Objectiu de l’home beneficiar-se de les millors
característiques dels animals i vegetals
creuaments selectius
5.
400 a.C Hipòcrates va ser el primer científic en meditar sobre el mecanisme de l'herència.
100-300 d.C Hindús observen que certes malalties apareixen a les famílies.
1677 d.C descobriment dels gàmetes, es facilita l’explicació de la reproducció.
Finals del S. XVIII
-
Walter Flemming descobreix els cromosomes.
-
Lamarckisme
S. XIX
-
Darwinisme: teoria de la evolució i selecció natural.
-
Mendel proposa que els gens provenen un del pare i un de la mare, i les alternatives possibles
per a ells, al·lels.
S. XX
-
Neodarwinisme: en les poblacions hi ha una variabilitat genètica.
8.
El
triple redescobrimentde les lleis de Mendel per
aquests homes, va cridar l'atenció dels investigadors,
que van començar a familiaritzar-se amb els principis
de l'herència de Mendel.
9.
Els híbrids dela primera generació filial són tots iguals.
Aquesta llei es compleix quan...
- Un gen dominant es manifesta i un gen recessiu
no es manifesta.
Al·lels:
G – groc
g – verd
Al·lels:
RR – vermell
rr – blanc
Rr – rosa
- Un gen dóna lloc a una herència intermèdia i
no a una de dominant.
10.
Al creuar dosindividus obtinguts de la primera generació filial, els
caràcters presents en aquests se separen i es combinen a l’atzar en la
descendència.
11.
Intervenen doscaràcters.
Els caràcters no estan associats.
Es poden representar mitjançant
un quadre de Punnett.
12.
Herència
autosòmica
Herència
lligada al
sexe (Yo X)
Dominant
Recessiva
Herència
codominant
Dominant lligada al
cromosoma X
Recessiva lligada al
cromosoma X
Lligada al
cromosoma Y
Herència
intermèdia
13.
El
gen estroba en un cromosoma autosòmic
(cromosoma no sexual).
“Dominant”
perquè un sol al·lel heretat causa l'aparició
d'aquest tret.
Característica
dones.
es transmet per igual als homes que a les
14.
Altura pot sertan
curta com 62,8 cm .
Al·lels A – acondroplàsia ; a – sense acondroplàsia.
15.
El
gen estroba en un cromosoma autosòmic
(cromosoma no sexual).
Perquè
un tret o malaltia recessiva es manifesti, han
d’haver-hi dues copies de l’al·lel.
Característica
dones.
es transmet per igual als homes que a les
16.
Absència de pigmentació(melanina) d'ulls,
pell i pèl en els éssers humans i en altres
animals.
Al·lels A – sense albinisme ; a – albinisme.
17.
Els
individus heterozigotsper una certa característica
expressen una "condició intermèdia" dels dos al·lels.
Observable
a les “flors de mitjanit”.
18.
Quan
dos al·lelsdominen a la vegada.
Observable
en el grup sanguini.
19.
Els
cromosomes Xi Y són els que determinen el sexe.
XY
No
XX
només determinen el sexe. Hi ha caràcters que
només apareixen en un dels dos sexes.
20.
El
gen estroba al cromosoma X.
L'al·lel
alterat és dominant sobre el normal, i només
una sola còpia fa que s'expressi la malaltia.
21.
Què és el
síndromede
X fràgil?
Causa problemes de
desenvolupament, retard mental.
22.
El
gen estroba al cromosoma X.
Es
necessiten dues copies del gen alterat perquè
s’expressi la malaltia.
Amb
més freqüència en homes.
23.
impedeix la correctacoagulació de la
Què és
l’hemofília?
sang a causa d'una insuficiència de
coàguls sanguinis que ajuden a aturar les
hemorràgies.
25.
Existeixen
Només
malaltiescausades al cromosoma Y.
es manifesten en homes.
Aquestes
malalties només causen infertilitat curable.
26.
El
genoma humà és tot l’ADN d’un organisme,
incloent els gens, responsables de l’herència, ja que
porten tota la informació.
27.
Són caràcters simplesen els que només intervenen 2 al·lels.
Dominant
Recessiu
Amb clotets facials
Sense clotets
Lòbul de la orella separat
Lòbul de la orella enganxat
Capacitat d’enrotllar la llengua
Capacitat d’enrotllar la llengua
Dit polze recte
Dit polze amb hiperextensibilitat
Dit petit recte
Dit petit tort
Homes: Calvície
Homes: sense calvície
Dones: sense calvície
Dones: amb calvície
Pic de vídua
Sense pic de vídua
Ungles cap a dalt
Ungles cap a dalt
Què és la
genealogia?
Ésl’estudi i seguiment de la
descendència d’una persona o família.
Arbre genealògic
32.
Posar
en pràcticatot l'aprés.
Estudi
grup sanguini.
Estudi
de la capacitat d’enrotllar la llengua.
Estudi
del dit petit.
Estudi
del lòbul de l’orella.
Estudi
del pic de vídua.
33.
Objectius observar que tot concorda bé, descobrir el genotip familiar i
els grups sanguinis de qui no ho sabia.
Al·lels IA – grup sanguini A ; IB – grup sanguini B ; i – grup sanguini O.
Possibles genotips
- IAIA
Grup A
- IAi
- IBIB
I B_
_
i
- I Bi
Grup B
- IAIB
Grup AB
- ii
IA_
Grup O
no determinat
Objectius descobrirel genotip familiar i si els nadons de la família
tenen la característica.
Al·lels D – dobleguen ; d – no dobleguen
Possibles genotips
-
DD
-
Dd
-
D_
-
dd
dobleguen
_d
__
no dobleguen
no determinat
Objectius descobrirels genotips de cadascú.
Al·lels T – dit petit tort ; t – dit petit recte.
Possibles genotips
-
TT
-
Tt
-
T_
-
tt
dit tort
_t
__
dit recte
no determinat
Objectius
Al·lels
A – pic de vídua ; a – sense pic de vídua
Possibles
-
Aa
-
A_
-
aa
genotips
AA
-
descobrir el genotip de cadascú.
amb pic
_a
__
sense pic
no determinat