la crisi de finals de la república a través de la figura de Juli Cèsar

1. EL FINAL DEL PERÍODE REPUBLICÀ
CAIUS IULIUS CAESAR (100-44 aC)
Remei Baldó

2. EL FINAL DEL PERÍODE REPUBLICÀ
El s. I a.C va ser un període de crisi del sistema
republicà, que va generar un canvi polític, el sistema
imperial, que començarà amb Octavi, més conegut per
emperador August.(27 aC.)
Durant el s. I aC es produeixen fortes tensions entre els
políticis conservadors, que defensaven els interessos
dels privilegiats, i els polítics reformistes, que miraven
més pel poble. Cèsar estava entre els polítics
reformistes. La seua ambició política el va portar a fer
aliances de poder (1r triumvirat), conquestes
memorables (la Gàl·lia), una guerra civil, que va
guanyar, però també el va portar a la mort violenta,
després d'arribar al cim del poder en Roma.

3. 100 aC: Naixement de Juli Cèsar, patrici,
de la família Júlia, emparentada segons la
tradició amb Iulus (el fill d’Eneas, nét de
Venus).
Participa des de ben jove en la vida
pública:
-càrrecs religiosos
-càrrecs militars i polítics: tribú
militar , qüestor, edil, pretor, cònsol (59
aC), procònsol o governador de la
Gàl·lia Cisalpina, G. Transalpina i Il·líria.
(58 aC)
La seua actuació política està relacionada
amb el partit del poble o reformista.

4. 60 aC: es crea un pacte secret, el primer triumvirat, entre Cèsar,Cèsar,
Pompeu i CrasPompeu i Cras, tres polítics de tendència reformista, que pretenien
neutralitzar el poder dels conservadors.
59 aC: amb el suport dels altres triumvirs, Cèsar aconsegueix ser
elegit cònsol. El seu col·lega és un tal Bíbul, que pràcticament va ser
arraconat de la presa de decisions. Per això aquest any es coneixia
humorísticament com “l’any del consolat de Gai i Cèsar.” (Gai Juli
Cèsar), en compte de “ l’any del consolat de Cèsar i Bíbul”, com
haguera sigut normal.

5. 58 aC: Cèsar nomenat procònsol (=governador) de la Gàl·lia Cisalpina, Il·líria i
la Gàl·lia Transalpina o Narbonesa. Amb les legions que li adjudiquen inicia la
conquesta de la Gàl·lia cèltica.
56 aC: Cèsar, Pompeu i Cras es tornen a reunir a Luca. Acordaren que Pompeu i
Cras es presentarien com a candidats a cònsols l’any següent i des d’eixa
posició política promourien una llei per la qual a Cèsar se li allargaria el seu
càrrec com a procònsol en la Gàl·lia per 5 anys; també es procurarien per a ells
mateixos un proconsolat (per a quan deixaren de ser cònsols) semblant al de
Cèsar. A Pompeu li correspondria Hispània i a Cras, Síria.
Luca

6. 58-51 aC: Cèsar conquesta de la Gàl·lia (França, Bèlgica, Suïssa i
part d’Alemanya), amb el pretext de protegir els gals de les
incursions dels pobles germànics en el seu territori. Aconsegueix:
-conquistar una nova província per a l’imperi romà
-protegir la Gàl·lia Narbonesa, ja conquistada anteriorment
-tindre un exèrcit fidel a la seua persona
-la popularitat i simpatia del poble de Roma

7. Pont de fusta sobre el Rhin construït pels soldats de
Cèsar en la campanya contra els germànics
55 i 54 aC: Campanyes de Cèsar en Germània i en Britània (derrota
de Cassivelaune).

8. 52 aC: Revolta dels gals capitanejats per Vercingetòrix, de la tribu
dels arverns. Setge d’Alèsia: Cèsar derrota definitiva dels gals.
Vercingetòrix es rendeix (Lionel Royer, 1899)

9. 53 aC: mort de Cras en una campanya contra els parts.
Sorgeixen les desavinences entre Cèsar i Pompeu. Aquest s’ha
quedat en Roma i ha enviat a Hispània, de la qual era
procònsol, els seus delegats. Atret pel bàndol conservador del
Senat, ordena a Cèsar llicenciar les seues tropes i tornar a
Roma. Cèsar sap que, si ho fa, l’acusaran per dur a terme
guerres sense el permís del Senat i per reclutar més legions de
les permeses. Intenta negociar amb Pompeu: que els dos,
Cèsar i Pompeu renunciaren al mateix temps a les seues tropes.
Les negociacions fracassen.
52 aC: el Senat li concedeix poders extraordinaris a Pompeu i és
nomenat consul sine collega, en lloc de compartir el càrrec
com era habitual.
50 aC: Cèsar decideix solucionar el tema per la força. El pas del
riu Rubicó i l’entrada en territori d’Itàlia amb les tropes suposa
la declaració de guerra civil.

10. La deessa de Roma s’apareix a Juli Cèsar en el Rubicó
Alea iacta est

11. 50-45 aC: Guerra civil : Pompeu i els membres del Senat fugen a
Grècia per guanyar temps i reclutar més soldats. Escenaris de la
guerra: HispàniaHispània, batalla d’Ilerda, victòria de les tropes
cesarianes sobre els pompeians; GrèciaGrècia- batalla de Farsàlia,
derrota de Pompeu, fugida a EgipteEgipte i mort de Pompeu -48 a C-;
batalla de Tapsos, en el nord d’Àfricanord d’Àfrica contra les tropes
seguidores de Pompeu -46 aC- i batalla de Munda, en HispàniaHispània,
contra un fill de Pompeu- 45 aC.

12. 48-47 aC: Enmig de la
guerra civil, quan arriba a
Egipte, Cèsar pren partit
per Cleopatra, que
mantenia una lluita
dinàstica amb el seu germà
Ptolomeu XIII, i la col·loca
com a reina d’Egipte.
Cèsar manté un idil·li amb
Cleopatra, que té un fill
seu, Cesarió.
La seductora Cleopatra i Juli Cèsar

13. 46aC: Cèsar, des de Egipte, es
desplaça cap a la regió del
Pont, on el rei Farnaces,
s’havia rebel·lat contra Roma.
Cèsar va resoldre la situació
tan ràpidament i d’una
manera tan contundent que
el seu informe de guerra per
al Senat es va fer famós: Veni,
vidi, vici ( he arribat, he vist,
he vençut).

14. 46 aC: Cèsar, després d’estes victòries, va ser nomenat pel Senat
dictador per deu anys. Va exigir que el Senat ratificara tots els
seus actes i va obligar els funcionaris públics a prestar-li
jurament. El Senat es va limitar a ser una assemblea consultiva,
que no prenia decisions. Cèsar controlava el tresor públic (els
diners) i preparava la llista dels candidats a cònsols i a la resta de
les magistratures. Era com un rei, però sense tindre el títol.
Després es va fer nomenar cònsol i dictador a perpetuïtat. Posà
les bases del sistema imperial que començaria amb August.
El nom Cèsar va ser utilitzat pels emperadors posteriors com a
sinònim de “rei, monarca”. D’eixe nom deriven els apel·latius
Kaiser (emperador alemany) i tsar (emperador rus).

15. Un grup de senadors organitzà
una conspiració per assassinar-lo i
tornar al Senat el poder que li
corresponia. La majoria eren
nobles republicans, que veien en
l’actitud de Cèsar una amenaça
per a la República.
44 aC: En els Idus de març (15 de
març) es produeix l’assassinat de
Cèsar a punyalades. (Brutus,
protegit seu, Cassius….)
Inici d’una altra guerra civil entre
els defensors de Cèsar (Marc
Antoni i Octavi) contra els
assassins de Cèsar ( Brutus,
Cassius….), defensors de les idees
republicanes. Octavi, vencedor,
acabarà sent el primer emperador
romà, més conegut com August.

16. Reformes de Cèsar en el temps que va estar en el govern:
-fomentà les obres públiques.
-reorganitzà les biblioteques públiques.
-reformà el calendari (anys de 365 dies dividit en 12
mesos).
-reformes socials que disminuïren el nombre de
desocupats.
-impulsà l’establiment dels ciutadans sense recursos i els
veterans de l’exèrcit en territoris conquistats per Roma.
-frenà els abusos de poder dels governants de les
províncies.