PowerPoint del tema 8 Els agetns geològics externs

1. TEMA 8
ELS AGENTS GEOLÒGICS
EXTERNS

2. 1
MODIFICACIÓ DEL RELLEU TERRESTRE

3. 1.1 LA MODIFICACIÓ DEL RELLEU
• Relleu → formes que té l’escorça terrestre en la
superfície, tant en les terres emergides com en el
fons del mar (relleu submarí).
• En aquest relleu s’hi ha format un sòl i hi creix una
vegetació característica.
• Ve determinada pel clima, per la latitud i per
l’altitud.

4. • La superficie del nostre planeta és el resultat de 2
procesos:
• Moviment de les plaques
tectòniques  formació
muntanyes
• Acció dels agents
externs  destrucció
del relleu

5. • Hi ha 3 agents geològics externs principals:
• L’AIGUA → rius, torrents, mar, glaç
• EL VENT → atmosfera
• ÉSSERS VIUS
Diferenciar entre
AGENT
GEOLÒGIC
EXTERN
Qui fa l’acció que
permet modificar el
relleu
PROCÉS
GEOLÒGIC
EXTERN
Quina és l’acció que fa
l’agent geològic i que
permet que el relleu
canvii

6. 1.2 ELS PROCESSOS EXTERNS
LA METEORITZACIÓ
És el conjunt de processos causats pels agents
atmosfèrics que provoquen el trencament i la
descomposició de les roques.
3 tipus:
.
a) Meteorització mecànica o física → necessita
temperatures baixes i ambient sec.
b) Meteorització química → necessita
temperatures altes i ambient humit.
c) Meteorització biològica → necessita
temperatures altes i ambient humit.

7. a) Meteorització mecànica o física.
Fragmentació a causa de les dilatacions i les
contraccions, la congelació de l'aigua dins les
esquerdes de les roques o dels impactes d'altres
roques en caure.

8. b) Meteorització química
És l’alteració química de les roques a causa de
l’oxigen i el diòxid de carboni de l’atmosfera i
de l’aigua. La meteorització química es pot
produir principalment per:
•Oxidació. Quan el ferro s’oxida, les roques
que el contenen perden consistència i es
trenquen amb més facilitat. Aquest procés
s’esdevé gràcies a l’oxigen de l’aire i es duu a
terme especialment en presència d’aigua.
•Dissolució. Hi ha roques i minerals que es
dissolen fàcilment en l’aigua.
•Carbonatació. La circulació d’aigües per
terrenys calcaris provoca la dissolució del
carbonat de calci i descompon les roques.

10. c) Meteorització biològica
Acció dels éssers vius, especialment les arrels
dels vegetals.

11. http://www.youtube.com/watch?v=-pGy2bYGyMk
www.tiching.com/77845

12. L’EROSIÓ
Desgast que experimenten les roques o els fragments
de roques que han estat meteoritzats. Produeix pèrdua
de matèria en forma de granets minerals.
A diferencia de la meteorització implica la retirada de
materials del seu lloc d'origen.

13. L'eficàcia del procés erosiu està determinada per dos
factors:
1) L'energia de l’agent geològic
2) La resistència de les roques → Les argiles i les
calcàries són roques fàcilment erosionables,
mentre que el granit i el basalt són roques
dures en les quals l'erosió progressa lentament.

14. EL TRANSPORT
Trasllat dels materials erosionats.
Agents geològics que produeixen erosió i transporten
els fragments són:
• Els rius
• Torrents
• Corrents oceànics
• Glaceres
• El vent
Els sediments poden ser transportats com a fragments
sòlids de diverses mides (detritus) o en solució.

16. Aquest trasllat dels materials erosionats pot ser:
• Pel fons: L'onatge o un corrent d'aigua, d'aire o de
glaç produeix el moviment dels detritus pel sòl.

17. • En suspensió: Els detritus o clasts són transportats
sense tocar el terra.

18. LA SEDIMENTACIÓ
És el dipòsit de materials detrítics, restes d’organismes
morts o substàncies químiques.
Es produeix a les zones deprimides dels continents i
dels oceans, anomenades conques oceàniques.

19. 2
ACCIÓ GEOLÒGICA DE LES AIGÜES
SUPERFICIALS

20. 2.1. LES AIGÜES SALVATGES O DE
TORRENTADA
• Petits canals que es formen quan cau l’aigua de la
pluja.
• Són un agent geològic que té una gran capacitat
erosiva i de modelat en zones de clima sec i pluges
torrencials.
• Si l’aigua flueix sobre terrenys tous i impermeables
(argiles, margues)  xaragalls.
• En terrenys heterogenis, formats per diversos
materials (sediments glacials, materials volcànics) 
pilars coronats.
• Els ventalls al·luvials són zones amb risc de riuades i
inundacions.

22. • A la conca de recepció, l’erosió és molt intensa i
s’originen BARRANCS i XARAGALLS.

23. 2.2. LES AIGÜES OCASIONALS:
RAMBLES I UADIS
• A les regions àrides i subàrides la pluja és molt poc
freqüent, però quan plou ho fa de manera torrencial.
Uadis
• Lleres que exacava l’aigua després d’una tempesta.
• Lleres amples i poc profundes
• L’aigua pot transportar quantitats enormes de materials
en poc temps.
Rambles o rieres
• Semblants als uadis.
• A les regions mediterrànies.
• Gairebé sempre seques.
• Només porten aigua si hi ha pluges intenses o durant
època humida de l’any.

24. 2.3. LES AIGÜES PERMANENTS: ELS RIUS
Rius
• Cursos permanents d'aigua que van confluint els uns
en els altres fins a formar un corrent principal que en
general desemboca al mar.

25. Al llarg del seu curs s’hi distingeixen tres trams amb accions
geològiques diferents: alt, mitjà i baix.
• CURS ALT
Erosió elevada.
Formació de gorges i congostos.
Desnivells  formació de ràpids o cascades.
• CURS MITJÀ
Pendent més petit.
Vall ampla.
L’aigua del riu corre sobre els sediments que a
dipositant  Plana al·luvial.
• CURS BAIX I DESEMBOCADURA
La vall s’eixampla, llera ampla i poc profunda.
Rius que desemboquen a mars oberts  estuaris.
Rius que desemboquen a costes poc profundes 
deltes.

26. • Congost: Quan els rius corren per zones de cert
pendent, n'erosionen el llit, el fan més profund i
originen una vall estreta.

27. • Vall: Les parets laterals de la vall són erosionades i la
vall pren un perfil en V.

28. • Meandres: Quan el riu perd pendent i capacitat
erosiva comença a traçar revolts.

29. • Delta: Es forma quan un riu acumula materials a la
desembocadura més de pressa del que l'onatge els
retira.

30. 3
ACCIÓ GEOLÒGICA DE LES AIGÜES
SUBTERRÀNIES

31. 3.1. ELS AQÜÍFERS
• Aigua pluja
• Aigua de la neu
• Aigua dels rius
 Es filtra a través sòl  Aigua
subterrània
Quan l’aigua arriba a una capa de roca
impermeable, no continua baixant  s’acumula 
aqüífer.
Nivell freàtic:
• Nivell al qual arriba l’aigua dins l’aqüífer.
• Varia al llarg de l’any.
Quan s’esberla un aqüífer per sota del nivell freàtic 
aigua emmagatzemada surt a l’exterior en forma de
fonts o deus.

33. 3.2. L’APROFITAMENT DE L’AIGUA
SUBTERRÀNIA
• Es fa servir per:
• Consum humà
• Indústria
• Regadiu
• L’aigua s’extreu per bombament de pous.
• Quantitat d’aigua extreta < quantitat aigua
recarregada amb les aigües superficials.
• Molt pous en funcionament  sobreexplotació
aqüífer  disminució nivell freàtic  es pot exhaurir
l’aqüífer.

34. • Si s’explota massa un aqüífer a prop del mar 
introducció d’aigua salada  queda inutilitzat,
perquè l’aigua no és potable.

35. 3.3. EL RELLEU CÀRSTIC
• Formes de relleu molt característiques degudes a l’acció
de les aigües subterrànies en les roques calcàries.
FORMA DE RELLEU
CÀRSTIC
CARACTERÍSTIQUES
Rasclers
Petits forats i solcs aguts i
allargats degut aigua pluja.
Dolines
Depressions circulars.
Dimensions variables.
Galeries
L’aigua penetra a l’interior del
massís i va dissolent la roca
calcària
Sales Galeries de grans dimensions.

36. Estalactites
Degoteig d’aigua lent i constant.
La calcita va precipitant i creixent
aquestes formes penjants.
Estalagmites
Si l’aigua arriba al terra, s’acumula
la calcita.
Columnes
Si l’estalactita i l’estalagmita
s’uneixen.
https://www.youtube.com/watch?v=XEZriViVJe8&nore
direct=1
https://www.youtube.com/watch?v=W-dpFvdpp-w

37. Rasclers

38. Dolines

39. Galeries

40. Estalactites

41. Estalagmites

42. 4
ACCIÓ GEOLÒGICA DEL GLAÇ

43. 4.1. LES ZONES GLACIALS
Acumulacions de glaç que formen els casquets polars
i les glaceres de vall.
• A les zones polars, cobertes permanentment de
glaç. Ocupen grans extensions:
• Grenlàndia, Islàndia, Alaska, Canadà, nord
d’Europa i Antàrtida.
• Grans cadenes muntanyoses:
• Alps, Andes, Himàlaia.
Relleu glacial

44. 4.2. ELS GRANS CASQUETS POLARS
Grenlàndia
Anàrtida
Contenen el 99% del glaç de la
Terra
A moltes zones el glaç pot superar els 2000 metres de
gruix i cobrir el relleu  roques es troben per sota el
nivell del mar.
Quan el glaç de les glaceres arriba a les costes, es
trenca i se’n desprenen grans blocs de glaç 
icebergs.

45. La major part del
volum d’un iceberg
( 7/8 parts ) està
sota la superfícies
del mar.

46. 4.3. LES GLACERES DE VALL
• Glaceres de vall o glaceres alpines → rius de glaç
que es formen pel desplaçament per gravetat del
glaç acumulat als cims de les muntanyes.
• Circ glacial → zona on s’acumula la neu i on es
transforma en glaç. Té forma de cubeta.
• El glaç que surt del circ glacial forma la llengua, que
baixa lentament per la muntanya.
• Morenes → materials transportats per la llengua.
• Vall en forma de U → quan es desplaça el glaç
s’excaven aquestes valls degut a l’erosió provocada
pel glaç.

47. 5
ACCIÓ GEOLÒGICA DEL VENT

48. 5.1 L’ACCIÓ EROSIVA DEL VENT
• A les regions àrides i desèrtiques de la Terra.
• Deflació → el vent escombra els materials solts, que crea
fondalades de terreny.

49. • Corrosió  Picament continuat dels grans de sorra
que són transportats, que desgasta les roques contra
les que impacta.

50. 5.2. FORMES DE RELLEU DEGUDES A
L’ACCIÓ DEL VENT
DESERTS DE SORRA
• Zones desèrtiques.
• Superfície coberta totalment de còdols.
DUNES
• Dipòsits de materials solts que mou el vent.
• La sora es mou a favor del vent.
• En els deserts  dunes transversals.
• Barkhanes  dunes més típiques dels deserts, en
forma de mitja lluna.
• També hi ha dunes al litoral. Exemple: Huelva,
Almeria, Alacant i València.

51. Deserts de pedra
Dunes

52. 6
DINÀMICA MARINA

53. 6.1. EL RELLEU LITORAL FORMAT PER
EROSIÓ
• Relleu litoral  modelat per ones, marees i corrents
litorals i costaners.
Produeixen erosió i mouen i
distribueixen contínuament els sediments

54. Penya-segats
Coves
i arcs
Badia

55. 6.2. EL RELLEU LITORAL FORMAT
PER SEDIMENTACIÓ
• Sediments litorals
• Materials arrencats dels penya-segats per les
ones.
• Materials transportats pels rius.
• Fragments de petxines i closques d’organismes.

56. Platja Fletxa
litoral
Cordons
litorals

57. Albufera Tómbol

58. Formació
d’un tómbol