1. CARME RIERA

2. • Carme Riera va néixer al segle XX, any 1948.
• 1939 a 1975: dictadura del general Franco
• Va morir Franco i Joan Carles I va ser nomenat
rei
• Al 1977 s’estableix la democràcia.
• Al 1978 s’aprova la Constitució.
• Al 1986 Espanya entra en la Comunitat
Econòmica Europea.
• I a l’any 1992 els països de la comunitat
econòmica europea dormen la Unió Europea.

3. Biografia de Carme Riera
1947  Va néixer a Palma de Mallorca
1968  Es trasllada a Barcelona per estudiar Filologia Hispànica(UAB)
Lluita antifranquista, contra la guerra del Vietnam i feminista
1975 Te deix, amor, la mar com a penyora
(Premi Recull)
Reculls de contes
Jo pos per testimoni les gavines
Obres Epitelis tendríssims
Novel·les 1977 Una primavera per a Domenico Guarini
(Premi Prudenci Bertrana)
Joc de miralls
Dins el darrer blau
(Premis Josep Pla, Lletra d'Or, Joan Crexells i Nacional de
narrativa de les Lletres Espanyoles)

4. • Guions (1989  Treballa a Catalunya Ràdio)
Es diu Maria Puig la meva mare?
Quotidiana quotidianitat
Dones d’aigua
• Contes per a infants  La molt exemplar història del gos màgic i
de la seva cua
La escuela de Barcelona
• Estudis
La obra poética de José Agustín Goytisolo
• Dietari  Temps d’una espera (Embaràs)
• Traduccions al CASTELLÀ, ALEMANY, ANGLÈS, TITALIÀ, GREC,
NEERLANDÈS, RUS
Catedràtica a la UAB
Actualment
Lletra N a la RAE

5. Etapes
• Primera (1970-1980)
Arriba a Barcelona  Contrast entre Mallorca i Barcelona progressista
Te deix, amor, la mar com a penyora
Jo pos per testimoni les gavines.
• Segona (Anys 80)
Feminisme Una primavera per a
Domenico Guarini
Intriga policíaca  Temes d’actualitat
Dictadures de Xile i Argentina 
Joc de miralls
Ironicament  Erotisme desde el punt de vista femení  Epitelis tendríssims

6. • Tercera
Novel·les històriques  5 anys d’estudi i documentació
Dins el darrer blau  Grup de jueus que volen sortir de Mallorca, però
Insquisició els descobreix i els crema.
Cap al cel obert  Continuació de la història dels jueus  Descendents
La meitat de l’ànima  Postguerra Barcelona franquista
• Actualitat
L’estiu de l’anglès  Intriga en clau d’humor

7. Estil i
Temes
Temes prohibits
CATALÀ D’amor
De protesta
Escriu en parla mallorquina
La seva obra és culta i popular

8. Les seves principals influències van ser:
•La seva àvia, que li explicava històries. Quan va
morir, Riera va continuar explicant-les ella mateixa a
través de la escriptura.
•Els estudis que va realitzar a Barcelona li van
influenciar molt en la seva forma de pensar.

9. OBRES

10. • Llenguatge barroc culte amb llenguatge
col·loquial quotidià.
• Contraposa el llenguatge periodístic,
estàndard i assagístic.
• Argument: la novel·la tracta sobre
perquè Domenico Guarini ha atemptat
contra la primavera de Botticelli (un
quadre). Isabel Clara Alabern, una
periodista investiga aquest cas que està
molt relacionat amb el seu. El quadre
guarda un missatge hermètic.

11. • Dietari que Carme Riera escriu durant el seu segon embaràs.
Diàleg entre l’escriptora i el fetus
• «…Sembla que són les situacions extraordinàries les que tot sovint ens aboquen a
escriure diaris. Un viatge, el patiment duna malaltia o duna guerra n’han generat
diversos. Per això me pareix estrany que l’embaràs no hagi servit d’excusa per
escriure’n alguns.» Carme Riera
• Maternitat = espai creatiu i alliberació de la dona

12. Transmet el seu amor per Mallorca a través de les paraules.
Reuneix els aspectes més verdaders de la vida i el paisatge de l'illa, de la seva
identitat
a través
Una imatge Intenta plasma a partir de percepcions que narrades ens
aproxima a la realitat de Mallorca

13. • 19 contes datats.
• Personatges relacionats amb el
món de la literatura.
• Carme intenta jugar amb :
sobreentesos
picar l’ullet als amics
destil·lar algunes gotes de verí.
• Dibuixar al lector un retrat  gent
gremi

14. Sisena dona academica de la Llengua per ocupar el seient “n” als 64
anys.
Competia amb la poeta María Victoria Atencia
Ana María Matute
Carmen Iglesias
Abans només hi havia 5 Margarita Salas,
Inés Fernández Ordóñez
Soledad Puértolas.
Ocupa el lloc de Valentín Garcia Yebra

15. —Has somiat mai que estàs escrivint o el que
estàs escrivint?
—Sí. I el que és més: alguns dels personatges
que ja havia escrit m'han aparegut de vegades
en la vida real. I això és terrible, perquè
imagina't ara si em surten tot de jueus
conversos. De manera que vaig molt amb
compte.
—¿On et trobes més bé: escrivint novel·la,
contes, narracions, poesia...?
—Potser jo tinc més capacitat instantània, i com
que, a més, sempre tinc poc temps, em sento
més bé en els contes. D'altra banda, el conte és
més agraït, perquè els pot fer gairebé en una
sola sessió. En canvi la novel·la...
Joaquim Soler. Gener 1993.

16. —Vostè va començar publica'n fa vint anys uns
contes molt intimistes y ara ha publicat una
novel·la històrica y prepara una altre. Aquest
canvi té alguna cosa ha veure amb el pas del
temps?
—Sí. Fa vint anys jo era molt jove i ara soc una
senyora madura. Al principi de la meva
experiència literària jo m’emocionava a
l’escriure. Ara el que intento es emocionar al
lector, que es una cosa molt diferent. La
novel·la és un gènere de maduresa.
—En la seva biblioteca ha reunit una de les
prestatgeries totes les novel·les escrites per
dones. Creu en la literatura femenina?
—No. Crec en en la literatura bona o dolenta,
però no que el sexe influexi el més mínim
possible.
Tomàs Ribera. 26, Gener 1996

17. —Ha publicat el llibre Temps d'una espera dotze
anys després d'haver-lo escrit. A què s'ha degut
el retard?
—Tenia els quaderns on vaig escriure el diari en
un calaix, pensant que era una experiència que
podria ser útil a altra gent. A més, com que el
vaig fer quan estava embarassada de la meva
filla, volia esperar que fos prou gran perquè
digués si estava d'acord o no que el publiqués.
—Què ha dit ella?
—L'original no l'ha llegit sencer, a la seva edat
[dotze anys] costa, però està molt il·lusionada
perquè se sent molt protagonista de la història.
I, com és evident, ha volgut que el publiqui.

18. —Més que un llibre per a embarassades, que
també ho és, vol ser un al·legat feminista que
romp esquemes de tota mena... Per exemple, al
llibre reivindica que mirar el món amb ulls
materns vol dir reivindicar la nostra capacitat
creadora i recreadora.
—Sí, les dones som creadores per naturalesa.
Crec que cal crear fórmules perquè la nostra
condició de donadores de vida esdevingui un
estímul, un al·licient. Cal que el sofriment i la
càrrega siguin superats pel goig i el plaer de la
maternitat. Portam massa segles parint amb
dolor. Ha arribat l'hora de transgredir aquest
dolor i de transformar-lo de passar de la quasi
inconscient concepció de cossos lligats a
l'espècie a l'experiència viscuda conscientment,
assumida des de la intel·ligència. Hem
d'aprendre a reivindicar i a valorar molt més la
nostra condició de dones.

19. —També s'hi poden trobar moltes aportacions
personals, de la seva intimitat...
—En ser un diari, és el més personal que he escrit.
En les meves novel·les no hi ha autobiografia, tot i
que la pròpia vida influeix a l'hora d'escriure. Per
exemple, En el darrer blau, que és la història d'una
marginació, probablement l'he escrit perquè he estat
dona, ja que com a dona em puc haver sentit
marginada i identificada amb el que va passar al
segle XVII als xuetes o jueus conversos que vivien a
Palma. Va ser un brutal genocidi: la crema pública a
la foguera, el 1691, de 38 descendents dels jueus per
ordre de la Inquisició.
Virgínia Mascaró. 5 , Juliol de 1998
http://www.youtube.com/watch?v=qb3q_B59JFg

20. FI !!
Inés Utrero, Clara Gómez, Clàudia Valle i Ariadna
Puente