Petita presentació a l'entorn de la figura d'Ausiàs March i el seu temps

1. A usias M arch A usiàs M arch HISTÒRIA D’UN CAVALLER MEDIEVAL Montse Pujol i Caimel IES Domènec Perramon Arenys de Munt

11. V alència al segle XV C om totes les ciutats medievals, València era una ciutat fortificada. La gent feia vida dins del recinte, que estava dividit en barris on convivien jueus, moriscos i cristians

12. A lguns autors de l’epoca citen la ciutat en les seves obres: ... una ciutat qui és nomenada València, la qual ciutat fou edificada en pròspera fortuna d’ésser molt pomposa e de molt valentíssims cavallers poblada, e de tots béns fructífera; exceptat espècies, de totes les altres coses molt abundosa, d’on se traen més mercaderies que de ciutat que en tot lo món sia. La gent qui és d’allí natural, molt bona e pacífica e de bona conversació; les dones d’allí naturals són molt femenils, no molt belles, mas de molt bona gràcia e més atractives que totes les restants del món; car ab lo llur agraciat gest e ab la bella eloqüència encativen los hòmens (...) Tres congoixes ha de sostenir aquella noble ciutat, segons recita Elies: la primera de jueus, la segona de moros, la terça de crestians qui no vénen de natura, qui per causa d’ells rebrà dan e destrucció. Encara diu més, que la causa per què és tan fructífera aquella regió e tan temprada si és com l’espera del sol dóna en paraís terrenal, que reverbera en la ciutat e regne de València perquè li està de dret en dret; e d’aí li ve tot lo bé que té. Tirant lo Blanc, capítol CCCXXX

13. Els homes duen vestits llargs i les dones vesteixen amb una gallardia singular, però excessiva, car van tan escotades que mostren els mugrons de les mamelles, i a més d’això es pinten la cara i empren molts afaits i perfums, cosa realment censurable. (...) Els habitants de la ciutat, tant els homes com les dones, acostumen passejar de nit pels carrers, on hi ha sempre tanta gentada que hom creuria trobar-se en una fira, però ho fan amb molt d’ordre perquè ningú no s’hi fica amb el proïsme. Mai no hauria cregut que existís tal espectacle, de no haver-lo vist acompanyat pels meus compatriotes, els honrats mercades de Rafensburg. Les botigues de queviures no les tanquen fins la mitjanit, i així hom pot comprar-hi allò que vullga a tothora. Jeroni Münzer, citat per M. Sanchis Guarner

14. Dotzenament, car com la ciutat sia encara quasi morisca, per la novitat de sa presó, per tal vos cové vetlar que es repar en murs, e en valls, e en carreres; e en places, en cases e en armes, en guisa que per tot hi apareixca ésser lo crestià regiment a les crestianes maneres. (...) Setzenament, car la terra aquesta e ciutat és de si mateixa fort delitosa, perquè hi concorren molts hòmens lleugers e de poca valor, e molta fembra arredoladissa, e hi ha moltes persones que volen fer a llur guisa e es preen prou e que volen tenir estament; e per los nobles e cavallers que hi abunden, e per les terres estranyes que hi són prop, per tal hi ha molts a qui no plau molt treballar, ans fan vila, tots jorns estants ociosos. Perquè per totes aquestes coses e per moltes d’altres qui damunt són tocades e fan a tocar davall, cové que en aquesta ciutat haja sovent grans bregues e grans nafres, e sovent morts d’hòmens, e per consegüent grans crims, per los quals los regents han a portar grans afanys e treballs. (...) Denovenament, com les dones sien ací queucom pomposes e vanaglorioses, així com se són en altres llocs del món, e aitant més ací com més se acosten a les pompes castellanes; per les quals vanitats cové als marits portar grans càrrecs, per les vestidures supèrflues e ornaments ricosos e per altres moltes sumptuositats que requeren (...). Francesc Eiximenis, Regiment de la cosa pública

19. F ragment del sisè cant de Mort (XCVII) M olts són al món que mos dits no entengueren E ja molts més que d’aquells no sentiren. ¿ Qui creure pot qu’entre amors vicioses Voler honest treball per estar simple, Gitant de si meravellós efecte Estant secret per força dels contraris?

23. Així com cell qui en lo somni·s delita e son delit de foll pensament ve, ne pren a mi, que·l temps passat me té l'imaginar, que altre bé no hi habita. Sentint estar en aguait ma dolor, sabent de cert que en ses mans he de jaure, temps d'avenir en negun be'm pot caure: aquell passat en mi és lo millor. Del temps present no·m trobe amador, mas del passat, que és no res e finit. D'aquest pensar me sojorn e·m delit, mas, quan lo perd, s'esforça ma dolor, sí com aquell qui és jutjat a mort e de llong temps la sap e s'aconhorta e creure·l fan que li serà estorta e·l fan morir sens un punt de record. Plagués a Déu que mon pensar fos mort e que passàs ma vida en dorment: malament viu qui té lo pensament per enemic, fent-li d'enuigs report, e, com lo vol d'algun plaer servir, li'n pren així com dona ab son infant, que, si verí li demana plorant, ha tan poc seny que no·l sap contradir. Fóra millor ma dolor soferir que no mesclar poca part de plaer entre aquells mals, qui·m giten de saber com del passar plaer me cové eixir. Las! mon delit dolor se converteix, dobla's l'afany aprés d'un poc repòs, sí co·l malalt qui, per un plasent mos, tot son menjar en dolor se nodreix. Com l'ermità qui enyorament no"l creix d'aquells amics que tenia en lo món e, essent llong temps que en lo poblat no fon, per fortuit cas un d'ells li apareix qui los passats plaers li renovella sí que·l passat present li fa tornar; mas, com se'n part, l'és forçat congoixar, lo bé, com fuig, ab grans crits mal apella. Plena de seny, quan amor és molt vella, absença és lo verme que la guasta, si fermetat durament no contrasta e creure poc, si l'envejós consella. Així com cell qui en lo somni·s delita

24. ¿Quins tan segurs consells vas encercant, cor malastruc, enfastijat de viure? Amic de plor e desamic de riure, ¿com soferràs los mals qui et són davant? Acuita't, doncs, a la mort, qui t'espera e per tos mals te allongues los jorns: aitant és lluny ton delitós sojorns com vols fugir a la mort falaguera. Braços uberts és eixida a carrera, plorant sos ulls per sobres de gran goig. Melodiós cantar de sa veu oig dient: "Amic, ix de casa estrangera! En delit prenc donar-te ma favor, que per null temps home nat l'ha sentida, car jo defuig a tot home que em crida, prenent aquell qui fuig de ma rigor." Ab ulls plorant e cara de terror, cabells rompent ab grans udulaments, la vida em vol donar heretaments e d'aquests dons vol que sia senyor, cridant ab veu horrible i dolorosa tal com la mort crida al benauirat, car, si l'hom és a mals aparellat, la veu de mort li és melodiosa Bé em maravell com és tan ergullosa la voluntat de cascun amador! No demanant a mi qui és amor, en mi sabran sa força dolorosa. Tots, maldient, sagramentejaran que mai amor los tendrà en son poder e, si els recont l'acolorat plaer, lo temps perdut, sospirant, maldiran. Null hom conec, o dona, a mon semblant, que, dolorit per amor, faça plànyer: jo son aquell de qui es deu hom complànyer, car, de mon cor, la sang se'n va llonyant. Per gran tristor que li és acostada, seca's tot jorn l'humit qui em sosté vida e la tristor contra mi és ardida e, en mon socors, mà no s'hi troba armada. Llir entre cards, l'hora sent acostada que civilment és ma vida finida: puix que del tot ma esperança és fugida, ma arma roman en aquest món damnada. ¿ Quins tan segurs consells vas encercant ,

26. Tot llaurador és pagat del jornal, E l’advocat qui perd lo guanyat plet. Yo, per servir Amor, romanc desfet De tot quant he, que servir no me’n cal; He fet senyor del seny mon voler, Vehent Amor de mon seny mal servit; Rapaç l’é fet, e Déu a part jaquit, E són setze anys que lo guardó esper. Amor, Amor, poch és vostre poder Per altre hom com yo fer tant amar; Anau, anau vostres armes provar Encontr· aquell qui vostre no vol ser! Tot llaurador és pagat del jornal

27. Veles e vents han mos desigs complir faent camins dubtosos per la mar. Mestre i ponent contra d'ells veig armar: xaloc, llevant, los deuen subvenir, ab llurs amics lo grec e lo migjorn, fent humils precs al vent tramuntanal que en son bufar los sia parcial e que tots cinc complesquen mon retorn. Bullirà el mar com la cassola en forn, mudant color e l'estat natural, e mostrarà voler tota res mal que sobre si atur un punt al jorn. Grans e pocs peixs a recors correran e cercaran amagatalls secrets: fugint al mar on són nodrits e fets, per gran remei en terra eixiran. Jo tem la mort per no ser-vos absent, per què amor per mort es anul.lats, mas jo no creu que mon voler sobrats pusca esser per tal departiment. Jo só gelós de vostre escàs voler que, jo morint, no meta mi en oblit. Sol est pensar me tol del mon delit, car, nos vivint, no creu se pusca fer: après ma mort, d'amar perdau poder e sia tots en ira convertit. E jo, forçat d'aquest món ser eixit, tot lo meu mal serà vos no veer. Amor, de vós, jo en sent més que no en sé, de què la part pijor me'n romandrà, e de vós sap lo qui sens vós està: a joc de daus vos acompararé. Veles e vents

28. F i de la presentació