MIRALL TRENCAT Mercè Rodoreda
INTENCIÓ I GESTACIÓ Germen: L’obra de teatre  Un dia  (1959) abandonada per altres projectes que s’imposaven a l’autora.  Represa posteriorment i acabada a Romanyà (1974) El títol és clau per a la redacció.  Motius de les anteriors obres: les torres de sant Gervasi, els jardins, el món dels infants, el suïcidi...
SUMMA NOVEL·LÍSTICA Vocació de totalitat: Trajectòria vital d’uns individus i el pas del temps com a testimoni de LA CONDICIÓ HUMANA Respon als paràmetres de NOVEL·LA TOTAL (com  Tirant lo blanc, Cien años de soledad)  : SUMMA NOVEL·LÍSTICA
SUMMA NOVEL·LÍSTICA En el tema : una SAGA FAMILIAR, al llarg de TRES GENERACIONS, des del NAIXEMENT fins a la DECADÈNCIA final. CONTEXT: una ciutat que es va transformant socialment i històricament, amb la reflexió sobre EL PAS DEL TEMPS i la PÈRDUA
SUMMA NOVEL·LÍSTICA En els referents històrics: Història objectiva de Barcelona: des de finals del XIX, el segle XX, la guerra civil, la postguerra: la setmana tràgica, el pistolerisme, la República, el cop d’estat militar, La Guerra Civil Ambients de la burgesia: els balls de carnaval,  el Liceu, l’Ateneu, els cabarets
SUMMA NOVEL·LÍSTICA En la tradició literària: Tradició del segle XIX: (Balzac) La trama fulletonesca Els secrets  L’adulteri Els fills naturals Lectures de Freud i el món dels somnis Proust
SUMMA NOVEL·LÍSTICA En la veu narrativa : Ús de la tercera persona focalitzada en els diferents personatges, que construeix una realitat plural,  Ús del monòleg interior (Joyce, Woolf, Faulkner...)
SUMMA NOVEL·LÍSTICA En la barreja de l’element realista i el fantàstic:  món oníric, fets sobrenaturals...
SUMMA NOVEL·LÍSTICA En els diversos materials utilitzats a la novel·la: Els elements biogràfics: Barcelona, sant Gervasi, el jardí, les flors, el problema entorn la maternitat... Els seus interessos intel·lectuals: literatura, música, pintura
OBRA DE MADURESA L’obra més ambiciosa de l’autora per la seva: Complexitat Quantitat i diversitat de personatges: li fa endarrerir el projecte d’escriptura  Extensió
PARAL·LELISMES TEMÀTICS   Història d’una saga familiar, tema recurrent al llarg de la història literària i present en els narradors catalans  dels 70.  Referent:  Cien años de soledad ( 1967). En les dues es crea  un univers mític  que en acabar-se la ficció l’autor destrueix.  Construcció d’un món narratiu entorn del tema de l’home i l’existència humana, el pas del temps, l’ubi sunt... Tema recurrent de la literatura.
ESTIL I TÈCNIQUES NARRATIVES Autor: A Narrador: N Personatge: P a  Mirall trencat : A =/= N =/=P l’autora no s’identifica amb el narrador ni aquest amb el personatge
ESTIL I TÈCNIQUES NARRATIVES Tècniques:  Omnisciència limitada objectivisme contrapunt-perspectivisme autobiografia monòleg interior mixt Abandona el monòleg interior i la narració en 1º persona autobiogràfica i cerca un nou punt de vista:  la veu omniscient limitada
LINEALITAT TEMPORAL I ESTRUCTURA Línia en el temps on transcorre  la distància que hi ha entre el passat i el present.  Estructura en tres parts desiguals: XVIII-XXI-XIII capítols   El temps és lineal, però el flash-back és a cada part més important
ESTRUCTURA Primera part :  Presentació Segona part :  Descomposició Tercera part  : Tragèdia
1ª i 2ª PART Hi apareixen les tres generacions de personatges, de manera que la història familiar és completa.  La mort d’en Jaume anuncia la tragèdia que regnarà en la 2ª part: suïcidi de Maria, fugida de Ramon, mort-suïcidi d’Eladi: són el signe de la fatalitat i la destrucció que plana sobre la família.
3ª PART Es mou sota el signe de la descomposició: Teresa, malalta, mor de vella.  La Guerra Civil entra a la torre.  Sofia va a França.  Armanda és la dipositària de la memòria de la família.  Al final, els tres últims testimonis es retroben: Sofia, Ramon i Armanda.  Sofia decideix vendre la torre i el jardí per construir nous habitatges.
3ª PART El pas de la 2º a la 3ª part conté un canvi d’estil:  el pas del realisme al meravellós: El fantasma de la Maria El fantasma de la Teresa.  Són els dos personatge que mereixen ser salvats.
PERSONATGES Cada generació: tipologia de personatges diferents Els matrimonis, les relacions familiars, el seu destí creen el marc narratiu on es desenvolupa l’acció.  Els personatges, un cop acomplerta la seva funció, deixen de tenir una raó narrativa.  La seva desaparició natural és la mort. Joventut, maduresa i mort és el cicle inevitable.
PERSONATGES TERESA GODAY: fa d’eix i enllaç de tots els personatges i de les diverses generacions de la casa: és dona, mare i àvia és l’eix temporal i la creadora i el record de la família amb la seva mort comença l’inici de la seva descomposició fa d’ ENLLAÇ NARRATIU
TEMÀTICA dos temes essencials de la trajectòria humana:  l’amor i la mort . L’amor  provoca conflictes íntims. La mort. La destrucció de l’espai: fi d’un món abocat a l’oblit definitiu  LA MORT DE LA MEMÒRIA
SECRET I TRANSGRESSIÓ La vida dels Valldaura recolza en els SECRETS: Els fills naturals: JESÚS MASDÉU MARIA La relació SALVADOR- BÀRBARA La relació TERESA- AMADEU RIERA La mort d’en JAUME La tragèdia: la senyoreta Rosa transgredeix el pacte de silenci i la desencadena. És l’inici de la descomposició familiar.
SECRET I TRANSGRESSIÓ El secret vulnerat acaba amb una família de cronologia breu: els néts viuen una història frustrada, són la part principal del mirall que es trenca. La imatge de la rata és el signe més clar de destrucció i descomposició de la família.
RETÒRICA DELS OBJECTES Els objectes ens porten cap al record, pel seu gran   poder evocador   i són, també, els que mostren de forma més evident  el  temps i l’erosió   d’aquest . Classificació de la simbologia dels objectes:  Objectes que representen personatges Objectes que es van carregant de significat i modificant Objectes que adquireixen una funció metonímica Objectes singulars
A) Objectes=Personatges Armari japonès= Nicolau Rovira Roses de color carn= Teresa Violetes= Bàrbara Barquet de fusta= Jaume Braçalet de plata= Maria
B) Objectes que van carregant-se de sentit i evolucionen La perla grisa : Joier Begú, Salvador, Amadeu =infidelitat  El vano de nacre amb la poma :  El dominó lila:  època d’esplendor de la Teresa La copa rosa i verda  que queda del joc que Salvador va dur de Viena  Paons : Crits(passió; per en Salvador, quan s’adona que els paons estan enamorats, l’exotisme d’un amor perdut- Bàrbara), Teresa-Amadeu  “Amadeu havia saciat la set d’amor”,  plomes(record), mort(no-res)
C) Metonímia dels objectes El Jardí i la torre : marc de la història dels Valldaura= Realitat absoluta Casa de nines = Torre i tot el seu món - Senyora amb un collaret  i coronada per una estrella de brillants= Sofia - Senyor amb bigoti  que li falta un ull= Eladi (cadàver amb un ull mig obert ) Ramon quan marxa de casa decapita el senyor amb bigoti(pare) com a responsable de la seva desgràcia)
C) Metonímia dels objectes Objectes esfèrics  =imatge del món Bola d’or = el món de Salvador  “no pas més gros que una  taronja  “ el record per ell és un material dolç i àcid que alimenta el seu somni La perla grisa = el món de la Teresa-infidelitats La poma = paradís desitjat. La Teresa tindrà a les mans  la flor  (somni) món harmònic, pluja de flors a la finca dels Valldaura.  El fruit , la felicitat el paradís que es farà sempre present quan obri  el vano  (desig de recuperació del passat) que li va regalar l’Eulàlia la nit del ball.  El gla del paraigua = perla grisa. Món del notari, visió més pragmàtica de l’existència que també es despendrà del mànec com la perla L’avellana = El món de l’Eladi és com una avellana. Una closca dura amb poca substància a dins  Bombolla de vidre  del balcó de Pilar Segura que Eladi reveu anys més tard a cal notari: un defecte que deforma allò que s`hi veu a través. Relacions fora de la normalitat: Eladi-Amadeu
D) Singularitat dels objectes La rata=  el passeig de la rata per la casa i el jardí és un procés de singularització que mostra  els  efectes del temps i la mort  a través de vestigis d’una realitat contemplada superficialment L’heura=   pas del temps , la mort. Ho envaeix tot. Les flames-foc   com l’heura, però de forma més ambigua:  destrucció i transformació . Purificació, expiació. (aquesta idea ja surt a la primera part quan la Teresa pensa en la mort i diu que voldria cremar-ho tot) El llorer =  immortalitat -fama/victòria Protegeix els mals esperits (simbologia popular)  Es migparteix quan a la Sofia li surt la primera dent.  Toca la paret de la tanca de la torre que han comprat. Sofia esclafa la fulla de llorer per extreure’n el perfum per acabar amb el record de la Maria
D) Singularitat dels objectes L’aigua=  mort, la destrucció, el pas del temps El Mirall=  - Element important pels simbolistes. Reflectia el pas del temps, el camí cap a la mort  Hi ha 2 personatges que s’hi relacionen:  Bàrbara , no ho resisteix i es suïcida (pel que significa el mirall) i l’ Armanda  que el gira de cap per avall ( hi ha el dimoni) -Element significatiu pels realistes,  “La novel·la és un mirall que hom passeja al llarg d’un camí” Mirall Trencat reflectirà la vida (fragments) i la mort( la imatge d’una maneta de calavera)  . El mirall es trenca perquè ja no té cap funció, els personatges s’hi han mirat de joves i de vells, i ha estat testimoni de la seva decrepitud.
 
D) Singularitat dels objectes
 
 
 

Mirall Trencat

  • 1.
  • 2.
    INTENCIÓ I GESTACIÓGermen: L’obra de teatre Un dia (1959) abandonada per altres projectes que s’imposaven a l’autora. Represa posteriorment i acabada a Romanyà (1974) El títol és clau per a la redacció. Motius de les anteriors obres: les torres de sant Gervasi, els jardins, el món dels infants, el suïcidi...
  • 3.
    SUMMA NOVEL·LÍSTICA Vocacióde totalitat: Trajectòria vital d’uns individus i el pas del temps com a testimoni de LA CONDICIÓ HUMANA Respon als paràmetres de NOVEL·LA TOTAL (com Tirant lo blanc, Cien años de soledad) : SUMMA NOVEL·LÍSTICA
  • 4.
    SUMMA NOVEL·LÍSTICA Enel tema : una SAGA FAMILIAR, al llarg de TRES GENERACIONS, des del NAIXEMENT fins a la DECADÈNCIA final. CONTEXT: una ciutat que es va transformant socialment i històricament, amb la reflexió sobre EL PAS DEL TEMPS i la PÈRDUA
  • 5.
    SUMMA NOVEL·LÍSTICA Enels referents històrics: Història objectiva de Barcelona: des de finals del XIX, el segle XX, la guerra civil, la postguerra: la setmana tràgica, el pistolerisme, la República, el cop d’estat militar, La Guerra Civil Ambients de la burgesia: els balls de carnaval, el Liceu, l’Ateneu, els cabarets
  • 6.
    SUMMA NOVEL·LÍSTICA Enla tradició literària: Tradició del segle XIX: (Balzac) La trama fulletonesca Els secrets L’adulteri Els fills naturals Lectures de Freud i el món dels somnis Proust
  • 7.
    SUMMA NOVEL·LÍSTICA Enla veu narrativa : Ús de la tercera persona focalitzada en els diferents personatges, que construeix una realitat plural, Ús del monòleg interior (Joyce, Woolf, Faulkner...)
  • 8.
    SUMMA NOVEL·LÍSTICA Enla barreja de l’element realista i el fantàstic: món oníric, fets sobrenaturals...
  • 9.
    SUMMA NOVEL·LÍSTICA Enels diversos materials utilitzats a la novel·la: Els elements biogràfics: Barcelona, sant Gervasi, el jardí, les flors, el problema entorn la maternitat... Els seus interessos intel·lectuals: literatura, música, pintura
  • 10.
    OBRA DE MADURESAL’obra més ambiciosa de l’autora per la seva: Complexitat Quantitat i diversitat de personatges: li fa endarrerir el projecte d’escriptura Extensió
  • 11.
    PARAL·LELISMES TEMÀTICS Història d’una saga familiar, tema recurrent al llarg de la història literària i present en els narradors catalans dels 70. Referent: Cien años de soledad ( 1967). En les dues es crea un univers mític que en acabar-se la ficció l’autor destrueix. Construcció d’un món narratiu entorn del tema de l’home i l’existència humana, el pas del temps, l’ubi sunt... Tema recurrent de la literatura.
  • 12.
    ESTIL I TÈCNIQUESNARRATIVES Autor: A Narrador: N Personatge: P a Mirall trencat : A =/= N =/=P l’autora no s’identifica amb el narrador ni aquest amb el personatge
  • 13.
    ESTIL I TÈCNIQUESNARRATIVES Tècniques: Omnisciència limitada objectivisme contrapunt-perspectivisme autobiografia monòleg interior mixt Abandona el monòleg interior i la narració en 1º persona autobiogràfica i cerca un nou punt de vista: la veu omniscient limitada
  • 14.
    LINEALITAT TEMPORAL IESTRUCTURA Línia en el temps on transcorre la distància que hi ha entre el passat i el present. Estructura en tres parts desiguals: XVIII-XXI-XIII capítols El temps és lineal, però el flash-back és a cada part més important
  • 15.
    ESTRUCTURA Primera part: Presentació Segona part : Descomposició Tercera part : Tragèdia
  • 16.
    1ª i 2ªPART Hi apareixen les tres generacions de personatges, de manera que la història familiar és completa. La mort d’en Jaume anuncia la tragèdia que regnarà en la 2ª part: suïcidi de Maria, fugida de Ramon, mort-suïcidi d’Eladi: són el signe de la fatalitat i la destrucció que plana sobre la família.
  • 17.
    3ª PART Esmou sota el signe de la descomposició: Teresa, malalta, mor de vella. La Guerra Civil entra a la torre. Sofia va a França. Armanda és la dipositària de la memòria de la família. Al final, els tres últims testimonis es retroben: Sofia, Ramon i Armanda. Sofia decideix vendre la torre i el jardí per construir nous habitatges.
  • 18.
    3ª PART Elpas de la 2º a la 3ª part conté un canvi d’estil: el pas del realisme al meravellós: El fantasma de la Maria El fantasma de la Teresa. Són els dos personatge que mereixen ser salvats.
  • 19.
    PERSONATGES Cada generació:tipologia de personatges diferents Els matrimonis, les relacions familiars, el seu destí creen el marc narratiu on es desenvolupa l’acció. Els personatges, un cop acomplerta la seva funció, deixen de tenir una raó narrativa. La seva desaparició natural és la mort. Joventut, maduresa i mort és el cicle inevitable.
  • 20.
    PERSONATGES TERESA GODAY:fa d’eix i enllaç de tots els personatges i de les diverses generacions de la casa: és dona, mare i àvia és l’eix temporal i la creadora i el record de la família amb la seva mort comença l’inici de la seva descomposició fa d’ ENLLAÇ NARRATIU
  • 21.
    TEMÀTICA dos temesessencials de la trajectòria humana: l’amor i la mort . L’amor provoca conflictes íntims. La mort. La destrucció de l’espai: fi d’un món abocat a l’oblit definitiu LA MORT DE LA MEMÒRIA
  • 22.
    SECRET I TRANSGRESSIÓLa vida dels Valldaura recolza en els SECRETS: Els fills naturals: JESÚS MASDÉU MARIA La relació SALVADOR- BÀRBARA La relació TERESA- AMADEU RIERA La mort d’en JAUME La tragèdia: la senyoreta Rosa transgredeix el pacte de silenci i la desencadena. És l’inici de la descomposició familiar.
  • 23.
    SECRET I TRANSGRESSIÓEl secret vulnerat acaba amb una família de cronologia breu: els néts viuen una història frustrada, són la part principal del mirall que es trenca. La imatge de la rata és el signe més clar de destrucció i descomposició de la família.
  • 24.
    RETÒRICA DELS OBJECTESEls objectes ens porten cap al record, pel seu gran poder evocador i són, també, els que mostren de forma més evident el temps i l’erosió d’aquest . Classificació de la simbologia dels objectes: Objectes que representen personatges Objectes que es van carregant de significat i modificant Objectes que adquireixen una funció metonímica Objectes singulars
  • 25.
    A) Objectes=Personatges Armarijaponès= Nicolau Rovira Roses de color carn= Teresa Violetes= Bàrbara Barquet de fusta= Jaume Braçalet de plata= Maria
  • 26.
    B) Objectes quevan carregant-se de sentit i evolucionen La perla grisa : Joier Begú, Salvador, Amadeu =infidelitat El vano de nacre amb la poma : El dominó lila: època d’esplendor de la Teresa La copa rosa i verda que queda del joc que Salvador va dur de Viena Paons : Crits(passió; per en Salvador, quan s’adona que els paons estan enamorats, l’exotisme d’un amor perdut- Bàrbara), Teresa-Amadeu “Amadeu havia saciat la set d’amor”, plomes(record), mort(no-res)
  • 27.
    C) Metonímia delsobjectes El Jardí i la torre : marc de la història dels Valldaura= Realitat absoluta Casa de nines = Torre i tot el seu món - Senyora amb un collaret i coronada per una estrella de brillants= Sofia - Senyor amb bigoti que li falta un ull= Eladi (cadàver amb un ull mig obert ) Ramon quan marxa de casa decapita el senyor amb bigoti(pare) com a responsable de la seva desgràcia)
  • 28.
    C) Metonímia delsobjectes Objectes esfèrics =imatge del món Bola d’or = el món de Salvador “no pas més gros que una taronja “ el record per ell és un material dolç i àcid que alimenta el seu somni La perla grisa = el món de la Teresa-infidelitats La poma = paradís desitjat. La Teresa tindrà a les mans la flor (somni) món harmònic, pluja de flors a la finca dels Valldaura. El fruit , la felicitat el paradís que es farà sempre present quan obri el vano (desig de recuperació del passat) que li va regalar l’Eulàlia la nit del ball. El gla del paraigua = perla grisa. Món del notari, visió més pragmàtica de l’existència que també es despendrà del mànec com la perla L’avellana = El món de l’Eladi és com una avellana. Una closca dura amb poca substància a dins Bombolla de vidre del balcó de Pilar Segura que Eladi reveu anys més tard a cal notari: un defecte que deforma allò que s`hi veu a través. Relacions fora de la normalitat: Eladi-Amadeu
  • 29.
    D) Singularitat delsobjectes La rata= el passeig de la rata per la casa i el jardí és un procés de singularització que mostra els efectes del temps i la mort a través de vestigis d’una realitat contemplada superficialment L’heura= pas del temps , la mort. Ho envaeix tot. Les flames-foc com l’heura, però de forma més ambigua: destrucció i transformació . Purificació, expiació. (aquesta idea ja surt a la primera part quan la Teresa pensa en la mort i diu que voldria cremar-ho tot) El llorer = immortalitat -fama/victòria Protegeix els mals esperits (simbologia popular) Es migparteix quan a la Sofia li surt la primera dent. Toca la paret de la tanca de la torre que han comprat. Sofia esclafa la fulla de llorer per extreure’n el perfum per acabar amb el record de la Maria
  • 30.
    D) Singularitat delsobjectes L’aigua= mort, la destrucció, el pas del temps El Mirall= - Element important pels simbolistes. Reflectia el pas del temps, el camí cap a la mort Hi ha 2 personatges que s’hi relacionen: Bàrbara , no ho resisteix i es suïcida (pel que significa el mirall) i l’ Armanda que el gira de cap per avall ( hi ha el dimoni) -Element significatiu pels realistes, “La novel·la és un mirall que hom passeja al llarg d’un camí” Mirall Trencat reflectirà la vida (fragments) i la mort( la imatge d’una maneta de calavera) . El mirall es trenca perquè ja no té cap funció, els personatges s’hi han mirat de joves i de vells, i ha estat testimoni de la seva decrepitud.
  • 31.
  • 32.
  • 33.
  • 34.
  • 35.