La llegenda de la fundació de Roma

1. LA LLEGENDA
DE LA
FUNDACIÓ DE
ROMA
( Tradicionalment el 21 d’abril del 753 aC)
Remei Baldó

2. L’heroi ttrrooiiàà EEnneeeess, fill de la deessa VVeennuuss i el troià
Anquises, i supervivent de la guerra de Troia, forma
part de la llegenda de la fundació de Roma. Després
d’un llarg viatge des de Troia va arribar al Latium.
Troia
Latium

3. Eneas, que havia perdut la seua esposa troiana, després
d’aliar-se amb els llatins, es va casar amb Lavínia, filla del rei
Llatí, i va fundar la ciutat de LLaavviinniiaa, anomenada a partir del
nom de la seua esposa. El fill que portava des de Troia,
AAssccaannii oo IIuulluuss, en fundà més tard una altra, AAllbbaa LLoonnggaa,
també en el Latium i va inaugurar la dinastia de reis albans.

4. Un descendent d’Ascani, PPrrooccaass, va tindre dos fills, Númitor i
Amuli. Númitor va ser destronat per Amuli, que li va usurpar
el poder i va matar els seus fills barons. La filla d’Amuli, RReeaa
SSííllvviiaa, va ser consagrada al culte de la deessa Vesta, que
exigia castetat (vestal). D’aquesta manera Amuli s’assegurava
que no tinguera descendència.
Però diu la llegenda que eell ddééuu MMaarrtt s’enamorà d’ella i li
engendrà dos fills bessons, els futurs RRòòmmuull ii RReemm.

5. Quan Amuli s’assabentà de l’existència dels bessons, manà
que els llançaren al riu Tíber. Però els xiquets van sobreviure i
foren alimentats per la famosa lllloobbaa CCaappiittoolliinnaa. Els pastor
Fàustul se’ls trobà i li’ls donà a la seua dona Larència, perquè
els criara com a fills.

6. Quan Ròmul i Rem es van fer majors, van conéixer el seu origen,
van destronar Amuli i van restituir el seu avi Númitor en el tron
d’Alba Longa. També van decidir fundar una nova ciutat, la futura
Roma.
Per tant, en l’origen de Roma hi ha dos déus, segons la llegenda:
Venus, mare d’Eneas, i Mart, pare de Ròmul i Rem. Així es
justificava mitològicament el poder de Roma sobre els pobles
conquistats.

7. Pero Ròmul i Rem van discutir sobre qui seria el fundador de la nova
ciutat. Finalment els auguris (les aus) decidiren que fora Ròmul. En la
cerimònia religiosa d’iinnaauugguurraattiioo, Ròmul va marcar el perímetre de la
nova ciutat amb un solc fet per un forcat o arada arrossegat per un
bou i una vedella. El perímetre o ppoommeerriiuumm de la RRoommaa qquuaaddrraattaa era
sagrat i Rem es va burlar saltant per damunt d’ell. Per això l’inici de
la nova ciutat està marcat per un fratricidi (Ròmul va matar Rem).

8. Ròmul va ser el primer rei de Roma (Roma quadrata), construïda en el
turó PPaallaattíí, allà on se li aparegueren els ocells que li presagiaren el futur.
Això, segons la llegenda, ocorregué un 21 d’abril de l’any 775533 aaCC.. Encara
que les restes arqueològiques que s’han trobat al Palatí no són del s. VIII
aC, sinó més tardanes, si que corroboren part de la llegenda: el Palatí va
ser el primer turó habitat de Roma. Amb el temps fou el centre de una
confederació d’assentaments o Septimontium (set monts o turons)

9. Al llarg del seu regnat Ròmul:
Dividí la societat en dos classes, ppaattrriicciiss ii pplleebbeeuuss. Els primers eren
descendents dels primers fundadors de la ciutat i tenien tots els drets
(càrrecs polítics i religiosos). Els plebeus eren descendents dels
estrangers que acudiren després a la ciutat. No tenien drets polítics ni
religiosos. S’ocupaven de l’agricultura i la ramaderia.
Dividí la població en 3 tribus i en 30 cúries (divisions administratives)
Creà el SSeennaatt oo CCoonnsseellll dd’’AAnncciiaannss, format per 100 membres (3
representants de cada cúria, 3 de cada tribu i un president). Votaven les
propostes del rei i jutjaven en cas de delictes lleus.
Es rodejà d’un grup armat de 300 homes, que combatien al seu costat
en els conflictes.

10. Al llarg del seu regnat Ròmul:
Dividí la societat en dos classes, ppaattrriicciiss ii pplleebbeeuuss. Els primers eren
descendents dels primers fundadors de la ciutat i tenien tots els drets
(càrrecs polítics i religiosos). Els plebeus eren descendents dels
estrangers que acudiren després a la ciutat. No tenien drets polítics ni
religiosos. S’ocupaven de l’agricultura i la ramaderia.
Dividí la població en 3 tribus i en 30 cúries (divisions administratives)
Creà el SSeennaatt oo CCoonnsseellll dd’’AAnncciiaannss, format per 100 membres (3
representants de cada cúria, 3 de cada tribu i un president). Votaven les
propostes del rei i jutjaven en cas de delictes lleus.
Es rodejà d’un grup armat de 300 homes, que combatien al seu costat
en els conflictes.