L’EDAT
MITJANA
Us atreviu a descobrir-la???
Què en sabem de l’Edat mitjana?
 Qui eren els nobles?
 I els cavallers?
Perquè creieu que tenien aquest nom? On vivien?
 I els monjos sabeu qui són?
On vivien?
 La majoria de població de què treballava?
Una mica d’història....
Prehistòria
Edat
Antiga EDAT
MITJANA
Edat
Moderna
Edat
contemporània
L’Edat Mitjana va començar
l’any 476 d C amb la
caiguda de l’imperi romà
Va durar fins el
descobriment d’Amèrica
l’any 1492 d C ARA
Etapes de l’edat mitjana
La majoria de gent
vivia al camp. Era una
època molt violenta.
Inseguretat
ALTA EDAT MITJANA BAIXA EDAT MITJANA
Creixement de les
ciutats. Gran
activitat artesanal i
comercial.
Els estaments de l’Edat mitjana
Juraven fidelitat al
rei i governaven
en nom seu. Eren
amos de terres i
castells.
Administraven
justicia i cobraven
impostos.
Pregaven per
l’ànima dels
nobles.
Posseïen terres
i copiaven
manuscrits.
Vivien d’acord
amb unes
normes
escrites: La
Regla.
Eren les persones
més importants
però el seu poder
depenia dels
nobles que els
donaven suport. A
canvi els cedien
terres (feus) i els
donaven títols.
Eren amos
d’un cavall.
Vivien al
servei del
noble.
L’acompany
aven a la
guerra.
Treballaven
les terres a
canvi de
protecció del
seu senyor.
PAGESOSREIS CAVALLERS ECLESIÀSTICS NOBLES
Piràmide feudal
PRIVILEGIATS
NO
PRIVILEGIATS
Societat estamental: Cada persona
formava part d’un estament o grup que
tenia unes característiques iguals.
Els reis cada vegada tenien més dificultat per controlar els
seus territoris i mantenir la pau. El seu poder depenia del
suport dels nobles.
Els reis donaven terres (FEUS) a nobles. Els nobles, a
canvi, els donaven suport i els juraven fidelitat i servei
militar. Es convertien en els VASALLS dels reis.
Relació de vasallatge
Per convertir-se en vasall, es feia la
Cerimònia d'homenatge
La societat feudal
 Gran desigualtat entre nobles i pagesos
 Societat estamental: Cada persona pertanyia des del seu
naixement i fins a la mort a un estament. Els nobles naixien i
morien nobles encara que fossin pobres.
OBLIGACIONS DEL PAGÈS
- Donar una part de la collita
- Pagava impostos
- Feia tot el què li manava el seu
senyor (cuidar animals, treballar les
seves terres..)
-Havia de pagar per fer servir el molí,
forn I premses
NOBLE
Li donava terres i li oferia protecció
davant atacs i invasions.
Podia jutjar-lo si cometia algun delicte.
Castells
FUNCIONS
Lloc de defensa
Residència dels nobles i
servidors.
Els pagesos s’hi podien
refugiar en cas d’atac.
Segle X. Primers castells tenien
la muralla de fusta. La
construcció principal era la torre
de l’homenatge.
Al voltant s’hi construien les
cases dels pagesos A partir del segle XIII. Es modifiquen castells.
Murs de pedra. La torre s’amplia, es
construeix un pati d’armes, un pont llevadís,
un fossat i una església. Les cases dels
pagesos solien ser dins o a la vora del castell.
Parts d’un castell
Els castells de Catalunya
A Catalunya hi ha uns sis-cents castells i fortaleses escampats per tot el seu territori.
Castell de Montblanc
Castell de Tortosa
Els castells de Catalunya
Castell de Guimerà
Castell de Cardona
El castell de Balsareny
Aquest castell l’anirem a descobrir en persona en l’excursió que tenim
programada.
Castells i cavallers
La vida als castells
Els cavallers
Els cavallers de l’Edat
Mitjana, anaven
revestits amb una
armadura.
Duien la cara tapada
amb l’elm i
empunyaven una
llança o espasa amb
la mà dreta i un escut
amb el braç esquerre.
Escuder: Jove
ajudant que li
neteja les armes,
l’ajuda a col·locar-
se l’armadura i li
cuida el cavall
L’escut d’armes de cada cavaller
Cada cavaller tenia un disseny pintat sobre
un escut i la seva roba per permetre la
identificació en la batalla i més tard en les
justes i els tornejos.
Justa era un combat entre dos cavallers muntats
a cavall i armats amb llances.
VIDEO: La vida als monestirs
Els monjos i els monestirs
Monestir de Santa Maria de Poblet
Els monjos i els monestirs
A l’edat mitjana gairebé totes les persones eren
cristianes.
-Perquè creieu que eren tant importants els
monjos?
FUNCIONS:
•Pregar.
•Treballar la terra o tenir ramats per obtenir
aliments
•Copiar manuscrits
Vivien tots d’acord unes normes escrites:
La Regla. Una de les normes més estrictes
era el silenci en totes les seves activitats,
inclòs durant els àpats.
La vida dels monjos
Els monjos resaven junts a l’església diverses vegades.
Una manera de resar és el Cant gregorià
Els monjos havien
de dur un hàbit que
els identificava i
seguir unes normes
i uns horaris molt
estrictes.
Els monestirs
El monestir era la casa dels monjos i normalment estaven aïllats i
envoltats de camps. Per tal que els monjos no haguéssin de sortir a
fora hi havia tot tipus de serveis: forn de pa, ferrerria, etc
Els monestirs
tenien moltes
terres perquè
els nobles els
en donaven a
canvi de
pregar per
ells.
Els monestirs de Catalunya
Monestirs de les comarques de CatalunyaViure als monestirs
L’alta edat mitjana. La vida al camp
Podien comprar la seva llibertat pagant un rescat o remença,
però eren POBRES
VILANS
Eren lliures i treballaven unes terres del senyor feudal
al qui li pagaven amb una part de la collita.
Es podien convertir en serfs si no pagaven al senyor.
2 TIPUS DE PAGESOS
SERFS
No eren lliures, pertanyien al senyor ja des del
naixement. No tenien llibertat per contreure
matrimoni, llegar béns als fills sense permís del
senyor i no podien abandonar les terres.
La vida del pagès
 Com creieu que era la vida de pagès?
 Què creieu que passava quan hi havia una mala collita?
 Tota la familia hi treballava?
 Com era casa seva?
Solien menjar pa, sopes, llegums i cereals
La baixa edat mitjana. Les ciutats medievals
Com eren per dins?
Les ciutat eren petites. La majoria de gent vivia al camp però a partir
de l’any 1000 i fins l’any 1348 va augmentar la població, van millorar
les tècniques agrícoles i molts van anar a viure a les ciutats.
Com eren les ciutats
 De què estàven envoltades les ciutats
 Com eren els carrers?
 Quin lloc central de les ciutats estava envoltat d’edificis
importants com l’església o l’ajuntament i a més, s’hi celebraven
els mercats?
- Creieu que tenien
contenidors a l’edat
mitjana?
Les malalties
deurien ser
freqüents?
Al principi de l’Edat mitjana les ciutats medievals es mantenien dins les antigues muralles
romanes.
A partir de l’any 1000 es van anar construint cases als espais buits i més endavant es van
construir fora de les muralles. Els nous barris situats fora les muralles s’anomenaven
BURGS
Els nous habitants eren la burgesia: especialitzada en el comerç o l’artesania, la riquesa
de la qual no era la terra, sinó les monedes o la plata
 Evolució de la ciutat de Barcelona a l'edat mitjana
Barchinona La ciutat més gran de Catalunya era Barcelona,
que va arribar a tenir 40.000 habitants
Els Gremis
Els artesans eren el grup més nombrós de la ciutat. Els oficis que
aplegaven més tallers o obradors eren: els sabaters, ferrers, fusters i
teixidors
Gremi: Agrupació de persones
que fan el mateix ofici.
El comerç de les ciutats: Fires i mercats
medievals
Art Romànic i Art Gòtic
Art Romànic o Art Gòtic

L'edat mitjana

  • 1.
  • 2.
    Què en sabemde l’Edat mitjana?  Qui eren els nobles?  I els cavallers? Perquè creieu que tenien aquest nom? On vivien?  I els monjos sabeu qui són? On vivien?  La majoria de població de què treballava?
  • 4.
    Una mica d’història.... Prehistòria Edat AntigaEDAT MITJANA Edat Moderna Edat contemporània L’Edat Mitjana va començar l’any 476 d C amb la caiguda de l’imperi romà Va durar fins el descobriment d’Amèrica l’any 1492 d C ARA
  • 5.
    Etapes de l’edatmitjana La majoria de gent vivia al camp. Era una època molt violenta. Inseguretat ALTA EDAT MITJANA BAIXA EDAT MITJANA Creixement de les ciutats. Gran activitat artesanal i comercial.
  • 6.
    Els estaments del’Edat mitjana Juraven fidelitat al rei i governaven en nom seu. Eren amos de terres i castells. Administraven justicia i cobraven impostos. Pregaven per l’ànima dels nobles. Posseïen terres i copiaven manuscrits. Vivien d’acord amb unes normes escrites: La Regla. Eren les persones més importants però el seu poder depenia dels nobles que els donaven suport. A canvi els cedien terres (feus) i els donaven títols. Eren amos d’un cavall. Vivien al servei del noble. L’acompany aven a la guerra. Treballaven les terres a canvi de protecció del seu senyor. PAGESOSREIS CAVALLERS ECLESIÀSTICS NOBLES
  • 7.
    Piràmide feudal PRIVILEGIATS NO PRIVILEGIATS Societat estamental:Cada persona formava part d’un estament o grup que tenia unes característiques iguals.
  • 8.
    Els reis cadavegada tenien més dificultat per controlar els seus territoris i mantenir la pau. El seu poder depenia del suport dels nobles. Els reis donaven terres (FEUS) a nobles. Els nobles, a canvi, els donaven suport i els juraven fidelitat i servei militar. Es convertien en els VASALLS dels reis. Relació de vasallatge Per convertir-se en vasall, es feia la Cerimònia d'homenatge
  • 9.
    La societat feudal Gran desigualtat entre nobles i pagesos  Societat estamental: Cada persona pertanyia des del seu naixement i fins a la mort a un estament. Els nobles naixien i morien nobles encara que fossin pobres. OBLIGACIONS DEL PAGÈS - Donar una part de la collita - Pagava impostos - Feia tot el què li manava el seu senyor (cuidar animals, treballar les seves terres..) -Havia de pagar per fer servir el molí, forn I premses NOBLE Li donava terres i li oferia protecció davant atacs i invasions. Podia jutjar-lo si cometia algun delicte.
  • 10.
    Castells FUNCIONS Lloc de defensa Residènciadels nobles i servidors. Els pagesos s’hi podien refugiar en cas d’atac. Segle X. Primers castells tenien la muralla de fusta. La construcció principal era la torre de l’homenatge. Al voltant s’hi construien les cases dels pagesos A partir del segle XIII. Es modifiquen castells. Murs de pedra. La torre s’amplia, es construeix un pati d’armes, un pont llevadís, un fossat i una església. Les cases dels pagesos solien ser dins o a la vora del castell.
  • 11.
  • 12.
    Els castells deCatalunya A Catalunya hi ha uns sis-cents castells i fortaleses escampats per tot el seu territori. Castell de Montblanc Castell de Tortosa
  • 13.
    Els castells deCatalunya Castell de Guimerà Castell de Cardona
  • 14.
    El castell deBalsareny Aquest castell l’anirem a descobrir en persona en l’excursió que tenim programada.
  • 15.
    Castells i cavallers Lavida als castells
  • 16.
    Els cavallers Els cavallersde l’Edat Mitjana, anaven revestits amb una armadura. Duien la cara tapada amb l’elm i empunyaven una llança o espasa amb la mà dreta i un escut amb el braç esquerre. Escuder: Jove ajudant que li neteja les armes, l’ajuda a col·locar- se l’armadura i li cuida el cavall
  • 18.
    L’escut d’armes decada cavaller Cada cavaller tenia un disseny pintat sobre un escut i la seva roba per permetre la identificació en la batalla i més tard en les justes i els tornejos. Justa era un combat entre dos cavallers muntats a cavall i armats amb llances.
  • 19.
    VIDEO: La vidaals monestirs Els monjos i els monestirs Monestir de Santa Maria de Poblet
  • 20.
    Els monjos iels monestirs A l’edat mitjana gairebé totes les persones eren cristianes. -Perquè creieu que eren tant importants els monjos? FUNCIONS: •Pregar. •Treballar la terra o tenir ramats per obtenir aliments •Copiar manuscrits Vivien tots d’acord unes normes escrites: La Regla. Una de les normes més estrictes era el silenci en totes les seves activitats, inclòs durant els àpats.
  • 21.
    La vida delsmonjos Els monjos resaven junts a l’església diverses vegades. Una manera de resar és el Cant gregorià Els monjos havien de dur un hàbit que els identificava i seguir unes normes i uns horaris molt estrictes.
  • 22.
    Els monestirs El monestirera la casa dels monjos i normalment estaven aïllats i envoltats de camps. Per tal que els monjos no haguéssin de sortir a fora hi havia tot tipus de serveis: forn de pa, ferrerria, etc Els monestirs tenien moltes terres perquè els nobles els en donaven a canvi de pregar per ells.
  • 23.
    Els monestirs deCatalunya Monestirs de les comarques de CatalunyaViure als monestirs
  • 24.
    L’alta edat mitjana.La vida al camp Podien comprar la seva llibertat pagant un rescat o remença, però eren POBRES VILANS Eren lliures i treballaven unes terres del senyor feudal al qui li pagaven amb una part de la collita. Es podien convertir en serfs si no pagaven al senyor. 2 TIPUS DE PAGESOS SERFS No eren lliures, pertanyien al senyor ja des del naixement. No tenien llibertat per contreure matrimoni, llegar béns als fills sense permís del senyor i no podien abandonar les terres.
  • 25.
    La vida delpagès  Com creieu que era la vida de pagès?  Què creieu que passava quan hi havia una mala collita?  Tota la familia hi treballava?  Com era casa seva? Solien menjar pa, sopes, llegums i cereals
  • 26.
    La baixa edatmitjana. Les ciutats medievals Com eren per dins? Les ciutat eren petites. La majoria de gent vivia al camp però a partir de l’any 1000 i fins l’any 1348 va augmentar la població, van millorar les tècniques agrícoles i molts van anar a viure a les ciutats.
  • 27.
    Com eren lesciutats  De què estàven envoltades les ciutats  Com eren els carrers?  Quin lloc central de les ciutats estava envoltat d’edificis importants com l’església o l’ajuntament i a més, s’hi celebraven els mercats? - Creieu que tenien contenidors a l’edat mitjana? Les malalties deurien ser freqüents?
  • 28.
    Al principi del’Edat mitjana les ciutats medievals es mantenien dins les antigues muralles romanes. A partir de l’any 1000 es van anar construint cases als espais buits i més endavant es van construir fora de les muralles. Els nous barris situats fora les muralles s’anomenaven BURGS Els nous habitants eren la burgesia: especialitzada en el comerç o l’artesania, la riquesa de la qual no era la terra, sinó les monedes o la plata
  • 29.
     Evolució dela ciutat de Barcelona a l'edat mitjana Barchinona La ciutat més gran de Catalunya era Barcelona, que va arribar a tenir 40.000 habitants
  • 30.
    Els Gremis Els artesanseren el grup més nombrós de la ciutat. Els oficis que aplegaven més tallers o obradors eren: els sabaters, ferrers, fusters i teixidors Gremi: Agrupació de persones que fan el mateix ofici.
  • 31.
    El comerç deles ciutats: Fires i mercats medievals
  • 32.
    Art Romànic iArt Gòtic
  • 33.
    Art Romànic oArt Gòtic