1. Història del món grec. Les colonitzacions ὦ ξεῖνοι, τίνες ἐστέ; πόθεν πλεῖθ’ ὑγρὰ κέλευθα; ᾿Οδύσσεια γ 71 Tret de: iessitges.wikispaces.com

2. Després de l’enfonsament de la civilització micènica (1100 aC), els diferents pobles grecs (doris, eolis, jonis...) arrelen a la Grècia continental i a la península del Peloponès. Grècia continental Peloponès

3. Algunes πόλει ς a la Grècia continental i al Peloponès. Ἀθῆναι Κόρινθος . jonis Σπάρτη . doris Χαλκίς Θῆβαι . eolis Ἄργος . . Mέγαρα

4. Característiques de les πόλεις Eren ciutats-estat independents políticament, tot i que compartien la mateixa llengua (amb moltes variants dialectals però) i la mateixa cultura (religió, costums, maneres de fer i de pensar...). Totes estaven a la vora del mar: cap d’elles es trobava a més de 60 km. de la costa. Com a conseqüència d’això, el mar era la forma més habitual de comunicació i intercanvi. Van haver uns quants centenars a Grècia i a les colònies. La πόλις estava formada per una sola ciutat: el casc urbà ( ἄστυ ), amb la seva ciutadella ( ἀκρόπολις ) i la plaça del mercat ( ἀγορά ), i el seus camps al voltant (χῶρα). Els ciutadans vivien a la ciutat o al camp, però el govern del estat estava concentrat a la ciutat. El govern el composava l’asamblea ( ἐκκλησία ), el consell ( βουλή ) i els magistrats ( ἄρχοντες ).

5. Els enfrontaments polítics es concentraven, sobretot, en el tipus de constitució que la ciutat tenia (per exemple, entre els defensors de l’oligarquia i els defensors de la democràcia ) i en les condicions socials i econòmiques; la guerra civil ( στάσις ) era freqüent. La força vital de les πόλεις va declinar molt quan van perdre la seva independència amb la conquesta d’Alexandre el Gran i l’aparició dels regnes hel.lenístics al final del segle IV aC. Activitats: agricultura, indústria (cuïr, ceràmica, teixits...), pesca, comerç (marítim, sobretot).

6. Paral·lelament al desenvolupament de la seva civilització, moltes d’aquestes πόλεις fundaren nombroses colònies ( ἀποικίαι ) per tota la Mediterrània i, més enllà, fins el mar Negre. M a r m e d i t e r r à n i a M a r n e g r e Grècia continental Península del Peloponès

7. Μητροπόλεις καὶ ἀποικίαι La ciutat fundadora era la metròpoli ( μητρόπολις) , anomenada així perquè era la ‘ciutat mare’, l’origen de la nova ciutat, la colònia ( ἀποικία, ἀπό + οἰκία ). Les colònies eren política i administrativament independents de la metròpoli, tot i que mantenien amb ella intenses relacions comercials (precisament el propòsit pel qual havien estat fundades) i també culturals (llengua, religió...). Eren tan independents que algunes, com per exemple Milet, van fundar, a la seva vegada, altres colònies.

8. Com les metròpolis, les colònies es fundaven a la vora del mar, però a diferència d’elles (i de les colonitzacions de Roma), ho eren en mig d’un ambient no grec que les envoltava. Les colonitzacions van donar un important impuls a la vida econòmica de la π όλ ις , i van permetre la difusió de la seva cultura (l’alfabet grec, per exemple) a zones tan allunyades entre sí com la península del Quersonès (Crimea) al mar Negre, la península Ibèrica, Itàlia i Egipte. Els grecs van difondre per aquesta ampla zona una manera de viure en comunitat sota lleis, i el cultiu de la terra, especialment la vinya i l’olivera.

9. Causes de les colonitzacions Increment de la població. Escasetat de terres de conreu, amb la pobressa i fam que es derivaren. Importació d'aliments (gra). Importació de matèries primeres: plata, ferro, plom... En algunes πόλεις , la forma de govern aristocràtic, excloent i opresora, va fer augmentar el descontent, i alguns dels seus habitants van buscar millors condicions de vida. Exportació de productes manufacturats.

10. Tipus d’ ἀποικία (segons la relació amb els indígenes) ἀποικία comercial : els grecs necessitaven la col.laboració dels habitants autòctons, que posseïen amplis coneixements del territori i sabien com obtenir les matèries primeres, per fer-hi bons negocis. ἀποικία agrícola : els colonitzadors provenien de zones de Grècia on el conreu de la terra es feia ja impossible. Per això la relació entre els colons i els indígenes es convertia en una lluita per aconseguir terres fèrtils.

11. Fases de les colonitzacions 1100-950 aC. Colonització d’Àsia Menor i les illes del mar Egeu. Egipte Àsia Menor Mar Negre Mediterrània occidental Magna Grècia 750-700 aC. Colonització de la Magna Grècia. 650-600 aC. Colonització del mar Negre, Egipte i mediterrània occidental. Mar Egeu

12. Colonització d’Àsia Menor i les illes del mar Egeu. (1100-950 aC.) Àsia Menor

13. Colonització d’Àsia Menor i les illes del mar Egeu (1100-950 aC.) Àsia Menor . Rodes . Milet . Lesbos . Focea . Troia (Ílion) Samos . Quios . . Delos Lemnos . Mar Egeu . Naxos

14. 2. Colonització de la Magna Grècia. (750-700 aC.) Magna Grècia

15. 2. Colonització de la Magna Grècia (Sicília i sud d’Itàlia).750-700 aC. . Siracusa . Neàpolis . Tarent Síbaris . Agrigent . Cumes . Crotona .

16. 3. Colonització del mar Negre, Egipte i mediterrània occidental. (650-600 aC.) Mar Negre Egipte Mediterrània occidental Bizanci . Òlbia . . Quersonès . Trapezunt Sinope . Nàucratis . Cirene . Rhode . . Empòrion . Massàlia

18. Empòrion

19. Empòrion

20. Hdukoitos

21. Des del Fasis fins a les columnes d’Hèracles, habitem a l’entorn de la mar com formigues o granotes a l’entorn d’un bassal. Plató, Fedó , 109 b riu Fasis Mar Negre Columnes d’Hèracles M a r M e d i t e r r à n i a