La pesca (mestre)

L'activitat comercial i marítima
Lapesca
Dossier del professorat
dossier

imprés en paper reciclat
Edita: Consorci El Far,
Programes educatius
Text: Marta Lacruz
Actualització text: Cristina Puig
Disseny: Eva Rafecas
Imatge portada: Consorci El Far
Edició: Febrer 2013
Lapesca

1L’activitat comercial i marítima
dossier
La pesca
Presentació de l’activitat
Poc coneguda pel conjunt de la població barcelonina, al Port de Barcelona es realitza una important
activitat pesquera. La flota de vaixells pesquers es dedica, bàsicament a la pesca d’encerclament i la
d’arrossegament.
Diàriament, al moll dels Pescadors tenen lloc
dues subhastes de peix. En total, hi feinegen 41
barques i hi treballen 350 pescadors, a més de
tot un entorn de comerciants i altres.
La pesca es dirigeix a grups escolars de cicle
mitjà i superior de primària i ESO. Cal assenya-
lar, però, que a causa de la seva flexibilitat,
l’activitat admet també grups d’educació espe-
cial.
Els continguts pedagògics d’aquesta activitat
s’adapten als continguts curriculars, als crè-
dits comuns i als crèdits variables dels dife-
rents nivells escolars. Els continguts poden ser
d’utilitat perquè el professorat pugui organitzar
el seu programa de treball.
Objectius
> Referits a coneixements, fets i conceptes: conèixer l’activitat de la pesca a Barcelona i la seva evo-
lució a través del temps; les espècies d’interès pesquer i la relació de llurs costums amb les tècniques
de pesca; les tipologies d’embarcacions de pesca; la comercialització del peix; conservació i protecció
dels recursos pesquers; aproximar-se al Port pesquer com una part fonamental de la vida econòmica
de la ciutat; l’aqüicultura.
> Referits a procediments: observació directa, descripció i classificació de les embarcacions, els arts
de pesca i les espècies marines que es comercialitzen; mesura d’espècies i determinació de les talles
mínimes de pesca autoritzades; informació i comunicació amb vocabulari científic i popular; utilització
dels conceptes propis de l’activitat de pesca; rigor en el tractament de la informació i la comunicació;
síntesi de la informació rebuda al programa.
> Referits a actituds i valors: interès pel medi que ens envolta; fomentar la protecció del medi a través
d’un consum responsable; fomentar una actitud respectuosa envers el medi ambient marí; adquirir res-
ponsabilitat en les relacions de les persones amb l’entorn.

La pesca
4 L’activitat comercial i marítima
Estructura de l’activitat
L’activitat s’estructura en tres parts:
Dinàmica: es proposa als alumnes que investiguin on viuen les espècies d’interès pesquer i quines
característiques tenen el peix blanc i el peix blau. Seguidament han d’investigar com es pesquen les
diferents espècies en funció del lloc on viuen i la problemàtica del consum del peix petit.
Taller de pesca: es lliura a cada grup d’alumnes una safata amb diferents espècies d’organismes marins
habituals a la Llotja (els peixos són retalls a mida natural). Els alumnes identifiquen les espècies i les
amiden tot comparant-les amb les talles mínimes autoritzades per a la seva comercialització.
Visita guiada pel moll de Pescadors: es proposa als alumnes un trajecte a peu pel Moll de Pescadors
on hi ha la Llotja. En aquests punts el monitor explica la història de la Torre del Rellotge, els diferents
tipus d’embarcacions i les tècniques que utilitzen per a la pesca del peix, la fabricació i la utilització del
gel com a conservant i l’activitat de la subhasta a la Llotja. Aquestes explicacions estan destinades a
suggerir als alumnes reflexions sobre el seu entorn i el desenvolupament d’una activitat com és la pesca
a Barcelona.
En resum, aquest programa fa les següents propostes als alumnes:
> Que descobreixin l’activitat pesquera a Barcelona.
> Que coneguin les diferents embarcacions de pesca.
> Que es familiaritzin amb espècies d’interès pesquer.
> Que coneguin la problemàtica del “peix petit”.
> Que observin i reflexionin sobre els fenòmens, fets i processos propis de la pesca i dels orga-
nismes marins.
> Que coneguin l’aqüicultura com a font d’obtenció de peix.

dossier
La pesca
1. Antecedents
2. La pesca com activitat econòmica
3. Construcció
3.1. Arrossegament o bou
3.2. Encerclament o teranyina
3.3. Arts menors: palangre i tremall
4. Els organismes objecte de la pesca
4.1. Espècies pelàgiques: peix blau
4.2. Espècies demersals: peix blanc i altres
5. La comercialtzació
6. Pesca sostenible
7. Aqüicultura
7.1. Cicle productiu
7.2. Espècies produïdes a Catalunya
8. Glossari

1. Antecedents
La pesca és una de les activitats més antigues que es coneixen, practicada des d’abans que la huma-
nitat fos sedentària.
La pesca apareix en temps primitius, en el moment que comencen a fabricar-se hams i arpons. Amb
la construcció de rais i embarcacions, s’amplia els seu abast, fins aleshores limitat a la zona directa-
ment accessible des de la costa. Fins fa 80 anys, encara era una activitat artesanal: la major part
d’embarcacions de pesca eren de vela llatina i s’empraven arts senzills i mètodes de conservació molt
bàsics.
Recentment, tot i la incorporació de les noves tecnologies que allunyen aquest sector cada cop més de
la pràctica artesanal, encara s’ha de considerar com l’última activitat del Paleolític que previu.
Per saber-ne més:
www.maestropescador.com/Arte_pesca/Historia_pesca.html
2. La pesca com a activitat econòmica
A l’entorn del món de la pesca s’han
vertebrat tota una colla d’indústries i
de serveis molt diversificats, alguns de
nova implantació i altres dotats d’una
nova dimensió: amarradors, transpor-
tistes, empreses conserveres, fabriques
de gel, etc., que mouen una quanti-
tat important de diners.
Els ingressos anuals aportats directa-
ment per les captures al nostre litoral
són de prop de 77 milions d’euros
per les 21.078 tones de peix desem-
barcat. D’aquestes, 2.284 tones corresponen a Barcelona amb un valor de venda de 6,6 milions
d’euros (dades del Departament d’agricultura, Alimentació i Acció Rural, 2007).
Pel pescador no és tant important el volum de captures com els guanys que pot obtenir-ne. Així, les
espècies més rendibles són les que determinen el tipus de pesca que es practica, sense tenir en comp-
te molts cops les alteracions produïdes en les poblacions.
Per saber-ne més:
www.gencat.net/darp/captures.htm
3. Els arts de pesca més emprats a Barcelona
Encara que la història de la pesca a Catalunya ha estat poc estudiada, sembla que molts dels arts i
ormeig de pesca actuals ja es feien servir a finals de l’Edat Mitjana.
La pesca
Vaixell d’arrossegament.

És al llarg del segle XX, amb la incorporació de tota una colla d’innovacions tecnològiques, quan canvia
fonamentalment el panorama pesquer. Amb el canvi de forma dels vaixells -quillats per facilitar l’estabi-
litat i més grossos-, la incorporació del motor i les noves tècniques de navegació, els vaixells són més
autònoms i tenen una capacitat de pesca fins aleshores insospitada.
S’aposta fortament per dos tipus de pesca, l’arrossegament i l’encerclament, mentre que la gran diver-
sitat d’arts artesanals queda relegada a un paper marginal.
3.1. Arrossegament o bou
Sembla que els arts d’arrossegament van ser ideats en el curs del segle XVII, a les nostres costes, i
encara avui dia és el tipus d’art predominant a Catalunya.
L’embarcació de pesca d’arrossegament és el quillat o bou, nom que prové de la comparació entre la
forma com era arrossegat originàriament per dues embarcacions a vela i la forma com els bous tiraven
de l’arada. Posteriorment, amb la introducció de les portes -elements molt pesats utilitzats per a mante-
nir l’art obert-, només cal una embarcació.
Amb aquest tipus de pesca es capturen aquelles espècies que viuen al fons marí, ja que és sobre ell
que s’arrossega l’art.
L’art està format per dues peces de xarxa o bandes de malla ampla per on entra el peix i es continua
en una xarxa de malla més fina, el cóp, on el peix queda retingut.
dossier
La pesca
Esquema pesca d’arrossegament © Ginys i ormeigs de pesca. Associació Gironina d’amics del mar, 1984.
Xarxa d’arrossegament © La pesca a Vilanova i la Geltrú. Diputació de Barcelona, 1984.
porta
cable
banda
gola de l’art
ralinga de suros
bombilla
malleta
ralinga de ploms
plom
cóp o corona
comaló goleró

La xarxa s’arrossega pel fons i es manté oberta transversalment amb les portes ja esmentades, i verti-
calment amb un sistema de suros a la part superior i un de ploms a la inferior.
L’art es cala dues o tres vegades al llarg del dia, cadascuna d’elles anomenada vol. Les embarcacions
surten del moll de Pescadors a les 6 del matí i tornen cap a les cinc de la tarda.
Aquest tipus de pesca presenta força inconvenients. En primer lloc, el rastreig que fa per sobre el
substrat malmet el fons. Per això és prohibit calar-lo a menys de 50 metres de profunditat, on les comu-
nitats són més fràgils. També es pesquen de forma indiscriminada espècies de baix o nul interès eco-
nòmic, la morralla i el rebuig, respectivament. El rebuig es descarta un cop és a coberta i es retorna a
mar, tot i que la majoria de peixos, aleshores, ja són morts.
3.2. L’encerclament o teranyina
Fins els anys 30 del segle XX, per capturar sardines s’armaven llaguts de vela llatina que utilitzaven l’art
de sardinal. A partir d’aleshores, va modificant-se tant l’art com la nau, amb reticencia per part dels
pescadors que pensaven que causaria l’anihilament de la sardina. En primer lloc, s’incorpora el motor
que els permet anar a caladors més llunyans i productius, els llums emprats són més potents i les xarxes
augmenten en longitud i disminueix el seu llum de malla.
Es fa necessari aleshores un augment de capacitat de la nau i un canvi de formes: barques més qui-
llades i amb més mànega per estibar les caixes, embarcacions que s’empraven fins als anys 50 i 60
encara varades a la platja, però després van ser substituïdes per quillats que havien de sortir del port.
La tècnica de l’art d’encerclament consisteix a envoltar i encerclar una mola de peix amb una xarxa
-una mola és un conjunt de peixos de la mateixa espècie que neden a la matexa velocitat de forma
sincronitzada-. La tècnica és adequada per a les espècies que s’amolen i són atretes per la llum:
sardines i seitons, bàsicament.
L’embarcació surt de port a les 23:00 hores i feineja durant tota la nit. Es navega sense seguir un rumb
determinat perquè en pescar en aigües lliures amb condicions uniformes no es pot saber amb antel-
lació on es trobarà el peix. Quan es detecta la mola de peix amb el sonar, s’allibera el bot amb els llums
encesos per atreure el peix a superficie. Al cap d’unes hores, quan la mola ja és a flor d’aigua, s’envol-
ta amb la xarxa i s’estreny amb un cap que té a la part inferior, la sàgola, formant una bossa on queda
atrapat el peix. Des de la teranyina es va traslladant el peix a coberta amb l’ajut d’un sala-bre, alhora
que s’hissa la xarxa amb l’ajut d’un torn.
La pesca
Esquema pesca d’encerclament © La pesca a Vilanova i la Geltrú. Diputació de Barcelona, 1984.

La pesca
3.3. Arts menors: palangre i tremall
Sota d’aquest nom s’engloben tota una colla d’arts de pesca d’embarcacions més petites, tot i que en
l’actualitat no hi ha arts menors a Barcelona, encara són presents a la majoria de ports pesquers de
Catalunya. Dins aquest apartat destaquen el palangre i el tresmall o tremall.
El palangre consisteix en un cap principal, la mare, del qual en pengen tota una colla de caps més
prims, les braçolades, on van nuats els hams. El gruix de les braçolades, l’esquer que s’utilitza, la mida
i la profunditat on són calats els hams depenen de l’espècie que es vol capturar. Així, per exemple, si
es vol capturar lluç, congre o escórpora, el palangre es calarà al fons, mentre que si es vol pescar
emperador s’haurà de calar a superficie.
El palangre es cala a la tarda, a poc a poc, i a favor del corrent, perquè no s’amuntegui. Per evitar que
l’art vagi a la deriva, s’amarra a un mort i s’indica la seva posició amb un gall a cada extrem, que con-
sisteix en una boia amb una bandereta. L’endemà al matí es lleva el palangre amb molta cura, ja que
s’embolica molt fàcilment.
Xarxa d’encerclament © La pesca a Vilanova i la Geltrú, 1984.
Xarxa d’encerclament © Ginys i omeigs de pesca. Associació gironina d’Amics del Mar, 1984.
cúa suro baldau de suros cúa
anella
baldau de ploms
plom
sàgola
dossier

La pesca
El tremall, tal com indica el seu nom, està format per tres xarxes. Les dues exteriors s’anomenen armalls
i són de llum més ampla. La interior o lli, és de malla més estreta i té el doble de superficie que els armalls.
Per mantenir el tremall en posició, al llarg de la banda superior hi ha un cap amb suros i, a la de baix,
un amb ploms.
La xarxa està dissenyada de tal manera que el peix pugui travessar l’armall sense notar-ho i arribar fins
el lli, que en ser més gran no li ofereix resistència. Només quan arriba a l’armall del cantó contrari al que
ha entrat i el lli no dóna més de si, s’adona que alguna cosa li barra el pas. Aleshores intenta girar cua,
però ja no pot desemmallar-se.
Igual que en el cas del palangre el pescador surt a la tarda a calar la xarxa. Els galls l’ajudaran a reco-
nèixer on es troba l’art.
El Port comercial
Tremall © La pesca a Vilanova i la Geltrú, 1984.
Esquema pesca amb tremall © La pesca a Vilanova i la Geltrú, 1984.
Lli
Armall

dossier
La pesca
Amb aquesta tècnica s’aconsegueix capturar gran varietat d’espècies de peix de bones dimensions i
de gran qualitat, així com sípies i llagostes.
El pescador de tremall acostuma a sortir a pescar cap a la tarda. Quan arriba al lloc on vol calar la xarxa,
deixa anar el tremall poc a poc, vigilant que no faci voltes, és a dir, amb els suros sempre amunt. Quan
ha acabat de calar-lo, el pescador torna a port. L’endemà, a trenc d’alba, el lleva tot deixant de banda
les parts de la xarxa on el peix ha quedat atrapat per desemmallar-lo després. Aquesta és l’operació
més laboriosa.
Les espècies que es pesquen són molt diverses: galeres, cargol de punxes, sípies, llobarros, molls,
llísseres i llenguados.
Per saber-ne més:
www.gencat.net/darp/espesca.htm
4. Els organismes objecte de pesca
La Mediterrània és una mar d’aigües blaves i transparents. Aquesta singularitat, que ha atret de sempre
visitants d’altres contrades, és reflex de la baixa quantitat de nutrients dels quals es nodreix el plàncton,
mentre que aigües més verdes indiquen una alta productivitat. Producció minsa, però diversa i de gran
qualitat, molt apreciada pels compradors dels nostres mercats.
Arts i ormeig són estris disposats tot aprofitant els hàbits alimentaris o migratoris de les espècies desit-
jades: per exemple, no és pensable pescar amb hams aquells peixos que s’alimenten de plàncton
perquè no els atreurà l’esquer. És important doncs, conèixer alguns conceptes que ens ajudaran a
comprendre com les tècniques pesqueres aprofiten els costums dels peixos que capturen.
Coneixements que formen part de la cultura marinera i que han estat adquirits a través de l’atenta
observació i la intuïció dels pescadors al llarg dels segles.
Els organismes que extraiem del mar formen els recursos pesquers. Estan constituïts principalment per
peixos, però també tenen una gran importancia econòmica grups com els crustacis -llagostes, esca-
marlans...,- o els mol.luscs -sípies, ostres, etc.
Els recursos pesquers es divideixen en dues grans comunitats segons el lloc on visquin: les comunitats
pelàgiques, integrades pels organismes que viuen en aigües lliures i les comunitats bentòniques, o
demersals en l’argot pesquer, les que trobem damunt del fons o en les seves proximitats.
4.1. Comunitats pelàgiques: peix blau
És en aquests ambients de mar oberta on trobem els millors nedadors: peixos reunits en moles que
naveguen grans distancies en sentit horitzontal per buscar els millors llocs de posta i que, diàriament,
fan recorreguts més modestos en sentit vertical per alimentar-se. La massa muscular i el contingut de
greix emmagatzemat en els teixits i en el fetge, que els permet fer aquestes grans travesses, dóna una
coloració més fosca a la seva carn, d’aquí el nom genèric de peix blau.
La silueta hidrodinàmica és inconfusible, amb el cos afusat i comprimit. Per defugir els depredadors tots
tenen una pigmentació molt similar: el dors blau-grisós es confon amb la penombra, si ens situem per

La pesca
sobre la mola; mentre que si ho fem per sota, el ventre blanc-argentat ens semblarà talment el reflex del
sol sobre la superficies de l’aigua.
Les espècies petites tenen una vida relativament curta i una producció d’ous molt elevada, per això les
poblacions poden refer-se ràpidament sempre que la pressió de pesca no sigui excesiva.
La següent taula mostra com s’adeqüen els arts i períodes de pesca als movements de les espècies
objecte de captura:
Observeu com els períodes de pesca sempre coincideixen amb l’època en què els peixos són a prop
de la costa, bé sigui per alimentar-se (sardina i verat) o per reproduir-se (seitó). També resulta inte-
ressant com la pesca de sardina, seitó i calamar aprofita el seu ascens nocturn a aigües superficials
per a capturar-les calant els arts de nit.
Finalment, cal destacar el cas de la tonyina que realitza moviments migratoris importantíssims. A la
primavera, els adults naveguen prop de costa i en aigües superficials cap al Golf de Lleó buscant
els millors llocs per a la posta. És aleshores quan es capturen les tonyines de dret o d’anada. A la
tardor migren de nou, ara ja amb els joves, buscant aigües riques en aliment. Són les tonyines de revés
o de retorn, de les quals es capturen els individus joves perquè neden en aigües més somes.
ESPÈCIE MOVIMENTS MOVIMENTS PESCA ART
DE REPRODUCCIÓ D’ALIMENTACIÓ
Sardina Hivern Ascens nocturn Estiu/tardor Teranyina
Zones profundes a superfície Nocturna
Seitó Primavera/estiu Ascens nocturn Primavera/estiu Teranyina
Costa a superfície Nocturna
Tonyina Primavera Tardor Primavera adults Teranyina
Tonyines d’anada Tonyines de retorn Tardor joves Curricà
Verat Hivern Primavera/estiu Primavera/estiu Teranyina
Zones profundes Costa Tremall
Calamar Primavera Ascens nocturn Nocturna i diürna Teranyina
a superfície
verat sardina
tonyina
Peix blau © Catálogo de denominaciones de Especies Pesqueras. Secretaria General de Pesca Mrítima.
Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación- FROM.

dossier
La pesca
4.2. Comunitats demersals: peix blanc i altres
Estretament lligades al substrat trobem tota una sèrie d’espècies amb gran varietat de formes i colors.
Algunes poden viure fixades directament sobre el substrat (com els musclos i les ostres) o despla-
çant-se per damunt seu lentament (com les garotes, les llagostes o les estrelles). D’altres, tot i que
poden nedar lliurement, mai no se n’allunyen gaire. És el cas dels peixos (molls, escórpores, salpes) o
dels cefalòpodes, com els pops.
El fet de trobar-se prop del fons i de tenir una mobilitat reduïda, els ha forçat a desenvolupar estratègies
diferents de les dels peixos pelàgics. Per escapar-se dels depredadors ja no opten per fugir sinó per
camuflar-se amb el fons -canviant de color o de forma-, refugiant-se -ja sigui dins la seva closca o una
escletxa d’una roca- o defensant-se amb pinces i verins.
L’estratègia de vida també és molt diferent de la de la comunitat pelàgica. Tenen ritmes de creixement
més lent i un cicle de vida més llarg.
Cal aquí distingir entre les comunitats litorals, que es troben a menys de 50 metres de profunditat i
protegides de la pesca d’arrossegament, de les comunitats de fons. En les primeres, mitjançant nan-
ses, palangre o tremall es pesquen tant peixos de roca -esparrall, boga, orada, escórpores-, com peixos
de platja -llobarro, llenguado, sípia, calamar-, mentre que en les comunitats de fons es pesca el lluç, la
lluerna, el llagostí o la galera, entre altres.
En definitiva, són comunitats que, pel seu grau d’adaptació a les condicions i les característiques del
medi, els resulta molt difícil pal·liar els canvis que s’hi puguin donar. Per aquest motiu es recuperen més
lentament de la pressió de pesca.
Per saber-ne més:
www.gencat.net/darp/espesca.htm
www.maestropescador.com
rap
llenguado
escamarlà
Peix balnc © Catálogo de denominaciones de Especies Pesqueras. Secretaria General de Pesca Marítima.
Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación- FROM.

La pesca
5. La comercialització
A Barcelona, la comercialització del peix es realitza de dilluns a divendres. El peix capturat pels pesca-
dors es porta a port sencer, classificat per espècies dins de caixons i conservat en gel. Es posa a la
venda, mitjançant una subhasta, en un lloc especialment habilitat al port que s’anomena llotja.
Es fan dues subhastes al dia, una a les set del matí pel peix blau, pescat amb l’art d’encerclament, i una
altra a les cinc de la tarda, on es ven el peix blanc, crustacis i mol·luscs que han capturat les barques
d’arrossegament. Un cop el peix arriba a port, es porten les caixes a l’interior de la Llotja. Allà es pesen
i el subhastador marca el preu en funció de l’oferta i la demanda.
La subhasta és electrònica i a la baixa, és a dir, es comença per un preu alt que va baixant fins que un
comprador atura la subhasta, això vol dir que compra el lot, seguidament s’etiqueta la caixa de peix per
saber-ne la procedència i la frescor. Les persones que accedeixen a la compra són majoristes de peix,
o bé propietaris de peixateries i restaurants.
A la Zona Franca hi ha un altre tipus de mercat, Mercabarna. A més del producte barceloní i dels ports
dels encontorns, es comercialitza peix procedent del Cantàbric i l’Atlàntic, o d’altres llocs del món, com
Xile o Perú.
Molt a prop de la Llotja hi ha la confraria de pescadors. És una entitat en la qual es realitzen tasques
administratives i de representació dels pescadors davant l’administració. Es tramiten permisos, llicènci-
es de pesca, pagaments i altres documents.
Per saber-ne més:
www.gencat.net/darp/confrar.htm
www.mercabarna.es/cat/index3.html
Subhasta de peix La Llotja de Barcelona

6. La pesca sostenible
Fins a mitjan segle XX quan la pesca creixia a un ritme més gran que la població, hi havia un optimisme
generalitzat sobre la idea que l’oceà representava la gran reserva d’aliments per a la humanitat. Però
l’eficiència dels vaixells utilitzats actualment topa amb la limitació mateixa dels recursos pesquers: la
quantitat de peix capturada disminueix i, per mantenir-la, es busquen caladors cada cop més profunds
i allunyats de la costa. Es redueix el tamany de malla per a capturar individus més joves, que al seu torn
no arriben a reproduir-se i desequilibren l’estructura de la població.
Conseqüència d’això, a la dècada dels 70, sorgeix tot un cos legislatiu per a la protecció dels recursos
pesquers. Normes basades en l’estudi de les poblacions i que delimiten zones excloses a la pesca,
talles mínimes de cada espècie per a la seva captura, llum de malla a utilitzar, vedes, etc.
La llei catalana prohibeix la utilització de xarxes d’arrossegament a menys de tres milles de la costa o a
una fondària inferior als 50 metres. També es regula l’hora de sortida i arribada dels vaixells, la potència
del motor i la mida mínima de la malla de la xarxa per evitar que hi hagi una sobreexplotació dels recur-
sos pesquers.
En la pesca d’encerclament també es regula l’hora de sortida dels vaixells, que és a les onze de la nit.
La llei també té en compte la llargada màxima de la xarxa que no pot sobrepassar els 300 m i una
alçada de 80 metres.
La talla de comercialització dels peixos també està regulada per llei a fi de disminuir el consum del peix
petit, ja que si d’una població de peixos s’extreuen individus que no hagin desenvolupat la seva
capacitat reproductora, el número de peixos anirà disminuint progressivament fins que s’exhaureixin
els caladors.
La taula següent recull la talla mínima d’alguns peixos.
* longitud del cefalotòrax ** longitud total
Només optant per tècniques selectives que capturin únicament aquell peix objecte d’interès i no d’altre,
podrem continuar gaudint dels beneficis d’aquesta activitat. Alhora preservarem la diversitat dels eco-
sistemes marins i dels arts de pesca tradicionals.
Per saber-ne més:
www.gencat.net/darp/c/pescamar/espesca/cespes03.htm
dossier
La pesca
ESPÈCIE TALLA MÍNIMA (cm) ESPÈCIE TALLA MÍNIMA (cm)
Bruixa 15 Tonyina 70
Llenguado 20 Verat 18
Lluç 20 Escamarlà 2* 7**
Maire 15 Llagostí 10
Rap 30 Cloïssa 2,5
Sardina 11 Rossellona 2,9
Seitó 9 Escopinya 2,5

7. Aqüicultura
Tot i que sigui una activitats relativament moderna, al selge Vè a. C. a la Xina ja s’escriu un tractat sobre
aqüicultura, a l’Edat Mitjana els convents i abadies tenien instal·lacions per abastir-se de peix durant la
quaresma. A Catalunya a començaments del segle XX es col·loquen els primers vivers de musclos a
Barcelona.
El fet que els recursos pesquers siguin cada cop més minsos han portat a buscar alternatives per a
l’obtenció de peix a un preu més assequible per als consumidors. A Catalunya en els últims anys han
aparegut una sèrie d’instal·lacions per a la producció i l’engreix de peix.
7.1. Cicle productiu
Per a l’obtenció de larves de peix es realitza una reproducció controlada en instal·lacions especialment
preparades per aquesta finalitat. Per dur a terme aquesta reproducció es manipulen paràmetres de
l’aigua com la temperatura, la sallinitat i fins hi
tot s’injecten hormones en determinats mo-
ments per propiciciar aquesta reproducció.
Un cop fecundats, els nounats que sortiran
dels ous s’han d’alimentar amb preses vives,
és per això que s’han de tenir instal·lacions
per produir el seu aliment -rotífers i artèmia-,
al mateix temps que algues microscòpiques
per poder alimentar-los.
En el moment que les larves són prou grans i
capaces d’alimentar-se de pinso es traslladen
a la zona de producció d’alevins, on roman-
dran fins que arribin al tamany adecuat per
traslladar-los a instal·lacions d’engreix situa-
des a mar oberta o en bases situades a terra
ferma.
La pesca
Esquema d’una gàbia flotant
Gàbies situades a mar oberta
pinso

7.2. Espècies produïdes a Catalunya
Les espècies que es produeixen a Catalunya en aqüicultura són bàsicament peixos i mol·luscs.
La següent taula mostra les espècies que es cultiven a Catalunya, la quantitat i l’import econòmic que
suposa.
A Catalunya l’espècie més produïda és el musclo, seguida del llobarro i l’orada. Els musclos es cul-
tiven en vivers situats en llacunes salades litorals o badies tranquil·les i somes. La major part d’elles al
Delta de l’Ebre. Els musclos creixen alvoltant de cordes submergides que es pengen de bastidors de
fusta. Els musclos són filtradors que
poden arribar a filtrar fins a 8 litres d’ai-
gua cada hora, és per això que no
necessiten cap tipus d’engreix artificial.
Els peixos com el llobarro o l’orada es
cultiven en gàbies flotants a mar oberta
o en bases a terra. Les gàbies flotants
són estructures fetes d’una doble xarxa
suspesa d’uns flotadors en superfície i
ancorada al fons. És en aquesta estruc-
tura on s’engreixa el peix amb pinso.
Per saber-ne més:
www.gencat.net/darp/aquicola.htm
dossier
La pesca
Instal·lacions situades a terra © La pesca a Vilanova i la Geltrú.
Diputació de Barcelona, 1984.
ESPÈCIE QUANTITAT (tones) PREU (milers d’euros)
Orada 1.538 5.663
Llobarro 470 3.731
Rèmol 5 55
Musclo 2.753 3.322
Ostró 551 1.021
Cloïssa 22 239

8. Glossari
> Art: dit de qualsevol tècnica de pesca que utilitza una xarxa per pescar.
> Calador: lloc adequat per calar l’art o l’ormeig de pescar.
> Calar: tirar l’art o l’ormeig a l’aigua per poder pescar.
> Comunitat bentònica: conjunt d’organismes que viuen associats a un substrat, be sigui de sorra o de roca.
> Comunitat pelàgica: conjunt d’organismes que viuen a mar oberta, poden ser organismes del plànc-
ton si viuen en suspensió a l’aigua i els corrents marins els porten d’un lloc a un altre, o bé el nècton,
aquells organismes amb prou capacitat natatòria per desplaçar-se independentment dels corrents.
> Gall: flotador de suro o altre material, amb un forat al mig on es clava un pal amb una banderola, un
fanal encès o una campaneta i que serveix, lligat al cap d’un ormeig, per assenyalar on és calat.
> Hissar: fer pujar l’art o l’ormeig de pesca.
> Llevar: fer pujar a bord del vaixell l’art de pesca.
> Mola: grup de peixos, generalment a mar oberta. També s’anomena banc de peixos.
> Mort: pes de pedra o ciment que porten determinats arts i ormeigs de pesca i que es tira al fons del
mar per evitar que els corrents se’ls emportin.
> Ormeig: dit de qualsevol tècnica de pesca que no utilitza xarxa per pescar, per exemple: canyes,
palangres, nanses, gàbies, etc.
> Peix blanc: dit d’aquells peixos que formen part de la comunitat bentònica, que es caracteritzen per
tenir la carn de color blanc degut a la baixa quantitat de greix que tenen en el seu cos, solen ser peixos
que tenen una baixa activitat natatòria per això acumulen poc greix.
> Peix blau: dit d’aquells peixos que formen part de la comunitat pelàgica, tenen el cos de tonalitats
argentades, blavoses, d’aquí el seu nom. Són peixos que fan migracions diàries per alimentar-se o
migracions anuals per reproduir-se, per tant necessiten molta energia que acumulen en forma de greix
donant un color fosc a la seva carn.
> Recurs pesquer: conjunt d’organismes que extraiem del mar i que tenen valor comercial, peixos,
crustacis -llagostes i escamarlans- i mol·luscs -sípies i ostres-.
La pesca

La pesca (mestre)

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (15)

Viewers also liked

Viewers also liked (15)

Similar to La pesca (mestre)

Similar to La pesca (mestre) (20)

More from Museu Marítim de Barcelona

More from Museu Marítim de Barcelona (18)

Recently uploaded

Recently uploaded (8)

La pesca (mestre)