El teatre llatí: comèdia i tragègia. Plaute , Terenci i Sèneca

1. EL TEATRE LLATÍ:
La comèdia i la tragèdia
Remei Baldó

2. INTRODUCCIÓ SOBRE EL TEATRE:
 Gènere poètic
Inicis populars: improvisació+ música+dansa
Consolidació com a gènere culte:
 Influència grega
 s. III a. C. Livi Andrònic
 Autors: Plaute i Terenci (comèdia)/ Sèneca
(tragèdia)
Decadència del teatre culte i continuació del
teatre popular: atellana, pantomima i mim

3. CARACTERÍSTIQUES DEL TEATRE D’INFLUÈNCIA GREGA:
 No té caràcter religiós com el grec (especialment la tragèdia)
Les representacions es feien en festivitats religioses, en
commemoracions de triomfs militars, en funerals de personatges
importants...
Espectacle d’entreteniment, sufragat pels magistrats i organitzat
per un edil que contractava una companyia o grex
Popularitat de la comèdia més que de la tragèdia
Complement d’altres espectacles: circ, amfiteatre,...que li feien
la competència

4. LES COMPANYIES TEATRALS O GREX:
Dominus: director i productor alhora
El dominus compra l’obra a l’autor
Actors homes, fins i tot en els papers femenins, excepte en el mim
Actors amb poca consideració social, lliberts o esclaus (/Neró)
Cada actor podia fer més d’un paper
Importància de la indumentària, perruques i màscares
Músics i cantants: parts cantades (cantica) amb acompanyament
musical (els actors feien els gestos en silenci mentre els cantants
cantaven el text)/parts recitades amb acompanyament (diverbia)
La música de l'obra l'escrivia un músic, no l'autor del text

5. EDIFICIS:
Primer edificis de fusta desmuntables
Després edificis de pedra (s. I aC)
Model grec: cavea, orchestra, scaena
Diferències respecte del model grec:
 Vessant de la muntanya ?
 Sistema d’arcs i galeries
 Cavea dividida en tres sectors
 Orchestra semicircular ( no hi ha cor)
 La plataforma de l’escena és més gran
 Frons scenae ( edifici quasi tancat)
A l’aire lliure. Velarium
Representacions amb públic molt bulliciós

6. SUBGÈNERES DEL TEATRE LLATÍ:
Comèdia de personatges i ambientació grecs (fabula palliata)
Comèdia de personatges i ambientació romans (fabula togata)
Tragèdia de personatges i ambientació grecs (fabula cothurnata)
Tragèdia de personatges i ambientació romans (fabula praetexta)
Major èxit de la comèdia i de la tragèdia de personatges i ambientació grecs
Per què?

7. LA COMÈDIA LLATINA:CARACTERÍSTIQUES GENERALS
 La majoria de les obres conservades són de f. palliata (noms grecs dels
personatges i ambientació en una ciutat grega)
 Imitació de les obres de la Comèdia Nova grega (Menandre), però amb
música, cant i mímica (Plaute)
 Contaminatio: tractament lliure dels originals grecs, acurtant o allargant els
diàlegs o els monòlegs, afegint personatges d'una altra obra...
 Pròleg que actua com a resum de l’argument i demana l’atenció del públic
 Comèdia d’embolics i confusions amb final feliç
 Temes recurrents: conflicte amorós, retrobament de pares amb fills
perduts, el tema del doble...
 Personatges arquetípics: el vell, el militar, els joves enamorats, l’esclau
astut, la prostituta...

8. LA COMÈDIA LLATINA: PLAUTE
 Viu entre el s. III i el s. II a.C
 Era un home del poble. Va tindre molt d’èxit.
 Llenguatge col·loquial i molt ric ( jocs de paraules,
acudits, paraules inventades..). Passa de l’insult i
la grolleria al to més líric (parts cantades)
 Intenció: entreteniment sense reflexions morals/
FER RIURE
 Personatges plans i caricaturescos (exagera les
característiques per fer riure: voracitat del paràsit,
arrogància del militar, embadaliment de
l'enamorat...)
 Argument molt mogut
 Protagonisme d’esclaus i paràsits
Va escriure més de cent comèdies. En conservem
21: Mostelaria (La comèdia del fantasma) ,
Aulularia (La comèdia de l'olla), Amphitruo
( Amfitrió, l’única amb argument mitològic), Miles
gloriosus (El soldat fanfarró) , Captivi (Els captius),
Curculius, Pseudolus

9. LA COMÈDIA LLATINA: TERENCI
 Origen nordafricà. Viu en el s. II a.C
 Cercle dels Escipions: més influència grega
 Autor més proper a la noblesa. Menys èxit
 Algunes obres no es representaren: lectures en
cercles literaris
 Llenguatge més culte
 Personatges amb més profunditat psicològica
 Intenció: fer somriure
 Preocupació moral: humanisme
 Molt admirat en l'Edat Mitjana i el
Renaixement
 Les seues comèdies no són tan mogudes
 Conservem 6 comèdies:
 Adelphoi (Els germans)
 Hecyra (La sogra)
 Eunuchus (Eunuc)
 Andria (La jove d'Andros)
 Heautontimorumenos (El que s'autoflagel·la)
 Phormio (Formió)

10. LA TRAGÈDIA LLATINA
 Menys èxit que la comèdia
 Moment d’esplendor en l’ època republicana: Livi Andrònic, Nevi,
Enni, Pacuvi i Acci. Fragments
SÈNECA (s. I)
 Vida
 El teatre de Sèneca és d’època imperial i destinat a la lectura
 Model: Eurípides /Fabula cothurnata
 Idees filosòfiques (estoïcisme). Alt contingut moral
 Conservem nou tragèdies: Medea, Fedra, Èdip, Agamemnó...