SlideShare a Scribd company logo
L’aparició de 
l’escriptura cap a 
l’any 3500 aC a 
Mesopotàmia, 
l’actual Iraq, 
marca l’inici de la 
Història i de la 
seva primera 
etapa: l’Edat 
Antiga.
L’Edat Antiga s’estén des que hi ha 
humans que comencen a escriure, 
fa uns 5.500 anys, fins a la caiguda 
de l’Imperi romà, l’any 476 dC.
De la llarga etapa que hi hagué abans 
de l’Edat Antiga en diem Prehistòria.
I de l’edat que començà després de 
l’Edat Antiga en diem Edat Mitjana.
La primera cultura urbana de la història, 
ja coneixedora de l’escriptura, va ser 
Mesopotàmia, fa més de 5.000 anys.
La cultura 
mesopotà-mica 
es 
localitzava 
a Àsia, al 
nord del 
Golf Pèrsic. 
MESOPOTÀMIA 
Altiplà 
de l’Iran 
Golf Pèrsic 
Península 
d’Aràbia
Mesopotàmia 
significa entre 
rius. Aquesta 
civilització 
s’anomena així 
perquè es va 
desenvolupar 
en un territori 
entre dos rius. 
MESOPOTÀMIA
A Mesopotàmia 
es va generalitzar 
l’ús de la roda i 
això va fer 
avançar molt el 
transport i el 
comerç.
Mesopotàmia 
vivia sobretot 
de l’agricultura, 
molt rica 
gràcies a 
l’aprofitament 
dels rius amb la 
construcció de 
canals, recs i 
dics.
riu 
camps canal 
reg 
pou
CIUTATS DE 
MESOPOTÀMIA BABILÒNIA 
Les ciutats mesopotàmiques tenien 
carrers, places, edificis públics, muralles, 
palaus i temples.
A Mesopotàmia 
manaven els reis. 
La invenció de 
l’escriptura va 
permetre la 
redacció de lleis. 
Una de les lleis va 
ser el Codi 
d’Hammurabi, del 
segle XVIII aC.
La religió era 
politeista, és a dir, 
amb la creença en 
diversos déus. Per 
exemple, Enlil era 
el déu dels vents, i 
Ishtar, la deessa de 
la guerra, l’amor i 
la fecunditat. 
ISHTAR
Els ziggurats eren una 
enorme torre 
construïda amb 
maons i tova, amb 
diverses funcions: 
observatori 
astronòmic, lloc de 
culte o centre 
d’endevinació.
També fa més de 5.000 anys que es va 
desenvolupar una civilització a Egipte.
La història de 
l’antic Egipte 
també està 
lligada a un 
riu: el Nil.
El riu Nil proporcionava terres fèrtils de 
conreu en una zona desèrtica.
El riu Nil també servia com a mitjà de 
comunicació i de transport de 
mercaderies.
El faraó era senyor de tot 
el regne: la terra i les 
collites eren propietat 
seva, controlava el 
comerç, les pedreres i les 
mines.
A més, el faraó era considerat un déu.
El faraó havia de mantenir l’ordre, la 
seguretat i la justícia dins del regne. Va 
formar un poderós exèrcit que va 
consolidar el domini egipci a la zona.
Els sacerdots i els alts funcionaris 
formaven una classe privilegiada dins la 
civilització egípcia.
A l’Antic Egipte era important el comerç 
amb les regions veïnes.
Les piràmides són la construcció més 
famosa de l’Antic Egipte.
Es tracta d’unes tombes monumentals 
per als faraons. La idea era contenir 
l'«essència» del faraó per tota 
l'eternitat.
A l’Índia fa més de 4.500 anys hi va 
haver una civilització amb escriptura. Fa 
uns 2.500 anys, la civilització índia arribà 
a la màxima esplendor. 
Peça de 
ceràmica 
(aprox. any 
1300 aC) 
Estàtua de pedra d’un rei 
(aprox. any 2000 aC)
La cultura hittita es va desenvolupar fa 
uns 4.000 anys.
Els hittites van viure a Anatòlia, l’actual 
Turquia. 
HITTITES 
Grècia 
Mar Mediterrani 
Egipte 
Mesopotàmia
La cultura hittita és coneguda perquè va 
ser la descobridora de la tècnica de la 
forja i del treball del ferro.
Els hittites eren molt hàbils en el treball 
de la plata i el bronze.
Fa uns 4.000 anys, la civilització fenícia 
tenia ciutats comercials riques. 
FENICIS 
Egipte 
Arvad 
Mar Mediterrani 
Biblos 
Sidó 
Tir 
Hittites
Els fenicis van ser els primers grans 
mercaders de l'antiguitat.
Al llarg de les costes mediterrànies, els 
fenicis van fundar diverses colònies. 
Ibusim 
Tharros 
Gadir Panormus 
Kurion 
Cartago 
Leptis Magna 
Siga
De totes les colònies fenícies, Cartago 
va ser la més poderosa i va fer l’Imperi 
Cartaginès. 
Escultura cartaginesa 
Amulet cartaginès
La cultura minoica es va desenvolupar a 
l’illa de Creta fa més de 3.500 anys.
L’illa de Creta es troba prop d’Egipte, 
dels Hittites i de la Grècia continental. 
Mar Mediterrani CRETA 
Egipte 
Grècia 
Itàlia 
Hittites
A la Creta de la cultura minoica ja s’hi 
construïen palaus.
Els palaus minoics tenien les parets 
pintades amb frescos alegres i vius.
La gent de la cultura minoica 
també creia en diversos déus, eren 
politeistes. 
Aquesta estàtua és 
coneguda com a 
Deessa de les serps 
i data de l’any 1600 aC.
A la Xina els primers escrits són de 
fa més de 3.500 anys. 
Copa de bronze 
(aprox. 1200 aC) 
Destral bronze 
(aprox. 1400 aC)
La civilització de la Grècia antiga es 
va crear al voltant de les ciutats i el 
comerç marítim fa uns 3.000 anys.
La cultura grega es va desenvolupar 
a l’actual Grècia, a les illes del mar 
Egeu i a la costa oest d’Anatòlia. 
Mar Mediterrani 
Egipte 
GRÈCIA 
Itàlia 
Mar 
Egeu 
Anatòlia
Com a totes les civilitzacions de 
l’Edat Antiga, la majoria dels grecs i 
gregues treballaven a l’agricultura.
A la Grècia 
antiga, 
també tenia 
molta 
importància 
el comerç.
Els treballs més feixucs els feien els 
esclaus i les esclaves.
Les ciutats, 
anomenades 
polis, eren 
independents 
les unes de 
les altres, 
com si fossin 
petits estats. 
Atenes 
Corint 
Esparta 
Focea 
Milet 
Rodes 
Algunes de les polis gregues
Les polis s’ajudaven les unes a les altres 
enfront dels pobles estrangers, que 
anomenaven bàrbars.
La democràcia té el seu origen a Atenes 
l’any 507 aC. Això vol dir que no hi 
manava un rei o un emperador sinó que 
la gent triava els seus governants.
Dins del govern només podien participar 
els homes lliures: els esclaus, els 
estrangers residents i les dones no 
tenien dret a intervenir en política.
Les seves obres d’art, com per exemple 
els temples i les escultures, encara 
perduren i són un exemple de perfecció 
i bellesa. 
El Partenó, 
temple 
grec a 
Atenes.
Algunes escultures gregues són molt 
famoses. 
La Venus de Milo 
El Discòbol (segle V aC.) 
(segle II aC.)
La gent de l’antiga Grècia explicaven 
l’origen del món a través de mites. 
Deien que els fenòmens naturals eren 
obra de diversos déus i deesses. 
Estàtua que 
representa el déu 
Zeus 
Escultura que 
representa la 
deessa Hera
Es considerava que els déus i deesses 
vivien a l’Olimp, el cim més alt de 
Grècia. 
Relleu dels déus Posidó, El mont Olimp 
Apol·lo i Àrtemis
Els antics grecs van construir temples en 
honor dels déus i deesses i van crear els 
Jocs Olímpics per honorar-los. 
Ceràmica grega on hi 
ha representats jocs 
olímpics
El rei macedoni Alexandre el Gran, s. IV 
aC, va conquerir les polis i van deixar de 
ser independents.
Al segle VIII aC. es funda la ciutat de 
Roma al costat del riu Tíber, a la 
península Itàlica. 
Mar Mediterrani 
Grècia 
ROMA Península 
Itàlica 
Riu Tíber
La major part dels romans i romanes 
treballaven al camp.
Els patricis eren rics propietaris de grans 
terres.
Els plebeus eren petits propietaris, 
pagesos o artesans.
Els esclaus eren presoners de guerra o 
fills d’esclaus. No eren lliures ni tenien 
drets. Eren una possessió més.
Durant la República, els romans van 
dominar la península Itàlica (any 275 aC). 
Roma 
Península 
Itàlica
Abans 
d’acabar 
el s. III aC, 
Roma ja 
havia 
conquerit 
més 
territoris. 
Roma 
Cartago 
Hispània
Al segle I 
aC, les 
conquestes 
de l’Imperi 
Romà ja 
tenien una 
gran 
extensió. 
Gàl·lia 
Hispània 
Roma 
Àfrica 
Macedònia 
Àsia 
Síria
Al segle I 
dC, 
l’Imperi 
Romà va 
arribar a 
la seva 
màxima 
expansió 
Gàl·lia 
Hispània 
Roma 
Àfrica 
Macedònia 
Àsia 
Síria 
Egipte 
Britània
Els romans i les romanes eren 
politeistes, creien en molts déus i 
deesses, que eren semblants a les 
divinitats olímpiques de Grècia. 
Zeus Júpiter 
El déu Zeus, dels 
grecs, i el déu Júpiter, 
dels romans, és el 
mateix. Tots dos són 
déu suprems del cel i 
déu del llamp
A les cases romanes hi havia un petit 
altar per a les divinitats protectores de 
la llar. 
Lar de bronze del segle I 
Altar trobat a Pompeia
Al principi la religió cristiana no era 
especialment ben vista per les autoritats 
romanes. 
En alguns moments, 
el cristianisme fou 
perseguit per 
l’Imperi Romà i, fins i 
tot, castigat amb la 
pena de mort.
Més tard, el cristianisme es va declarar 
legal. Al segle IV dC, es va convertir en la 
religió oficial de l’Imperi Romà. 
Mosaic romà que 
representa Jesucrist 
L’emperador 
romà Teodosi 
va prohibir 
totes les 
religions 
menys el 
cristianisme
L’arquitectura romana era molt 
avançada. 
Coliseu, amfiteatre de Roma
Els aqüeductes, com aquest de Segòvia, 
transportaven aigua des de la font fins 
a les ciutats.
Els romans feien uns temples molt 
similars als grecs. 
Maison 
Carrée, a 
Nimes
Els teatres romans també eren 
semblants als teatres grecs. 
Teatre 
romà de 
Mèrida
Als circs romans es feien curses de 
cavalls i de carros (bigues o quadrigues).
El fòrum era la plaça principal de la 
ciutat romana. 
Fòrum 
de 
Roma
L’escultura romana va arribar a ser molt 
realista. 
Estàtua del 
primer 
emperador 
romà, 
l’emperador 
Octavià 
August 
Retrat de matrona de 
la dinastia Flàvia
Fa uns 2.500 anys, a l’est i sud de la 
península Ibèrica hi havia els ibers. 
Gals 
IBERS 
Grecs 
Fenicis 
Celtes Romans 
Cartaginesos
Hi havia diverses tribus a la cultura 
ibèrica. A la resta de la península 
habitaven altres civilitzacions. 
Tribus 
ibèriques
Els ibers vivien en poblats emmurallats i 
situats als cims de turons. 
Puig Castellar, poblat ibèric de la tribu dels laietans
Els ibers coneixien l’escriptura, però llurs 
escrits encara no s’han pogut traduir.
L’agricultura i la ramaderia eren les 
principals activitats econòmiques dels 
homes i les dones ibèriques. 
Eines 
ibèriques de 
ferro per 
treballar al 
camp
Els ibers i les iberes conreaven sobretot 
cereals (blat, civada i ordi). 
Escultura ibèrica que 
representa una parella 
de bous (s. III aC)
Els ibers també eren artesans i 
comerciants. 
Kalathos, típica ceràmica 
ibèrica en forma de barret 
de copa (s. II aC) 
Moneda ibèrica 
(s. III aC)
Els ibers dominaven bé la tècnica de la 
siderúrgia. 
Falcata, típica espasa ibèrica
La civilització ibèrica va tenir relacions 
comercials amb la cultura fenícia i amb 
la cultura grega. 
Empúries va ser una 
colònia grega a les 
nostres terres
La Dama d’Elx és l’escultura més 
coneguda feta pels ibers.
Els romans van conquerir la terra dels 
ibers des de finals del segle III aC.
Les nostres terres van passar a formar 
part de la província romana 
Tarraconensis.
Els romans van fundar força ciutats a 
casa nostra. Les vies les comunicaven 
molt bé. 
Bergium 
Tarraco 
Cervaria 
Emporiae 
Gerunda 
Ausa 
Barcino 
Blanda 
Baetulo 
Ilerda 
Dertosa 
Iesso Egara Iluro 
Aeso
El llatí va esdevenir la llengua oficial de 
tot l’Imperi Romà i els ibers i les iberes 
van anar deixant de parlar el seu idioma. 
Dibuix de la 
Tarraco del 
segle II dC
Les mostres arquitectòniques romanes a 
Catalunya són molt nombroses. 
Arc de Berà, arc 
de triomf del 
segle I aC 
Aqüeducte 
de 
Tarragona 
(s. I aC) 
Amfiteatre 
de 
Tarragona 
(s. I dC)
Per realitzar millor la defensa i 
administració de l'Imperi Romà, 
l’emperador Teodosi el va dividir en 
dues parts a finals del segle IV dC. 
Imperi Romà 
d’Occident Imperi Romà 
d’Orient
Mentre que la part oriental va seguir 
mil anys més, l’Imperi Romà 
d’Occident va ser envaït pels pobles 
germànics i es va fragmentar en petits 
estats.
Roma va ser saquejada pels visigots i, 
més tard, pels vàndals. L’Edat Antiga 
acaba l’any 476 dC, quan finalitza 
l’Imperi Romà d’Occident.
L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.

More Related Content

What's hot

LES EDATS DE LA HISTÒRIA
LES EDATS DE LA HISTÒRIA LES EDATS DE LA HISTÒRIA
LES EDATS DE LA HISTÒRIA martav57
 
Els grecs
Els grecsEls grecs
Els grecs
aquitawin
 
La prehistòria
La prehistòriaLa prehistòria
La prehistòria
aquitawin
 
L'EDAT DELS METALLS
L'EDAT DELS METALLS L'EDAT DELS METALLS
L'EDAT DELS METALLS
professor_errant
 
La manera de viure dels grecs
La manera de viure dels grecsLa manera de viure dels grecs
La manera de viure dels grecs
2nESO
 
Nobles
NoblesNobles
Cavallers
CavallersCavallers
Edat mitjana la vida en el camp
Edat mitjana la vida en el campEdat mitjana la vida en el camp
Edat mitjana la vida en el camp
Marigregor
 
LES CATEGORIES GRAMATICALS
LES CATEGORIES GRAMATICALSLES CATEGORIES GRAMATICALS
LES CATEGORIES GRAMATICALSieslt
 
El procés d'hominització
El procés d'hominitzacióEl procés d'hominització
El procés d'hominitzacióRaül Pons Chust
 
Artesans
ArtesansArtesans
Edat Antiga
Edat AntigaEdat Antiga
Edat Antigarogembak
 
EL REI (EDAT MITJANA)
EL REI (EDAT MITJANA)EL REI (EDAT MITJANA)
EL REI (EDAT MITJANA)
toniclar2
 
L'Antic Egipte
L'Antic EgipteL'Antic Egipte
L'Antic Egipte
juanfigueroapacheco
 
ELS MONJOS (EDAT MITJANA)
ELS MONJOS (EDAT MITJANA)ELS MONJOS (EDAT MITJANA)
ELS MONJOS (EDAT MITJANA)
toniclar2
 
Les primeres civilitzacions
Les primeres civilitzacionsLes primeres civilitzacions
Les primeres civilitzacionscristinamoragrau
 
L’art de l’edat mitjana
L’art de l’edat mitjanaL’art de l’edat mitjana
L’art de l’edat mitjana
amontes6
 
Societat feudal edat mitjana
Societat feudal edat mitjanaSocietat feudal edat mitjana
Societat feudal edat mitjana
Marigregor
 
L’ habitatge a l’ edat mitjana
L’ habitatge a l’ edat mitjanaL’ habitatge a l’ edat mitjana
L’ habitatge a l’ edat mitjanapsalaman
 

What's hot (20)

LES EDATS DE LA HISTÒRIA
LES EDATS DE LA HISTÒRIA LES EDATS DE LA HISTÒRIA
LES EDATS DE LA HISTÒRIA
 
Els grecs
Els grecsEls grecs
Els grecs
 
La prehistòria
La prehistòriaLa prehistòria
La prehistòria
 
L'EDAT DELS METALLS
L'EDAT DELS METALLS L'EDAT DELS METALLS
L'EDAT DELS METALLS
 
La manera de viure dels grecs
La manera de viure dels grecsLa manera de viure dels grecs
La manera de viure dels grecs
 
Art edat moderna
Art edat modernaArt edat moderna
Art edat moderna
 
Nobles
NoblesNobles
Nobles
 
Cavallers
CavallersCavallers
Cavallers
 
Edat mitjana la vida en el camp
Edat mitjana la vida en el campEdat mitjana la vida en el camp
Edat mitjana la vida en el camp
 
LES CATEGORIES GRAMATICALS
LES CATEGORIES GRAMATICALSLES CATEGORIES GRAMATICALS
LES CATEGORIES GRAMATICALS
 
El procés d'hominització
El procés d'hominitzacióEl procés d'hominització
El procés d'hominització
 
Artesans
ArtesansArtesans
Artesans
 
Edat Antiga
Edat AntigaEdat Antiga
Edat Antiga
 
EL REI (EDAT MITJANA)
EL REI (EDAT MITJANA)EL REI (EDAT MITJANA)
EL REI (EDAT MITJANA)
 
L'Antic Egipte
L'Antic EgipteL'Antic Egipte
L'Antic Egipte
 
ELS MONJOS (EDAT MITJANA)
ELS MONJOS (EDAT MITJANA)ELS MONJOS (EDAT MITJANA)
ELS MONJOS (EDAT MITJANA)
 
Les primeres civilitzacions
Les primeres civilitzacionsLes primeres civilitzacions
Les primeres civilitzacions
 
L’art de l’edat mitjana
L’art de l’edat mitjanaL’art de l’edat mitjana
L’art de l’edat mitjana
 
Societat feudal edat mitjana
Societat feudal edat mitjanaSocietat feudal edat mitjana
Societat feudal edat mitjana
 
L’ habitatge a l’ edat mitjana
L’ habitatge a l’ edat mitjanaL’ habitatge a l’ edat mitjana
L’ habitatge a l’ edat mitjana
 

Viewers also liked

L’edat antiga
L’edat antigaL’edat antiga
L’edat antigaElisabet
 
Edat Antiga
Edat AntigaEdat Antiga
Edat Antiga
MAICA CIMA
 
Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa
Toni Pitarch
 
La Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-realLa Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-real
Toni Pitarch
 
Edat antiga
Edat antigaEdat antiga
Edat antigamflore22
 
Edat Antiga
Edat AntigaEdat Antiga
Edat Antiga
sluna3
 
1. Power point De la PREHISTÒRIA a l'EDAT ANTIGA
 1. Power point De la PREHISTÒRIA a l'EDAT ANTIGA 1. Power point De la PREHISTÒRIA a l'EDAT ANTIGA
1. Power point De la PREHISTÒRIA a l'EDAT ANTIGA2002a
 
L'ANTIC EGIPTE
L'ANTIC EGIPTEL'ANTIC EGIPTE
L'ANTIC EGIPTE
MAICA CIMA
 
Resum Edat Antiga
Resum Edat AntigaResum Edat Antiga
Resum Edat Antiga
MAICA CIMA
 
L'Antic Egipte
L'Antic EgipteL'Antic Egipte
L'Antic Egipte
2nESO
 
L’edat antiga ibers
L’edat antiga ibersL’edat antiga ibers
L’edat antiga ibers
jmontija
 
Edat antiga
Edat antigaEdat antiga
Edat antiga
farigola2004
 
Les ciències auxiliars de la historia
Les ciències auxiliars de la historiaLes ciències auxiliars de la historia
Les ciències auxiliars de la historiaJulián
 
Les fonts històriques
Les fonts històriquesLes fonts històriques
Les fonts històriques
Julián
 
Edat antiga íbers celtes i egipcis
Edat antiga íbers celtes i egipcisEdat antiga íbers celtes i egipcis
Edat antiga íbers celtes i egipcisdani70
 
Materials De Construcció
Materials De ConstruccióMaterials De Construcció
Materials De ConstruccióJordi Gallardo
 
L'organització política del territori
L'organització política del territoriL'organització política del territori
L'organització política del territoriLibertango
 
L' escriptura
L' escripturaL' escriptura
L' escripturabl
 
Disseny i construcció d'un habitatge
Disseny i construcció d'un habitatgeDisseny i construcció d'un habitatge
Disseny i construcció d'un habitatge
Maria Bañeres
 

Viewers also liked (20)

L’edat antiga
L’edat antigaL’edat antiga
L’edat antiga
 
Edat Antiga
Edat AntigaEdat Antiga
Edat Antiga
 
Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa
 
La Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-realLa Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-real
 
Edat antiga
Edat antigaEdat antiga
Edat antiga
 
Edat Antiga
Edat AntigaEdat Antiga
Edat Antiga
 
1. Power point De la PREHISTÒRIA a l'EDAT ANTIGA
 1. Power point De la PREHISTÒRIA a l'EDAT ANTIGA 1. Power point De la PREHISTÒRIA a l'EDAT ANTIGA
1. Power point De la PREHISTÒRIA a l'EDAT ANTIGA
 
L'ANTIC EGIPTE
L'ANTIC EGIPTEL'ANTIC EGIPTE
L'ANTIC EGIPTE
 
Resum Edat Antiga
Resum Edat AntigaResum Edat Antiga
Resum Edat Antiga
 
Treballs edat antiga
Treballs edat antigaTreballs edat antiga
Treballs edat antiga
 
L'Antic Egipte
L'Antic EgipteL'Antic Egipte
L'Antic Egipte
 
L’edat antiga ibers
L’edat antiga ibersL’edat antiga ibers
L’edat antiga ibers
 
Edat antiga
Edat antigaEdat antiga
Edat antiga
 
Les ciències auxiliars de la historia
Les ciències auxiliars de la historiaLes ciències auxiliars de la historia
Les ciències auxiliars de la historia
 
Les fonts històriques
Les fonts històriquesLes fonts històriques
Les fonts històriques
 
Edat antiga íbers celtes i egipcis
Edat antiga íbers celtes i egipcisEdat antiga íbers celtes i egipcis
Edat antiga íbers celtes i egipcis
 
Materials De Construcció
Materials De ConstruccióMaterials De Construcció
Materials De Construcció
 
L'organització política del territori
L'organització política del territoriL'organització política del territori
L'organització política del territori
 
L' escriptura
L' escripturaL' escriptura
L' escriptura
 
Disseny i construcció d'un habitatge
Disseny i construcció d'un habitatgeDisseny i construcció d'un habitatge
Disseny i construcció d'un habitatge
 

Similar to L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.

La història dels grecs
La història dels grecsLa història dels grecs
La història dels grecs
2nESO
 
Grecsromans
GrecsromansGrecsromans
Grecsromans
g851051 g851051
 
La civilització egípcia
La civilització egípciaLa civilització egípcia
La civilització egípciadtors
 
Egipte
EgipteEgipte
Egiptedtors
 
Egipte i mesopotamia
Egipte i mesopotamiaEgipte i mesopotamia
Egipte i mesopotamia
elisabetvalls1
 
Etapes de la historia
Etapes de la historiaEtapes de la historia
Etapes de la historia
resucalvo
 
Conferencia definitivaantiga grècia,egipte i roma
Conferencia  definitivaantiga grècia,egipte i romaConferencia  definitivaantiga grècia,egipte i roma
Conferencia definitivaantiga grècia,egipte i roma
mambla
 
EDAT ANTIGA : Alejandra, Lucía, Nuria, Hanna, Saray.c
EDAT ANTIGA : Alejandra, Lucía, Nuria, Hanna, Saray.cEDAT ANTIGA : Alejandra, Lucía, Nuria, Hanna, Saray.c
EDAT ANTIGA : Alejandra, Lucía, Nuria, Hanna, Saray.c
Dolors
 
powerpoint egipte genially.pdf
powerpoint egipte genially.pdfpowerpoint egipte genially.pdf
powerpoint egipte genially.pdf
Laia Madroñero Mateus
 
L’Edat Antiga
L’Edat AntigaL’Edat Antiga
L’Edat Antiga
ciclesuperiorescolalba
 
Etapes De La Civilització Grega
Etapes De La Civilització GregaEtapes De La Civilització Grega
Etapes De La Civilització Grega
isthah
 
Presentació història mar mediterrània
Presentació història mar mediterràniaPresentació història mar mediterrània
Presentació història mar mediterrània
eduardriudavets
 

Similar to L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà. (20)

La història dels grecs
La història dels grecsLa història dels grecs
La història dels grecs
 
Grecsromans
GrecsromansGrecsromans
Grecsromans
 
La civilització egípcia
La civilització egípciaLa civilització egípcia
La civilització egípcia
 
Egipte
EgipteEgipte
Egipte
 
Egipte i mesopotamia
Egipte i mesopotamiaEgipte i mesopotamia
Egipte i mesopotamia
 
l'edat antiga
l'edat antigal'edat antiga
l'edat antiga
 
Etapes de la historia
Etapes de la historiaEtapes de la historia
Etapes de la historia
 
Conferencia definitivaantiga grècia,egipte i roma
Conferencia  definitivaantiga grècia,egipte i romaConferencia  definitivaantiga grècia,egipte i roma
Conferencia definitivaantiga grècia,egipte i roma
 
EDAT ANTIGA : Alejandra, Lucía, Nuria, Hanna, Saray.c
EDAT ANTIGA : Alejandra, Lucía, Nuria, Hanna, Saray.cEDAT ANTIGA : Alejandra, Lucía, Nuria, Hanna, Saray.c
EDAT ANTIGA : Alejandra, Lucía, Nuria, Hanna, Saray.c
 
powerpoint egipte genially.pdf
powerpoint egipte genially.pdfpowerpoint egipte genially.pdf
powerpoint egipte genially.pdf
 
L’Edat Antiga
L’Edat AntigaL’Edat Antiga
L’Edat Antiga
 
Grup4
Grup4Grup4
Grup4
 
Grup4
Grup4Grup4
Grup4
 
Etapes De La Civilització Grega
Etapes De La Civilització GregaEtapes De La Civilització Grega
Etapes De La Civilització Grega
 
Polis1 T10
Polis1 T10Polis1 T10
Polis1 T10
 
Presentació història mar mediterrània
Presentació història mar mediterràniaPresentació història mar mediterrània
Presentació història mar mediterrània
 
Mesopotamia 2
Mesopotamia 2Mesopotamia 2
Mesopotamia 2
 
Egipte 2
Egipte 2Egipte 2
Egipte 2
 
Colonitzacions2
Colonitzacions2Colonitzacions2
Colonitzacions2
 
Colonitzacions
ColonitzacionsColonitzacions
Colonitzacions
 

More from Joan Picas i Casanovas

Quan una porta es tanca: Auca del pas de primària a secundària
Quan una porta es tanca: Auca del pas de primària a secundàriaQuan una porta es tanca: Auca del pas de primària a secundària
Quan una porta es tanca: Auca del pas de primària a secundària
Joan Picas i Casanovas
 
Igualtat i equilibri
Igualtat i equilibriIgualtat i equilibri
Igualtat i equilibri
Joan Picas i Casanovas
 
La resolució de problemes
La resolució de problemesLa resolució de problemes
La resolució de problemes
Joan Picas i Casanovas
 
Guia de presentació de Bora Bora
Guia de presentació de Bora BoraGuia de presentació de Bora Bora
Guia de presentació de Bora Bora
Joan Picas i Casanovas
 
L’edat mitjana (prezi)
L’edat mitjana (prezi)L’edat mitjana (prezi)
L’edat mitjana (prezi)
Joan Picas i Casanovas
 
Història dels pallassos
Història dels pallassosHistòria dels pallassos
Història dels pallassos
Joan Picas i Casanovas
 
El circ
El circEl circ
Estadística
EstadísticaEstadística
Polígons
PolígonsPolígons
La brúixola
La brúixolaLa brúixola
Dos rius i un imperi. Itinerari Bages Sud
Dos rius i un imperi. Itinerari Bages SudDos rius i un imperi. Itinerari Bages Sud
Dos rius i un imperi. Itinerari Bages Sud
Joan Picas i Casanovas
 
Angles i girs
Angles i girsAngles i girs
Angles i girs
Joan Picas i Casanovas
 
Rectes i segments
Rectes i segmentsRectes i segments
Rectes i segments
Joan Picas i Casanovas
 
Projecte Victorious
Projecte VictoriousProjecte Victorious
Projecte Victorious
Joan Picas i Casanovas
 
Material necesssari per a l’obra "Assassinat a Crowford"
Material necesssari per a l’obra "Assassinat a Crowford"Material necesssari per a l’obra "Assassinat a Crowford"
Material necesssari per a l’obra "Assassinat a Crowford"
Joan Picas i Casanovas
 
Projecte Michael Jackson
Projecte Michael JacksonProjecte Michael Jackson
Projecte Michael Jackson
Joan Picas i Casanovas
 
Cossos geomètrics
Cossos geomètricsCossos geomètrics
Cossos geomètrics
Joan Picas i Casanovas
 
Ho sabies?
Ho sabies?Ho sabies?

More from Joan Picas i Casanovas (20)

Quan una porta es tanca: Auca del pas de primària a secundària
Quan una porta es tanca: Auca del pas de primària a secundàriaQuan una porta es tanca: Auca del pas de primària a secundària
Quan una porta es tanca: Auca del pas de primària a secundària
 
Igualtat i equilibri
Igualtat i equilibriIgualtat i equilibri
Igualtat i equilibri
 
La resolució de problemes
La resolució de problemesLa resolució de problemes
La resolució de problemes
 
Guia de presentació de Bora Bora
Guia de presentació de Bora BoraGuia de presentació de Bora Bora
Guia de presentació de Bora Bora
 
L’edat mitjana (prezi)
L’edat mitjana (prezi)L’edat mitjana (prezi)
L’edat mitjana (prezi)
 
Història dels pallassos
Història dels pallassosHistòria dels pallassos
Història dels pallassos
 
El circ
El circEl circ
El circ
 
Estadística
EstadísticaEstadística
Estadística
 
Polígons
PolígonsPolígons
Polígons
 
La brúixola
La brúixolaLa brúixola
La brúixola
 
Dos rius i un imperi. Itinerari Bages Sud
Dos rius i un imperi. Itinerari Bages SudDos rius i un imperi. Itinerari Bages Sud
Dos rius i un imperi. Itinerari Bages Sud
 
Angles i girs
Angles i girsAngles i girs
Angles i girs
 
Rectes i segments
Rectes i segmentsRectes i segments
Rectes i segments
 
Projecte Victorious
Projecte VictoriousProjecte Victorious
Projecte Victorious
 
Material necesssari per a l’obra "Assassinat a Crowford"
Material necesssari per a l’obra "Assassinat a Crowford"Material necesssari per a l’obra "Assassinat a Crowford"
Material necesssari per a l’obra "Assassinat a Crowford"
 
Canapès
CanapèsCanapès
Canapès
 
Projecte Michael Jackson
Projecte Michael JacksonProjecte Michael Jackson
Projecte Michael Jackson
 
Mesura
Mesura Mesura
Mesura
 
Cossos geomètrics
Cossos geomètricsCossos geomètrics
Cossos geomètrics
 
Ho sabies?
Ho sabies?Ho sabies?
Ho sabies?
 

Recently uploaded

Implica't+ amb la Carta de la Terra i l'Agenda 2030
Implica't+ amb la Carta de la Terra i l'Agenda 2030Implica't+ amb la Carta de la Terra i l'Agenda 2030
Implica't+ amb la Carta de la Terra i l'Agenda 2030
LLuelles Perera Maria del Mar
 
Revista Miroscopi 79 (AMPA Escola Joan Miró) Juny 2024
Revista Miroscopi 79 (AMPA Escola Joan Miró) Juny 2024Revista Miroscopi 79 (AMPA Escola Joan Miró) Juny 2024
Revista Miroscopi 79 (AMPA Escola Joan Miró) Juny 2024
mmcastillo01
 
llengua catalana exercicis catala_web.pdf
llengua catalana exercicis catala_web.pdfllengua catalana exercicis catala_web.pdf
llengua catalana exercicis catala_web.pdf
MireiaForcadaSabat
 
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA (2).pdf
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA (2).pdfINFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA (2).pdf
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA (2).pdf
EscolaRoserCapdevila18
 
INFORME ASSIGNADES CURS 24-25. ROSER CAPDEVILA
INFORME ASSIGNADES CURS 24-25. ROSER CAPDEVILAINFORME ASSIGNADES CURS 24-25. ROSER CAPDEVILA
INFORME ASSIGNADES CURS 24-25. ROSER CAPDEVILA
EscolaRoserCapdevila18
 
BOLI VIU. JUNY 2024 REVISTA ESCOLAR PAU VILA
BOLI VIU. JUNY 2024 REVISTA ESCOLAR PAU VILABOLI VIU. JUNY 2024 REVISTA ESCOLAR PAU VILA
BOLI VIU. JUNY 2024 REVISTA ESCOLAR PAU VILA
EMMAMUOZMARTINEZ
 

Recently uploaded (6)

Implica't+ amb la Carta de la Terra i l'Agenda 2030
Implica't+ amb la Carta de la Terra i l'Agenda 2030Implica't+ amb la Carta de la Terra i l'Agenda 2030
Implica't+ amb la Carta de la Terra i l'Agenda 2030
 
Revista Miroscopi 79 (AMPA Escola Joan Miró) Juny 2024
Revista Miroscopi 79 (AMPA Escola Joan Miró) Juny 2024Revista Miroscopi 79 (AMPA Escola Joan Miró) Juny 2024
Revista Miroscopi 79 (AMPA Escola Joan Miró) Juny 2024
 
llengua catalana exercicis catala_web.pdf
llengua catalana exercicis catala_web.pdfllengua catalana exercicis catala_web.pdf
llengua catalana exercicis catala_web.pdf
 
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA (2).pdf
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA (2).pdfINFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA (2).pdf
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA (2).pdf
 
INFORME ASSIGNADES CURS 24-25. ROSER CAPDEVILA
INFORME ASSIGNADES CURS 24-25. ROSER CAPDEVILAINFORME ASSIGNADES CURS 24-25. ROSER CAPDEVILA
INFORME ASSIGNADES CURS 24-25. ROSER CAPDEVILA
 
BOLI VIU. JUNY 2024 REVISTA ESCOLAR PAU VILA
BOLI VIU. JUNY 2024 REVISTA ESCOLAR PAU VILABOLI VIU. JUNY 2024 REVISTA ESCOLAR PAU VILA
BOLI VIU. JUNY 2024 REVISTA ESCOLAR PAU VILA
 

L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.

  • 1.
  • 2. L’aparició de l’escriptura cap a l’any 3500 aC a Mesopotàmia, l’actual Iraq, marca l’inici de la Història i de la seva primera etapa: l’Edat Antiga.
  • 3. L’Edat Antiga s’estén des que hi ha humans que comencen a escriure, fa uns 5.500 anys, fins a la caiguda de l’Imperi romà, l’any 476 dC.
  • 4. De la llarga etapa que hi hagué abans de l’Edat Antiga en diem Prehistòria.
  • 5. I de l’edat que començà després de l’Edat Antiga en diem Edat Mitjana.
  • 6. La primera cultura urbana de la història, ja coneixedora de l’escriptura, va ser Mesopotàmia, fa més de 5.000 anys.
  • 7. La cultura mesopotà-mica es localitzava a Àsia, al nord del Golf Pèrsic. MESOPOTÀMIA Altiplà de l’Iran Golf Pèrsic Península d’Aràbia
  • 8. Mesopotàmia significa entre rius. Aquesta civilització s’anomena així perquè es va desenvolupar en un territori entre dos rius. MESOPOTÀMIA
  • 9. A Mesopotàmia es va generalitzar l’ús de la roda i això va fer avançar molt el transport i el comerç.
  • 10. Mesopotàmia vivia sobretot de l’agricultura, molt rica gràcies a l’aprofitament dels rius amb la construcció de canals, recs i dics.
  • 11. riu camps canal reg pou
  • 12. CIUTATS DE MESOPOTÀMIA BABILÒNIA Les ciutats mesopotàmiques tenien carrers, places, edificis públics, muralles, palaus i temples.
  • 13. A Mesopotàmia manaven els reis. La invenció de l’escriptura va permetre la redacció de lleis. Una de les lleis va ser el Codi d’Hammurabi, del segle XVIII aC.
  • 14. La religió era politeista, és a dir, amb la creença en diversos déus. Per exemple, Enlil era el déu dels vents, i Ishtar, la deessa de la guerra, l’amor i la fecunditat. ISHTAR
  • 15. Els ziggurats eren una enorme torre construïda amb maons i tova, amb diverses funcions: observatori astronòmic, lloc de culte o centre d’endevinació.
  • 16. També fa més de 5.000 anys que es va desenvolupar una civilització a Egipte.
  • 17. La història de l’antic Egipte també està lligada a un riu: el Nil.
  • 18. El riu Nil proporcionava terres fèrtils de conreu en una zona desèrtica.
  • 19. El riu Nil també servia com a mitjà de comunicació i de transport de mercaderies.
  • 20. El faraó era senyor de tot el regne: la terra i les collites eren propietat seva, controlava el comerç, les pedreres i les mines.
  • 21. A més, el faraó era considerat un déu.
  • 22. El faraó havia de mantenir l’ordre, la seguretat i la justícia dins del regne. Va formar un poderós exèrcit que va consolidar el domini egipci a la zona.
  • 23. Els sacerdots i els alts funcionaris formaven una classe privilegiada dins la civilització egípcia.
  • 24. A l’Antic Egipte era important el comerç amb les regions veïnes.
  • 25. Les piràmides són la construcció més famosa de l’Antic Egipte.
  • 26. Es tracta d’unes tombes monumentals per als faraons. La idea era contenir l'«essència» del faraó per tota l'eternitat.
  • 27. A l’Índia fa més de 4.500 anys hi va haver una civilització amb escriptura. Fa uns 2.500 anys, la civilització índia arribà a la màxima esplendor. Peça de ceràmica (aprox. any 1300 aC) Estàtua de pedra d’un rei (aprox. any 2000 aC)
  • 28. La cultura hittita es va desenvolupar fa uns 4.000 anys.
  • 29. Els hittites van viure a Anatòlia, l’actual Turquia. HITTITES Grècia Mar Mediterrani Egipte Mesopotàmia
  • 30. La cultura hittita és coneguda perquè va ser la descobridora de la tècnica de la forja i del treball del ferro.
  • 31. Els hittites eren molt hàbils en el treball de la plata i el bronze.
  • 32. Fa uns 4.000 anys, la civilització fenícia tenia ciutats comercials riques. FENICIS Egipte Arvad Mar Mediterrani Biblos Sidó Tir Hittites
  • 33. Els fenicis van ser els primers grans mercaders de l'antiguitat.
  • 34. Al llarg de les costes mediterrànies, els fenicis van fundar diverses colònies. Ibusim Tharros Gadir Panormus Kurion Cartago Leptis Magna Siga
  • 35. De totes les colònies fenícies, Cartago va ser la més poderosa i va fer l’Imperi Cartaginès. Escultura cartaginesa Amulet cartaginès
  • 36. La cultura minoica es va desenvolupar a l’illa de Creta fa més de 3.500 anys.
  • 37. L’illa de Creta es troba prop d’Egipte, dels Hittites i de la Grècia continental. Mar Mediterrani CRETA Egipte Grècia Itàlia Hittites
  • 38. A la Creta de la cultura minoica ja s’hi construïen palaus.
  • 39. Els palaus minoics tenien les parets pintades amb frescos alegres i vius.
  • 40. La gent de la cultura minoica també creia en diversos déus, eren politeistes. Aquesta estàtua és coneguda com a Deessa de les serps i data de l’any 1600 aC.
  • 41. A la Xina els primers escrits són de fa més de 3.500 anys. Copa de bronze (aprox. 1200 aC) Destral bronze (aprox. 1400 aC)
  • 42. La civilització de la Grècia antiga es va crear al voltant de les ciutats i el comerç marítim fa uns 3.000 anys.
  • 43. La cultura grega es va desenvolupar a l’actual Grècia, a les illes del mar Egeu i a la costa oest d’Anatòlia. Mar Mediterrani Egipte GRÈCIA Itàlia Mar Egeu Anatòlia
  • 44. Com a totes les civilitzacions de l’Edat Antiga, la majoria dels grecs i gregues treballaven a l’agricultura.
  • 45. A la Grècia antiga, també tenia molta importància el comerç.
  • 46. Els treballs més feixucs els feien els esclaus i les esclaves.
  • 47. Les ciutats, anomenades polis, eren independents les unes de les altres, com si fossin petits estats. Atenes Corint Esparta Focea Milet Rodes Algunes de les polis gregues
  • 48. Les polis s’ajudaven les unes a les altres enfront dels pobles estrangers, que anomenaven bàrbars.
  • 49. La democràcia té el seu origen a Atenes l’any 507 aC. Això vol dir que no hi manava un rei o un emperador sinó que la gent triava els seus governants.
  • 50. Dins del govern només podien participar els homes lliures: els esclaus, els estrangers residents i les dones no tenien dret a intervenir en política.
  • 51. Les seves obres d’art, com per exemple els temples i les escultures, encara perduren i són un exemple de perfecció i bellesa. El Partenó, temple grec a Atenes.
  • 52. Algunes escultures gregues són molt famoses. La Venus de Milo El Discòbol (segle V aC.) (segle II aC.)
  • 53. La gent de l’antiga Grècia explicaven l’origen del món a través de mites. Deien que els fenòmens naturals eren obra de diversos déus i deesses. Estàtua que representa el déu Zeus Escultura que representa la deessa Hera
  • 54. Es considerava que els déus i deesses vivien a l’Olimp, el cim més alt de Grècia. Relleu dels déus Posidó, El mont Olimp Apol·lo i Àrtemis
  • 55. Els antics grecs van construir temples en honor dels déus i deesses i van crear els Jocs Olímpics per honorar-los. Ceràmica grega on hi ha representats jocs olímpics
  • 56. El rei macedoni Alexandre el Gran, s. IV aC, va conquerir les polis i van deixar de ser independents.
  • 57. Al segle VIII aC. es funda la ciutat de Roma al costat del riu Tíber, a la península Itàlica. Mar Mediterrani Grècia ROMA Península Itàlica Riu Tíber
  • 58. La major part dels romans i romanes treballaven al camp.
  • 59. Els patricis eren rics propietaris de grans terres.
  • 60. Els plebeus eren petits propietaris, pagesos o artesans.
  • 61. Els esclaus eren presoners de guerra o fills d’esclaus. No eren lliures ni tenien drets. Eren una possessió més.
  • 62. Durant la República, els romans van dominar la península Itàlica (any 275 aC). Roma Península Itàlica
  • 63. Abans d’acabar el s. III aC, Roma ja havia conquerit més territoris. Roma Cartago Hispània
  • 64. Al segle I aC, les conquestes de l’Imperi Romà ja tenien una gran extensió. Gàl·lia Hispània Roma Àfrica Macedònia Àsia Síria
  • 65. Al segle I dC, l’Imperi Romà va arribar a la seva màxima expansió Gàl·lia Hispània Roma Àfrica Macedònia Àsia Síria Egipte Britània
  • 66. Els romans i les romanes eren politeistes, creien en molts déus i deesses, que eren semblants a les divinitats olímpiques de Grècia. Zeus Júpiter El déu Zeus, dels grecs, i el déu Júpiter, dels romans, és el mateix. Tots dos són déu suprems del cel i déu del llamp
  • 67. A les cases romanes hi havia un petit altar per a les divinitats protectores de la llar. Lar de bronze del segle I Altar trobat a Pompeia
  • 68. Al principi la religió cristiana no era especialment ben vista per les autoritats romanes. En alguns moments, el cristianisme fou perseguit per l’Imperi Romà i, fins i tot, castigat amb la pena de mort.
  • 69. Més tard, el cristianisme es va declarar legal. Al segle IV dC, es va convertir en la religió oficial de l’Imperi Romà. Mosaic romà que representa Jesucrist L’emperador romà Teodosi va prohibir totes les religions menys el cristianisme
  • 70. L’arquitectura romana era molt avançada. Coliseu, amfiteatre de Roma
  • 71. Els aqüeductes, com aquest de Segòvia, transportaven aigua des de la font fins a les ciutats.
  • 72. Els romans feien uns temples molt similars als grecs. Maison Carrée, a Nimes
  • 73. Els teatres romans també eren semblants als teatres grecs. Teatre romà de Mèrida
  • 74. Als circs romans es feien curses de cavalls i de carros (bigues o quadrigues).
  • 75. El fòrum era la plaça principal de la ciutat romana. Fòrum de Roma
  • 76. L’escultura romana va arribar a ser molt realista. Estàtua del primer emperador romà, l’emperador Octavià August Retrat de matrona de la dinastia Flàvia
  • 77. Fa uns 2.500 anys, a l’est i sud de la península Ibèrica hi havia els ibers. Gals IBERS Grecs Fenicis Celtes Romans Cartaginesos
  • 78. Hi havia diverses tribus a la cultura ibèrica. A la resta de la península habitaven altres civilitzacions. Tribus ibèriques
  • 79. Els ibers vivien en poblats emmurallats i situats als cims de turons. Puig Castellar, poblat ibèric de la tribu dels laietans
  • 80. Els ibers coneixien l’escriptura, però llurs escrits encara no s’han pogut traduir.
  • 81. L’agricultura i la ramaderia eren les principals activitats econòmiques dels homes i les dones ibèriques. Eines ibèriques de ferro per treballar al camp
  • 82. Els ibers i les iberes conreaven sobretot cereals (blat, civada i ordi). Escultura ibèrica que representa una parella de bous (s. III aC)
  • 83. Els ibers també eren artesans i comerciants. Kalathos, típica ceràmica ibèrica en forma de barret de copa (s. II aC) Moneda ibèrica (s. III aC)
  • 84. Els ibers dominaven bé la tècnica de la siderúrgia. Falcata, típica espasa ibèrica
  • 85. La civilització ibèrica va tenir relacions comercials amb la cultura fenícia i amb la cultura grega. Empúries va ser una colònia grega a les nostres terres
  • 86. La Dama d’Elx és l’escultura més coneguda feta pels ibers.
  • 87. Els romans van conquerir la terra dels ibers des de finals del segle III aC.
  • 88. Les nostres terres van passar a formar part de la província romana Tarraconensis.
  • 89. Els romans van fundar força ciutats a casa nostra. Les vies les comunicaven molt bé. Bergium Tarraco Cervaria Emporiae Gerunda Ausa Barcino Blanda Baetulo Ilerda Dertosa Iesso Egara Iluro Aeso
  • 90. El llatí va esdevenir la llengua oficial de tot l’Imperi Romà i els ibers i les iberes van anar deixant de parlar el seu idioma. Dibuix de la Tarraco del segle II dC
  • 91. Les mostres arquitectòniques romanes a Catalunya són molt nombroses. Arc de Berà, arc de triomf del segle I aC Aqüeducte de Tarragona (s. I aC) Amfiteatre de Tarragona (s. I dC)
  • 92. Per realitzar millor la defensa i administració de l'Imperi Romà, l’emperador Teodosi el va dividir en dues parts a finals del segle IV dC. Imperi Romà d’Occident Imperi Romà d’Orient
  • 93. Mentre que la part oriental va seguir mil anys més, l’Imperi Romà d’Occident va ser envaït pels pobles germànics i es va fragmentar en petits estats.
  • 94. Roma va ser saquejada pels visigots i, més tard, pels vàndals. L’Edat Antiga acaba l’any 476 dC, quan finalitza l’Imperi Romà d’Occident.