. LA FUNDACIÓ DE ROMA ( Tradicionalment el 21 d’abril del 753 aC) Remei Baldó
  • 2. L’heroi troià Enees, fill de la deessa Venus i el troià Anquises, i supervivent de la guerra de Troia, forma part de la llegenda de la fundació de Roma. Després d’un llarg viatge des de Troia va arribar al Latium. TroiaLatium ELS ANTECEDENTS DE ROMA
  • 3. Eneas, que havia perdut la seua esposa troiana, després d’aliar-se amb els llatins, es va casar amb Lavínia, filla del rei Llatí , i va fundar la ciutat de Lavinium, anomenada a partir del nom de la seua esposa. El fill que portava des de Troia, Ascani o Iulus, en fundà més tard una altra, Alba Longa, també en el Latium i va inaugurar la dinastia de reis albans.
  • 4. Un descendent d’Ascani, Procas, va tindre dos fills, Númitor i Amuli. Númitor va ser destronat per Amuli, que li va usurpar el poder i va matar els seus fills barons. La filla d’Amuli, Rea Sílvia, va ser consagrada al culte de la deessa Vesta, que exigia castetat (vestal). D’aquesta manera Amuli s’assegurava que no tinguera descendència. Però diu la llegenda que el déu Mart s’enamorà d’ella i li engendrà dos fills bessons, els futurs Ròmul i Rem.
  • 5. Quan Amuli s’assabentà de l’existència dels bessons, manà que els llançaren al riu Tíber. Però els xiquets van sobreviure i foren alimentats per la famosa lloba Capitolina. Els pastor Fàustul se’ls trobà i li’ls donà a la seua dona Larència, perquè els criara com a fills.
  • 6. Quan Ròmul i Rem es van fer majors, van conéixer el seu origen, van destronar Amuli i van restituir el seu avi Númitor en el tron d’Alba Longa. També van decidir fundar una nova ciutat, la futura Roma. Per tant, en l’origen de Roma hi ha dos déus, segons la llegenda: Venus, mare d’Eneas, i Mart, pare de Ròmul i Rem. Així es justificava mitològicament el poder de Roma sobre els pobles conquistats.
  • 7. Ròmul i Rem van consultar els auspicis (observació de les aus) per a determinar la voluntat divina sobre la nova ciutat que anaven a fundar. Rem des del turó Aventí va veure sis voltors que alçaven el vol. Però Ròmul, un poc més tard, en va vore dotze des del turó del Palatí. Va ser elegit Ròmul com a fundador de la nova ciutat en el Palatí (Roma Quadrata). El nom Roma deriva del nom del seu fundador, Ròmul. LA LLEGENDA DE LA FUNDACIÓ DE ROMA
  • 8. En la cerimònia religiosa d’inauguratio, Ròmul va marcar el perímetre de la nova ciutat amb un solc fet per un forcat o arada arrossegat per un bou i una vedella. El perímetre o pomerium era sagrat. Sobre ell més tard es construïrien les muralles de la Roma Quadrata. Rem va cometre un sacrilegi botant per damunt d’eixe solc i per això va ser mortalment ferit per Ròmul: l’inici de la nova ciutat està marcat per un fratricidi.
  • 9. EL RAPTE DE LES SABINES Una vegada fundada la ciutat, a penes hi havia dones; per tant el futur estava compromés. Per això Ròmul envià ambaixades a les poblacions veïnes demanant aliances matrimonials, però no foren ateses. Finalment Ròmul va proposar als seus conciutadans celebrar uns jocs esportius i convidar als veïns sabins. Quan tots estaven concentrats en l’espectacle,a un senyal de Ròmul els romans van irrompre entre el públic i van raptar les joves sabines per a convertir-les en les seues esposes.
  • 10. Després d’un temps de reclamacions sense obtindre cap resultat, els sabins iniciaren una guerra contra els romans que acabà amb un tractat de pau, ja que les sabines , esposes dels romans –segons la llegenda- s’interposaren entre els dos bàndols al·legant que no volien quedar viudes ni òrfenes (de pare). Durant un temps regnaren en Roma dos reis Tit Taci (el dels sabins) i Ròmul. Eixe període es coneix com una diarquia. Quan morí Tit Taci, Ròmul tornà a regnar en solitari fins la seua mort, ocorreguda – segons la llegenda- de manera extraordinària enmig d’una tormenta. Els romans creien que Ròmul havia ascendit als cels convertit en el déu Quirí. D’altres pensaven que havia sigut assassinat.
  • 11. Ròmul va ser el primer rei de Roma (Roma quadrata), construïda en el turó Palatí, Això, segons la llegenda, ocorregué un 21 d’abril de l’any 753 aC. Encara que les restes arqueològiques que s’han trobat al Palatí no són del s. VIII aC, sinó més tardanes, si que corroboren part de la llegenda: el Palatí va ser el primer turó habitat de Roma. En la festa de les Lupercals es feia una processó al voltant del Palatí, la qual cosa pot ser també un testimoni de la importància d’aquest turó en les arrels històriques de Roma. Amb el temps aquest assentament fou el centre de una confederació d’assentaments o Septimontium (set monts o turons) LA LLEGENDA I L’ARQUEOLOGIA
  • 12. Al llarg del seu regnat Ròmul:  Dividí la societat en dos classes, patricis i plebeus. Els primers eren descendents dels primers fundadors de la ciutat i tenien tots els drets ( càrrecs polítics i religiosos). Els plebeus eren descendents dels estrangers que acudiren després a la ciutat. No tenien drets polítics ni religiosos. S’ocupaven de l’agricultura i la ramaderia.  Dividí la població en 3 tribus i en 30 cúries (divisions administratives)  Creà el Senat o Consell d’Ancians , format per 100 membres ( 3 representants de cada cúria, 3 de cada tribu i un president). Votaven les propostes del rei i jutjaven en cas de delictes lleus.  Es rodejà d’un grup armat de 300 homes, que combatien al seu costat en els conflictes. (guàrdia personal i germen del futur exèrcit) ORGANITZACIÓ SOCIO-POLÍTICA DE L’ANTIGA ROMA

Editor's Notes

  1. 1
  2. 2
  3. 3
  4. 4
  5. 5
  6. 6
  7. 8
  8. 11
  9. 12