Neoclassicisme

1,481 views

Published on

Published in: Education
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

Neoclassicisme

  1. 1. EL NEOCLASSICISME: JACQUES-LOUIS DAVID “ L'antiguitat ha continuant essent la gran escola dels pintors moderns i la seua font d'inspiració. Volem imitar els antics en el geni de les concepcions, la puresa del dibuix, l'expressió dels rostres i les gràcies de les formes”. Jacques- Louis David
  2. 2. Neoclassicisme : moviment cultural i artístic que abasta des de la segona meitat del segle XVIII fins els inicis del segle XIX S'anomena així perquè va suposar, com en el Renaixement, un retorn als models clàssics. La caiguda de l'antic règim francés el 1789 era el resultat de la llarga oposició de les classes mitanes i populars a un sistema politicosocial dominat per l'aristocràcia. Paral.lelament, l'art aristocràtic, el rococó, també havia estat contestat. Un conjunt de circumstàncies van permetre el redescobriment de l'antiguitat clàssica: - Importants troballes arqueològiques: Pompeia, Herculà. - S'inicia una bibliografia arqueològicament important: Winckelmann, Història de l'art de l'antguitat . - Acadèmies: campanyes contra el barro i recerca del bon gust. - Cansament i exhaurment de les formes decoratives del rococó. INTRODUCCIÓ
  3. 3. El barroc i rococó representen l'art de l'Antic Regim. Els revolucionaris s'esorcen a suprimir qualsevol pervivència de l'Antic Règim i, conseqüentment, de les creacions artístiques d'aquest període històric. L'art neoclàssic es va prolongar fins al període napoleònic i l'estil imperi: el nou emperador necessitava l'art dels cèsars per expressar l'imperi universal a què aspirava. L'epicentre del nou moviment va ser França, però les seues conseqüències es van estendre per tot Europa i van afectar l'arquitectura i el conjunt de les arts figuratives, la pintura i l'escultura.
  4. 4. CARACTERÍSTIQUES DE L'ARQUITECTURA NEOCLÀSSICA - Grècia, més que no pas Roma, és l'origen del neoclassicisme. - Imitació a l'Antiguitat. - De Grècia pren l'ordre dòric amb fust acanalat, la columna recuperarà la seua importància, i tornen els frontons poblats d'estàtues. - De Roma pren la ciència de l'espai: la cúpula, els edificis presenten voltes romanes. - Predomini de la còpia per damunt de la imaginació renovadora. - El temple grec és imitat no sols en esglésies, sinó en tota classe de monuments públics. - Pren els cànons de simetria, rigidesa i fredor del món antic. - Paper fonamental de les Acadèmies: supervisores de l'art. Encarregades d'aprovar els projectes arquitectònica. - Escassa capacitat creadora: predomina la imitació per damunt de la invenció. - La Revolució industrial aportarà nous materials i nous procediments constructius.
  5. 5. La Madeleine (Paris)
  6. 6. Columna commemorativa, Place Vendôme (Paris)
  7. 7. British Museum, Londres Porta de Brandenburgo, Berlin
  8. 8. Museu del Prado, Madrid Puerta de Alcalá, Madrid
  9. 9. Capitoli de l'estat de Virginia. Capitoli Washingon Edifici del tresor, Washington Girard College, Filadelfia
  10. 10. ESCULTURA NEOCLÀSSICA - Mai s'ha fet tanta escultura com en aquesta època, però les innovacions són escasses i le aportacions creatives molt poques. - Desig de serenar les formes tras l'exaltat espiritualisme de l'escultura barroca. - Els models els proporcionarà l'Antiuitat Clàssica, més Grècia que Roma. - Bellesa ideal. - El que es procura és una moral pública. - L'estatuària resulta freda només comunica la correcció d'unes poses i d'unes proporcions. Són oblidats els riquísims estudis de qualitat i de textures que eren tan propis del barroc i s'hi prefereixen els acabats polits, homogenis, perfectes. - Tècniques: relleus i escultura exempta. - Materials: sobretot marbre sense policromar i bronze. - Tipologies: monuments públics, monuments funeraris, al·legories, retrats i figures mitològiques que no tenen el significat que a Grècia.
  11. 11. Paulina Bonaparte, de Canova Thörwaldsen: - Tres Gràcies - Jàson
  12. 12. LA PINTURA NEOCLÀSSICA - Al no disposar de models de pintura clàssica, recórren als relleus, dels quals prenen: * la simetria, * la manca de profunditat i * l'ordenació de les figures en files paral·leles. - L'ideal del pintor és el dibuix: preocupació per la línia, el contorn és ferm i segur. - Despreocupació pel color: gamma cromàtica reduïda, colors primaris. - La llum no és natural. Llum freda i tallant, ajuda a precisar el volum dels personatges, i dóna solemnitat a l'ambient. No cerca contrasts lumínics. - Se suprimeix la decoració superflua o secundària. - Interés per la figura nua. - La bellesa és l'expressió perfecta d'una idea: la perfecció humana com reflexe de la perfecció de Déu. - Temes: pintura històrica, gènere moralitzant, retrats, mitològics i paisatges.
  13. 13. JACQUES-LOUIS DAVID Reflecteix el curs dels esdeveniments revolucionaris fins la caiguda de Napoleó. En una primera època rep la influència de Boucher. En un segon període cultiva la pintura de tema clàssic: * Jurament dels Horacis * El rapte de les sabines
  14. 17. Quan va esclatar la revolució, David es va dedicar a la política. En ser nomenat superintendent de Belles Arts, decidí eliminar l'Acadèmia i sotmetre l'art a una dictadura personal. Es va mostrar com un enemic implacable de l'art rococó. Va posar els seus pinzells al servei dels ideals revolucionaris: * Jurament del Joc de Pilota * Mort de Marat
  15. 18. Jurament del Joc de Pilota
  16. 20. Mort de Marat
  17. 21. Quan Napoleó va arribar al poder, David va ser nomenat pintor de cambra. Responent a una nova petició del nou emperador, es va dedica a la creació d'un nou estil imperi. * Napoleó creuant els Alps * Coronació de l'emperador
  18. 22. Napoleó creuant els Alps
  19. 23. Coronació de l'emperador

×