SlideShare a Scribd company logo
Edat antiga
Les grans cultures del Mediterrani: IBERS CELTES EGIPCIS GRECS ROMANS
Els íbers i els celtes
Als voltant de l'any 1000 a.n.e., gent vinguda de l'altra banda dels Pirineus que parla una llengua indoeuropea i que coneix la metal·lúrgia del ferro,  es superposa sobre els indígenes  del país  que estaven a l’edat  bronze
L’inici de la penínisula Ìbérica  s’explica per l’arriba dels Íbers i els celtes, però també pels  viatges comercials que per les mateixes dates comencen a fer a les nostres costes els pobles navegants de la Mediterrània oriental , fenicis i grecs,  o central , els etruscs . 
Íbers i celtes  habitaven a la península Ibèrica a començament de l’edat antiga. Els Íbers a les costes medi-terrànies; els celtes al noroest. Els celtíbers eren la barreja d’Íbers i celtes
Economia dels Íbers i celtes ,[object Object],[object Object],[object Object]
Població i societat ,[object Object],[object Object],[object Object]
Política ,[object Object],[object Object],[object Object]
Cultura i art ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
Cultura i art Escultura ibèrica coneguda com la Dama d’Elx (Comunitat Valenciana)
Els tartessos
Tartessos Tartessos  va ser el nom pel qual els  grecs  coneixien a la primera  civilització d’Occident.  Hereva de la  cultura megalitíca andalusa,  que es va desenvolupar en el triangle format per les actuals ciutats d‘ Huelva, Sevilla i san Fernando , en la costa SO de la penín sula Ibèrica , va tenir per eix el riu Tartessos, que els rom ans  van anomenar després Baetis i els àrabs Guadalquivir no obstant això, res és segur, i diversos autors tracten de situar el riu Tartessos en els boscos de l'Odiel i el Tinto   (ria d'Huelva), en el Mar Menor, en les boques del Guadiana   o en el mateix Tajo. Els tartessis van desenvolupar una llengua i escriptura distinta a la dels pobles veïns, i varen tenir influències culturals d' egipcis  i  fenicis.
Maqueta d’unes ruïnes tartesses
L’Egipte  dels  faraons
Cronologia de.... ...L’Egipte faraònic S’inicia aproximadament el 3000 bp, s’anomena Antic imperi, van conquerir nous territoris en el Nou Imperi. Acaba segle I bp. Bp= before present Abans del present
Localització
Egipte,  un regal del Nil Egipte es un país desèrtic, travessat pel Nil, el segon riu més llarg del món. Es diu que Egipte va ser un regal del Nil perquè la vall i el delta del Nil constituïen un oasis entre el desert de Líbia i el desert d’Aràbia. Quan el riu creixia deixava el terreny del seu entorn molt fèrtil.
Els déus egipcis ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
Les deeses ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
El faraó, un rei diví El faraó era l’amo de tot, de les terres i de les persones. Quan el faraó moria un dels seus fills es convertia en faraó, si era massa petit la seva mare assegurava la regència.Si no tenia fills, el succeïa un dels seus germans i si  no tenia germans, un consell de savis escollia el faraó.
Una administració perfectament organitzada Els polícies La justícia era molt severa amb els saquejadors de tombes i amb el delinqüents, però la pena de mort era molt rara El visir El visir era la personalitat més important després del rei. Havia rebut l a mateixa educació que els prínceps i administrava  el palau. Es vestia amb un túnica llarga amb tirants al voltant del coll Els escribes Sabien llegir i escriure jeroglífics. Hi havia milers d’escribes que portaven nombrosos registres al dia.
Cadascú al seu lloc dins la societat La societat egipcia es dividia en diverses classes ,de ric a pobre. 1- Nobles : Ajudaven a governar i els enterraven en petites piràmides. 2- Sacerdots :Celebraven els cultes en nom del faraò. 3- Escribes :sabien llegir i escriure jeroglìfics. 4- Artistes,pintors etc ...:eren treballadors molt neccesaris perque produïen molts productes imprescindibles.
Cadascú al seu lloc dins la societat 5 - Camperols :treballaven la terra i eren propietat del faraó. 6- Servents :Sovint eren criats dels nobles.
Els esclaus 7-Esclaus:solien ser d’origen estranger que havien estat capturats durant les campanyes militars a Nubia,Palestina i Siria,o en els deserts de Libia.
F A R A Ó NOBLES SACERDOTS ESCRIBES ARTESANS I CAMPEROLS SERVENTS ESCLAUS
Agricultors i ramaders Els egipcis tenien bona agricultura perquè estaven al costat del riu Nil. Tant els ramaders com els agricultors van inventar sistemes per treballar millor, per exemple: Shaduf que es fa servir per agafar aigua més fàcilment .
Artesans Amb freqüència, aquests artesans eren empleats del faraó, dels sacerdots i dels nobles. Hi havia: adobers (pell i cuir), filada (fabricar fil), teixit de fibres, fusters, cistellers, terrissaires i paletes, fonedors de metall, picapedrers Milers d’obrers fabricaven els objectes quotidians: roba, calçat, vaixella, mobles,...
La circulació de mercaderies Les mercaderies eren transportades en: -vaixell. Podien navegar pel  riu Nil o bé podien navegar a mar obert per anar a buscar productes apreciats
La circulació de mercaderies Transports terrestres. Les mercaderies circulaven en cistells  en lloms d’ases.Les càrreges  més pesades, en canvi, eren portades amb trineus i arrossegades per homes o animals.
El papir: un planta per a tot El papir era la planta més important a Egipte perquè servia per tot. La seva preparació consistia: tallar la planta, fer làmines i mullar-les, fixar-les amb una mena de premsa i unir les tires que s’enganxaven amb el propi suc.  També s’utilitzava per fer foc, vestits, aliments, mobles...
Com s’obtenia el paper a partir del papir? ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
La vida diària Vestits :Solien esta fets de lli blanc i aquest teixit era fresc a l’estiu i escalfava a l’hivern. Els tapalls i els vestits: Els tapalls els portaven els homes,i els vestits els portaven les dones. Peus descalços o sandalies? Els egipcis anaven calçats a l’interior de les cases i descalços a l’exterior. Com es rentaven els Egipcis? Cada dia es rentaven amb sal,terra,cendres i argila. L’art de la peluqueria: Els homes s’afaitaven i les dones portaven el cabell llarg i tots dos es maquillaven i s’enjoiaven.
Els jocs i joguines Els egipcis igual com nosaltres també jugaven. Feien joguines  de fang i fusta. Exemples de joguines:nines,baldufes,el senet (escacs),malabars...i lluita.
L’escriptura Els Egipcis foren unes de les civilitzacions que primer varen escriure i ho varen fer a través de jeroglífics (dibuixos, símbols i pictogrames). Molt poca gent aprenia a escriure, avui dia som un priviliejats. Els escrits es podien fer al damunt de paper, pedra, fang...i solien parlar dels faraons i de les grans conquestes.
Arquitectura: les piràmides
Arquitectura: les piràmides Les piràmides són obres gegantines i les construïen moltíssimes persones, la majoria d’elles (els peons) eren esclaus.  Per construir-se calia tallar grans blocs de pedra que es transportaven gràcies als trineus o troncs que rodaven i també gràcies a les grans rampes de sorra que s’hi feien.  Tota aquesta feina va permetre que es construïssin aquestes obres faraòniques que servien per enterrar als més importants, als faraons, a les seves dones i als seus fills sobretot.
Invents que devem als egipcis L’arada La serra La plomada Tres grans invents útils varen ser l’arada, que servia per remenar la terra i poder sembrar, la plomada, que servia per  a poder fer línies rectes i la serra, que s’utilitzava per a poder tallar.
Invents que devem als egipcis El mirall El vidre La balança A més, també el mirall va ser un gran invent, ja que ajuda a veure com som. Així com la balança, que servia per poder mesurar els productes i el vidre, que s’utilitzava per fer a tota   mena d’objectes.
Bibliografia ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],Aquesta presentació ha estat realitzada per l’alumnat de 6è del CEIP Mas Masó, el curs 2007-2008, amb la supervisió de Núria Tresserres, practicant de 3r. de magisteri de la Unviersitat de Girona i Fina Ramió, tutora de 6è.
Grecs i Romans

More Related Content

What's hot

Els grecs
Els grecsEls grecs
Els grecs
aquitawin
 
Grecia
GreciaGrecia
Com vivien els romans?
Com vivien els romans?Com vivien els romans?
Com vivien els romans?mjvercher
 
L’edat antiga ibers
L’edat antiga ibersL’edat antiga ibers
L’edat antiga ibers
jmontija
 
Els grups socials
Els grups socialsEls grups socials
Els grups socialsSílvia
 
Piràmide social (definitiva)
Piràmide social (definitiva)Piràmide social (definitiva)
Piràmide social (definitiva)vallterrics
 
La vida quotidiana a l'edat mitjana
La vida quotidiana a l'edat mitjanaLa vida quotidiana a l'edat mitjana
La vida quotidiana a l'edat mitjana
Marigregor
 
L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.
L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.
L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.
Joan Picas i Casanovas
 
Edat mitjana la vida en el camp
Edat mitjana la vida en el campEdat mitjana la vida en el camp
Edat mitjana la vida en el camp
Marigregor
 
Els jocs olímpics
Els jocs olímpicsEls jocs olímpics
Els jocs olímpics
jctfm
 
Armes i eines de l'edat mitjana1
Armes i eines de l'edat mitjana1Armes i eines de l'edat mitjana1
Armes i eines de l'edat mitjana1psalaman
 
La civilització grega
La civilització gregaLa civilització grega
La civilització grega
Guillem Barceló
 
TEMA 1.A. HISTÒRIA ESPANYA. PREROMANS
TEMA 1.A. HISTÒRIA ESPANYA. PREROMANSTEMA 1.A. HISTÒRIA ESPANYA. PREROMANS
TEMA 1.A. HISTÒRIA ESPANYA. PREROMANSAssumpció Granero
 
Power point edat mitjana
Power point edat mitjanaPower point edat mitjana
Power point edat mitjana
SILOCOS
 
Imperi romà
Imperi romàImperi romà
Imperi romà
eduardriudavets
 
EL REI (EDAT MITJANA)
EL REI (EDAT MITJANA)EL REI (EDAT MITJANA)
EL REI (EDAT MITJANA)
toniclar2
 
Dossier egipte
Dossier egipteDossier egipte
Dossier egipte
Mi Guel
 

What's hot (20)

Els grecs
Els grecsEls grecs
Els grecs
 
Grecia
GreciaGrecia
Grecia
 
Com vivien els romans?
Com vivien els romans?Com vivien els romans?
Com vivien els romans?
 
L’edat antiga ibers
L’edat antiga ibersL’edat antiga ibers
L’edat antiga ibers
 
Els grups socials
Els grups socialsEls grups socials
Els grups socials
 
Treballs edat antiga
Treballs edat antigaTreballs edat antiga
Treballs edat antiga
 
Piràmide social (definitiva)
Piràmide social (definitiva)Piràmide social (definitiva)
Piràmide social (definitiva)
 
La vida quotidiana a l'edat mitjana
La vida quotidiana a l'edat mitjanaLa vida quotidiana a l'edat mitjana
La vida quotidiana a l'edat mitjana
 
L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.
L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.
L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.
 
Edat mitjana la vida en el camp
Edat mitjana la vida en el campEdat mitjana la vida en el camp
Edat mitjana la vida en el camp
 
Els jocs olímpics
Els jocs olímpicsEls jocs olímpics
Els jocs olímpics
 
Els Ibers
Els IbersEls Ibers
Els Ibers
 
Armes i eines de l'edat mitjana1
Armes i eines de l'edat mitjana1Armes i eines de l'edat mitjana1
Armes i eines de l'edat mitjana1
 
La civilització grega
La civilització gregaLa civilització grega
La civilització grega
 
TEMA 1.A. HISTÒRIA ESPANYA. PREROMANS
TEMA 1.A. HISTÒRIA ESPANYA. PREROMANSTEMA 1.A. HISTÒRIA ESPANYA. PREROMANS
TEMA 1.A. HISTÒRIA ESPANYA. PREROMANS
 
Power point edat mitjana
Power point edat mitjanaPower point edat mitjana
Power point edat mitjana
 
Imperi romà
Imperi romàImperi romà
Imperi romà
 
EL REI (EDAT MITJANA)
EL REI (EDAT MITJANA)EL REI (EDAT MITJANA)
EL REI (EDAT MITJANA)
 
Dossier egipte
Dossier egipteDossier egipte
Dossier egipte
 
Els Ibers 2
Els Ibers 2Els Ibers 2
Els Ibers 2
 

Viewers also liked

Edat antiga: Els grecs
Edat antiga: Els grecsEdat antiga: Els grecs
Edat antiga: Els grecs
mcasas52
 
Edat antiga
Edat antigaEdat antiga
Edat antiga
farigola2004
 
L'Antic Egipte
L'Antic EgipteL'Antic Egipte
L'Antic Egipte
2nESO
 
Els ibers a Catalunya
Els ibers a CatalunyaEls ibers a Catalunya
Els ibers a CatalunyaLaura López
 
L’edat antiga
L’edat antigaL’edat antiga
L’edat antigaElisabet
 
Les primeres civilitzacions
Les primeres civilitzacionsLes primeres civilitzacions
Les primeres civilitzacionscristinamoragrau
 
Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa
Toni Pitarch
 
La Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-realLa Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-real
Toni Pitarch
 

Viewers also liked (9)

Edat antiga: Els grecs
Edat antiga: Els grecsEdat antiga: Els grecs
Edat antiga: Els grecs
 
l'edat antiga
l'edat antigal'edat antiga
l'edat antiga
 
Edat antiga
Edat antigaEdat antiga
Edat antiga
 
L'Antic Egipte
L'Antic EgipteL'Antic Egipte
L'Antic Egipte
 
Els ibers a Catalunya
Els ibers a CatalunyaEls ibers a Catalunya
Els ibers a Catalunya
 
L’edat antiga
L’edat antigaL’edat antiga
L’edat antiga
 
Les primeres civilitzacions
Les primeres civilitzacionsLes primeres civilitzacions
Les primeres civilitzacions
 
Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa
 
La Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-realLa Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-real
 

Similar to Edat antiga íbers celtes i egipcis

L'edat antiga
L'edat antigaL'edat antiga
L'edat antiga
ytomas
 
Antic Egipte
Antic Egipte Antic Egipte
Antic Egipte
Eduardo CONNOLLY
 
Una mica historia (de la Prehistòria a l'Edat mitjana)
Una mica historia (de la Prehistòria a l'Edat mitjana)Una mica historia (de la Prehistòria a l'Edat mitjana)
Una mica historia (de la Prehistòria a l'Edat mitjana)
lpavon8
 
"Una mica d'història" (de la Prehistòria a l'Edat mitjana)
"Una mica d'història" (de la Prehistòria a l'Edat mitjana)"Una mica d'història" (de la Prehistòria a l'Edat mitjana)
"Una mica d'història" (de la Prehistòria a l'Edat mitjana)
rjardi
 
Presentació història mar mediterrània
Presentació història mar mediterràniaPresentació història mar mediterrània
Presentació història mar mediterrània
eduardriudavets
 
La civilització egípcia
La civilització egípciaLa civilització egípcia
La civilització egípciadtors
 
Egipte
EgipteEgipte
Egiptedtors
 
Egipte
EgipteEgipte
Egipte
Egipte Egipte
Egipte
claudia4g
 

Similar to Edat antiga íbers celtes i egipcis (20)

L'edat antiga
L'edat antigaL'edat antiga
L'edat antiga
 
Egipte
EgipteEgipte
Egipte
 
Antic Egipte
Antic Egipte Antic Egipte
Antic Egipte
 
Egpite
EgpiteEgpite
Egpite
 
1hegipte[1]
1hegipte[1]1hegipte[1]
1hegipte[1]
 
Egipto
EgiptoEgipto
Egipto
 
Grup4
Grup4Grup4
Grup4
 
Grup4
Grup4Grup4
Grup4
 
Una mica historia (de la Prehistòria a l'Edat mitjana)
Una mica historia (de la Prehistòria a l'Edat mitjana)Una mica historia (de la Prehistòria a l'Edat mitjana)
Una mica historia (de la Prehistòria a l'Edat mitjana)
 
Grup3
Grup3Grup3
Grup3
 
"Una mica d'història" (de la Prehistòria a l'Edat mitjana)
"Una mica d'història" (de la Prehistòria a l'Edat mitjana)"Una mica d'història" (de la Prehistòria a l'Edat mitjana)
"Una mica d'història" (de la Prehistòria a l'Edat mitjana)
 
Edat antiga
Edat antigaEdat antiga
Edat antiga
 
Edat antiga
Edat antigaEdat antiga
Edat antiga
 
Presentació història mar mediterrània
Presentació història mar mediterràniaPresentació història mar mediterrània
Presentació història mar mediterrània
 
La civilització egípcia
La civilització egípciaLa civilització egípcia
La civilització egípcia
 
Egipte
EgipteEgipte
Egipte
 
Egipte
EgipteEgipte
Egipte
 
Edat antiga
Edat antigaEdat antiga
Edat antiga
 
Egipte
Egipte Egipte
Egipte
 
Edat antiga
Edat antigaEdat antiga
Edat antiga
 

Recently uploaded

Menú MENJADOR ESCOLAR juny 24 Ernest Lluch.pdf
Menú MENJADOR ESCOLAR juny 24 Ernest Lluch.pdfMenú MENJADOR ESCOLAR juny 24 Ernest Lluch.pdf
Menú MENJADOR ESCOLAR juny 24 Ernest Lluch.pdf
Ernest Lluch
 
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA.pdf
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA.pdfINFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA.pdf
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA.pdf
Ernest Lluch
 
INFORME_PREINSCRITES_OME_INFORME_PREINSCRITES_OME.pdf
INFORME_PREINSCRITES_OME_INFORME_PREINSCRITES_OME.pdfINFORME_PREINSCRITES_OME_INFORME_PREINSCRITES_OME.pdf
INFORME_PREINSCRITES_OME_INFORME_PREINSCRITES_OME.pdf
Ernest Lluch
 
Tema 9. Les forces. PER A 2N DE LA ESO ..
Tema 9. Les forces. PER A 2N DE LA ESO ..Tema 9. Les forces. PER A 2N DE LA ESO ..
Tema 9. Les forces. PER A 2N DE LA ESO ..
EireLanezMartnez
 
Filosofia 1r Bachillerato. Sistemes ètics. Diàleg amb la tradició . Bé, virtu...
Filosofia 1r Bachillerato. Sistemes ètics. Diàleg amb la tradició . Bé, virtu...Filosofia 1r Bachillerato. Sistemes ètics. Diàleg amb la tradició . Bé, virtu...
Filosofia 1r Bachillerato. Sistemes ètics. Diàleg amb la tradició . Bé, virtu...
MaraZiga15
 
Exhibició pública - Programa de mà - 2324 3T
Exhibició pública - Programa de mà - 2324 3TExhibició pública - Programa de mà - 2324 3T
Exhibició pública - Programa de mà - 2324 3T
Institut-Escola Les Vinyes
 
Oferta definitiva de places Curs 2024-25
Oferta definitiva de places Curs 2024-25Oferta definitiva de places Curs 2024-25
Oferta definitiva de places Curs 2024-25
SuperAdmin9
 
INFORME_OFERTA_OME_INFORME_OFERTA (1).pdf
INFORME_OFERTA_OME_INFORME_OFERTA (1).pdfINFORME_OFERTA_OME_INFORME_OFERTA (1).pdf
INFORME_OFERTA_OME_INFORME_OFERTA (1).pdf
Ernest Lluch
 
Viceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatins
Viceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatinsViceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatins
Viceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatins
Daniel Fernández
 

Recently uploaded (9)

Menú MENJADOR ESCOLAR juny 24 Ernest Lluch.pdf
Menú MENJADOR ESCOLAR juny 24 Ernest Lluch.pdfMenú MENJADOR ESCOLAR juny 24 Ernest Lluch.pdf
Menú MENJADOR ESCOLAR juny 24 Ernest Lluch.pdf
 
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA.pdf
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA.pdfINFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA.pdf
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA.pdf
 
INFORME_PREINSCRITES_OME_INFORME_PREINSCRITES_OME.pdf
INFORME_PREINSCRITES_OME_INFORME_PREINSCRITES_OME.pdfINFORME_PREINSCRITES_OME_INFORME_PREINSCRITES_OME.pdf
INFORME_PREINSCRITES_OME_INFORME_PREINSCRITES_OME.pdf
 
Tema 9. Les forces. PER A 2N DE LA ESO ..
Tema 9. Les forces. PER A 2N DE LA ESO ..Tema 9. Les forces. PER A 2N DE LA ESO ..
Tema 9. Les forces. PER A 2N DE LA ESO ..
 
Filosofia 1r Bachillerato. Sistemes ètics. Diàleg amb la tradició . Bé, virtu...
Filosofia 1r Bachillerato. Sistemes ètics. Diàleg amb la tradició . Bé, virtu...Filosofia 1r Bachillerato. Sistemes ètics. Diàleg amb la tradició . Bé, virtu...
Filosofia 1r Bachillerato. Sistemes ètics. Diàleg amb la tradició . Bé, virtu...
 
Exhibició pública - Programa de mà - 2324 3T
Exhibició pública - Programa de mà - 2324 3TExhibició pública - Programa de mà - 2324 3T
Exhibició pública - Programa de mà - 2324 3T
 
Oferta definitiva de places Curs 2024-25
Oferta definitiva de places Curs 2024-25Oferta definitiva de places Curs 2024-25
Oferta definitiva de places Curs 2024-25
 
INFORME_OFERTA_OME_INFORME_OFERTA (1).pdf
INFORME_OFERTA_OME_INFORME_OFERTA (1).pdfINFORME_OFERTA_OME_INFORME_OFERTA (1).pdf
INFORME_OFERTA_OME_INFORME_OFERTA (1).pdf
 
Viceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatins
Viceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatinsViceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatins
Viceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatins
 

Edat antiga íbers celtes i egipcis

  • 2. Les grans cultures del Mediterrani: IBERS CELTES EGIPCIS GRECS ROMANS
  • 3. Els íbers i els celtes
  • 4. Als voltant de l'any 1000 a.n.e., gent vinguda de l'altra banda dels Pirineus que parla una llengua indoeuropea i que coneix la metal·lúrgia del ferro, es superposa sobre els indígenes del país que estaven a l’edat bronze
  • 5. L’inici de la penínisula Ìbérica s’explica per l’arriba dels Íbers i els celtes, però també pels viatges comercials que per les mateixes dates comencen a fer a les nostres costes els pobles navegants de la Mediterrània oriental , fenicis i grecs, o central , els etruscs . 
  • 6. Íbers i celtes habitaven a la península Ibèrica a començament de l’edat antiga. Els Íbers a les costes medi-terrànies; els celtes al noroest. Els celtíbers eren la barreja d’Íbers i celtes
  • 7.
  • 8.
  • 9.
  • 10.
  • 11. Cultura i art Escultura ibèrica coneguda com la Dama d’Elx (Comunitat Valenciana)
  • 13. Tartessos Tartessos va ser el nom pel qual els grecs coneixien a la primera civilització d’Occident. Hereva de la cultura megalitíca andalusa, que es va desenvolupar en el triangle format per les actuals ciutats d‘ Huelva, Sevilla i san Fernando , en la costa SO de la penín sula Ibèrica , va tenir per eix el riu Tartessos, que els rom ans van anomenar després Baetis i els àrabs Guadalquivir no obstant això, res és segur, i diversos autors tracten de situar el riu Tartessos en els boscos de l'Odiel i el Tinto (ria d'Huelva), en el Mar Menor, en les boques del Guadiana o en el mateix Tajo. Els tartessis van desenvolupar una llengua i escriptura distinta a la dels pobles veïns, i varen tenir influències culturals d' egipcis i fenicis.
  • 15. L’Egipte dels faraons
  • 16. Cronologia de.... ...L’Egipte faraònic S’inicia aproximadament el 3000 bp, s’anomena Antic imperi, van conquerir nous territoris en el Nou Imperi. Acaba segle I bp. Bp= before present Abans del present
  • 18. Egipte, un regal del Nil Egipte es un país desèrtic, travessat pel Nil, el segon riu més llarg del món. Es diu que Egipte va ser un regal del Nil perquè la vall i el delta del Nil constituïen un oasis entre el desert de Líbia i el desert d’Aràbia. Quan el riu creixia deixava el terreny del seu entorn molt fèrtil.
  • 19.
  • 20.
  • 21. El faraó, un rei diví El faraó era l’amo de tot, de les terres i de les persones. Quan el faraó moria un dels seus fills es convertia en faraó, si era massa petit la seva mare assegurava la regència.Si no tenia fills, el succeïa un dels seus germans i si no tenia germans, un consell de savis escollia el faraó.
  • 22. Una administració perfectament organitzada Els polícies La justícia era molt severa amb els saquejadors de tombes i amb el delinqüents, però la pena de mort era molt rara El visir El visir era la personalitat més important després del rei. Havia rebut l a mateixa educació que els prínceps i administrava el palau. Es vestia amb un túnica llarga amb tirants al voltant del coll Els escribes Sabien llegir i escriure jeroglífics. Hi havia milers d’escribes que portaven nombrosos registres al dia.
  • 23. Cadascú al seu lloc dins la societat La societat egipcia es dividia en diverses classes ,de ric a pobre. 1- Nobles : Ajudaven a governar i els enterraven en petites piràmides. 2- Sacerdots :Celebraven els cultes en nom del faraò. 3- Escribes :sabien llegir i escriure jeroglìfics. 4- Artistes,pintors etc ...:eren treballadors molt neccesaris perque produïen molts productes imprescindibles.
  • 24. Cadascú al seu lloc dins la societat 5 - Camperols :treballaven la terra i eren propietat del faraó. 6- Servents :Sovint eren criats dels nobles.
  • 25. Els esclaus 7-Esclaus:solien ser d’origen estranger que havien estat capturats durant les campanyes militars a Nubia,Palestina i Siria,o en els deserts de Libia.
  • 26. F A R A Ó NOBLES SACERDOTS ESCRIBES ARTESANS I CAMPEROLS SERVENTS ESCLAUS
  • 27. Agricultors i ramaders Els egipcis tenien bona agricultura perquè estaven al costat del riu Nil. Tant els ramaders com els agricultors van inventar sistemes per treballar millor, per exemple: Shaduf que es fa servir per agafar aigua més fàcilment .
  • 28. Artesans Amb freqüència, aquests artesans eren empleats del faraó, dels sacerdots i dels nobles. Hi havia: adobers (pell i cuir), filada (fabricar fil), teixit de fibres, fusters, cistellers, terrissaires i paletes, fonedors de metall, picapedrers Milers d’obrers fabricaven els objectes quotidians: roba, calçat, vaixella, mobles,...
  • 29. La circulació de mercaderies Les mercaderies eren transportades en: -vaixell. Podien navegar pel riu Nil o bé podien navegar a mar obert per anar a buscar productes apreciats
  • 30. La circulació de mercaderies Transports terrestres. Les mercaderies circulaven en cistells en lloms d’ases.Les càrreges més pesades, en canvi, eren portades amb trineus i arrossegades per homes o animals.
  • 31. El papir: un planta per a tot El papir era la planta més important a Egipte perquè servia per tot. La seva preparació consistia: tallar la planta, fer làmines i mullar-les, fixar-les amb una mena de premsa i unir les tires que s’enganxaven amb el propi suc. També s’utilitzava per fer foc, vestits, aliments, mobles...
  • 32.
  • 33. La vida diària Vestits :Solien esta fets de lli blanc i aquest teixit era fresc a l’estiu i escalfava a l’hivern. Els tapalls i els vestits: Els tapalls els portaven els homes,i els vestits els portaven les dones. Peus descalços o sandalies? Els egipcis anaven calçats a l’interior de les cases i descalços a l’exterior. Com es rentaven els Egipcis? Cada dia es rentaven amb sal,terra,cendres i argila. L’art de la peluqueria: Els homes s’afaitaven i les dones portaven el cabell llarg i tots dos es maquillaven i s’enjoiaven.
  • 34. Els jocs i joguines Els egipcis igual com nosaltres també jugaven. Feien joguines de fang i fusta. Exemples de joguines:nines,baldufes,el senet (escacs),malabars...i lluita.
  • 35. L’escriptura Els Egipcis foren unes de les civilitzacions que primer varen escriure i ho varen fer a través de jeroglífics (dibuixos, símbols i pictogrames). Molt poca gent aprenia a escriure, avui dia som un priviliejats. Els escrits es podien fer al damunt de paper, pedra, fang...i solien parlar dels faraons i de les grans conquestes.
  • 37. Arquitectura: les piràmides Les piràmides són obres gegantines i les construïen moltíssimes persones, la majoria d’elles (els peons) eren esclaus. Per construir-se calia tallar grans blocs de pedra que es transportaven gràcies als trineus o troncs que rodaven i també gràcies a les grans rampes de sorra que s’hi feien. Tota aquesta feina va permetre que es construïssin aquestes obres faraòniques que servien per enterrar als més importants, als faraons, a les seves dones i als seus fills sobretot.
  • 38. Invents que devem als egipcis L’arada La serra La plomada Tres grans invents útils varen ser l’arada, que servia per remenar la terra i poder sembrar, la plomada, que servia per a poder fer línies rectes i la serra, que s’utilitzava per a poder tallar.
  • 39. Invents que devem als egipcis El mirall El vidre La balança A més, també el mirall va ser un gran invent, ja que ajuda a veure com som. Així com la balança, que servia per poder mesurar els productes i el vidre, que s’utilitzava per fer a tota mena d’objectes.
  • 40.