Power educatiu per a l'alumnat de 4ESO

1. MARIA MERCÈMARIA MERCÈ
MARÇALMARÇAL
4ESO Maria Oreto Martínez4ESO Maria Oreto Martínez
SanchisSanchis

2. DIVISADIVISA
 Maria Mercè Marçal i SerraMaria Mercè Marçal i Serra (Barcelona, 13 de (Barcelona, 13 de
novembre de 1952- Barcelona, 5 de juliol de 1998) va ser una poeta,novembre de 1952- Barcelona, 5 de juliol de 1998) va ser una poeta,
catedràtica de català, narradora i traductora catalana, i tambécatedràtica de català, narradora i traductora catalana, i també
activista feminista, lesbiana, nacionalista catalana i per un temps, editora. Usàactivista feminista, lesbiana, nacionalista catalana i per un temps, editora. Usà
com a nom de ploma com a nom de ploma Maria-Mercè MarçalMaria-Mercè Marçal
 Va passar la infantesa a Ivars d'Urgell (Pla d'Urgell) d'on sempre es vaVa passar la infantesa a Ivars d'Urgell (Pla d'Urgell) d'on sempre es va
considerar originària. Va estudiar el batxillerat a l'Institut de Lleida. El 1969 esconsiderar originària. Va estudiar el batxillerat a l'Institut de Lleida. El 1969 es
va traslladar a Barcelona per ingressar a la Universitat. Es va llicenciarva traslladar a Barcelona per ingressar a la Universitat. Es va llicenciar
en Filologia Clàssica, i posteriorment exercí de catedràtica de Llengua ien Filologia Clàssica, i posteriorment exercí de catedràtica de Llengua i
Literatura Catalanes en diversos instituts.Literatura Catalanes en diversos instituts.
 El seu primer llibre de poemes El seu primer llibre de poemes Cau de llunesCau de llunes (Premi Carles Riba 1976) prologat (Premi Carles Riba 1976) prologat
per Joan Brossa amb una esplèndida sextina, inclou el poema per Joan Brossa amb una esplèndida sextina, inclou el poema DivisaDivisa, que té el, que té el
caràcter de manifest que resumeix les directrius del seu activisme:caràcter de manifest que resumeix les directrius del seu activisme:
A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,
de classe baixa i nació oprimida.de classe baixa i nació oprimida.
I el tèrbol atzar de ser tres voltes rebel.I el tèrbol atzar de ser tres voltes rebel.
 Aquests versos van esdevenir molt coneguts i gairebé bandera del movimentAquests versos van esdevenir molt coneguts i gairebé bandera del moviment
feminista d'esquerres a Catalunya, que ha patrimonialitat l'autora fins al punt defeminista d'esquerres a Catalunya, que ha patrimonialitat l'autora fins al punt de
relativitzar-la com a escriptora de primer ordre en termes absoluts.relativitzar-la com a escriptora de primer ordre en termes absoluts.

3. VINT BALES (Cau de llunes)VINT BALES (Cau de llunes)
 ((MariaMaria MercèMercè MarçalMarçal - - TeresaTeresa RebullRebull))

Vint bales foren, vint balesVint bales foren, vint bales
ai!, quan trencava la nit!ai!, quan trencava la nit!
Dia trenta de novembre,Dia trenta de novembre,
nit d'hores decapitades!nit d'hores decapitades!
Vint bales foren, vint bales!Vint bales foren, vint bales!
Dia trenta de novembre,Dia trenta de novembre,
nit sense alba de matí!nit sense alba de matí!
Ai!, com moria la nit!Ai!, com moria la nit!
Caigué la crossa del poble!Caigué la crossa del poble!
Segaren l'alè de l'aire!Segaren l'alè de l'aire!
Vint bales foren, vint bales!Vint bales foren, vint bales!
Malhaja qui no ho recorda,Malhaja qui no ho recorda,
vint escorpits al seu pit!vint escorpits al seu pit!
Ai!, com sagnava la nit!Ai!, com sagnava la nit!
 VINT BALESVINT BALES

4. Cançó de la bruixa cremadaCançó de la bruixa cremada
(BRUIXA DE DOL)(BRUIXA DE DOL)
 A Maria del Mar BonetA Maria del Mar Bonet
Bruixa, que és de matinada,Bruixa, que és de matinada,
ja surten els muriacsja surten els muriacs
que et fan nit a la finestraque et fan nit a la finestra
i t'enramen el portal.i t'enramen el portal.
El portal t'enramen d'arçosEl portal t'enramen d'arços
i el balcó de tempestats.i el balcó de tempestats.
Surt, la bruixa, a trenc de diaSurt, la bruixa, a trenc de dia
com una ombra al camí ral.com una ombra al camí ral.
Bruixa, arrenca't de les trenes,Bruixa, arrenca't de les trenes,
que s'acosta el Sol botxí,que s'acosta el Sol botxí,
amb el seu arc de sagetesamb el seu arc de sagetes
mulladetes de verí.mulladetes de verí.
De la teva cabellera,De la teva cabellera,
en farem coixí dauraten farem coixí daurat
per als xiquets de la vilaper als xiquets de la vila
que la son els has robat.que la son els has robat.
Bruixa, els teus ulls cremen massa:Bruixa, els teus ulls cremen massa:
per això els darem al foc.per això els darem al foc.
Cap fadrí darrere cendraCap fadrí darrere cendra
perdrà els passos ni la sort.perdrà els passos ni la sort.
Bruixa, plou sobre la vila.Bruixa, plou sobre la vila.
Ja sols resta el teu vestit.Ja sols resta el teu vestit.
A pleret la nit s'acostaA pleret la nit s'acosta
tota negra d'estalzim.tota negra d'estalzim.
 CANÇÓ DE LA BRUIXA CREMADACANÇÓ DE LA BRUIXA CREMADA

5. LA LLUNA DE PORCELLANALA LLUNA DE PORCELLANA
(BRUIXA DE DOL)(BRUIXA DE DOL)
 La lluna de porcellanaLa lluna de porcellana
 Perquè avui feia el seu plePerquè avui feia el seu ple
la lluna se'ns posa a taula.la lluna se'ns posa a taula.
Quin pany de cel deQuin pany de cel de
quadretsquadrets
de cuina les estovalles!de cuina les estovalles!
En acabat de soparEn acabat de sopar
l'amor ens tira les cartes.l'amor ens tira les cartes.
Al primer tomb de la sortAl primer tomb de la sort
la color se'ns trasmudava.la color se'ns trasmudava.
Al segon, els gots de viAl segon, els gots de vi
tacaren les estovalles.tacaren les estovalles.
Al tercer se'ns va trencarAl tercer se'ns va trencar
la lluna de porcellana.la lluna de porcellana.

6. FOC DE PALES (BRUIXA DEFOC DE PALES (BRUIXA DE
DOL)DOL)
 Foc de palesFoc de pales
IIII
La nit em clavaLa nit em clava
el seu ullalel seu ullal
i el coll em sagna.i el coll em sagna.
Sota les pedresSota les pedres
l’escorpitl’escorpit
balla que balla.balla que balla.
La pluja, lentaLa pluja, lenta
fa camífa camí
fins a la cambra.fins a la cambra.
L’escala foscaL’escala fosca
del desigdel desig
no té barana.no té barana.

7. BRIDA (BRUIXA DE DOL)BRIDA (BRUIXA DE DOL)
 VV
BRIDABRIDA
A la fira dels FollsA la fira dels Folls
jo hi aniria.jo hi aniria.
Vindria qui sap d’onVindria qui sap d’on
-i ningú no ho sabria--i ningú no ho sabria-
amb els llavis oscatsamb els llavis oscats
de molta vida,de molta vida,
traginer de cançonstraginer de cançons
en cavall sense brida.en cavall sense brida.
Quin esquer se m’arrapaQuin esquer se m’arrapa
a la geniva? a la geniva?
Amor, estel amargAmor, estel amarg
a la deriva,a la deriva,
em fa senyals: jo vaig em fa senyals: jo vaig
per l’altra riba,per l’altra riba,
traginer de cançonstraginer de cançons
en cavall sense brida.en cavall sense brida.
Cadenes són presonsCadenes són presons
i jo en fugiai jo en fugia
pel call dels bandolerspel call dels bandolers
a trenc de dia.a trenc de dia.
a la fira dels Follsa la fira dels Folls
jo hi aniriajo hi aniria
traginer de cançonstraginer de cançons
en cavall sense brida.en cavall sense brida.

8. Bruixa de dolBruixa de dol

II
ZODÍACZODÍAC
Lligo els records i tanco la maleta:Lligo els records i tanco la maleta:
que engoleixi aquest llast l'avenc marí.que engoleixi aquest llast l'avenc marí.
Que els peixos cusin la boca d'un destíQue els peixos cusin la boca d'un destí
amarinat en aigües de desfeta.amarinat en aigües de desfeta.
Fem joc de nou a l'estranya ruletaFem joc de nou a l'estranya ruleta
i llancem daus inèdits al camí.i llancem daus inèdits al camí.
Lladres gasius, amb el foc per botí,Lladres gasius, amb el foc per botí,
cremem el darrer full de la llibreta!cremem el darrer full de la llibreta!
Cal que encertem, amb l'ai de la sageta,Cal que encertem, amb l'ai de la sageta,
l'arbre i el cor, la fulla i el veríl'arbre i el cor, la fulla i el verí
i ens fem penyora d'amor a la bestreta.i ens fem penyora d'amor a la bestreta.
I, conjur del mal astre, a l'endeví,I, conjur del mal astre, a l'endeví,
apuntem cels, amb pinzell de poetaapuntem cels, amb pinzell de poeta
on fan la trena el cranc i l'escorpí.on fan la trena el cranc i l'escorpí.

9. COMENTARICOMENTARI

El tema és el canvi, ja que en els vuit primers versos es denota un sentimentEl tema és el canvi, ja que en els vuit primers versos es denota un sentiment
d’oblidar el passat : “Lligo els records i tanco la maleta” ; “Que engoleixi aquestd’oblidar el passat : “Lligo els records i tanco la maleta” ; “Que engoleixi aquest
llast l’avenc marí” ; “Cremem el darrer full de la llibreta”, i també de començar allast l’avenc marí” ; “Cremem el darrer full de la llibreta”, i també de començar a
fer vida nova : “Fem joc de nou a l’estranya ruleta”. De fet en l’últim poema delfer vida nova : “Fem joc de nou a l’estranya ruleta”. De fet en l’últim poema del
recull “Foguera Joana” (“Lluna negra” diu “Cal canviar de pressa el decoratrecull “Foguera Joana” (“Lluna negra” diu “Cal canviar de pressa el decorat
perquè pugui florir a temps la berbena”, frase que ens dóna a entendre que volperquè pugui florir a temps la berbena”, frase que ens dóna a entendre que vol
canviar-ho tot.canviar-ho tot.
És un sonet format per dos quartets i dos tercets de rima /ABBA/ /ABBA/És un sonet format per dos quartets i dos tercets de rima /ABBA/ /ABBA/
/ABA/ /BAB/ ,versos decasíl·labs i d’art major./ABA/ /BAB/ ,versos decasíl·labs i d’art major.
El jo poètic està representat pels verbs (indicatius de primera persona enEl jo poètic està representat pels verbs (indicatius de primera persona en
singular), d’una manera activa (majoritàriament qui fa les accions) i parla cap alsingular), d’una manera activa (majoritàriament qui fa les accions) i parla cap al
tu líric, com si li expliqués la situació, que sense ell no pot fer-ho, que ha de sertu líric, com si li expliqués la situació, que sense ell no pot fer-ho, que ha de ser
una decisió dels dos junts.una decisió dels dos junts.
El tu líric està representat d’una manera més indirecta, en els verbs que estanEl tu líric està representat d’una manera més indirecta, en els verbs que estan
en primera persona del plural (“Fem” cinqué vers; “cremem” vuité vers... ), vaen primera persona del plural (“Fem” cinqué vers; “cremem” vuité vers... ), va
unit al jo poètic.unit al jo poètic.
En la primera estrofa introdueix el tema, en la següent el desenvolupa i en elsEn la primera estrofa introdueix el tema, en la següent el desenvolupa i en els
últims tercets sembla concloure el tema.últims tercets sembla concloure el tema.

10. BRUIXA DE DOLBRUIXA DE DOL
 XIIXII
Els teus llavis. La fruita. La magrana...Els teus llavis. La fruita. La magrana...
Àngel rebel, tot olor de gingebre.Àngel rebel, tot olor de gingebre.
Atrapa'm pels replecs d'aquesta febre.Atrapa'm pels replecs d'aquesta febre.
Vine amb verdor de pluja. SargantanaVine amb verdor de pluja. Sargantana
que em fuges pels cabells, senseque em fuges pels cabells, sense
frontera,frontera,
al bat del sol, ales d'ocell nocturn!al bat del sol, ales d'ocell nocturn!
Serves per cor la Lluna o bé SaturnServes per cor la Lluna o bé Saturn
i, als ulls, un tast de boira matinera.i, als ulls, un tast de boira matinera.
El teu cos mineral. Sal. Vi. Maduixa.El teu cos mineral. Sal. Vi. Maduixa.
Com una serp, cargola't al meu ventreCom una serp, cargola't al meu ventre
i cerca'm, amb verí d'amor, al centre.i cerca'm, amb verí d'amor, al centre.
Tu seràs un gat negre. Jo una bruixa.Tu seràs un gat negre. Jo una bruixa.
Ens fitarem errants, i en el desvariEns fitarem errants, i en el desvari
la lluna, cega, encendrà l'escenari.la lluna, cega, encendrà l'escenari.

11. BRUIXA DE DOLBRUIXA DE DOL
 BruixaBruixa representa els poders femení eliminats de la cultura, la dona representa els poders femení eliminats de la cultura, la dona
forta, i forta, i de dolde dol vol dir que no és alegre perquè hi ha una càrrega vol dir que no és alegre perquè hi ha una càrrega
sentimental, és a dir, ella ha tingut un fracàs matrimonial i als seussentimental, és a dir, ella ha tingut un fracàs matrimonial i als seus
poemes parla dels fracassos i els sentiments que aquests provoquen.poemes parla dels fracassos i els sentiments que aquests provoquen.
 La seva poesia explora uns espais femenins com la maternitat i d’altresLa seva poesia explora uns espais femenins com la maternitat i d’altres
universals com l’amoruniversals com l’amor
i la solitud. Aquest llibre prossegueix l’intent de trobar una veu pròpiai la solitud. Aquest llibre prossegueix l’intent de trobar una veu pròpia
que concordi alhora amb la tradició literària catalana.que concordi alhora amb la tradició literària catalana.
 Durant tota l’obra Maria-Mercè Marçal utilitza els símbols i les metàforesDurant tota l’obra Maria-Mercè Marçal utilitza els símbols i les metàfores
per a referir-se a la dona i a la femeneitat com la lluna, la nit, les bruixes,per a referir-se a la dona i a la femeneitat com la lluna, la nit, les bruixes,
la pluja, etc. i respecte a l’home, utilitza símbols com el sol, el llop i lala pluja, etc. i respecte a l’home, utilitza símbols com el sol, el llop i la
destral, que aquests últims representen la força de l’home, o l’or i elsdestral, que aquests últims representen la força de l’home, o l’or i els
ceptres que representen el poder. Les seves obres tenen poemes mésceptres que representen el poder. Les seves obres tenen poemes més
populars i altres més cultes.populars i altres més cultes.

12. BRUIXA DE DOLBRUIXA DE DOL
 Avui les fades i les bruixes s'estimenAvui les fades i les bruixes s'estimen
Avui, sabeu? les fades i les bruixes s'estimen.Avui, sabeu? les fades i les bruixes s'estimen.
Han canviat entre elles escombres i varetes.Han canviat entre elles escombres i varetes.
I amb cucurull de nit i tarot de poetesI amb cucurull de nit i tarot de poetes
endevinen l'enllà, on les ombres s'animen.endevinen l'enllà, on les ombres s'animen.
És que han begut de l'aigua de la Font dels LilàsÉs que han begut de l'aigua de la Font dels Lilàs
i han parlat amb la terra, baixet, arran d'orella.i han parlat amb la terra, baixet, arran d'orella.
Han ofert al no-res foc de cera d'abellaHan ofert al no-res foc de cera d'abella
i han aviat libèl.lules per desxifrar-ne el traç.i han aviat libèl.lules per desxifrar-ne el traç.
Davallen a la plaça en revessa processó,Davallen a la plaça en revessa processó,
com la serp cargolada entorn de la pomera,com la serp cargolada entorn de la pomera,
i enceten una dansa, de punta i de taló.i enceten una dansa, de punta i de taló.
Jo, que aguaito de lluny la roda fetillera,Jo, que aguaito de lluny la roda fetillera,
esbalaïda veig que vénen cap a miesbalaïda veig que vénen cap a mi
i em criden perquè hi entri. Ullpresa, els dic que sí.i em criden perquè hi entri. Ullpresa, els dic que sí.

13. BRUIXA DE DOLBRUIXA DE DOL
 CANÇÓ DE SALTAR A CORDACANÇÓ DE SALTAR A CORDA
La pluja és una bruixaLa pluja és una bruixa
amb els cabells molt llargs.amb els cabells molt llargs.
Cascavells li repiquenCascavells li repiquen
tota la trena avall.tota la trena avall.
A la nit, si venia,A la nit, si venia,
ho fa sense avisar,ho fa sense avisar,
estalzim a la caraestalzim a la cara
i el vestit estripat.i el vestit estripat.
Si fa córrer l'escombraSi fa córrer l'escombra
conillets, a amagar!conillets, a amagar!
amagats que seríemamagats que seríem
que no ens atraparà.que no ens atraparà.
Darrere la cortinaDarrere la cortina
fem-li adéu amb la mà.fem-li adéu amb la mà.

14. BRUIXA DE DOLBRUIXA DE DOL

Vuit de marçVuit de març
**
Amb totes dues mansAmb totes dues mans
alçades a la lluna, alçades a la lluna,
obrim una finestraobrim una finestra
en aquest cel tancat.en aquest cel tancat.
Hereves de les donesHereves de les dones
que cremaren ahirque cremaren ahir
farem una foguerafarem una foguera
amb l’estrall i la por.amb l’estrall i la por.
Hi acudiran les bruixesHi acudiran les bruixes
de totes les edats.de totes les edats.
Deixaran les escombresDeixaran les escombres
per pastura del foc,per pastura del foc,
cossis i draps de cuinacossis i draps de cuina
el sabó i el blauet,el sabó i el blauet,
els pots i les cassolesels pots i les cassoles
el fregall i els bolquers.el fregall i els bolquers.
Deixarem les escombresDeixarem les escombres
per pastura del foc,per pastura del foc,
els pots i les cassoles,els pots i les cassoles,
el blauet i el sabóel blauet i el sabó
I la cendra que restiI la cendra que resti
no la canviaremno la canviarem
ni per l’or ni pel ferroni per l’or ni pel ferro
per ceptres ni punyals.per ceptres ni punyals.
Sorgida de la flamaSorgida de la flama
sols tindrem ja la vidasols tindrem ja la vida
per arma i per escutper arma i per escut
a totes dues mans.a totes dues mans.
El fum dibuixarà El fum dibuixarà
l’inici de la històrial’inici de la història
com una heura de joiacom una heura de joia
entorn del nostre cosentorn del nostre cos
i plourà i farà soli plourà i farà sol
i dansarem a l’airei dansarem a l’aire
de les noves cançonsde les noves cançons
que la terra rebrà.que la terra rebrà.
Vindicarem la nitVindicarem la nit
i la paraula DONA.i la paraula DONA.
Llavors creixerà l’arbreLlavors creixerà l’arbre
de l’alliberament.de l’alliberament.

15. CANÇÓ DEL BES SENSECANÇÓ DEL BES SENSE
PORTPORT
((Maria Mercè MarçalMaria Mercè Marçal - - Maria CintaMaria Cinta))
 L'aigua roba gessaminsL'aigua roba gessamins
al cor de la nit morena.al cor de la nit morena.
Blanca bugada de salBlanca bugada de sal
pels alts terrats de la pena.pels alts terrats de la pena.
Tu i jo i un bes sense portTu i jo i un bes sense port
com una trena negra.com una trena negra.
Tu i jo i un bes sense portTu i jo i un bes sense port
en vaixell sense bandera.en vaixell sense bandera.
El corb, al fons de l'avençEl corb, al fons de l'avenç
gavines a l'escullera.gavines a l'escullera.
Carbó d'amor dins dels ullsCarbó d'amor dins dels ulls
com una trena negra.com una trena negra.
Carbó d'amor dins dels ullsCarbó d'amor dins dels ulls
i el ulls dins de la tristesa.i el ulls dins de la tristesa.
La tristesa dins la mar,La tristesa dins la mar,
la mar dins la lluna cega.la mar dins la lluna cega.
I la lluna al grat del ventI la lluna al grat del vent
com una trena negra.com una trena negra.
 CANÇÓ DEL BES SENSE PORTCANÇÓ DEL BES SENSE PORT

16. Per tu retornoPer tu retorno

((Maria Mercè MarçalMaria Mercè Marçal - - MarinaMarina
RossellRossell))
 Per tu retorno d'un exili vellPer tu retorno d'un exili vell
com si tornés d'enlloc. I alhora et sécom si tornés d'enlloc. I alhora et sé
terra natal, antiga claror meva,terra natal, antiga claror meva,
i l'indret on la culpa es feia carn.i l'indret on la culpa es feia carn.
Retorno en tu, per tu, a l'espai cecRetorno en tu, per tu, a l'espai cec
d'on vaig fugir sense poder oblidar;d'on vaig fugir sense poder oblidar;
desig sense remei, ferida arreldesig sense remei, ferida arrel
arrapada, clavada cos endins.arrapada, clavada cos endins.
Per tu retorno d'un exili vell,Per tu retorno d'un exili vell,
refugi contra tu, des d'on trairrefugi contra tu, des d'on trair
la primera abraçada i on triar,la primera abraçada i on triar,
des de l'enyor, l'escanyall d'unes mans.des de l'enyor, l'escanyall d'unes mans.
Retorno en tu, per tu, al vell jutjatRetorno en tu, per tu, al vell jutjat
sense horari ni nom, fosa en la pellsense horari ni nom, fosa en la pell
dels teus camins que em coneixen la pell,dels teus camins que em coneixen la pell,
closa en els ulls que ja gosen fitarclosa en els ulls que ja gosen fitar
el teu esguard, com si tornés d'enlloc.el teu esguard, com si tornés d'enlloc.
 PER TU RETORNOPER TU RETORNO

17. SOLSTICISOLSTICI El teu sexe i el meu són dues boques. El teu sexe i el meu són dues boques.
No sents quin bes de rou sobre la molsa! No sents quin bes de rou sobre la molsa!
Quin mossec amb lluors d’ametlla viva! Quin mossec amb lluors d’ametlla viva!
Quina parla, amb rellent de gorga oberta! Quina parla, amb rellent de gorga oberta!
Quin ball, petites llengües sense brida! Quin ball, petites llengües sense brida!
Quin secret de congost! Els postres sexes,Quin secret de congost! Els postres sexes,
 amor, són dues boques. I dos sexes amor, són dues boques. I dos sexes
ara ens bateguen al lloc de les boques. ara ens bateguen al lloc de les boques.
A esglai colgat, fos l’eco de la brida A esglai colgat, fos l’eco de la brida
que domava la dansa de la molsa, que domava la dansa de la molsa,
de bat a bat tenim la platja oberta: de bat a bat tenim la platja oberta:
avarem-hi el desig d’escuma viva.avarem-hi el desig d’escuma viva.
 El teu sexe i la meva boca viva, El teu sexe i la meva boca viva,
a doll, trenats com si fossin dos sexes, a doll, trenats com si fossin dos sexes,
entremesclen licors de fruita oberta entremesclen licors de fruita oberta
i esdevenen, en ple desvari, boques. i esdevenen, en ple desvari, boques.
Boques, coralls en llacuna de molsa Boques, coralls en llacuna de molsa
On l’hora peix l’atzar i perd la brida.On l’hora peix l’atzar i perd la brida.
 Som on l’hora i l’atzar perden la brida, Som on l’hora i l’atzar perden la brida,
on, a cavall de la marea viva, on, a cavall de la marea viva,
llisquen sense velam, pels solcs de molsa, llisquen sense velam, pels solcs de molsa,
el meu sexe i la teva boca: sexes el meu sexe i la teva boca: sexes
al mig del rostre i a l’entrecuix, boques. al mig del rostre i a l’entrecuix, boques.
Tot és un daltabaix de sal oberta.Tot és un daltabaix de sal oberta.
 Castells de mar en festa, a nit oberta Castells de mar en festa, a nit oberta
esborren signes i donen la brida esborren signes i donen la brida
de tot a la follia de les boques. de tot a la follia de les boques.
Qualsevol fulla morta es torna viva Qualsevol fulla morta es torna viva
al clar del sol que ens fa llum negra als sexes al clar del sol que ens fa llum negra als sexes
i pinta de carmí flames de molsa.i pinta de carmí flames de molsa.
 Que cremi tot en un torrent de molsa Que cremi tot en un torrent de molsa
i que ens mauri la nostra saba oberta! i que ens mauri la nostra saba oberta!
Que facin el solstici els postres sexes, Que facin el solstici els postres sexes,
que el cor transformi en pluja tota la vida! que el cor transformi en pluja tota la vida!
Que esclatin els bancals en saó viva! Que esclatin els bancals en saó viva!
Que els boscs floreixin en milers de boques!Que els boscs floreixin en milers de boques!
 I que les boques facin que la molsa I que les boques facin que la molsa
arreli, viva, com la pell oberta arreli, viva, com la pell oberta
sense brida al mirall dels nostres sexes ! (Marçal, 1989sense brida al mirall dels nostres sexes ! (Marçal, 1989

18. POEMA ESCRIT PER A SAPOEMA ESCRIT PER A SA
MARE, quan ja estava malalta delMARE, quan ja estava malalta del
càncer.càncer. Covava l'ou de la mort blancaCovava l'ou de la mort blanca
sota l'aixella, arran de pitsota l'aixella, arran de pit
i cegament alletavai cegament alletava
l'ombra de l'ala de la nit.l'ombra de l'ala de la nit.
No ploris per mi mare a punta d'alba.No ploris per mi mare a punta d'alba.
No ploris per mi mare, plora amb mi.No ploris per mi mare, plora amb mi.
Esclatava la rosa monstruosaEsclatava la rosa monstruosa
botó de glaçbotó de glaç
on lleva el crit. on lleva el crit.
Mare, no ploris per mi, mare.Mare, no ploris per mi, mare.
No ploris per mi mare, plora amb mi.No ploris per mi mare, plora amb mi.
Que el teu plor treni amb el meu la xarxaQue el teu plor treni amb el meu la xarxa
sota els meus peus vacil·lantssota els meus peus vacil·lants
en el trapezien el trapezi
on em despertoon em desperto
agafada a la mà de l'esglaiagafada a la mà de l'esglai
de l'ombra. de l'ombra.
Com la veu del castratCom la veu del castrat
que s'eleva fins a l'excés de laque s'eleva fins a l'excés de la
mancança. mancança.
Des de la pèrdua que sagnaDes de la pèrdua que sagna
en el cant cristal·lí com una deu.en el cant cristal·lí com una deu.
La deu primera, mare.La deu primera, mare.
 Maria Mercè va morir un dia de juny del 1998Maria Mercè va morir un dia de juny del 1998
d’un càncer de pit. Tenia quaranta-cinc anys.d’un càncer de pit. Tenia quaranta-cinc anys.
Aquest poema és una mostra dels seusAquest poema és una mostra dels seus
sentiments.sentiments.
 COVAVACOVAVA
http://youtu.be/0r6qgKucuwshttp://youtu.be/0r6qgKucuws
http://http://youtu.beyoutu.be//qKqK--OtNi4EtlOtNi4Etl

19. ACTIVITATSACTIVITATS
 Tema del poema.Tema del poema.
 Interpreta el poema, tot tenint en compte les figuresInterpreta el poema, tot tenint en compte les figures
retòriques més importants amb les quals plasmaretòriques més importants amb les quals plasma
Maria Mercè els seus sentiments.Maria Mercè els seus sentiments.
 Veus poètiques. A qui es refereixen?Veus poètiques. A qui es refereixen?
 Què creus que signifiquen els versos següents?Què creus que signifiquen els versos següents?
en el trapezien el trapezi
on em despertoon em desperto
agafada a la mà de l'esglaiagafada a la mà de l'esglai
de l'ombra. de l'ombra.
Quins sentiments perceps que degué experimentarQuins sentiments perceps que degué experimentar
Maria Mercè? Justifica la resposta.Maria Mercè? Justifica la resposta.

20. RETRAT DE LA SEUARETRAT DE LA SEUA
PERSONALITATPERSONALITAT
 Senzilla i afable, tenaç i rebel, intel·ligent iSenzilla i afable, tenaç i rebel, intel·ligent i
serena, reflexiva i sagaç. D’una aparençaserena, reflexiva i sagaç. D’una aparença
enganyosament fràgil, segons com unenganyosament fràgil, segons com un
punt misteriosa i absent, més aviatpunt misteriosa i absent, més aviat
desordenada en els detalls de ladesordenada en els detalls de la
quotidianitat, però amb un dels caps mésquotidianitat, però amb un dels caps més
ben moblats de la gent de la sevaben moblats de la gent de la seva
generació.generació.