Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Termes romanes15

1,023 views

Published on

Parts de les termes romanes:caldarium, tepidarium, frigidarium, apodyterion, laconicum, palaestra, hipocaustum, labrum, ...

Published in: Education
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

Termes romanes15

  1. 1. LES TERMES ROMANES Remei Baldó
  2. 2. Totes les ciutats romanes tenien diversos complexos termals, segons la seua importància i riquesa. En les termes els ciutadans no sols cuidaven la seua higiene, sinó que també es relacionaven socialment i feien esport. Per això les termes solien disposar de biblioteca, sales de reunions i espai per a fer esport. Malgrat que eren unes instal·lacions que necessitaven molta aigua i molts esclaus per al manteniment, l’entrada a les termes públiques solia ser molt barata o inclús gratuïta. Els santuaris també solien disposar d’unes termes com a part dels seus rituals, com és el cas del santuari de Mura, a Llíria (València). Restes arqueològiques i reconstrucció de les termes de Llíria (València) LES TERMES O BANYS PÚBLICS ROMANS
  3. 3. Els ciutadans solien anar a diari a les termes i passaven hores banyant-se, conversant, llegint o fent esport. Portaven els seus propis ungüents per als massatges, sandàlies de fusta, perquè el sòl cremava en algunes estànces, i estrígils, instruments de metal essencials per a la higiene, amb els quals es raspaven tot el cos. En l’interior de les termes anaven nus. En principi homes i dones es banyaven en termes separades o en horaris diferents, les dones de matí i els homes de vesprada. De vegades les termes es construïen en llocs on hi havia fonts termals, amb propietats medicinals, com és el cas de les de Caldes de Montbui, a Catalunya o les de Las Burgas de Ourense, a Gal·lícia, però el més freqüent era que l’aigua arribara a través dels aqüeductes des dels manantials a les termes de la ciutat.
  4. 4. Recreació d’un edifici termal romà, amb una part per a homes i l’altra per a dones
  5. 5. PARTS DE L’EDIFICI Mens sana in corpore sano palaestra apodyterium praefurnium hipocaustum labrum sala de lectura frigidarium tepidariumcaldarium
  6. 6. PARTS DE L’EDIFICI 1.Caldarium o sala de banys calents Alveus o banyera d’aigua calenta 3.Tepidarium o sala temperada Labrum o font per a refrescar 4.Frigidarium o sala de banys freds Natatio o piscina a l’aire lliure 5.Apodyterium o vestidor Laconicum o sauna 7.Palaestra o pista esportiva 8.Sala de lectura
  7. 7. APODYTERIUM O VESTIDOR Solia estar a l’entrada de les termes. Era un vestíbul amb un banc de pedra i fornícules, una mena de taquilles, on deixaven la roba, els ungüents, els estrígils...sota la vigilància dels esclaus. Els estrígils servien per a llevar-se l’oli, els ungüents i la suor després de fer exercici, abans de banyar-se.
  8. 8. PALAESTRA O PALESTRA Era un espai a l’aire lliure rodejat per un pòrtic amb columnes per a practicar els exercicis físics i gimnàstics. En els complexos termals grans podia tindre una piscina d’aigua freda o natatio per a després de l’exercici i abans dels banys termals. Palestra de les termes de Segòbriga (Cuenca) Palestra de les termes d’Estàbies, Pompeia
  9. 9. FRIGIDARIUM Era la sala reservada als banys freds, un espai sense calefactar immediatament posterior al apodyterium o vestidor. Seria, doncs, la primera sala de banys en accedir a les termes. Podia tenir un alveus o banyera o, si el complex termal era gran, una mena de piscina amb esgraons que servien per a accedir i per a seure. Frigidarium de les termes romanes de Caesaraugusta
  10. 10. TEPIDARIUM Sala que tenia una temperatura tèbia, utilitzada normalment per a massatges. Era la zona de pas a la part calenta de les termes, com podem vore en aquesta reconstrucció de les termes de Carthago Nova (Cartagena)
  11. 11. CALDARIUM Sala de banys calents. Solia tindre una piscina o banyera calenta (alveus) i una font circular d’aigua freda o labrum per a refrescar-se. Caldarium d’unes termes de Pompeia Reconstrucció virtual del caldarium de les termes de Segóbriga, amb alveus o banyeres d’aigua calenta
  12. 12. LACONICUM O SUDARIUM Habitació per als banys de vapor semblant a la nostra sauna. Solia tenir forma circular, amb un banc corregut, per a seure. Laconicum de les termes romanes d’Évora (Portugal)
  13. 13. SISTEMA DE CALEFACCIÓ O HYPOCAUSTUM L’aigua calenta de les termes i la calefacció s’obtenia mitjançant forns de llenya o praefurnium situats als baixos de l’edifici. L’aire calent circulava per sota del pis, que estava situat sobre uns pilars o arcs de rejoles, i per dins de les parets, que podien tindre tubs per on passava l’aire calent.
  14. 14. HYPOCAUSTUM Aquest sistema de calefacció permetia el repartiment uniforme de la temperatura i l’escalfament d’estances de grans dimensions. El forn es carregava de llenya dos o tres vegades al dia i la temperatura de les estances podia superar els 25º C.
  15. 15. LAVATRINAE O LATRINAE
  16. 16. Plànol, maqueta i vista actual de les termes de Caracalla (Roma). Es diuen així perquè van ser manades construir per l’emperador Caracalla, al voltant de l’any 217; tenien un aforo de mil sis-cents usuaris. El sòl de l’edifici estava ple de mosaics i les parets pintades amb frescos. DIVERSOS COMPLEXOS TERMALS
  17. 17. Les termes romanes de Bath a Anglaterra, construïdes al costat d’un manantial d’aigües termals, foren abandonades al s. VI. Els edificis actuals són de l’Edat Moderna. Restes arqueològiques de les termes Suburbanes de Pompeia
  18. 18. Tenen alguna cosa en comú els spa de l’actualitat amb les termes romanes? Actualment anomenem spa un establiment de salut i d’oci, que ofereix tractaments o teràpies, utilitzant com a base principal l’aigua, però, a diferència dels balnearis, l’aigua utilitzada no està qualificada com a medicinal. Sobre l’origen de la paraula spaparaula spa hi ha dos hipòtesi. Alguns diuen que ve del poble belga Spa, que era conegut a l’època romana pels banys d’aigües termals. D’altres pensen que ve de l’acrònim en llatí de la frase salus per aquam ( salut a través de l’aigua). A partir del s. XVII la paraula spa es generalitza com a nom comú per a font termal o balneari en anglés i d’ahí s’estén a altres llengües. La paraula balneari deriva de la llatina balneus, que s’usava per a denominar els banys privats.

×