Abril Salvado Gispert
Ins La Mar de la Frau
Cambrils
"“Sóc diferent dels altres? Què m’està passant?”
Aquesta pregunta me la vaig fer moltes vegades al veure que jo em passava tardes senceres fent deures, estudiant moltes hores, aprenent a fer esquemes i les meves notes sempre eren molt fluixes.
A l’escola ho justificaven dient que em calia més estudi, més concentració i més treball.
La meva família sempre em va donar suport, acompanyant-me en l’estudi, sobretot en la lectura, dedicant hores de lectura en veu alta: Ells feien la lectura, amb calma, amb entonació, respectant els signes de puntuació. Això m’ajudava en la comprensió de tot allò que jo d’entrada no entenia encara que intentés llegir-m’ho diverses vegades, era una tasca sense fi.
Quan em van diagnosticar es va confirmar que realment el meu coeficient intel·lectual era normal però tenia certes dificultats en la lectura i escriptura, o sigui en tot l’aprenentatge i a més, emocionalment no estava bé, tenia inseguretat davant de qualsevol resposta, sentia vergonya en molts moments davant dels altres companys i no em veia capaç de tirar endavant sense ajuda.
Però aquest diagnòstic no em tancava portes, tot al contrari, n’obria de noves perquè només calia aconseguir automatitzar certes estratègies per a fer una lectura en diagonal o memoritzar centenars de paraules de forma progressiva per evitar faltes ortogràfiques.
Aquest diagnòstic em va tranquil·litzar, suposava una adaptació per part de tots els mestres i professors que m’anirien acompanyant durant la meva etapa escolar.
Però, realment els professors coneixen bé aquest trastorn d’aprenentatge? Saben com cal tractar a l’alumnat que té aquest diagnòstic de manera acurada? I el més important, saben com se sent l’alumnat que ho pateix?
Aquestes i d’altres qüestions sempre he pensat que podrien ser objecte d’estudi en el meu treball de recerca. Són qüestions que jo m’he anat plantejant i ara tinc l’oportunitat de saber com se senten altres persones que també tenen aquest diagnòstic.
Al ser una persona amb dislèxia puc comprendre millor les sensacions que es tenen, les pors, les dificultats que et trobes, o sigui, em resulta fàcil empatitzar.
M’agradaria que aquest treball fos un petit granet de sorra per ajudar a la resta de persones que també tenen el mateix que jo. Sobretot per poder ajudar-los a superar les pors, per demanar que se’ns facin les adaptacions metodològiques adequades, a no avorrir la lectura a causa de la dificultat que ens comporta i ser uns bons lectors, que la nostra societat ens entengui, ens valori i ajudar als professors a saber com ens sentim durant les classes i ens donin les eines adequades per a que ens sigui tot una mica més fàcil i satisfactori.
El que desitjo amb aquest treball és que tota la gent dislèxica, joves i adults, ens sentim més recolzats, compresos, atesos i acceptats per la resta. Tots som diferents, i la diversitat enriqueix la societat."
Humanitats i Ciències
Per què convé aplicar el currículum bimodal?PERE MARQUES
ACONSEGUIM: reduïr el fracàs escolar i millorar la formació de TOTS els alumnes
ES TRACTA D’aprendre fent, amb apunts i Internet, i adquirir un bon vocabulari
Síntesi de les 4 investigacions anuals realitzades entre 2011 i 2016
Van participar: 702 professors i 129 centres
Ponència de Quim Canals en la Jornada territorial CLIC del 26 de novembre a Santa Coloma de Gramenet. “Reflexions d’un mestre d’Aula sobre el pas de l’Aula d’Acollida a l’Aula Ordinària
Comunicació sobre l'aula dinamica d'aprenentatge (ADA) com a eina de transformació metodològica a l'Encontre de Centres d'innovadors d'Ontinyent (Centre Cultural Caixa Ontinyent, 26 de juny de 2018)
El Xalet de la Creu. De casa patrimonial a casa de dissenyCRP del Tarragonès
Mercè Gómez Ollé
Ins Altafulla
Altafulla
El Xalet de la Creu. De casa patrimonial a casa de disseny. "La casa del Xalet de la Creu és un habitatge que sempre m’ha fascinat. El meu projecte tracta la recerca de com fer que una casa deteriorada, que és patrimoni d’Altafulla, és transformi en una casa de disseny, respectant els marcs legals.
He pres mesures de la casa, he creat els plànols, respectant les mides exteriors que ja havia pres, ja que no tenia els originals. He aconseguit informació de la casa per els meus propis medis.
He creat una maqueta virtual i una altre de física per veure el resultat de la teoria cercada.
La funció del disseny és millorar la qualitat de vida i l'entorn de les persones, és també, millorar la felicitat d'aquestes. He après que l’ofici de dissenyador és més difícil del que sembla, no tothom és capaç, ni tindrien la paciència suficient."
Arts
Dibuix tècnic
Marina Ferrús Pujals
Ins Ramon Barbat i Miracle
Vila-seca
Marc Seguí Satorre
El meu treball es basa en dues parts: una part teórica i una de pràctica. En la meva part teórica primerament vaig fer una investigació dels orígens i l'història del ballet. Seguidament vaig fer una tria dels deu ballets més importants i vaig explicar-los. Desprès vaig voler demostrar l'exigència i la disciplina que requeria el ballet. I per últim vaig fer la selecció de les lesions més freqüents dels ballarins i les vaig desenvolupar. Relacionat amb l'últim que he esmentat, introduiré la meva part pràctica dividida en dues parts: una entrevista a la meva antiga professora de dansa per veure com s'afronta ella a les lesions entre altra informació rellevant i la realització d'una sabata de ballet feta per mi pas a pas.
Humanitats i Ciències Socials
Dança
Per què convé aplicar el currículum bimodal?PERE MARQUES
ACONSEGUIM: reduïr el fracàs escolar i millorar la formació de TOTS els alumnes
ES TRACTA D’aprendre fent, amb apunts i Internet, i adquirir un bon vocabulari
Síntesi de les 4 investigacions anuals realitzades entre 2011 i 2016
Van participar: 702 professors i 129 centres
Ponència de Quim Canals en la Jornada territorial CLIC del 26 de novembre a Santa Coloma de Gramenet. “Reflexions d’un mestre d’Aula sobre el pas de l’Aula d’Acollida a l’Aula Ordinària
Comunicació sobre l'aula dinamica d'aprenentatge (ADA) com a eina de transformació metodològica a l'Encontre de Centres d'innovadors d'Ontinyent (Centre Cultural Caixa Ontinyent, 26 de juny de 2018)
El Xalet de la Creu. De casa patrimonial a casa de dissenyCRP del Tarragonès
Mercè Gómez Ollé
Ins Altafulla
Altafulla
El Xalet de la Creu. De casa patrimonial a casa de disseny. "La casa del Xalet de la Creu és un habitatge que sempre m’ha fascinat. El meu projecte tracta la recerca de com fer que una casa deteriorada, que és patrimoni d’Altafulla, és transformi en una casa de disseny, respectant els marcs legals.
He pres mesures de la casa, he creat els plànols, respectant les mides exteriors que ja havia pres, ja que no tenia els originals. He aconseguit informació de la casa per els meus propis medis.
He creat una maqueta virtual i una altre de física per veure el resultat de la teoria cercada.
La funció del disseny és millorar la qualitat de vida i l'entorn de les persones, és també, millorar la felicitat d'aquestes. He après que l’ofici de dissenyador és més difícil del que sembla, no tothom és capaç, ni tindrien la paciència suficient."
Arts
Dibuix tècnic
Marina Ferrús Pujals
Ins Ramon Barbat i Miracle
Vila-seca
Marc Seguí Satorre
El meu treball es basa en dues parts: una part teórica i una de pràctica. En la meva part teórica primerament vaig fer una investigació dels orígens i l'història del ballet. Seguidament vaig fer una tria dels deu ballets més importants i vaig explicar-los. Desprès vaig voler demostrar l'exigència i la disciplina que requeria el ballet. I per últim vaig fer la selecció de les lesions més freqüents dels ballarins i les vaig desenvolupar. Relacionat amb l'últim que he esmentat, introduiré la meva part pràctica dividida en dues parts: una entrevista a la meva antiga professora de dansa per veure com s'afronta ella a les lesions entre altra informació rellevant i la realització d'una sabata de ballet feta per mi pas a pas.
Humanitats i Ciències Socials
Dança
Judith Blazquez Ruiz
Ins Ramon de la Torre
Torredembarra
El meu treball tracta de com a partir d'un simple dibuix podem entrar en els sentiments i el món intern dels més petits.
Humanitats i Ciències Socials
Psicologia i Sociologia
Els efectes de l'electromagnetisme solar sobre la terra CRP del Tarragonès
Gerard Poll Miró
Ins Altafulla
Altafulla
Aquest treball té com a objectiu donar a conèixer la estrella des d’un punt de vista científic on es considerarà la seva formació, la seva activitat interior i la activitat que genera cap a l’espai exterior i cap a la Terra, estudiant també quines conseqüències ha tingut aquest al llarg de la història del nostre planeta.
Ciències i tecnologia: Cientificotècnic
Física
Erik Dalmau Pérez
C Puigcerver
Reus
El meu treball consisteix en una recerca dels diferents paràmetres que transmeten emocions referent a la imatge i el so en un audiovisual per després posar-los a prova i investigar com influeixen i quin dels dos influeix més en les emocions.
Arts
Cultura audiovisual
Pau Muñoz Bardou
Ins Gabriel Ferrater i Soler
Reus
El treball desenvolupat gira entorn la guerra del Vietnam i l’impacte cultural que va tenir especialment als E.U.A; Però sense oblidar-nos de les conseqüències nacionals i globals. La finalitat principal ha estat fer una aproximació al tema per adquirir coneixement sobre el mateix i arribar a unes conclusions basant-me en la recerca d’informació en llibres i pàgines web i el analitzant de pel·lícules i cançons destacades del mateix tema.
Humanitats i Ciències Socials
Història
L'efecte de l'alçada en l'activitat física d'un esportista CRP del Tarragonès
Xavier Campos Fàbregas
Ins Comte de Rius
Tarragona
M'agrada la muntanya i m'agrada tot el que es relaciona amb l'esport, i és per això que em vaig impulsar fer aquest treball. Analitzar les dades que sortien de la pràctica realitzada i treure les conclusions pertinents. Així que recomano que assistiu a la presentació d'aquest treball perquè podreu comprovar la veritable influència que té l'alçada sobre els esportistes.
Ciències i tecnologia: Ciències de la Salut
Ciències de l'Esport
Pau Parejo Romeo
Ins Pons d'Icart
Tarragona
El meu treball comença parlant una mica de què és la contaminació atmosfèrica i com aquesta ens pot afectar als humans que respirem l'aire contaminat. Havent fet la introducció de la part pràctica, em centro en un ambit local (Tarragona) i intento investigar quina és la qualitat de l'aire que respirem cada dia. Tarragona té un gran turisme per tant seria important que l'aire fos prou bo, aixó és contradictori a les grans fàbriques que envolten la ciutat per tots els costats. AIxí doncs vaig decidir investigar si aquestes fàbriques tenien un impacte real en l'aire que respirem i quin era aquest impacte. Vaig utilitzar la tecnologia d'Arduino per a poder medir diferents valors de l'aire i amb aquets valors vaig crear un mapa que representés de manera gràfica i més visual les zones més o menys contaminades.
Ciències i tecnologia: Cientificotècnic
Tecnologia
Núria Vidiella Llorach
Ins Gabriel Ferrater i Soler
Reus
"Em dic Núria Vidiella Llorach i curso 2n de BAT a l'institut Gabriel Ferrater i Soler de Reus.
El meu treball de recerca, anomenat ""Del cor al món. Versionant la cançó protesta"", consta de dues parts: una part teòrica i una part pràctica. Com a part pràctica, el que he estat fent durant tots aquests mesos ha sigut crear un disc, per tant, podem dir que aquest treball és un treball de creació. El disc del que parlo s'anomena ""Tocs De Revolta"", i consisteix en 7 versions de cançons protesta: ""Al vent"" de Raimon, ""Escolta-ho en el vent"" de Bob Dylan, ""Què volen aquesta gent?"" de Maria del Mar Bonet, ""L'estaca"" de Lluís Llach, ""Conte Medieval"" dels Esquirols, ""La flama"" d'Obrint Pas i ""Agafant l'horitzó"" de Txarango. ""Tocs De Revolta"" és el resultat de tota la part pràctica, la qual ha consistit en realitzar tot un complex procés de gravació, des de la tria de les peces fins al disseny del disc en físic, passant per una llarga fase de gravació i edició de les peces. Tot aquest procés, una breu explicació dels instruments que s'han utilitzat per gravar cada peça i l'explicació de la meva versió de cada una es pot trobar al diari de gravació que he escrit, l'annex del meu treball. En la gravació del disc, el meu germà ha sigut de gran ajuda, ja que en alguns aspectes jo encara no tenia els suficients coneixements que necessitava, com ara en el funcionament del programa de gravació. A la part teòrica del meu treball, el que he fet ha sigut l'estudi de, primerament, la peça escollida de cada autor, seguint de l'anàlisi de la lletra de cada peça, i finalment l'estudi de la vida professional de cada un dels autors. Aquesta part teòrica ha sigut molt necessària per poder posar-me en context de cada peça i saber què estava cantant i explicant al fer la meva versió de cada una d'elles, ja que, han marcat tant, la majoria a més d'una generació, que volia des d'un principi donar la importància que es mereixen. L'objectiu que tenia des d'un principi de la creació del meu pròpi CD es va cumplir, i en vaig poder treure unes conclusions, la majoria, molt gratificants."
Humanitats i Ciències Socials
Música
Un soldat de Riudoms a la Guerra de Cuba. Joan Giol CrosCRP del Tarragonès
Marta Escoda Alarcón
Ins Joan Guinjoan i Gispert
Riudoms
Conèixer a través de la memòria del meu besavi com va afectar la Guerra de Cuba als soldats i a les seves famílies, especialment a la zona del Baix Camp, però també a Catalunya i a la resta de l’Estat.
Humanitats i Ciències Socials
Història
Marina Escardó Aguilar
C Puigcerver
Reus
El cos fa mal, l'ànima plora. Estudi de la depressió, és un treball que intenta tocar tots els aspectes possibles que engloben aquesta malaltia, desde la part més científica i biològica fins a la part més social, tractant temes tan tabús com podría ser el suicïdi. A més a més, per completar i reforçar l'informació recollida a partir de diversos llibres i pàgines web, vaig realitzar un seguit de 7 entrevistes, tres a persones que estaven patint o que havien patit depressió i 4 a professionals de la salut, a dos psicòlegs, a una psiquiatre i a una metge de capçalera. Per completar la meva part pràctica i reforçar la part més social de meu treball, vaig decantar-me per la realització d'una enquesta dirigida als adolescents i que posava a prova els seus coneixements sobre la depressió.
Ciències i tecnologia: Ciències de la Salut
Biomedicina
Un pas per a la llibertat, retrat fotogràfic de tres dones preses del Camp de...CRP del Tarragonès
Júlia Martínez Bigorra
Ins Antoni de Martí i Franquès
Tarragona
"El meu treball de recerca es mou en dos àmbits: el criminològic i el fotogràfic.
En el meu treball he pogut establir contacte amb tres dones ex-preses, actualment en situació de tercer grau. També he experimentat amb la fotografia, els retrats, i el seu simbolisme a partir de les entrevistes que els hi vaig realitzar."
Humanitats i Ciències Socials
Dret
Jordi Queraltó
Ins Martí l'Humà
Montblanc
En aquest treball es busca una relació entre l'exposició a la llum emesa per les pantalles i la privació del son. A més s'analitzen els efectes d'aquesta privació del son i la seva afectació en l'organisme humà.
Ciències i tecnologia: Cientificotècnic
Bioquímica
Els Semiconductors, la Conductivitat i la Teoria de Bandes per a SòlidsCRP del Tarragonès
Edgar Guardiola Navarrete
C Puigcerver
Reus
Aquest treball de recerca i investigació busca fer un tractament qualitatiu i quantitatiu dels semiconductors, les seves propietats tèrmiques i fotoelèctriques, així com el seu entorn comercial i històric. Des d'un punt de vista quàntic, el projecte fa un exhaustiu i matemàtic tractat dels diferents models que expliquen els semiconductors.
Ciències i tecnologia: Cientificotècnic
Física
Clàudia Vilaseca Bernat
Ins Torredembarra
Torredembarra
"Aquest treball de recerca tracta sobre la situació actual de l'eutanàsia tant a Espanya com a la resta del món. Es toquen temes tan ètic i morals com jurídics i mèdics. A part, s'exposen diversos casos de gent que ha dut a terme aquesta pràctica igual que apareixen els resultats de diverses enquestes realitzades a personal mèdic especialitzat en el tema de la recerca."
Humanitats i Ciències Socials
Filosofia
Rubén López
Ins La Mar de la Frau
Cambrils
Maqueta domòtica de futbol
El meu treball consisteix en representar els aspectes més importants de la tecnologia aplicada en el món del futbol en una maqueta domòtica, on he escollit alguns components més destacables que es poden trobar en un camp: càmares, sensors de gol, llums o marcador amb cronómetre.
Ciències i tecnologia: Cientificotècnic
Tecnologia
Núria Domènech Badia
Ins Antoni de Martí i Franquès
Tarragona
L'objectiu del treball és demostrar com les relacions intergeneracionals poden ser beneficioses per les dues bandes: la gent gran i el jovent. Per demostrar-ho he investigat sobre el tema i he realitzat un voluntariat d'acompanyament a la gent gran amb Càritas. Finalment, per plasmar l'experiència viscuda al voluntariat he realitzat un curtmetratge.
Arts
Psicologia i Sociologia
Marc Pérez Balagueró
https://serveiseducatius.xtec.cat/tarragones/wp-content/uploads/usu549/2019/03/trics13_mperez.jpg
Ins La Mar de la Frau
Cambrils
Adela López López
Disseny i construcció d'un kart
Aquest treball està orientat a la construcció d'un prototipus de kart en el que he utilitzat materials reutilitzats, intentat ajustar el prussupost utilitzant alternatives a peces de competició i amb uns coneixements bàsics de mecànica.
Ciències i tecnologia: Cientificotècnic
Tecnologia industrial
Julen Pérez Martín
Ins Vila-seca
Vila-seca
Per qué ens podem subordinar a una autoritat sense qüestionar-ho?
Humanitats i Ciències Socials
Psicologia i Sociologia
Noemi González Adell
Ins Ramon Barbat i Miracle
Vila-seca
"En el meu treball parlo sobre la criptografia, els seus usos, els seus principals objectius i la seva història.
Per a la part pràctica vaig dissenyar un programa informàtic capaç de xifrar i desxifrar paraules i frases."
Ciències i tecnologia: Cientificotècnic
Informàtica i Disseny
2. ÍNDEX
1. PER QUÈ HE ESCOLLIT AQUEST TEMA?
2. PART TEÒRICA
2.1 QUÈ ÉS LA DISLÈXIA?
2.2 QUINS SÍMPTOMES PRESENTA LA DISLÈXIA?
2.3 QUÈ HE DE FER SI EL MEU FILL/A ÉS DISLÈXIC/A?
3. HIPÒTESIS
4. OBJECTIUS PLANTEJATS
5. METODOLOGIA
5.1 FORMULARIS
5.2 QUI VA RESPONDRE ELS FORMULARIS?
3. ÍNDEX
6. ANÀLISI DE RESULTATS I CONCLUSIONS
6.1 ADULTS DISLÈXICS - ALUMNAT DISLÈXIC
6.2 PROFESSORAT- ORIENTADORS
6.3 MODEL PI
6.4 DISLEJOC
7. AUTOAVALUACIÓ
7.1 DIFICULTATS
7.2 AVANTATGES
8. PROPOSTES DE MILLORA
9. AGRAÏMENTS
4. ÍNDEX
1. PER QUÈ HE ESCOLLIT AQUEST TEMA?
2. PART TEÒRICA
2.1 QUÈ ÉS LA DISLÈXIA?
2.2 QUINS SÍMPTOMES PRESENTA LA DISLÈXIA?
2.3 QUÈ HE DE FER SI EL MEU FILL/A ÉS DISLÈXIC/A?
3. HIPÒTESIS
4. OBJECTIUS PLANTEJATS
5. METODOLOGIA
5.1 FORMULARIS
5.2 QUI VA RESPONDRE ELS FORMULARIS?
5. 1. PER QUÈ HE ESCOLLIT AQUEST TEMA ?
Volia saber com s’han sentit els altres alumnes que també són
dislèxics: a l’escola, a l’institut, la relació amb els professors,
l’atenció rebuda....
LA MEVA EXPERIÈNCIA VA SER…...
6. ÍNDEX
1. PER QUÈ HE ESCOLLIT AQUEST TEMA?
2. PART TEÒRICA
2.1 QUÈ ÉS LA DISLÈXIA?
2.2 QUINS SÍMPTOMES PRESENTA LA DISLÈXIA?
2.3 QUÈ HE DE FER SI EL MEU FILL/A ÉS DISLÈXIC/A?
3. HIPÒTESIS
4. OBJECTIUS PLANTEJATS
5. METODOLOGIA
5.1 FORMULARIS
5.2 QUI VA RESPONDRE ELS FORMULARIS?
7. 2.1 QUÈ ÉS LA DISLÈXIA ?
Es considera una dificultat especifica de l’aprenentatge (DEA) que es
caractaritza per algunes dificultats, ja sigui en la lectura, l’expresió
escrita, l’aritmetica o el raonamen_ matematc, tambe la precicio i la
fluidesa en el reconaixemet de les paraules al moment de llegir i
l’ortografia.
Es considera una dificultat específica de l’aprenentatge (DEA), que es
caracteritza per algunes dificultats, ja sigui en la lectura, l’expressió
escrita, l’aritmètica o el raonament matemàtic, també la precisió i
fluïdesa en el reconeixement de les paraules al moment de llegir i
l’ortografia.
8. 2.2 QUINS SÍMPTOMES PRESENTA LA
DISLÈXIA ?
- Dificultat en l’aprenentatge tan oral com escrit.
- Dificultat de memoritzar a l’hora d’estudiar.
- Moltes faltes d’ortografia.
- Confondre o barrejar lletres/números a l’hora d’escriure
- Mantindre la lectura en veu alta amb fluïdesa.
- Comprendre els enunciats o petits fragments.
- Falta de cohesió en la formació de les frases.
9. 2.3 QUÈ HE DE FER SI EL MEU FILL/A ÉS
DISLÈXIC/A
10. ÍNDEX
1. PER QUÈ HE ESCOLLIT AQUEST TEMA?
2. PART TEÒRICA
2.1 QUÈ ÉS LA DISLÈXIA?
2.2 QUINS SÍMPTOMES PRESENTA LA DISLÈXIA?
2.3 QUÈ HE DE FER SI EL MEU FILL/A ÉS DISLÈXIC/A?
3. HIPÒTESIS
4. OBJECTIUS PLANTEJATS
5. METODOLOGIA
5.1 FORMULARIS
5.2 QUI VA RESPONDRE ELS FORMULARIS?
11. 3. HIPÒTESIS
L’alumnat dislèxic en els centres públics i privats:
Se’ls garanteix una adaptació metodològica en el
nostre sistema educatiu actual? (INCLUSIU)
12. ÍNDEX
1. PER QUÈ HE ESCOLLIT AQUEST TEMA?
2. PART TEÒRICA
2.1 QUÈ ÉS LA DISLÈXIA?
2.2 QUINS SÍMPTOMES PRESENTA LA DISLÈXIA?
2.3 QUÈ HE DE FER SI EL MEU FILL/A ÉS DISLÈXIC/A?
3. HIPÒTESIS
4. OBJECTIUS PLANTEJATS
5. METODOLOGIA
5.1 FORMULARIS
5.2 QUI VA RESPONDRE ELS FORMULARIS?
13. 4. OBJECTIUS PLANTEJATS
1. Hi ha diferències entre els centres públics i centres concertats?
2. Hi ha diferències entre el sistema educatiu actual i els
anteriors?
3. Hi ha cursos de formació pel professorat?
4. El professorat sap el que cal fer?
14. ÍNDEX
1. PER QUÈ HE ESCOLLIT AQUEST TEMA?
2. PART TEÒRICA
2.1 QUÈ ÉS LA DISLÈXIA?
2.2 QUINS SÍMPTOMES PRESENTA LA DISLÈXIA?
2.3 QUÈ HE DE FER SI EL MEU FILL/A ÉS DISLÈXIC/A?
3. HIPÒTESIS
4. OBJECTIUS PLANTEJATS
5. METODOLOGIA
5.1 FORMULARIS
5.2 QUI VA RESPONDRE ELS FORMULARIS?
19. ÍNDEX
6. ANÀLISI DE RESULTATS I CONCLUSIONS
6.1 ADULTS DISLÈXICS - ALUMNAT DISLÈXIC
6.2 PROFESSORAT- ORIENTADORS
6.3 MODEL PI
6.4 DISLEJOC
7. AUTOAVALUACIÓ
7.1 DIFICULTATS
7.2 AVANTATGES
8. PROPOSTES DE MILLORA
9. AGRAÏMENTS
20. 6.1 ANÀLISIS DE RESULTATS I CONCLUSIONS
ADULTS
DISLÈXICS
ALUMNAT
DISLÈXIC
21. El professorat fa adaptacions?
ADULTS DISLÈXICS: ALUMNAT DISLÈXIC:
100%NO 56,8% ALGUNS
+ 13,6% CAP
70,4%
HAN PASSAT UNS QUANTS ANYS....I SEMBLA QUE NO
HA CANVIAT GAIRE
22. El professorat rep formació?
ADULTS DISLÈXICS: ALUMNAT DISLÈXIC
60% NO
2,0 % No gens.
+84,1 %No gaire, saben el bàsic.
86,1 %
ES TÉ LA SENSACIÓ QUE EL PROFESSORAT NO ESTÀ FORMAT
23. lectura en veu alta, lectura obligatòria?
ADULTS DISLÈXICS: ALUMNAT DISLÈXIC
100% no va ajudar
88,6%no va ajudar
65,9% molta vergonya
24. Què passa quan s’ha d’escriure en públic i sense corrector?(ADULTS)
I QUÈ EM COMENTEN?
80%se sent insegur
100% està intranquil
25. ÍNDEX
6. ANÀLISI DE RESULTATS I CONCLUSIONS
6.1 ADULTS DISLÈXICS - ALUMNAT DISLÈXIC
6.2 PROFESSORAT- ORIENTADORS
6.3 MODEL PI
6.4 DISLEJOC
7. AUTOAVALUACIÓ
7.1 DIFICULTATS
7.2 AVANTATGES
8. PROPOSTES DE MILLORA
9. AGRAÏMENTS
26. 6.2 ANÀLISIS DE RESULTATS I
CONCLUSIONS
PROFESSORA
T
ORIENTADORS
EDUCATIUS
27. Es viu com una etiqueta negativa? Hi ha fàrmac?
PROFESSORAT ORIENTADORS EDUCATIUS
74%NO 100% NO
92,5 SI80,7% SI
74% NO
28. Hi ha suficients recursos, formació i informació?
PROFESSORAT ORIENTADORS EDUCATIUS
86,2%NO 70%NO
82,5%NO
88,4%NO
29. El professorat ha fet cursos de dislèxia?
PROFESSORAT:
88,7% No han fet
cursos sobre dislèxia
30. El professorat creu que haurien de ser obligatoris aquets cursos?
PROFESSORAT ORIENTADORS EDUCATIUS
91,1%SÍ 95% SÍ
31. Es coneix el nou model de PI?
PROFESSORAT ORIENTADORS EDUCATIUS
38,3%SÍ 70%SÍ
CALDRIA UNA RESPOSTA DEL 100% DEL SÍ
32. ÍNDEX
6. ANÀLISI DE RESULTATS I CONCLUSIONS
6.1 ADULTS DISLÈXICS - ALUMNAT DISLÈXIC
6.2 PROFESSORAT- ORIENTADORS
6.3 MODEL PI
6.4 DISLEJOC
7. AUTOAVALUACIÓ
7.1 DIFICULTATS
7.2 AVANTATGES
8. PROPOSTES DE MILLORA
9 . AGRAÏMENTS
38. 6.4 DISLEJOC
Quina lletra falta? Van
sortint paraules i s’ha de
completar el buit amb la
lletra que falta.
Quines paraules rimen? S’han
de relacionar les paraules que
rimen.
Compta síl·labes. S’han de
comptar les síl·labes de les
paraules que van
apareixent.
41. ÍNDEX
6. ANÀLISI DE RESULTATS I CONCLUSIONS
6.1 ADULTS DISLÈXICS - ALUMNAT DISLÈXIC
6.2 PROFESSORAT- ORIENTADORS
6.3 MODEL PI
6.4 DISLEJOC
7. AUTOAVALUACIÓ
7.1 DIFICULTATS
7.2 AVANTATGES
8. PROPOSTES DE MILLORA
9 . AGRAÏMENTS
42. 7.1 AUTOAVALUACIÓ: DIFICULTATS
1. ÉS FORÇA COMPLICAT PLANTEJAR LES PREGUNTES D’UN FORMULARI.
2. LA MEVA ORTOGRAFIA I EXPRESSIÓ HA FET QUE LA MEVA TUTORA ESTÉS
CONSTANTMENT FENT REVISIONS.
3. DEPENDRE DE LES RESPOSTES PER PODER AVANÇAR.
4. HI HA MOLTA INFORMACIÓ A INTERNET PERÒ EM VA COSTAR TROBAR
L’ADEQUADA.
43. 7.2 AUTOAVALUACIÓ: AVANTATGES
1. ELS CORRECTORS SÓN UNA GRAN AJUDA.
2. FACILITAT PER CONTACTAR AMB ELS CENTRES. EM VAN FER BONA
REBUDA.
3. LA SINCERITAT DELS ALUMNES. ESTAVEN CONTENTS QUE JO FES
AQUEST TREBALL JA QUE TENEN ESPERANÇA QUE ELS PROFESSORS ELS
ENTENGUIN MILLOR.
4. EM SENTO ORGULLOSA DEL MEU TREBALL.
44. ÍNDEX
6. ANÀLISI DE RESULTATS I CONCLUSIONS
6.1 ADULTS DISLÈXICS - ALUMNAT DISLÈXIC
6.2 PROFESSORAT- ORIENTADORS
6.3 MODEL PI
6.4 DISLEJOC
7. AUTOAVALUACIÓ
7.1 DIFICULTATS
7.2 AVANTATGES
8. PROPOSTES DE MILLORA
9 . AGRAÏMENTS
45. 8. PROPOSTES DE MILLORA
Després de la recerca, els resultats obtinguts m’han fet adonar-
me’n que hi ha una part del professorat que no acaba de saber
realment què és la dislèxia i com es pot sentit un alumne/a que
ho pateix .
També vaig buscar si hi havia formació pel professorat i no en
vaig saber trobar. Per tant crec caldria que es fessin cursos
perquè els professors tingui la formació que mereixen per tal
de poder atendre a tota la diversitat d’alumnes ja que el nostre
sistema educatiu és INCLUSIU.
46. ÍNDEX
6. ANÀLISI DE RESULTATS I CONCLUSIONS
6.1 ADULTS DISLÈXICS - ALUMNAT DISLÈXIC
6.2 PROFESSORAT- ORIENTADORS
6.3 MODEL PI
6.4 DISLEJOC
7. AUTOAVALUACIÓ
7.1 DIFICULTATS
7.2 AVANTATGES
8. PROPOSTES DE MILLORA
9. AGRAÏMENTS
47. AGRAÏMENTS
GRÀCIES a tota la gent que m’ha ajudat en aquest treball: als
meus companys/es dislèxics, al professorat, als orientadors, als
adults amb dislèxia i a tots els centres que hi han col·laborat.
Però sobretot donar gràcies a la meva tutora del treball, la
Isabel Llopis Lort.