1. La narrativa al segle XV: La novel·la cavalleresca catalana
Durant el segle XIV, la narrativa en vers (Blandín de Cornualla, La Faula) tenia una dimensió
d’entreteniment literari. Aquestes obres tenien un caràcter fantàstic: els protagonistes solien ser cavallers
dotats d’ una força extraordinària que lluitaven contra enemics terrorífics i que acabaven casant-se amb
les princeses més belles.
Però els autors del segle XV, seguint el model de cavaller de les cròniques, fan un tipus d’ obra
més versemblant, és a dir, més creïble, amb un tractament més humà dels herois i amb unes princeses més
reals. Per això, aquestes novel·les s’anomenen cavalleresques i es distingeixen de les anteriors novel·les
de cavalleries.
Novel·les de cavalleries Novel·les cavalleresques
Herois amb una força sobrehumana Herois amb molta força, però humana
Enemics fabulosos (dracs, gegants...) Enemics reals (cavallers, gossos...)
Espais fantàstics i desconeguts Espais geogràficament localitzables
Temps irreals, sense durada precisa Temps cronològicament identificable
Elements fantàstics (anells màgics...) Absència d’ elements fantàstics
Absència d’ estats d’ ànim quotidians Estats d’ ànim (pena, malaltia, passió)
Les novel·les principals que s’ inclouen en les anomenades novel·les cavalleresques del
segle XV són Curial e Güelfa, d’ autor anònim, i el Tirant lo Blanch, de Joanot
Martorell.
Curial e Güelfa és una obra d’ autor anònim, escrita després del 1456 i dividida
en tres llibres, que explica la història del jove Curial. L’ obra es mou entre els fets de
cavalleria, individuals (tornejos) i col·lectius (batalles), i els episodis eròtics, que
expressen una relació entre Curial i les dones que el pretenen (Güelfa, Laquesis i
Càmmar) propera a les novel·les sentimentals. És una obra d’ estil poc carregat, amb un
equilibri mesurat en les descripcions i els diàlegs entre els personatges.
Argument de Curial e Güelfa
Curial, orfe i de classe baixa, entra com a protegit de Güelfa ( jove dama vídua), a la
seva cort de Montferrat (Itàlia). L’ estat inicial de l’ amor entre tots dos és interromput
per la gelosia d’ ella. (Curial se sent atret per Laquesis). Això obliga Curial a participar
en un torneig a Melú (França), naufraga prop de Trípoli, és venut com a esclau a Tunis i,
un cop ha aconseguit alliberar-se, torna a Montferrat, lluita contra els turcs a la frontera d
‘Alemanya i es presenta al torneig de Nostra Senyora del Puig (França), on és
proclamat vencedor i obté el perdó de Güelfa.

2. Joanot Martorell (1414-1468) va néixer a Gandia (València) en el si d’ una família
noble. Des de ben jove va participar en enfrontaments per afers d’ honor, les lluites entre
famílies que rivalitzaven i que arribaven fins i tot a desafiar-se en duels a mort per
mantenir el seu honor. Això el va fer portar una vida itinerant que el va fer visitar
Anglaterra i Portugal, països importants en la seva obra. A la mort del seu pare, va
assumir la responsabilitat d’ una família que va anar perdent poder adquisitiu i posició.
El casament de la seva germana, Isabel Martorell, Amb Ausiàs March el va enemistar
amb el gran poeta medieval. El 2 de gener de 1460 va començar a escriure el Tirant lo
Blanch. Va morir solter i sense descendència. Segurament també sense acabar la seva
obra, que podia haver estat acabada per Martí Joan de Galba uns anys més tard.
Tirant lo Blanch explica en cinc parts l’ aventura d’ un cavaller bretó. L’ obra combina
amb gràcia i desimboltura, sobretot a partir de l’ estada a Costantinoble, els fets d’ armes
amb els fets amorosos: el terme conquesta és pres sovint amb aquesta doble intenció.
Tirant, però, gran expert en totes les batalles, es troba desemparat davant del combat
amorós i necessita tots els ajuts possibles (sobretot de la donzella de Carmesina,
Plaerdemavida) per aconseguir demostrar el seu amor. L’ estil del Tirant és greu quan es
fan discursos i parlaments seriosos, però és lleuger i desenfadat sobretot quan es tracta d’
aspectes quotidians. Tots els caires de la vida estan representats al Tirant: des dels més
íntims fins als més grandiloqüents. Es considera una novel·la total.
Argument del Tirant lo Blanch
Tirant, alliçonat pel valent comte Guillem de Varoic, convertit en ermità, assoleix la
cavalleria a Anglaterra en un torneig on és proclamat el millor cavaller del món.
[Guillem de Varoic ensenya a Tirant les regles de l’ orde de cavalleria. Martorell es basa
en el llibre de Ramon llull: Llibre de l’orde de cavalleria]. Després, com a capità dels
exèrcits cristians, derrota els turcs a Sicília i a Rodes i se’n va a ajudar l’ emperador de
Constantinoble, també amenaçada. Allà coneix la princesa Carmesina, amb qui
mantindrà una relació amorosa plena d’ intrigues mentre s’ ocupa dels afers bèl·lics. En
una expedició, el seu vaixell naufraga prop de Tunis, on s’ estarà un temps convertint
infidels al cristianisme. De retorn a Constantinoble, venç els turcs i és proclamat Cèsar
de l’ Imperi però, en l’ última batalla, cau malalt de pulmonia i mor. L ‘emperador i la
seva filla, la princesa Carmesina, també moren pel dolor de la mort de l’ heroi.