Presentació sobre el poema "A Mallorca, durant la guerra civil", de Bartomeu Rosselló-Pòrcel, a càrrec de l'alumnat de primer de batxillerat (1.3), de l'INS Isaac Albéniz de Badalona. Curs 217-18.
Presentació sobre el poema "A Mallorca, durant la guerra civil", de Bartomeu Rosselló-Pòrcel, a càrrec de l'alumnat de primer de batxillerat (1.3), de l'INS Isaac Albéniz de Badalona. Curs 217-18.
Presentació del poema "Els amants", de V. A. Estellés, a càrrec de l'alumnat de primer de batxillerat (1.2) de l'INS Isaac Albéniz de Badalona. Curs 2017-18.
Presentació de Carla Barrientos i Paula Barrachina sobre el poema "Vora la mar", de Jacint Verdaguer ("Antologia de poesia catalana"). Primer de batxillerat (1.2). Institut Isaac Albéniz. Badalona.
Presentació del poema de Bartomeu Rosselló-Pòrcel, "A Mallorca, durant la guerra civil", a càrrec dels alumnes Albert Becerra i Guillem Dávila. "Antologia de la poesia catalana". Primer de batxillerat. INS Isaac Albéniz. Badalona.
Presentació sobre el poema "La balanguera", de Joan Alcover. A càrrec de les alumnes Ainhoa Arroyo i Leonor Mérida, de l'institut Isaac Albéniz de Badalona. Primer de batxillerat. 1.2. "Antologia de la poesia catalana".
Presentació del poema "Vinyes verdes vora el mar", de J. M. de Sagarra, a càrrec de l'alumnat de primer de batxillerat (1.3) de l'INS Isaac Albéniz de Badalona. Curs 2017-18.
Presentació del poema "La ciutat llunyana", de Màrius Torres, a càrrec de l'alumnat de primer de batxillerat (1.2) de l'INS Isaac Albéniz de Badalona. Curs 217-18
Presentació del poema "Cançoneta incerta", de Josep Carner. A càrrec dels alumnes de l'Institut Isaac Albéniz de Badalona, Minerva Cayuela i Miguel Ángel Fernández. Primer de batxillerat. 1.1. "Antologia de la poesia catalana".
Presentació del poema "Els amants", de V. A. Estellés, a càrrec de l'alumnat de primer de batxillerat (1.2) de l'INS Isaac Albéniz de Badalona. Curs 2017-18.
Presentació de Carla Barrientos i Paula Barrachina sobre el poema "Vora la mar", de Jacint Verdaguer ("Antologia de poesia catalana"). Primer de batxillerat (1.2). Institut Isaac Albéniz. Badalona.
Presentació del poema de Bartomeu Rosselló-Pòrcel, "A Mallorca, durant la guerra civil", a càrrec dels alumnes Albert Becerra i Guillem Dávila. "Antologia de la poesia catalana". Primer de batxillerat. INS Isaac Albéniz. Badalona.
Presentació sobre el poema "La balanguera", de Joan Alcover. A càrrec de les alumnes Ainhoa Arroyo i Leonor Mérida, de l'institut Isaac Albéniz de Badalona. Primer de batxillerat. 1.2. "Antologia de la poesia catalana".
Presentació del poema "Vinyes verdes vora el mar", de J. M. de Sagarra, a càrrec de l'alumnat de primer de batxillerat (1.3) de l'INS Isaac Albéniz de Badalona. Curs 2017-18.
Presentació del poema "La ciutat llunyana", de Màrius Torres, a càrrec de l'alumnat de primer de batxillerat (1.2) de l'INS Isaac Albéniz de Badalona. Curs 217-18
Presentació del poema "Cançoneta incerta", de Josep Carner. A càrrec dels alumnes de l'Institut Isaac Albéniz de Badalona, Minerva Cayuela i Miguel Ángel Fernández. Primer de batxillerat. 1.1. "Antologia de la poesia catalana".
Dijous 30 de juliol a dos quarts de nou del vespre començarà al jardí del Museu la tercera edició del RUSC. Festival de Poesia de l’Espluga de Francolí, una iniciativa promoguda pel vicepresident de la Fundació Carulla, el poeta Jordi Carulla-Ruiz, i el Museu, que compta amb la col·laboració de l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí i que s’emmarca dins el programa d’actes de la Festa Major del poble.
El rusc de poetes d’enguany el compondran Màrius Sampere, Mireia Vidal-Conte, Blanca Llum Vidal, Arnau Pons i Guim Valls. Tancarà el festival l’actuació musical del conjunt de “folk” Malva de Runa.
Inspira aquest esdeveniment la idea de que hi hagi "un RUSC adherit al Museu de la Vida Rural, un Festival de Poesia a l'Espluga de Francolí", perquè "se sap que l'abella escull sempre el lloc idoni" amb "un saber antic que vetlla per la qualitat de la mel". Així ho escriu qui va tenir la iniciativa del festival, el poeta Jordi Carulla-Ruiz, que afegeix que la pervivència del festival respon a una "necessitat de prodigar i consumir poesia, d'apropar els poetes a un públic àvid de paraules, posant a l'abast en ple estiu, a les portes de la Festa Major, una selecció de diferents MELS vingudes d'arreu de les contrades catalanes".
Els protagonistes
Màrius Sampere, una de les veus poètiques més imponents de la literatura catalana, amb una llarguíssima trajectòria que arrenca l’any 1963 amb L’home i el límit, presentarà el seu nou poemari, Ignosi, publicat recentment per Edicions Poncianes.
Mireia Vidal-Conte, poeta i traductora, ha escrit els poemaris Gestual, Pragari, Anomena’m nom, Margarides de fons i, aquest any 2015, Veces. Ha traduït Eugénia de Vasconcellos i Brigitte Oleschinski.
La barcelonina Blanca Llum Vidal és autora dels llibres La cabra que hi havia, Nosaltres i tu, Homes i ocells, Visca! i Punyetera Flor. Ha editat, també, la poesia d’Àngel Guimerà i ha escrit sobre el Tractat de l’amor heroic d’Arnau de Vilanova.
Arnau Pons, mallorquí, combina l’escriptura creativa amb l’obra de no-ficció, la traducció literària i l’edició. La seva poesia ha aparegut en edicions limitades publicades per ell mateix. Ha presentat en català, com a editor, a Roland Barthes, Hannah Arendt i Mahmoud Darwish.
Guim Valls va debutar l’any 2011 amb Autoretrat a ulls clucls. i Com ell mateix diu, publica la seva obra, de moment, “als estrats de l’aire”. És recitador de poesia, entre d’altres de Joan Vinyoli, Joan Josep Camacho Grau o Sebastià Roure.
El grup de “folk” Malva de Runa, proposa una relectura de la música tradicional a través d’una acurada formació acústica constituïda per instruments occidentals amb d’altres típics del Mediterrani oriental. Aquesta amalgama dota les composicions d’un so renovat i potent, però alhora molt proper gràcies als arranjaments, influïts clarament per les anomenades “músiques mediterrànies”.
2. El Modernisme va ser un moviment cultural
produït a Occident a la fi del segle XIX i
al començament del segle XX.
En la literatura les característiques més
importants són
el preciosisme, l'exotisme, la presentació
de les àrees rurals, la dualitat, l'al·lusió als
nobles, els mons
Tenen molta influència el Simbolisme i el
Parnassianisme.
3. El modernisme oposa allò que és llatí a allò
que és anglosaxó. És una reacció que va en
contra del positivisme, i que s´interessa
per la teosofia i les ciències ocultes. En la
narrativa s'oposa al realisme.
Introdueix el personatge de la dona
fatal, que porta els homes al plaer i a la
mort.
4. Va néixer a Palma de Mallorca, 1913 - el
Brull (Osona), 1938.
Poeta, assagista i traductor. Cursà els
estudis primaris en un col·legi religiós i els
secundaris a l'Institut Balear, on conegué
Gabriel Alomar, que influí en la seva
vocació literària i l'animà a col·laborar a la
premsa local.
5. Publicà nou poemes a la revista Luz y vida
dels pares teatins entre 1927 i 1929, i
d'altres en castellà a El Día, un periòdic. Al
1930 fa la seva darrera poesia en castellà i
l'Antología de poetas mallorquines
(Madrid), seleccionada, prologada i
parcialment traduida per ell.
El 1931 viatja a Madrid amb motiu d'un
Congrés extraordinari de la Unió Federal
d'Estudiants Hispànics.
Finalment mor al Montseny el 5 de gener de
1938 a causa d'una tuberculosi pulmonar.
6.
7. Publicà nou poemes a la revista Luz y vida
dels pares teatins entre 1927 i
1929, d'altres en castellà a El Día, en total
60 articles escrits a aquest periòdic
mallorquí i tambè en menor mesura va
escriure articles per al Mirador.
Va publicar 26 poesies, simples
provatures, que com a tals exclourà dels
seus llibres posteriors.
8. Inacabada ,per la seva mort, la traducció de
Les Verrines de Ciceró i un volum de
poemes, lmitació del foc, publicats al
1938, amb pròlegs d'Antoni Maria
Sbert, Gabriel Alomar i Carles Riba.
Dedicada la seva obra a Salvador
Espriu, inclou 30 poemes distribuïts en tres
apartats:
-Fira encesa
-Rosa secreta
- Arbre de flames
10. Va ser escrit a Barcelona el setembre del
1937. Va ser publicat a Imitació del foc i
es tracta d’una elegia en què el paisatge de
Mallorca personifica allò perdut, que el
poeta fa present en la serva consciència
com a objecte desitjat.
11. Verdegen encara aquells camps
i duren aquelles arbredes
i damunt del mateix atzur
es retallen les meves muntanyes.
Els vuit primer versos
Allí les pedres invoquen sempre són octosíl·labs, el 9 i
la pluja difícil, la pluja blava
que ve de tu, cadena clara,
el 13 són alexandrí i la
serra, plaer, claror meva! resta decasíl·labs.
Sóc avar de la llum que em resta
dins els ulls No existeix la rima en
i que em fa tremolar quan et
recordo!
aquest poema.
Ara els jardins hi són com Podem trobar moltes
músiques
i em torben, em fatiguen com en un personificacions
tedi lent.
El cor de la tardor ja s'hi marceix,
, contínues
concertat amb fumeres delicades. enumeracions i
I les herbes es cremen a turons
de cacera, entre somnis de
epítets.
setembre
i boires entintades de capvespre.
Tota la meva vida es lliga a tu,
com en la nit les flames a la fosca.