1. MARIA-MERCÈ MARÇAL 1952-1998

2. DADES BIOGRÀFIQUES Neix el 13 de novembre de 1952 a Ivars d’Urgell (Pla d’Urgell). Filla d’Antoni Marçal i Maria Serra. Família dedicada a la vida de pagès amb residència al camp. Fa batxillerat a l’Institut de Lleida. En 1969, es trasllada a Barcelona on es llicenciarà en Filologia Clàssica. En 1972 contrau matrimoni amb Ramon Pinyol Balasch i hi viu 4 anys. A la dècada dels vuitanta neix la seva filla Heura. Mor a Barcelona el 5 de juliol de 1998 a conseqüència d’un càncer.

3. UNA DONA COMPROMESA 1976 - Entra al món polític, s’afilia al PSAN (Partit Socialista d’Alliberament Nacional) i participa en l’Assamblea de Catalunya. Lluita contra el franquisme. Ensenya llengua i literatura catalana. Defensora del feminisme. 1979 – Crea la secció de feminisme de la Universitat Catalana d’Estiu de Prada. 1980 - Col·labora en múltiples projectes, exposicions i revistes de signe independentista,feminista i lèsbic i en la fundació de Nacionalistes d’Esquerres. 1994 - Consolida el col·lectiu d’escriptores del Centre Català del PEN Club.

4. POETA, NOVEL·LISTA, TRADUCTORA I ASSAGISTA 1976 - Cau de llunes, premi Carles Riba. 1979 - Bruixa de dol , poemari que la converteix en poeta d’èxit. 1982 - Terra de Mai, amor entre dones; i Sal Oberta, inspirada pel naixement de la seva filla. 1981-1984 La germana, l’estrangera, rebuig del jo poètic. 1994 - La passió segons Renée Vivien, novel·la d’estructura audaç. Premi Carlemany de novel·la. 1985 - Contraclaror, estudi i antologia sobre Clementina Arderiu. 1986 - Rosa Leveroni, en el llindar. Traduccions d’obres de Colette, Yourcenar, Leonor Fini, Anna Akhmàtova i Marina Tsvetàieva. Poesia arriscada Novel·la, assaig i traducció

5. LA TEMÀTICA Temàtica principal organitzada entorn de la identitat femenina. Subtemes: Amor Solitud Incomunicació Passió Maternitat Rebel·lió

6. BRUIXA DE DOL Fou l’obra poètica que la feu famosa. Es publicà al 1979 i ha estat un èxit de vendes en els darrers 15 anys. Poemes que tracten el feminisme a la societat. Títol: representa el poder femení eliminat de la cultura, la dona forta, amb poders que els estaments oficials han lligat, tradicionalment, al perill i als maleficis

7. LA SEVA COMPANYA SENTIMENTAL Es casa amb un home, Ramon Pinyol, però ella realment se sent atreta per persones del seu mateix sexe. En 1984 inicia una relació sentimental amb Fina Burlés, professora de Filosofia.

8. Estudi i difusió de l’autora. Posar èmfasi en l’autoritat femenina. Fusió entre tradició literària i cultura popular. Defensa de la llengua. Promoció d’estudis que permetin la reflexió. LA FUNDACIÓ

9. Nuria Caballero Reverte