memòria de la darrera activitat de l'assignatura de noves tecnologies. Aprenentatge significatiu.

1. INTRODUCCIO................................................................................................................2
DISSENY DE L’ACTIVITAT.................................................................................................3
MAPA CONCEPTUAL.......................................................................................................9
DESCRIPCIÓ DEL PROCÉS EFECTIVAMENT SEGUIT.........................................................10
AVALUACIÓ DE L’APRENENTATGE ACONSEGUIT...........................................................14
AVALUACIÓ TECNOLÒGICA (PROCESSUAL) DEL DISSENY...............................................15
CONCLUSIONS..............................................................................................................17
BIBLIOGRAFIA/WEBGRAFIA..........................................................................................18
1

2. INTRODUCCIO
En aquesta activitat el que es persegueix és, d’una banda establir com és
possible millorar l’aprenentatge per part dels alumnes a través d’un problema
significatiu, i d’altra fomentar l’aprenentatge, per part de l’estudiant de la UOC de
saber dur a terme aquests tipus d’activitats, com es poden dissenyar, saber
valorar les diferències que aporta aquest tipus de metodologia davant unes altres,
identificar els punts de millora, detectar en què afecten a l’alumne (motivació,
aprendre a aprendre, autonomia...)
A més a més, aquest desenvolupament mitjançant l’aprenentatge significatiu
havia de tenir incloses eines TIC per tal d’ajudar, consolidar, practicar, ampliar...
dit aprenentatge.
També es busca la capacitat de saber distingir un problema real que pot
convertir-se en una situació educativa i com amb les eines que ens ofereix la
tecnologia avui en dia es poden facilitar els aprenentatges: ampliant recursos,
trobant un ventall ampli d’activitats de diferents nivells i capacitats, buscant la
transversalitat en l’aprenentatge...
Atesa l’edat dels nens amb el que jo treballo (2-3 anys) no m’era difícil trobar un
problema significatiu, doncs en aquesta etapa educativa es pretén, o com a
mínim així ho veig jo, que tot el que aprenguin els ajudi en el seu dia a dia, és a
dir, que tot sigui significatiu i els fomenti l’autonomia, la transversalitat d’aplicació
de coneixements... en definitiva, saber crear entorns d’aprenentatge on ells i
elles, que sempre tenen els ulls oberts, siguin capaços de relacionar, establir
connexions, ampliar el coneixement del món que els envolta i així anar creixent i
formant-se com a persones.
2

3. DISSENY DE L’ACTIVITAT
FITXA DE L’ACTIVITAT
TÍTOL:
Tenim una nova mascota a la classe: qui és? Com la cuidem?
DESCRIPCIÓ DELS AGENTS PERSONALS I TECNOLOGIA MEDIADORA:
Aprenents: alumnes de la classe dels pingüins, nens i nenes de 2-3 anys.
Mediador: mestra de la classe dels pingüins.
Tecnologia mediadora: a la llar d’infants es disposa d’una pissarra digital,
gràcies a aquesta es pretén utilitzar:
- correu electrònic amb els pares
- activitats en suport tic
- fotografia digital i visionat d’imatges i vídeos
PROBLEMA DE PARTENÇA:
Tenim una mascota nova a la classe, no sabem què és ni com l’hem de cuidar.
CARACTERÍSTIQUES DEL PROBLEMA:
Sobre la primera pregunta: què és ens trobaríem amb un problema ben
estructurat i poc complex, però davant la premissa, com la cuidarem?
Entenem:
ESTRUCTURACIÓ: ens trobem davant d’un problema mal estructurat, doncs
s’han d’integrar diversos camps de continguts i diverses solucions, sobre com la
cuidarem podrem trobar diferents alternatives.
COMPLEXITAT: aquí també observem un ampli conjunt de factors o variables,
així que ens trobem davant un problema complex.
ESPECIFITAT DE CAMP: atesa l’edat dels nens i nenes que resoldran el
problema, entenem que desenvoluparan el raonament, doncs per ells, les
possibles solucions seran abstractes.
TIPUS DE PROBLEMA:
Per les característiques del problema (complex, ambigu i mal estructurat)
entendrem que estem davant un problema d’anàlisi de casos: hi ha un fet
desconegut que hem de negociar i construir la seva resposta.
3

4. PLANTEJAMENT DEL PROBLEMA ALS APRENENTS:
Al començament de curs a la classe teníem de mascota una cobaia, però per
problemes d’alèrgia la nostra cobaia ha hagut de marxar a viure a la classe dels
peixos. Avui ens ha arribat la nova mascota: no l’havíem vist mai, ve amb una
piscina i és molt petita. Què és? Com l’hem de cuidar? Ara ja no podem fer tot el
que sabíem, no s’assembla en res a la nostra Margarita! (cobaia anterior) ni tant
sols té nom!
CONTEXT DE L’ACTIVITAT
A la classe ha arribat una nova mascota i no sabem com l’hem de cuidar: què
menja, què necessita, quin tracte se li ha de donar a una mascota (a la nostra en
particular i a les mascotes en general). Haurem d’investigar com podem resoldre
tots aquests dubtes i veure si som capaços de fer-ho
CARACTERÍSTIQUES COGNITIVES, EMOCIONALS, ACTITUDINALS,
FÍSIQUES DELS APRENENTS.
Cognitives: l’etapa 2-3 situa a l’infant en l’etapa d’explosió del llenguatge i en
l’obertura cap al món que l’envolta. Comença a ser capaç d’observar els canvis al
seu entorn i a fer l’oportuna descoberta a la vegada que descobreix el llenguatge
com a mitjà d’expressió.
Emocionals: per primera vegada el nen i nena d’aquesta edat comença a establir
relacions horitzontals amb els seus iguals (fins ara les seves relacions es basaven
en nivells verticals amb els adults que els envolten) i això els provoca conflictes a
la vegada que noves emocions i situacions.
Actitudinals: en relació amb les anteriors, els infants descobreixen que els
recursos que fins el moment li eren vàlids (plorar, fer gracietes, cridar...) ja no li
serveixen, per la qual cosa experimenten amb altres intencions com són l’esperar,
el compartir, el negociar, el respecte vers els altres...
Físiques: l’autonomia comença a ser evident en aquesta etapa, és senten segurs
ells sols i comencen a dominar el seu cos a nivell motor, la psicomotricitat fina es
comença a desenvolupar i els agrada treballar amb les mans, manipular i sentir-se
útils i capaços.
COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES QUE L’APRENENT HA D’ASSOLIR O
DEMOSTRAR
Capacitats i objectius generals que es treballaran segons el Decret 101/2010
d’ordenació del primer cicle de l’educació infantil:
- C4: Pensar, crear, elaborar explicacions.
- C5: Progressar en la comunicació i expressió ajustada als diferents
contextos i situacions de comunicació habituals per mitjà dels diversos
llenguatges.
- C6: Observar i explorar l’entorn immediat, natural i físic, amb una actitud
de curiositat i respecte.
- C7: Mostrar iniciativa per afrontar situacions de la vida quotidiana i
4

5. aprendre en conseqüència.
- C9: comportar-se d’acord amb unes pautes de convivència que el portin
cap a una autonomia personal, cap a la col.laboració amb el grup i cap a
la integració social.
Objectius generals previstos pel currículum de referència:
- O4: comprendre el llenguatge adult i el dels altres infants.
- O5: Dominar progressivament el cos i l’adquisició de noves habilitats
motrius, augmentant la seva autonomia en l’ús dels objectes.
- O6: actuar sobre la realitat immediata.
- O7: projectar les pròpies vivències a través de l’activitat lúdica.
- O8: iniciar-se en la descoberta i l’ús del llenguatge corporal, verbal...
Capacitats i objectius específics que els aprenents han d’assolir o
demostrar:
- saber per què es una tortuga (característiques morfològiques i d’hàbitat:
com són, on viuen, què mengen, què necessiten per viure bè...)
- com s’ha de cuidar una mascota en general i una tortuga en particular
(quines obligacions tenim davant una mascota, per què ens serveix tenir
una mascota, com hem de cuidar una mascota i centrant-nos en la
nostra: què li donarem de menjar? Com la cuidarem? Com netejarem la
seva piscina? Qui se’n cuidarà?
CONTINGUTS:
CONCEPTUALS: la tortuga: què menja, com és, característiques de l’animal.
PROCEDIMENTALS: com es cuida una tortuga.
ACTITUDINALS: responsabilitat davant el fet de tenir una mascota.
PREVISIÓ DE LA SEQÜÈNCIA D’ACTIVITATS I ORIENTACIONS. BREU
DESCRIPCIÓ DE LA PREVISIÓ DEL PAPER MEDIADOR DE LES TIC
- Presentació de la tortuga a l’aula. Fer-li una fotografia amb una càmera
digital.
- Elaboració d’un email des de la pantalla digital a tots els pares adjuntant
la fotografia de la tortuga i explicant-los que tenim una nova mascota.
Els hi demanem via email que ens ajudin a pensar un nom.
- Després de l’observació a l’aula de la tortuga, visionat de vídeos al
youtube sobre les tortugues que viuen a l’aigua i les que són de terra.
Diferenciar les que viuen a aigua dolça i a aigua salada. Determinar
entre tots de quin tipus és la nostra tortuga.
- Fer un altre email als pares preguntant qui té una mascota a casa.
Demanem que ens enviïn una fotografia del nen/a amb la mascota.
- Quan tinguem les fotografies les visionem a la pantalla digital i els
preguntem als nens com cuiden les seves mascotes: establir un guió de
quines coses li fan (donar de menjar, passejar, raspallar, banyar, netejar
el lloc on viuen...) el guió es farà a la pantalla digital amb fotografies o
dibuixos per donar suport al que diuen els nens (evidentment en
aquestes edats els nens i les nenes no saben llegir, així que el suport
serà via imatge). Una vegada tinguem totes les accions que es fan amb
les mascotes triarem entre tots les que podem fer amb la nostra
5

6. mascota: la podem treure a passejar? La podem raspallar? Li podem
netejar on viu? Li podem donar de menjar?. Quan tinguem un guió
elaborat del que sí podem fer amb la nostra mascota el guardarem i
l’imprimirem per posar-lo a un lloc visible a l’aula.
- Entre tots decidirem com muntar la seva piscina, què necessita i on la
col.loquem a l’aula.
- Cada dia hi haurà un encarregat que serà qui li donarà de menjar i
observarà si l’aigua està neta. Els dies que faci sol l’aproparem a la
finestra per tal que surti a prendre’l si vol.
FONAMENTACIÓ PSICOPEDAGÒGICA DEL DISSENY
Segons els apunts, “l'ensenyament tradicional insisteix a proporcionar tots els
conceptes i la teoria abans d'aplicar-los resolent problemes, mentre que el
constructivisme defensa que aprendre informació en el context d'una activitat
significativa fa que aquest s'assimili millor i sigui més resistent enfront de l'oblit”.
Cas 4 resolució de problemes. 3.4 pla d’acció.
Amb aquest disseny d’aprenentatge estem fomentant:
- la interactivitat alumne-professor: el mestre no té tota la informació,
entre ell i l’alumne la buscaran.
- la iniciativa: precisament perquè el mestre no té tot el saber, el nen pot
respondre amb les seves opinions i hipòtesi.
- Interactivitat alumne-alumne: les opinions dels altres alumnes es faran
sentir i entre tots es debatran els aspectes.
- Interactivitat mestre-família: es busca la col.laboració i la implicació per
part de totes les famílies.
- Diferents formes de comunicació: farem e-mails, guions amb dibuixos,
visionarem vídeos...
- Fa mantenir l’atenció: la pantalla digital és un suport ideal per aquests
edats, els ajuda a mantenir l’atenció gràcies a les imatges grans i
acompanyades de sons i música, a part que els pot oferir imatges reals
en contextos virtuals.
- Incita autoaprenentatge: ells i elles aniran creant els seu aprenentatge a
mida que avanci l’activitat.
- Desenvolupa la creativitat i el pensament divergent: si als alumnes (i
més d’aquestes edats) no se’ls hi dóna la resposta per avançat, la
creativitat pot ser enorme, escoltarem i valorarem les seves opinions, les
debatrem i entre tots triarem les millors per les tasques a solucionar (ai
mare com quedarà la piscina!!)
- la motivació: als nens i nenes d’aquestes edats és fàcil motivar-los si els
interessa l’activitat. En aquest cas, a més a més, per la metodologia
emprada i per la implicació de les famílies i l’escola considerem que
encara més es sentiran motivats i implicats en l’aprenentatge, doncs és
una cosa que viuran a diari i que formarà part del seu dia a dia dins de
l’aula i que hauran ajudat també els seus pares i mares.
6

7. PROCEDIMENTS I CRITERIS D’AVALUACIÓ
Una de les característiques de l’avaluació d’aquesta etapa és que es tracta d’una
avaluació per observació. A més a més, cal destacar que a la classe hi ha
alumnes amb quasi bé 12 mesos de diferència d’edat (nens/es nascuts al gener i
nens/es nascuts al desembre), fet que en aquestes edats tan curtes és un factor
fonamental a tenir en compte, doncs s’haurà d’establir la ZDP de forma individual
(si això és sempre necessari, ara passa a ser imprescindible) per poder facilitar a
tots els nens i nenes arribar a assolir els continguts. Així s’establirà una pauta
d’observació on s’aniran anotant si es van assolint els objectius establerts i
considerarem l’avaluació formativa: ens anirà indicant si hem de canviar la
metodologia, introduir aspectes nous, canviar la ZDP tot ajustant-la a les
característiques que ens trobem...
Pauta d’observació:
ALUMNE:
Conductes observables: Assolit (criteris) Assolit amb dificultat
(criteris)
No assolit (criteris)
Sap identificar una
tortuga
Identifica una tortuga
davant altres animals
Identifica la tortuga
però de vegades la
confon
No reconeix una tortuga
davant la resta
d’animals
Reconeix les parts d’una
tortuga (closca, potes,
cap, cua)
Reconeix, anomenant o
assenyalant les parts
significatives de la
tortuga
Reconeix, anomenant o
assenyalant algunes de
les parts de la tortuga
No reconeix ni anomena
les parts de la tortuga
Reconeix on viu una
tortuga
Sap dir o assenyalar on
viu una tortuga
De vegades es confon
quan ha de dir o
assenyalar on viu una
tortuga
No reconeix on viu la
tortuga
Identifica els aliments
d’una tortuga
Sap identificar quins
aliments menja una
tortuga
Sap identificar quins
aliments menja una
tortuga però de vegades
es confon
S’equivoca amb facilitat
quan ha d’identificar els
aliments de la tortuga
Mostra interès en la
cura de la tortuga
Mostra interès i gaudi
en la cura de la tortuga
Gaudeix en la cura però
se li ha de recordar que
ho ha de fer
No vol participar en la
cura de la tortuga.
Demostra sensibilitat
cap la cura d’animals
És sensible i cuida la
tortuga amb compte
Cuida la tortuga però
no vigila de fer-li mal
No vigila si li pot fer
mal.
Reconeix la
responsabilitat davant
una mascota
És responsable i té cura
de la tortuga
Té cura de la tortuga
però li has de recordar
No vol cuidar la tortuga,
encara que se li demani
Mostra iniciativa
durant l’activitat
Gaudeix i pren la
iniciativa davant
l’activitat
No mostra iniciativa
però si li requereixes
participa
No vol participar,
encara que li demanis
PREVISIÓ DE TEMPORALITZACIÓ
Calendari: Les activitats inicials es duran a terme la primera setmana de
desembre, però es mantindrà durant tot el curs la implicació de tenir una mascota
a la classe.
Horari i durada: Les sessions seran a l’inici del matí després de les rutines
diàries i el bon dia. És la millor hora per treballar amb aquests nens i nens i així si
s’allarga alguna de les activitats no tindrem problemes de temps (un dels
avantatges de treballar en educació infantil del primer cicle és la flexibilitat
7

8. d’horari que això suposa, no estem regits per matèries ni per llibres que
s’han d’acabar, les activitats poden durar segons els interessos dels infants,
així hi ha vegades que pots estar tot un matí i d’altres que als quinze minuts
has de canviar perquè no “s’han enganxat” a la proposta).
Durant tot el curs, s’aprofiten els moments de xerrada per intercanviar
experiències, opinions i recordar aprenentatges ja assolits. Amb el tema de la
mascota de la classe es troben arguments durant moltes sessions com per donar-
la per acabada en un moment determinat. És un aprenentatge que es va assolint
fins que canvien d’aula.
8

9. MAPA CONCEPTUAL
9

10. DESCRIPCIÓ DEL PROCÉS EFECTIVAMENT SEGUIT
Valoració de les activitats:
1) Presentació de la tortuga a l’aula. Fer-li una fotografia amb una càmera digital.
Després de mirar-nos la tortuga, vam fer-li fotografies. Els nens i les nenes es van fer
fotos entre ells donant-li de menjar i agafant-la, tot i que van tenir sèries dificultats per
tal que la foto quedés bé. Finalment jo també vaig fer fotografies per tal que la imatge
fos més bona.
2) Elaboració d’un email des de la pantalla digital a tots els pares adjuntant la
fotografia de la tortuga i explicant-los que tenim una nova mascota. Els hi
demanem via email que ens ajudin a pensar un nom.
Als nens i les nenes els hi vam explicar que a casa haurien de mirar l’ordinador per
veure una foto de la tortuga. Vam rebre respostes sobre el nom i al final vam decidir
que el nom de Conxita, proposat per l’Hugo i els seus pares, era un nom molt divertit
per la nostra mascota.
3) Després de l’observació a l’aula de la tortuga, visionat de vídeos al youtube
sobre les tortugues que viuen a l’aigua i les que són de terra. Diferenciar les
que viuen a aigua dolça i a aigua salada. Determinar entre tots de quin tipus és
la nostra tortuga.
Els vídeos sempre els motiven i els enganxen. Tot i que apreciaven les diferències
entre tortugues d’aigua salada i aigua dolça, no eren capaços de distingir-les. El que sí
10

11. van fer és distingir les tortugues de terra i les aquàtiques. Va ser molt divertit, que
mereix una especial menció, en què un dels nens va indicar que la “Cucafera” (una
bèstia del seguici de les festes majors de Tarragona) també tenia closca com la
tortuga. A través d’internet vam buscar imatges de l’animal i, efectivament, vam
comprovar que la cucafera i la tortuga comparteixen una part de la seva morfologia.
4) Fer un altre email als pares preguntant qui té una mascota a casa. Demanem
que ens enviïn una fotografia del nen/a amb la mascota.
5) Quan tinguem les fotografies les visionem a la pantalla digital i els preguntem
als nens com cuiden les seves mascotes: establir un guió de quines coses li fan
(donar de menjar, passejar, raspallar, banyar, netejar el lloc on viuen...) el guió
es farà a la pantalla digital amb fotografies o dibuixos per donar suport al que
diuen els nens (evidentment en aquestes edats els nens i les nenes no saben
llegir, així que el suport serà via imatge). Una vegada tinguem totes les accions
que es fan amb les mascotes triarem entre tots les que podem fer amb la nostra
mascota: la podem treure a passejar? La podem raspallar? Li podem netejar on
viu? Li podem donar de menjar?. Quan tinguem un guió elaborat del que sí
podem fer amb la nostra mascota el guardarem i l’imprimirem per posar-lo a un
lloc visible a l’aula.
Aquestes activitats, les vam començar, però donat el calendari, no ha estat possible
finalitzar-les, doncs en aquestes dates sempre demanem que ens enviïn una foto del
nen/a a casa amb el seu Tió de Nadal, així que he decidit postergar aquesta activitat a
la tornada de vacances. Això no ha tret que hem anat investigant per internet, vídeos i
fotografies què mengen i què necessiten les tortugues per sobreviure (per exemple,
vam comprovar amb un termòmetre que l’aigua estava freda i vam haver de comprar
un escalfador d’aigua)
6) Entre tots decidirem com muntar la seva piscina, què necessita i on la
col.loquem a l’aula.
Una vegada vam esbrinar què necessitava una tortuga per viure, vam fer-li una piscina
xulíssima, amb legos i pedres.
7 )Cada dia hi haurà un encarregat que serà qui li donarà de menjar i
observarà si l’aigua està neta. Els dies que faci sol l’aproparem a la finestra
per tal que surti a prendre’l si vol.
11

12. Els encanta ser encarregats d’alguna tasca que els hi doni responsabilitat. No hi
ha hagut cap tipus de problema en cuidar a la Conxita.
A continuació adjunto dos enllaços que corresponen a una de les sessions una vegada
engegat el projecte d’aprenentatge de la tortuga. En aquestes edats l’avaluació és
12

13. sumativa i contínua, per la qual cosa, sessions com aquesta es repeteixen diverses
vegades. Aquesta va ser la primera:
Vídeo amb música on hi ha un resum de l’activitat:
https://www.youtube.com/watch?v=tUajvFUGZQk
Vídeo sense música on s’observa la interacció dels alumnes:
https://vimeo.com/115465282
13

14. AVALUACIÓ DE L’APRENENTATGE ACONSEGUIT
Tot i que, tal i com he anat comentant al llarg de l’exposició de l’activitat, no es pot
donar per finalitzada, doncs es suposa que es treballarà durant tot el curs escolar, la
combinació de nens i nenes petits – animals – TIC té l’èxit assegurat. De moment tots
els pingüins estan plenament involucrats en la cura de la Conxita, vigilen que tingui tot
el que necessita i sempre que traiem la pissarra digital a la classe volen començar per
mirar les fotos de la tortuga i els vídeos que hem anat veient i fent. El vídeo que aquí
es presenta ells també el van veure i quan els hi vam ensenyar, com sempre, van
quedar encantats de veure’s a la pissarra màgica, com ells l’anomenen.
En aquestes edats, a més a més, l’aprenentatge per observació (Bandura) és bàsic,
per tant, activitats que els permetin veure què fan els altres (com responen, com
interactuen, quina reacció tenen) els hi serveix molt per la construcció del seu propi
aprenentatge.
Es pot dir, sense cap mena de dubte, que en aquesta activitat cada nen ha format part
de la seva pròpia construcció del coneixement, doncs no hi ha hagut una transmissió
d’idees, conceptes, ni procediments, sinó que entre tots, i cada un al seu ritme, l’ha
anat fent, i fins i tot alguns encara estan en el procés. Quan reprenem les activitats de
la tortuga, normalment recapitulem del què sabem fins el moment, ara, a més a més,
tenim el vídeo (ja sigui amb música o en el que ells parlen) que els serveix per situar-
se, cada un en la seva pròpia ZDP i així anar ampliant el seu coneixement.
En tot moment s’ha treballat en base als principis d’un aprenentatge significatiu, així,
observant les activitats s’ha seguit les qualitats d’actiu, constructiu, col.laboratiu,
intencional, conversacional, contextualitzat i reflexiu1
1
Jonassen (2003, pàg. 7)
14

15. AVALUACIÓ TECNOLÒGICA (PROCESSUAL) DEL DISSENY
Tal i com queda reflectit en l’avaluació anterior, on valoràvem l’aprenentatge
aconseguit per part dels alumnes, i tal i com s’ha anat dient durant tot el
desenvolupament de l’activitat, el fet de partir d’un problema significatiu és la clau per
l’èxit.
Entenem, tal i com es preguntava a l’inici de l’assignatura, que el context és part del
coneixement, i que la persona l’utilitza per tal d’explicar i donar sentit a una idea. Si
analitzem el context que ens envolta segur que trobem problemes significatius que ens
ajuden a la construcció del coneixement en el moment de resoldre’ls; i és evident, en
la realitat que hi ha avui en dia, que és impossible ignorar l’entorn virtual, tecnològic,
de ciència aplicada (digues-li com vulguis) que ajuda a simular la realitat, ampliar
dades, aportar recursos i facilitar la construcció d’idees com una eina més de
l’aprenentatge.
Si he d’analitzar l’avaluació global, és a dir, si tornaria a triar el mateix projecte amb
aprenents similars, la meva resposta rotunda és que sí, és més, durant el
desenvolupament de la mateixa, se m’han anat acudint altres situacions d’e-a que es
poden resoldre amb la mateixa metodologia: presentem un problema, entre tots
l’intentem resoldre, demanem ajuda al nostre entorn proper (això fonamental donat
l’edat dels nens i nenes amb els que treballo, en altres edats podríem basar-nos més
en els nostres propis recursos), ho posem en pràctica, veiem si funciona, busquem
solucions...
Amb l’anàlisi de l’avaluació tecnològica considero que el més valuós es troba en la
didàctica emprada que aconsegueix portar al màxim la predisposició dels alumnes i
fomentar una actitud positiva envers l’aprenentatge. Tot el que impliqui recursos
tecnològics: un ordinador, un vídeo, una càmera de fotos, un telèfon, una càmera de
vídeo... aconsegueix enganxar a la canalla. Oi que si surts al pati amb una pilota, molts
s’apropen, s’interessen? Doncs amb això, igual!.
15

16. Com a valoració psicopedagògica destaco la connexió amb les famílies i en la
implicació de tot el procés que han tingut; si bé és cert que en aquestes edats la
vinculació de les famílies amb l’escola és molt forta, no està de més implicar-los també
en l’aprenentatge dels seus fills, no només en aspectes del seu creixement físic, sinó
també en l’emocional i de continguts; de fet, no és la primera vegada que veig a pares
i mares sorpresos quan veuen de què son capaços els nens i nenes d’aquestes edats.
Com a valoració de les eines i recursos emprats, cal destacar que amb la pissarra
digital és fàcil caure en la temptació d’anar a la solució fàcil: fer-la servir com projector i
res més; busques un vídeo que els tingui entretinguts durant una estona i ja ha fet
servir un recurs digital. Amb la posada en pràctica d’aquesta activitat, tot i que he de
millorar doncs segur que té moltes més possibilitats, s’ha fet servir per visionat de
vídeos, sí, però també com recerca d’informació general i per resoldre dubtes que van
sorgir (vam comprovar si era veritat el que deia l’Hugo que la cuca-fera tenia closca, i
ho vam fer de forma immediata), ens va servir per comprovar les fotos que fèiem
nosaltres mateixos com quedaven en la pantalla, vam poder identificar les parts de
l’animal amb imatges grans i entenedores, vam comprovar que si enviem un email a
casa els pares el reben i ens responen.....
16

17. CONCLUSIONS
Les conclusions a les que arribo una vegada posada en pràctica l’activitat (tot i que tal i
com he comentat en línies anteriors, no la dono per finalitzada) és que he participat en
una situació d’ensenyament-aprenentatge on clarament han estat els propis alumnes
els que construeixen el seu coneixement; no hi ha hagut una transmissió del mateix,
ningú els ha dit què s’ha de fer, ni com, ni quan, sinó que entre tots, mitjançant
converses, reflexions, trobant informació, preguntant... el grup ha arribat a les
respostes que ens fèiem al començament del problema: quin animal era, què
necessitava per viure, com ho faríem, qui ho faria...
Com a futura psicopedagoga, d’aquesta activitat, i de l’assignatura en general
m’emporto les següents reflexions:
• Si tots entenem que hi ha un problema per resoldre, i com a tal el veiem (un
problema que té una possible solució) és més fàcil implicar-se i que aquest
realment es resolgui amb la implicació de tothom.
• Per molt difícil que sembli una activitat, si demanes col.laboració, sempre és
més fàcil resoldre-la. No només perquè et donin possibles respostes, sinó
perquè t’ajuden a la pròpia reflexió.
• El context és bàsic, no només per trobar l’origen del problema, sinó també per
trobar les solucions i els recursos per solucionar-lo. Estem en una societat
digitalitzada, això porta fortes crítiques, busquem doncs, els avantatges, que
també hi són, i són molts.
• Quan tens poques pautes de treball, pots angoixar-te al començament, però
acabes desenvolupant la tasca d’una forma més lliure i més rica (tant en
recursos com en metodologia...)
17

18. BIBLIOGRAFIA/WEBGRAFIA
Cabero, J. (2003). Educació i tecnologia: fonaments teòrics. Barcelona: UOC
Cabero,J; Jonassen, D (2003) Noves tecnologies de la iformació i la comunicació en
l’educació. Barcelona: UOC
Monereo Font, C. (2003) Models d’orientació i intervenció psicopedagògica. Barcelona:
UOC.
Jonassen, D (2003) TIC i aprenentatge significatiu: una perspectiva constructivista.
Barcelona: UOC
Dossier de casos: Mòdul 2. Les TIC i la construcció del coneixement (2.2. Casos) cas
3 Creació de models a classe. Barcelona. UOC
Dossier de casos: Mòdul 2. Les TIC i la construcció del coneixement. Cas 4 Resolució
de problemes. Barcelona. UOC
Decret 101/2010 de 3 d’agost d’ordenació dels ensenyaments de primer cicle educació
infantil.
18