Presentació del poema "L'esposa parla", de l'"Intermezzo" de "Visions i Cants", de Joan Maragall. Batxillerat. 2.2. Literatura catalana. 2020-21

1. L’esposa parla
Joan Maragall
María Espino, 2.2
“L’esposa parla”
Joan Maragall
María Espino 2.2

2. Lectura:
—Quan te parlo i l'esguard se t'esgarria Navego al teu costat com encantada, El Poeta
i escoltes i em mig rius, però no em sents; empesa per l'amor que se m'endú. —Més tu ets la guïadora, tu la forta
quan, fugint d'a prop meu, se’n va fent via La via no conec ni l'encontrada: perquè en mig de la calma o la maror
el teu esprit al bell atzar dels vents, sols sé que sóc l'esposa enamorada, saps que la nau del pensament que em porta
que avanço a vora teu i vaig amb tu. sempre retorna al port del teu amor.—
jo veig la nau del pensament que et porta 1900
navegar al lluny de l'horitzó marí.
L'empenta de l'amor també és prou forta
per dur-me al teu costat fins an allí.

3. Vocabulari:
“l’esguard”: Manera de mirar que té un animal o una persona (en aquest cas l’esposa).
“maror”: Mar amb onades.

4. Contextualització:
Aquest poema se situa a "l'Intermezzo" de Visions & Cants i tracta d'una dona que parla amb el seu marit, el jo
poètic, assumint, d'una manera o d'una altra, que ell la deixa de banda i es passa tot el seu temps pensant i
creant la seva obra literària.
Tema:
El tema d’aquest poema és la força de l’amor.

5. Mètrica:
Versos decasíl·labs amb rima consonant que alterna la rima femenina i masculina. (A,B,A,B)
Estructura:
Podem distingir dues parts:
1. Constatació per part de la dona que l’espòs està molt lluny d’ella, en el seu univers creatiu, però la muller
accepta la situació.
2. Resposta del jo poètic.

6. Recursos:
—Quan te parlo i l'esguard se t'esgarria Navego al teu costat com encantada, El Poeta
i escoltes i em mig rius, però no em sents; empesa per l'amor que se m'endú. —Més tu ets la guïadora, tu la forta
quan, fugint d'a prop meu, se’n va fent via La via no conec ni l'encontrada: perquè en mig de la calma o la maror
el teu esprit al bell atzar dels vents, sols sé que sóc l'esposa enamorada, saps que la nau del pensament que em porta
que avanço a vora teu i vaig amb tu. sempre retorna al port del teu amor.—
jo veig la nau del pensament que et porta 1900
navegar al lluny de l'horitzó marí.
L'empenta de l'amor també és prou forta
per dur-me al teu costat fins an allí.
● Hipèrbaton
● Metàfora
● Anàfora
● Polisíndeton