1. Ci è ncies socials, geograf ia i història Primer curs POLIS 1

2. Índex Climas y paisajes de España, Europa y la CA Temps i clima 05 Climes i paisatges de la Terra 06 07 Societat i medi ambient 08 La Terra, un planeta del Sistema Solar 01 La representaci ó de la Terra: els mapes 02 Les formes de la Terra 03 R ius i mars 04 La prehist ò ria 09 Les primeres civilitzacions: Mesopot à mia i Egipte 10 El m ón grec 11 Catalunya en temps dels grecs 12 L’Imperi Romà 13 Catalunya romana 14 L’herència de la cultura clàssica 15 La fragmentació del món antic 16 Climes i paisatges d’Europa i d’Espanya

3. Les primeres civilitzacions: Mesopot à mia i Egipte 5. La religi ó eg í pcia 4. L’Egipte dels faraons 3. Egipte, el Nil i el desert 2. L’art mesopot à mic 1. Mesopot à mia, terra entre dos r ius 10 6. El temple, resid ència dels d éu s 7. Les tombes egípcies

4. Introducci ó Ara fa uns 6000 anys, al Creixent F èrtil , les millores agrícoles van fer sorgir societats més pròsperes i complexes . Molts poblats neol ítics es van transformar en ciutats i van sorgir les primeres grans civilitzacions urbanes . L’ agricultura es va estendre per Mesopotàmia i Egipte . En aquestes civilitzacions tamb é es va invent ar l’ escriptura i, gràcies a aquest fet, la humanitat va entrar en la Història . 10

5. 1. Mesopot à mia, terra entre dos r ius 1.1. Les primeres ciutats Estat 1.2. Els primers imperis 1.3. L’origen de l’escriptura 10

6. 1.1. Les primeres ciutats Estat A Sumer , vers el IV mil·lenni a.C., van sorgir les primeres ciutats Estat : Ur, Uruk, Lagaix i Eridu. La prosperitat agrícola i ramadera d’aquestes ciutats va permetre que una part de la població es dediqués a d’altres tasques: van néixer els comerciants i els artesans . Els sacerdots controlaven les collites i el comerç, imposaven els tributs i garantien l’ordre . El cap dels sacerdots tenia el poder religi ós i pol ític de la ciutat. 10

7. 1.2. Els primers imperis Entre el III i el I mil·lenni a.C., les terres de Mesopot à mia van ser dominades successivament per diversos pobles, que van crear grans imperis. Accad (III mil·lenni a.C.). Imperi Babil ònic (vers el 1800 a.C.). Imperi Assiri (vers el 1300 a.C.). Imperi Persa (segle VI a.C.). 10

8. 1.3. L’origen de l’escriptura L’escriptura va sorgi r a les ciutats mesopotàmiques vers el 3500 a.C. Els funcionaris i sacerdots tenien necessitat de controlar la propietat de les terres, les collites, els impostos, etc ., i van començar a fer anotacions per portar la comptabilitat . Els reis van utilitzar sistemes d’escriptura per escriure ordres, fixar lleis i redactar codis. També es van començar a escriure textos literaris i religiosos. 10

9. 2. L’art mesopot àmic 2.1. L’arquitectura • Reconstrucció d’un ziggurat ( il·lustració ) 2.2. L’escultura 10

10. 2.1. L’arquitectura El ziggurat i el palau van ser les dues grans construccions de les ciutats mesopot àmiques. Es construïen amb tova i per decorar-los es feien servir revestiments de ceràmica vidriada de colors brillants. La gran aportació mesopotàmica a l’arquitectura van ser l’ arc i la volta , amb els quals van construir temples i palaus imposants. 10

11. Reconstrucci ó d’un ziggurat 10

12. Reconstrucci ó d‘un ziggurat 10

13. 2.2. L’escultura En escultura destaquen unes petites estatuetes d’orants i les representacions dels reis ( Gudea de Lagaix ). Per decorar els murs i les portes dels temples i dels palaus es feien servir relleus que representaven les figures de reis o d’animals monstruosos. 10

14. 3. Egipte, el Nil i el desert 3.1. El marc geogr àfic 3.2. L’aprofitament de les aig üe s 3.3. Els avenços t ècnics • Un poblat agrícola ( il·lustració ) • Fases de las crescudes del Nil ( il·lustració ) 10

15. 3.1. El marc geogr àfic La situaci ó geogràfica d’Egipte presenta dos avantatges: el desert l’aïlla dels seus enemics i el Nil permet regar i fertilitzar les terres de conreu. A Egipte es distingeixen dues grans regions: el Baix Egipte , al delta del Nil, i l’ Alt Egipte , una terra àrida on només és possible la vida a la zona regada pel riu Nil. 10

16. 3.2. L’aprofitament de les aig üe s Des de començament de juny fins a setembre el r iu inunda totes les terres de la riba; al setembre es comencen a retirar les aigües i queda un fang negre que fertilitza els camps. Per poder desenvolupar l’agricultura es van haver de controlar les crescudes del r iu. Els egipcis van construir dics i canals per emmagatzemar l’aigua i distribuir-la per les terres del voltant, i aix í van augmentar la producció agrícola. El Nil es va convertir en la gran via de comunicació i a les ribes hi van sorgir grans ciutats , com Memfis o Tebes. 10

17. 3.3. Els avenços t ècnics Per dur a terme aquestes tasques, els egipcis van desenvolupar el càlcul i la geometria , van establir un calendari de crescudes. També van crear sistemes de comptabilitat i tècniques constructives i hidràuliques. Als temples es feien les observacions astronòmiques i els càlculs matemàtics. L’any va ser dividit en 365 dies, i el dia, en 24 períodes. 10

18. Un poblat agr ícola 10

19. Un poblat agr ícola 10

20. Fases de les crescudes del Nil 10 1. Inundaci ó (juny-setembre)

21. Fases de les crescudes del Nil 10 2. Sembra (a partir d’octubre)

22. Fases de les crescudes del Nil 10 3. Recol·lecci ó (febrer-juny)

23. 4. L’Egipte dels faraons 4.1. El poder del fara ó • El poder del faraó ( il·lustració ) 4.2. Els privilegiats 4.3. El poble d’Egipte 10

24. 4.1. El poder del fara ó L’organitzaci ó de l’ Estat egipci era dominada per un rei, el fara ó , que tenia un poder absolut . El faraó garantia l’ordre, la justícia i la defensa contra els enemics. El seu poder es fonamentava en el control i la direcció de les obres de canalització i irrigació de les terres. Per governar un territori tan extens, el fara ó necessitava servidors fidels i eficaços. Els governadors , que, al seu torn, controlaven nombrosos funcionaris , feien complir les ordres del faraó. L’altre gran pilar del poder del faraó era l’ exèrcit , del qual n’era cap suprem. 10

25. El poder del fara ó 10

26. El poder del fara ó 10

27. 4.2. Els privilegiats Els alts funcionaris , els caps de l’ex è rcit i els sacerdots constituïen la classe social més important de l’Antic Egipte, una veritable noblesa . Per atendre els nombrosos temples del país hi havia una casta de sacerdots que dirigien els ritus religiosos, practicaven la ciència, dominaven l’escriptura i administraven les terres del temple. Els escribes també gaudien d’una vida privilegiada, coneixien tots els secrets del càlcul i de la complexa escriptura egípcia. 10

28. 4.3. El poble d’Egipte Els pagesos constitu ïen la majoria de la població; tot i que eren lliures, estaven lligats a la terra, que pertanyia al faraó, als nobles o als temples. També hi havia un abundant nombre de mercaders i d’ artesans , que feien les seves activitats en petits tallers privats o en grans complexos que depenien del faraó, dels nobles o dels temples. Per sota de la resta de la població i en condicions pitjors hi havia els esclaus . 10

29. 5. La religi ó egípcia 5.1. Els d éu s d’Egipte 5.2. La vida d’ultratomba 10

30. 5.1. Els d éus d’Egipte La religi ó egípcia era politeista , és a dir, adoraven molts déus. El d éu m és popular era Ra , déu del sol, al qual es va afegir Ammó , déu de Tebes. Fora del culte oficial, la gent adorava divinitats familiars i locals; eren molt supersticiosos i es protegien de la influència dels mals esperits amb amulets . Els déus habitaven als temples i es reencarnaven en l’estàtua que hi havia al santuari. Els sacerdots els havien de retre culte i obsequiar-los amb les ofrenes . 10

31. 5.2. La vida d’ultratomba La religi ó egípcia prometia una vida després de la mort. Per als egipcis, els éssers humans estaven formats per un cos i una ànima ( el ka ). Quan el cos es moria, el ka passava a la vida d’ultratomba, però per fer-ho, el cos havia de restar incorrupte (momificació). Amb aquesta finalitat, la família embalsamava el difunt, que després de 40 dies es convertia en una mòmia dissecada. Els difunts s’havien de presentar davant del Tribunal d’Osiris , que jutjava la seva vida terrenal. 10

32. 6. El temple, resid ència dels d éu s 6.1. L’arquitectura eg í pcia 6.2. Els temples • El temple ( il·lustració ) 10

33. 6.1. L’arquitectura eg í pcia L’art egipci es va caracteritzar perquè seguia unes regles fixes i inamovibles . L’arquitectura egípcia era arquitravada , sense arcs ni voltes. Els edificis es feien de pedra i es decoraven profusament amb gravats, escultures i pintures. Les grans construccions van ser temples i tombes i tendien al monumentalisme . 10

34. 6.2. Els temples Tots els temples egipcis es van construir sobre un pl à nol semblant: avinguda d’esfinxs, obeliscos, pilons a l’entrada i recinte emmurallat, sala hip òstila i Santuari . Nom és el faraó i els sacerdots tenien accés al santuari del temple. 10

35. El temple 10

36. El temple 10

37. 7. Les tombes egípcies 7.1. C om eren les tombes egípcies • Mastaba ( il·lustració ) • Piràmide ( il·lustració ) • Hipogeu ( il·lustració ) 10

38. 7.1. C om eren les tombes egípcies Les primeres tombes egípcies van ser unes construcccions rectangulars i de poca altura anomenades mastabes . De la superposició de les mastabes van nèixer les piràmides. Les més destacades són les de Keops , Kefrén y Micerí , a Gizeh . Per protegir el repòs dels faraons i impedir el pillatge, les entrades de les de les piràmides estaven camuflades. La por dels saquejos i els robatoris freqüents a les tombes va fer que, a l’Imperi Nou, els faraons preferissin ser enterrats en hipogeus . 10

39. Mastaba 10

40. Mastaba 10

41. Pir àmide 10

42. Pir àmide 10

43. Hipogeu 10

44. Hipogeu 10