Explicació teòrica de l'imperatiu llatí.

1. EL MODE IMPERATIU
L’imperatiu en llatí té present i futur. Atès que l’imperatiu de futur no té correspondència amb
el català i té un ús molt restringit a textos jurídics, parlem sols del temps de present.
PERSONES SUM LABORO HABEO LEGO CAPIO AUDIO
2a SING Es Labora Habe Lege Cape Audi
2a PL Este Laborate Habete Legite Capite Audite
Per tant:
- La segona persona del singular coincideix amb el present d’indicatiu menys la
terminació de persona (-s). Sols hem de vigilar en els verbs de la 3a conjugació ja que
la “i” final es converteix en “e”.
- La segona persona del plural és igual a la del singular + TE.
- Cal tenir en compte que el verb SUM és irregular.
- Excepcions:
o La segona persona del singular dels verbs dico (dir), facio (fer) i duco (conduir):
dic, fac, duc.