L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.Joan Picas i Casanovas
Explicació senzilla i amb imatges sobre l'Edat Antiga, des de les primeres civilitzacions fins a la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident. Es tracta l'aparició de l'escriptura, Mesopotàmia, Egipte, fenicis i cartaginesos, hittites, l'Índia, la Xina, la cultura minoica, l'antiga Grècia, l'antiga Roma, els ibers, la fi de l'Edat Antiga...
This document discusses inventions from ancient times. It thanks Iberians and Romans for their contributions. Now we are familiar with inventions from antiquity.
L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.Joan Picas i Casanovas
Explicació senzilla i amb imatges sobre l'Edat Antiga, des de les primeres civilitzacions fins a la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident. Es tracta l'aparició de l'escriptura, Mesopotàmia, Egipte, fenicis i cartaginesos, hittites, l'Índia, la Xina, la cultura minoica, l'antiga Grècia, l'antiga Roma, els ibers, la fi de l'Edat Antiga...
This document discusses inventions from ancient times. It thanks Iberians and Romans for their contributions. Now we are familiar with inventions from antiquity.
El 12 de gener de 1706 ha estat el més cruel i luctuós de la Història de Vila-real (Plana Baixa): 253 veïns perderen la vida a mans de les tropes borbòniques del Comte de Las Torres que entraren a la Vila medieval (d'uns 3.000 habitants) de pau fingida. Amb el Decret de Nova Planta de juny de 1707 desapareixia el Regne de València fundat, com la mateixa Vila-real, per Jaume I amb l'abolició dels Furs i el Dret Civil Valencià per part de Felip V que resta invertit al Museu de l'Almodí de Xàtiva per decissió del vila-realenc En Carles Sarthou Carreres.
"Una mica d'història" (de la Prehistòria a l'Edat mitjana)rjardi
Aquesta presentació ha estat elaborada pels alumnes de 5è B de l'escola Sagrada Família de Viladecans, com a producte de la webquest "Una mica d'història"
Una mica historia (de la Prehistòria a l'Edat mitjana)lpavon8
Aquesta presentació ha estat realitzada pels alumnes de 5è A de l'escola Sagrada Família de Viladecans com a producte de la webquest "Una mica d'història"
El passat troba continuïtat amb el present fora del museu. A tocar dels espais amb cultius, trobem un xicotet zoo amb una sèrie de gàbies, la majoria obertes i buides. Al centre hi ha una gàbia amb un xicotet estany i plena d’ànecs de diverses espècies, a prop d’altre rodona amb coloms i al davant d’un ample espai amb gallines. Els animals tornen a ser objectes amb un ús: que els xiquets i xiquetes els vegen, sovint per primera vegada en sa vida, i sàpiguen el que és estar a prop seu.
La cultura de l’especisme és ancestral. La seua normalització s’adaptat als temps des de la domesticació del primer animal, i les persones adultes sempre l’ha reproduït a través de l’educació dels xiquets i xiquetes. El somni de la gent animalista és que cada vegada més persones aprenguen a veure tot el que ensenya el museu per a que, un dia, l’especisme s’acabe en la història que mostra els objectes antics, sense que quede cap rastre d’ell a fora.
3. Feu silenci si us plau
Si no serà difícil fer l'explicació
4. Els animals més destacats que menjaven són: els cavalls, els gossos
(com a l’antiga Xina), els xais, els porcs, els bous(o vaques), els
pollastres, les ovelles... podem dir-ne molts però el que més
abundava era el conill.
Els ibers ja conreaven cereals com l’ordi, el blat, l’espelta, la
civada...
També coneixien algunes llegums com les llenties, els
cigrons, les faves... i moltes plantes com el dent de lleó,
l'espàrrec salvatge i la pastanaga també salvatge; i
condiments com l'all i les herbes aromàtiques (romaní,
farigola, etc.).
5. Vivien de l'agricultura, de la ramaderia i de la
pesca. Conreaven ordi, blat, mill i plantes per
fer teixits, com lli i espart. Van escampar l'ús de
l'arada i van adoptar el conreu de la vinya i
l'olivera. Van aprendre a conservar el peix.
6.
7.
8. Els habitatges es construïen amb parets de fang
aixecades sobre unes primeres filades de pedra,
sense fonament. La coberta era de branques i
fang.
En els poblats existien places i eren d'ús comú,
així com edificis públics com temples. Hi havia
també forns per al pà o la ceràmica, cisternes
d'aigua o les basses per a les escombraries. Això
suggeria una organització estructurada.
9. Els textos en llengua ibèrica es poden llegir
gairebé sense dificultats, però en la seva
major part són incomprensibles. La llengua
ibèrica és una llengua sense parents
propers per a ser útils en la traducció de
textos. Sembla que es va inventar a la zona
de la Baixa Andalusia, a Tartessos, ja en el
segle VI dC, des d'on es va anar estenent
per tota l'àrea cultural ibèrica, és a dir, per
tota la franja mediterrània de la península i
fins al sud de França
11. Cultivaven blat i tenien ramats d’ovelles i cabres.
N’obtenien llet, carn i llana.
Les dones amb la llana filaven i teixien.
12. Un tipus de caça era la pesca:
La pesca consistia en caçar un peix amb un arc
sobre una barca de fusta en un riu.
Caçaven animals terrestres amb eines com
espases i ganivets.
13. Les millors manifestacions de l'art iber són
escultures realitzades en pedra i bronze. Algunes
estaven fetes amb fusta i cerámica.
Entre les escultures realitzades en pedra,
classificables segons la seva finalitat funerària o
religiosa, es troba la Dama de Baza i la Dama
d’Elx(Museu Arqueològic Nacional de Madrid),
que presenta una rica decoració. Més primitiva
que les anteriors, i amb finalitat religiosa.
Dama d'Elx
14.
15. Coneixien el ferro i van fer servir el torn (és un
platet que serveix per fer recipients de ceràmica).
Eren hàbils fabricants d'objectes com joies (plata i
or) i d'armes.
Materials:
Or
Plata
Bronze
ferro
16.
17. Creien en la vida d’ultratomba.
Enterraments:
Cremaven els morts i enterraven les cendres en
una urna. Al costat, hi solien posar estris que
havien estat propietat del mort.
18. Vivien al llarg de la costa mediterrània i van
rebre el nom d’ibers tots els pobles que vivien a
l’entorn riu Ebre (Iberus).