Informació sobre l'Edat Antiga per CS

1. L’edat antiga
L’aparició de l’escriptura cap a l’any 3.500 aC a Mesopotàmia, l’actual Iraq, marca l’inici de la Història i de
la seva primera etapa: l’edat antiga
L’edat antiga s’estén
des de que apareixen
els primers escrits, fa
uns 5.500 anys fins a
la caiguda de l’imperi
romà, l’any 476 dC.
Prehistòria Edat Antiga Edat mitjana Edat moderna Edat contemporània
aC dC
3.5003.500.000 476 1.492 1.789 Ara
1

2. Els primers pobles de la
península
Els ibers i els celtes habitaven a la
península ibèrica a començament de
l’edat antiga.
Eren agricultors i ramaders.
Sabien treballar bé el metall.
Els celtes van construir grans poblats
en forma circular envoltats de
muralles.
.
2

3. Els poblats ibers
Els ibers s’organitzaven en tribus
independents; la més important de les
tribus de la Catalunya interior era la
dels ilergets
Els poblats ibers, construïts dalt d’un
turó, dominaven els terrenys i camins
del voltant i estaven envoltats de
muralles i torres.
Els habitatges es construïen amb
parets de fang aixecades sobre unes
primeres filades de pedra, sense
fonament. La coberta era de branques
i fang.
Creien en la vida desprès de la mort i
cremaven els seus difunts. Els
enterraven en urnes al costat dels seus
objectes personals
3

4. Les primeres civilitzacions de la
història: Egipte i Mesopotàmia
Fa uns 6.000 anys, els poblats neolítics es van
transformar gradualment en ciutats i sorgiren les
primeres grans civilitzacions.
Tant Egipte com Mesopotàmia van desenvolupar-se
a la riba de grans rius.
Mesopotàmia va ser la primera civilització de la
qual coneixem la història gràcies a l’escriptura. Va
tenir ciutats molt importants que es consideren les
més antigues del món.
4
Eren ciutats construïdes de manera ordenada i amb certa planificació amb carrers, places,
edificis públics, muralles, i sobretot amb una gran zona dedicada als monuments on hi havia
palaus i temples.

5. Mesopotàmia
Mesopotàmia vivia sobretot de
l’agricultura gràcies a
l’aprofitament dels rius Tigris i
Èufrates.
A Mesopotàmia manaven els reis i
la invenció de l’escriptura va
permetre la redacció de lleis.
La religió era politeista.
5

6. Egipte
També entre el 5.000 i el 4.000 aC es
formà la civilització egípcia a les ribes
del riu Nil, al nord est d’Àfrica.
El Nil proporcionava terres fèrtils de
conreu en una zona desèrtica i servia
com a mitjà de comunicació i transport
de mercaderies.
El comerç era molt important.
Va desenvolupar un sistema
d’escriptura jeroglífica.
El faraó era el senyor de tot el regne; la
terra i les collites eren propietat seva.
Era considerat un déu.
Les piràmides són les construccions més
famoses de l’antic Egipte.
Eren monuments funeraris per als
faraons.
6

7. Grècia
La civilització de la Grècia antiga es va
formar al voltant de les ciutats i el comerç
marítim fa uns 3.000 anys.
La cultura grega es va desenvolupar a
l’actual Grècia.
Com a totes les civilitzacions de l’edat
antiga, l’economia grega es fonamentava
en l’agricultura i el comerç.
Les ciutats gregues, anomenades polis,
eren com a petits estats; és a dir, eren
independents les unes de les altres.
La democràcia té el seu origen a Atenes
(any 507 aC) on no manava un rei o faraó
sinó que els governants eren escollits pel
poble.
Les seves obres d’art, com temples i
escultures, que encara perduren són un
exemple de perfecció i bellesa.
7

8. Roma
Al segle VIII aC, es funda la ciutat de
Roma al costat del riu Tíber, a la
península itàlica.
Poc a poc l’imperi romà va anar
conquerint territoris i s’expandí per
tota la Mediterrània.
L’any 218 aC l'exèrcit romà va
desembarcar per primera vegada a la
ciutat grega d’Empòrion i des d’allà,
els romans van anar conquerint tota la
península ibèrica i hi van fundar ciutats
importants com Tàrraco (l’actual
Tarragona), Bàrcino (Barcelona) o
Ilerda (Lleida).
A diferència dels grecs, que es
limitaven a comerciar amb les
colònies, els romans implantaven la
seva cultura a les terres que
conquerien. D’aquest procés se’n diu
romanització.
8

9. La ciutat romana
Les ciutats romanes estaven
emmurallades i tenien un traçat
quadriculat.
Al centre de la ciutat hi havia el fòrum
on hi havia els edificis més importants.
Al temple s’hi homenatjaven els déus.
Al circ s’hi feien curses de carros.
A l’amfiteatre lluitaven els gladiadors.
Al teatre s’hi representaven obres.
I feien arribar l’aigua a les ciutats per
mitjà dels aqüeductes.
Els rics vivien en cases luxoses,
anomenades domus.
Els més pobres en cases de pisos, les
ínsules.
Al camp hi havia les anomenades
vil·les.
Tarraco romana
9

10. Les cases romanes
La casa
romana (en llatí domus) fou
l'habitacle típic de l'antiga
Roma
La domus constava d'un sol
pis, o dos com a màxim.
Tenia la planta rectangular i
estava aïllada de l'exterior
per parets uniformes, amb
poques finestres. La claror
entrava pel centre, a través
de l'atri, o pel peristil.
La seva mida i els luxes
varien molt segons les
possibilitats de cada família,
Les classes pobres (la plebs)
vivien en cases de pisos
anomenades insulae.
10

11. Ínsula romana
Una insula era un bloc
d'habitatges, normalment en
règim de lloguer, de diversos
pisos.
Les insulae eren utilitzades
pels ciutadans que no es
podien permetre tenir
habitatges particulars.
Es construïen
de maó i argamassa i eren
similars als edificis
d'apartaments actuals.
11

12. La població
En la societat romana hi havia els
anomenats homes lliures i els esclaus.
Els homes lliures es dividien en:
•Patricis: eren descendents de les
primeres famílies fundadores de
Roma. Eren rics i es dedicaven a la
política.
•Plebeus: era el grup format per
comerciants, soldats,... En un principi,
no tenien dret al poder.
•Lliberts: eren esclaus alliberats de
l’esclavitud.
•Esclaus: eren persones que
pertanyien a un propietari.
Treballaven per ell sense rebre res a
canvi. Generalment els capturaven
durant les guerres.
12

13. Economia
La mà d’obra esclava va permetre als
romans el desenvolupament de
l’agricultura intensiva. Van crear
regadius a parir de la construcció de
sèquies o canals.
Els productes que s’obtenien del camp
es destinaven al comerç.
El mar Mediterrani es va transformar
en una gran via de comunicació amb
vaixells carregats d’àmfores plenes de
cereals, vi, conserves de peix i metalls.
13

14. Arquitectura
L'arquitectura romana és
probablement el testimoni més
significatiu de la civilització romana.
Els romans foren uns grans
innovadors en el camp de
l'arquitectura.
L'arquitectura romana va esdevenir
una de les expressions més visibles del
poder de l'Imperi. A imatge romana,
les ciutats provincials adopten un
mateix model urbanístic i
arquitectònic.
Basíliques, teatres, amfiteatres i altres
equipaments públics van adquirir unes
dimensions i proporcions adequades a
les necessitats d’un Imperi
eminentment urbà.
14