L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.Joan Picas i Casanovas
Explicació senzilla i amb imatges sobre l'Edat Antiga, des de les primeres civilitzacions fins a la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident. Es tracta l'aparició de l'escriptura, Mesopotàmia, Egipte, fenicis i cartaginesos, hittites, l'Índia, la Xina, la cultura minoica, l'antiga Grècia, l'antiga Roma, els ibers, la fi de l'Edat Antiga...
L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.Joan Picas i Casanovas
Explicació senzilla i amb imatges sobre l'Edat Antiga, des de les primeres civilitzacions fins a la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident. Es tracta l'aparició de l'escriptura, Mesopotàmia, Egipte, fenicis i cartaginesos, hittites, l'Índia, la Xina, la cultura minoica, l'antiga Grècia, l'antiga Roma, els ibers, la fi de l'Edat Antiga...
Celtas é a designação dada a um conjunto de povos (um etnónimo), organizados em múltiplas tribos e pertencentes à família linguística indo-europeia que se espalhou pela maior parte do oeste da Europa a partir do segundo milénio a.C.. A primeira referência literária aos celtas (Κελτοί) foi feita pelo historiador grego Hecateu de Mileto no século VI a.C..
Boa parte da população da Europa ocidental pertencia às etnias celtas até a eventual conquista daqueles territórios pelo Império Romano; organizavam-se em tribos, que ocupavam o território desde a península Ibérica até a Anatólia. A maioria dos povos celtas foi conquistada, e mais tarde integrada, pelos Romanos, embora o modo de vida celta tenha, sob muitas formas e com muitas alterações resultantes da aculturação devida aos invasores e à posterior cristianização, sobrevivido em grande parte do território por eles ocupado.
Existiam diversos grupos celtas compostos de várias tribos, entre eles os bretões, os gauleses, os escotos, os eburões, os batavos, os belgas, os gálatas, os trinovantes e os caledônios. Muitos destes grupos deram origem ao nome das províncias romanas na Europa, as quais que mais tarde batizaram alguns dos estados-nações medievais e modernos da Europa.
Os celtas são considerados os introdutores da metalurgia do ferro na Europa, dando origem naquele continente à Idade do Ferro (culturas de Hallstatt e La Tène), bem como das calças na indumentária masculina (embora essas sejam provavelmente originárias das estepes asiáticas).
Do ponto de vista da independência política, grupos celtas perpetuaram-se pelo menos até ao século XVII na Irlanda, país onde por seu isolamento, melhor se preservaram as tradições de origem celta.[1] Outras regiões europeias que também se identificam com a cultura celta são o País de Gales, uma entidade sub-nacional do Reino Unido, a Cornualha (Reino Unido), a Gália (França, e norte da Itália), o norte de Portugal e a Galiza (noroeste da Espanha). Nestas regiões os traços linguísticos celtas sobrevivem nos topônimos, nalgumas formas linguísticas, no folclore e tradições.
A influência cultural celta, que jamais desapareceu, tem mesmo experimentado um ciclo de expansão em sua antiga zona de influência, com o aparecimento de música de inspiração celta e no reviver de muitos usos e costumes conhecidos atualmente como Celtismo
Ao assistirem o PPS, Reparem na " suástica " ( svastika ) que aparece numa estela funerária, que em sâncristo quer dizer cruz.
Ela engloba 2 svastikas: a de Vishnu - movimento de construção - roda para a direita; a de Shiva - movimento de destruição - roda para a esquerda
Estas svastikas estão em quase todos os nossos monumentos até ao séc. XVI, por exemplo nos Jerónimos e Batalha.
Trata-se de um símbolo cosmogónico.
No centro da cruz está o motor imóvel que a faz mover, a partir de dentro do círculo, como uma hélice, surgindo a svsatika no momento em que os quartos de círculo se despegam.
2. ÍNDEX
• QUI VAN SER?
• ON I QUAN VAN VIURE?
• DE QUÈ VIVIEN?
• COM EREN ELS POBLATS
• CULTURA
• ESCULTURA
• ESCRIPTURA
• MOSTRES D’ART QUE S’HAN CONSERVAT
3. Qui van ser? I on van viure?
• El celtes eren els pobles veïns dels ibers a la Península
Ibèrica.
• Les tribus celtes venien del centre d’Europa. Des d’allà,
van arribar a les illes britàniques (Gran Bretanya i
Irlanda) i a la Península Ibèrica.
• A la Península Ibèrica es van establir al nord i a l’oest,
és a dir, per tota la costa atlàntica.
• Van viure a la Península del segle IX aC al segle II aC.
5. De què vivien?
• Els celtes vivien de principalment de:
• Ramaderia: Estava basada principalment en ramats
d’ovelles i cabres. Així obtenien la carn, la llana i la llet.
• També es dedicaven a:
• Agricultura: Era una activitat secundària i segurament
duien a terme les dones.
• Artesania:
• Metal·lúrgia: Eren uns gran experts en el treball del
bronze i el ferro.
• Ceràmica.
• Teixits.
6. Com eren els poblats?
• Els celtes vivien en poblats autosuficients, és a dir,
cada poblat produïa el que necessitava per viure.
• Els poblats celtes s’anomenaven castros..
• Eren circulars.
• Estaven envoltats per una muralla i un fossat.
• Les cases estaven separades.
• Al centre del poblat estaven els edificis públics.
7. El habitatges
del celtes
Aquí pots
veure unes
“pallozas”.
S’assemblen
molt a les
cases dels
antics celtes
que vivien a
Galícia i a
Astúries.
Et recorden
alguna cosa?
10. Cultura
• Escriptura: els celtes de la Península Ibèrica no coneixien
l’escriptura.
• Escultura: feien escultures de ceràmica i de metall.
Destacaven en el treball metal·lúrgic: feien joies i tenien
bones armes de ferro i bronze.
• Mostres d’art que s’han conservat:
Restes de castros
Toros de Guissando Objectes d’artesania celta
