EL LLATÍ ILES
LLENGÜES
INDOEUROPEES
El llatí es parlava al principi en una regió
d’Itàlia (Latium) i des d’allí es va
estendre per les terres que envoltaven el
Mar Mediterrani. Però el llatí tenia una
llengua mare: l’indoeuropeu.
La majoria de les llengües actuals
d’Europa i algunes d’Àsia deriven de
l’indoeuropeu i formen part de la família
indoeuropea.
2.
Des deltercer mil·lenni a. C. els pobles
indoeuropeus, situats en la zona ubicada entre
el Mar Negre, el Mar Caspi i els Monts Urals,
començaren a emigrar i acabaren estenent-se al
llarg del temps per un amplíssim territori que
ocupava gran part d’Europa i d’Àsia.
La llengua originària anà fragmentant-se amb el
pas del temps.
D’aquesta llengua primitiva no tenim testimonis
escrits, però podem deduir la seua existència
per les semblances que hi ha entre moltes
llengües d’aquest àmbit geogràfic.
ANTECEDENTS DEL LLATÍ
LA ROMANITZACIÓ. FACTORS
Quèsignifica romanització?
Què vol dir procés de substitució lingüística?
Què és el substrat lingüístic?
Per què no es va romanitzar tant la part oriental de l’imperi?
Quins factors van afavorir la romanització?
Relacions interpersonals vencedor-vençut
Introducció de grups llatinoparlants
Fundació de colònies
Creació de ciutats
Prestigi del llatí
Desig d’ascens social
Comunicacions
Cristianisme
Era homogeni el llatí parlat a tot el territori de l’imperi romà?
Per què?
8.
FRAGMENTACIÓ DEL LLATÍ:LES
LLENGÜES ROMÀNIQUES
Quins factors afavoriren la fragmentació territorial de la llengua
llatina?
Substrat lingüístic
Divisió de l’imperi romà
Caiguda de l’imperi romà d’occident
desaparició de la unitat política
Ruralització i baixada del nivell cultural (feudalisme)
D’on vénen les llengües romàniques? Llatí culte/llatí
vulgar
Quan apareixen les llengües romàniques?
Per què és diuen romàniques?
Quins són els primers testimonis escrits en català i en
castellà?
El llatí culte: monestirs, universitats, humanistes
El llatí com a llengua supranacional
CONCLUSIONS:
Les llengüesromàniques vénen del llatí, que era
una llengua del grup itàlic de la família
indoeuropea.
La majoria de les llengües d’Europa pertanyen a
diferents grups de la família indoeuropea.
El basc, el finés, l’hongarés, l’estonià, el lapó
són llengües europees, però no se les considera
d’origen indoeuropeu.
11.
NOTES SOBRE CRONOLOGIA:
En el 3r mil·leni aC els pobles indoeuropeus
començen a desplaçar-se des del nucli originari.
Cap al 1100 a. C. els pobles indoeuropeus
arriben a la península itàlica.
Els primers testimonis escrits del llatí comencen
el s. V a.C.
L’imperi romà d’occident cau en mans dels
pobles germànics el 476 d. C. (s. V d.C.)
El s. IX d. C es considera el moment del
naixement de les llengües romàniques.
Durant el s. XIX els estudis de lingüística
comparada descobreixen el parentiu entre
moltes llengües d’Europa i Àsia .