EL SUBSTANTIU La flexió nominal ESCOLA SADAKO Departament de Llengües
El substantiu:  És una paraula variable (té gènere i nombre) que designa persones, animals,coses, accions i idees. Exemples:  Anna, gos, casa, tomb, desig, tranquil.litat...
El gènere del substantiu En general, el gènere del substantiu és totalment arbitrari quan designa coses o idees abstractes.  Quan designa persones o animals que tenen dos gèneres,  el femení es forma de diferents maneres:  1-Generalment s’ afegeix una –a al masculí. avi------- àvia  fillol------fillola gat------ gata  assistent---assistenta pintor---pintora 2- De vegades, el fet d’ afegir una –a fa que l’última consonant es modifiqui . -t  -da -c  -ga -p  -ba -f  -va nebot  neboda amic  amiga borrec  borrega llop  lloba serf  serva -u  -va -l  -l.la -s  -ssa hereu  hereva Marcel   Marcel.la gos  gossa
El gènere del substantiu 3- Els noms acabats en -e, -o, -u àtones solen fer el plural canviant aquestes vocals per una -a alumne  alumna   monjo  monja  Andreu  Andrea 4-En alguns casos es pot formar el femení afegint les terminacions –na, -ina o –essa al singular: cosí  cosina    heroi  heroïna   tigre  tigressa 5- Alguns noms tenen finals propis: -or -riu  / -òleg –òloga actor  actriu  filòleg  filòloga
6- En un nombre reduït de casos és el masculí que es forma a partir del femení : abella abellot bruixa bruixot guilla  guillot perdiu perdigot dida didot merla merlot   El gènere del substantiu 7- Hi ha masculins i femenins que tenen un arrel diferent: amo  mestressa  marit  muller  ase  somera marrà  ovella   oncle  tia  cavall euga gendre nora   toro  vaca  home  dona
8- De vegades la mateixa forma serveix per a tots dos gèneres.  És el cas dels substantius acabats en:  -aire, -cida, -ista,  - ta: El cantaire  la cantaire  el parricida  la parricida El modista  la modista  el gimnasta  la gimnasta 9- Hi ha noms d’animals invariables. Es distingeix el gènere per les formes mascle o femella: El rossinyol mascle  el rossinyol femella El gènere del substantiu
10-Hi ha noms que canvien de significat segons el gènere: el llum (aparell) – la llum (claror)  el fi (objectiu) – la fi (acabament) el terra (sòl) – la terra (sorra)  el clau (de clavar) – la clau (d’obrir) el pols (batec) – la pols (partícules)  el còlera (epidèmia)  - la còlera (ràbia) El gènere del substantiu 11- Hi ha alguns noms dels quals sovint no fem bé el gènere. Per exemple: SÓN MASCULINS:  els afores, un avantatge, el costum, els llegums, el pendent, el corrent, el compte, el lleixiu, el senyal, els espinacs… SÓN FEMENINS:  la resplendor, una allau, una análisi, una àncora, les postres, la síndrome, la sida, la xocolata, una aroma…
1- La majoria dels substantius formen el plural afegint una –s al singular. El nombre del substantiu 2- Els substantius acabats en –a àtona canvien aquesta –a per –es:  Ex:  casa  cases  dia  dies Aquesta norma pot provocar canvis ortogràfics: home  homes pal  pals senglar  senglars -ca  -ques -ça  -ces -ja  -ges -gua  -gües -ga  - gues -qua  -qües roca  roques raça  races pluja  pluges aigua  aigües piga  pigues pasqua  pasqües
3- La majoria dels substantius acabats en vocal tònica afegeixen  –ns mà mans pi pins veí veïns bacallà bacallans carbó carbons bé béns pa pans camió  camions. 4- Els substantius masculins acabats en  -s, -ç, -x, -ix, -tx  formen el plural afegint –os gas gasos lluç lluços gos gossos braç braços sufix sufixos peix peixos reflex reflexos despatx  despatxos El nombre del substantiu
El nombre del substantiu 5- Els substantius acabats en –sc, -st, -xt, -ig tenen doble forma del plural, és a dir, poden formar el plural afegint un –s o bé –os. -sc quiosc quioscs o quioscos -st gest gests o gestos -xt text texts o textos -ig assaig assaigs o assajos 6- Hi ha un seguit de mots que són invariables: Els mots acabats en –us  :  cactus, anus, eucaliptus, fetus, focus, globus, hiatus, lapsus, tipus, virus... - Alguns mots compostos :  milhomes, penja-robes, salvavides, paracaigudes... Altres:  dilluns,  atles, llapis, pelvis, temps, pols, tos, els afores, els calçotets, les noces, les pessigolles...
Informació basada en: Curs de Nivell C , Editorial Castellnou

El Substantiu

  • 1.
    EL SUBSTANTIU Laflexió nominal ESCOLA SADAKO Departament de Llengües
  • 2.
    El substantiu: És una paraula variable (té gènere i nombre) que designa persones, animals,coses, accions i idees. Exemples: Anna, gos, casa, tomb, desig, tranquil.litat...
  • 3.
    El gènere delsubstantiu En general, el gènere del substantiu és totalment arbitrari quan designa coses o idees abstractes. Quan designa persones o animals que tenen dos gèneres, el femení es forma de diferents maneres: 1-Generalment s’ afegeix una –a al masculí. avi------- àvia fillol------fillola gat------ gata assistent---assistenta pintor---pintora 2- De vegades, el fet d’ afegir una –a fa que l’última consonant es modifiqui . -t -da -c -ga -p -ba -f -va nebot neboda amic amiga borrec borrega llop lloba serf serva -u -va -l -l.la -s -ssa hereu hereva Marcel Marcel.la gos gossa
  • 4.
    El gènere delsubstantiu 3- Els noms acabats en -e, -o, -u àtones solen fer el plural canviant aquestes vocals per una -a alumne alumna monjo monja Andreu Andrea 4-En alguns casos es pot formar el femení afegint les terminacions –na, -ina o –essa al singular: cosí cosina heroi heroïna tigre tigressa 5- Alguns noms tenen finals propis: -or -riu / -òleg –òloga actor actriu filòleg filòloga
  • 5.
    6- En unnombre reduït de casos és el masculí que es forma a partir del femení : abella abellot bruixa bruixot guilla guillot perdiu perdigot dida didot merla merlot El gènere del substantiu 7- Hi ha masculins i femenins que tenen un arrel diferent: amo mestressa marit muller ase somera marrà ovella oncle tia cavall euga gendre nora toro vaca home dona
  • 6.
    8- De vegadesla mateixa forma serveix per a tots dos gèneres. És el cas dels substantius acabats en: -aire, -cida, -ista, - ta: El cantaire la cantaire el parricida la parricida El modista la modista el gimnasta la gimnasta 9- Hi ha noms d’animals invariables. Es distingeix el gènere per les formes mascle o femella: El rossinyol mascle el rossinyol femella El gènere del substantiu
  • 7.
    10-Hi ha nomsque canvien de significat segons el gènere: el llum (aparell) – la llum (claror) el fi (objectiu) – la fi (acabament) el terra (sòl) – la terra (sorra) el clau (de clavar) – la clau (d’obrir) el pols (batec) – la pols (partícules) el còlera (epidèmia) - la còlera (ràbia) El gènere del substantiu 11- Hi ha alguns noms dels quals sovint no fem bé el gènere. Per exemple: SÓN MASCULINS: els afores, un avantatge, el costum, els llegums, el pendent, el corrent, el compte, el lleixiu, el senyal, els espinacs… SÓN FEMENINS: la resplendor, una allau, una análisi, una àncora, les postres, la síndrome, la sida, la xocolata, una aroma…
  • 8.
    1- La majoriadels substantius formen el plural afegint una –s al singular. El nombre del substantiu 2- Els substantius acabats en –a àtona canvien aquesta –a per –es: Ex: casa cases dia dies Aquesta norma pot provocar canvis ortogràfics: home homes pal pals senglar senglars -ca -ques -ça -ces -ja -ges -gua -gües -ga - gues -qua -qües roca roques raça races pluja pluges aigua aigües piga pigues pasqua pasqües
  • 9.
    3- La majoriadels substantius acabats en vocal tònica afegeixen –ns mà mans pi pins veí veïns bacallà bacallans carbó carbons bé béns pa pans camió camions. 4- Els substantius masculins acabats en -s, -ç, -x, -ix, -tx formen el plural afegint –os gas gasos lluç lluços gos gossos braç braços sufix sufixos peix peixos reflex reflexos despatx despatxos El nombre del substantiu
  • 10.
    El nombre delsubstantiu 5- Els substantius acabats en –sc, -st, -xt, -ig tenen doble forma del plural, és a dir, poden formar el plural afegint un –s o bé –os. -sc quiosc quioscs o quioscos -st gest gests o gestos -xt text texts o textos -ig assaig assaigs o assajos 6- Hi ha un seguit de mots que són invariables: Els mots acabats en –us : cactus, anus, eucaliptus, fetus, focus, globus, hiatus, lapsus, tipus, virus... - Alguns mots compostos : milhomes, penja-robes, salvavides, paracaigudes... Altres: dilluns, atles, llapis, pelvis, temps, pols, tos, els afores, els calçotets, les noces, les pessigolles...
  • 11.
    Informació basada en:Curs de Nivell C , Editorial Castellnou